In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
Reforma d'un antic edifici medieval entre mitgeres amb coberta a dues vessants. La part baixa de l'edifici és de carreus i la part alta de maó. De la façana en destaca un balcó amb dos arcs molt complexes sostinguts per columnes helicoïdals i un ampit de traceria de pedra; el balcó és sostingut per grans mènsules i carteles. A sota el balcó, són presents dues portes d'entrada d'arc ogival de tot punt. La resta de finestres, amb els llindars, presenten solucions diverses dintre un gust revival goticiste. L'edifici és coronat per un gran ràfec suportat per carteles i ceràmica entre elles. A la part N hi ha una torre poligonal amb el rellotge. A l'altre part, un pinacle sostingut per una escultura femenina.
L'Ajuntament està situat a la plaça de la porxada, espai públic principal de Granollers, escenari del tradicional mercat dels dijous. Al seu entorn, hi ha edificis medievals i renaixentistes.
Pertany a la xarxa de construccions de finals del segle XIX i començaments del XX; època d'una gran activitat econòmica i constructiva al temps que la ciutat creix cercant vies de comunicació, creant l'eixample.
Edifici entre mitgeres. Té planta baixa i dues plantes pis i coberta de teula a dues vessants. Façana de carreus en la primera planta i la resta estucada amb aparell de totxo. A la planta baixa, arcs de pedra apuntats en els portals d'entrada i imposta a nivell de capitell que enllaça amb el guardapols de la finestra geminada d'arc sinuós. A la planta pis, destaca especialment el balcó-galeria amb arcs de perfil sinuós sostinguts per columnes helicoïdals, la barana de traceria i la llosa suportada per mènsules. Dues mènsules enllacen amb la clau dels arcs apuntats, finestra coronella d'arc lobulat amb guardapols i fullatge. La façana és coronada amb una potent barbacana amb relleus ceràmics entre les mènsules, limitada al nord per una torre de planta octogonal acabada amb barana de traceria i pinacles, que conté el rellotge, i al sud per un esvelt pinacle sostingut per una mènsula amb una figura femenina. Els elements formals i decoratius (llindars, obertures, balcó) són goticistes, obra de Josep M. Barnadas que donen al conjunt un caràcter neogòtic (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).
Al llarg de l'època medieval Granollers va canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment. En els moments en que va pertànyer al domini reial, la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculat a la construcció de la muralla. El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i a patir de 1500, amb la instauració de la insaculació diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila, que preparaven per al gran moment de Granollers, el segle XVI (GRANOLLERS, 2001). S'ha definit el segle XVI com el "segle d'or" de Granollers. El consell de la Universitat va proporcionar, entre d'altres coses, l'or necessari per daurar la creu parroquial d'argent construïda per Gracià Ferris, a Barcelona el 1561, la custòdia i es varen adquirir diversos vestiments litúrgics, així com mobiliari, una campana i un orgue nou; es van lliurar 200 ducats a la corona per a la conquesta d'Alger i Bugia, es van enviar homes a Perpinyà per ajudar a la fortificació d'aquella vila, es va ajudar econòmicament al sosteniment de diversos convents, es van reformar les portes i torres de la muralla. També es va renovar el privilegi d'encunyar moneda i es va facultar a la vila per a organitzar l'abastament de grans collits al terme per tal d'assegurar les necessitats de la vila i les peticions de Barcelona i altres. En aquesta època es diu que Granollers tenia 500 cases i es diu que hi havia molts mercaders i un notari, així com altres persones que vivien de les seves rendes. L'any 1716 consta que la població tenia 1.359 habitants amb 337 cases habitades i 82 deshabitades (BAULIES, 1965). Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint el més important centre comercial de bona part de Catalunya, amb la seva fira dels dijous. Els habitants de Granollers practicaven oficis i donaven els seus serveis a la pagesia de municipis d'un bon radi al voltant. Gairebé tots els habitants pertanyien a una confraria, sota la que s'agrupaven els diversos oficis (SESÉ, 1987a). En el segle XVI, Granollers sobrepassa les seves muralles medievals, estenent-se pels carrers de Corró i de Barcelona. Significava el triomf de la classe menestral i l'augment del poder de les ciutats i reial. En aquest moment la vila de Granollers va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: "el Pallol" o magatzem de gra. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, etc. (SESÉ, 1987a). Al segle XVII i XVIII hi havia hagut l'Ajuntament de Granollers a l'antiga presó (ESTRADA, 1993). El seu arquitecte reformador, en Simó Cordomí i Carrera, va actuar a sobre d'un antic edifici medieval ubicat en el centre del recinte medieval emmurallat i de l'antiga casa de la família Uyà (GARCIA-PEY, 1990). El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990). La carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola , encara que va quedar molt minvada a partir del 1885 (SESÉ, 1987b).
Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. P-12. (Continuació història) L'any 1787 Granollers compta amb 1.737 habitants. El 1827 són 2.796. El 1842 són 3.032, arribant a 4.702 el 1860 i a 6.208 el 1887. En cent anys, doncs, es produeix un salt demogràfic espectacular, variant la seva fesomia des de l'antiga vila fins a una molt més aproximada a l'actual (SESÉ, 1987b). Pel que fa a la història política, la tercera guerra carlina va ser especialment forta al Vallès. El 17 de gener de 1875, 3.000 carlins a les ordres del comandant general de Catalunya, Rafael Tristany, van entrar a la Vila i la varen saquejar, van destruir les fortificacions, l'arxiu municipal i els llibres del Registre Civil i se'n van endur l'alcalde, Pere Maspons, i 34 veïns més que no foren alliberats fins el 15 de febrer després de pagar un rescat de 175.000 pessetes aportades per subscripció pública i un emprèstit municipal (SESÉ, 1987b) (TINTÓ, 1994). Els serveis públics van tenir grans millores en el darrer terç del segle XIX: l'enllumenat de petroli (1872), substituït pel de gas (1881), Correus i Telègrafs (abans de 1885), l'Escorxador Municipal (1876), el cos de Bombers (1878) i la nova estació del Nord (1886) i el nou Cementiri (1894) (SESÉ, 1987b). Un altre conflicte bèl·lic, i concretat en els fets d'Octubre de 1934, va portar certs destrosses a l'edifici, quan la metralla de l'exèrcit que volia entrar a la Casa de la Vila, a més de malmetre de certa documentació de l'Arxiu, hi genera certs destrosses aparatoses a la façana i oficines municipals.