Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Reforma d'un antic edifici medieval entre mitgeres amb coberta a dues vessants. La part baixa de l'edifici és de carreus i la part alta de maó. De la façana en destaca un balcó amb dos arcs molt complexes sostinguts per columnes helicoïdals i un ampit de traceria de pedra; el balcó és sostingut per grans mènsules i carteles. A sota el balcó, són presents dues portes d'entrada d'arc ogival de tot punt. La resta de finestres, amb els llindars, presenten solucions diverses dintre un gust revival goticiste. L'edifici és coronat per un gran ràfec suportat per carteles i ceràmica entre elles. A la part N hi ha una torre poligonal amb el rellotge. A l'altre part, un pinacle sostingut per una escultura femenina.

L'Ajuntament està situat a la plaça de la porxada, espai públic principal de Granollers, escenari del tradicional mercat dels dijous. Al seu entorn, hi ha edificis medievals i renaixentistes.

Pertany a la xarxa de construccions de finals del segle XIX i començaments del XX; època d'una gran activitat econòmica i constructiva al temps que la ciutat creix cercant vies de comunicació, creant l'eixample.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Edifici entre mitgeres. Té planta baixa i dues plantes pis i coberta de teula a dues vessants. Façana de carreus en la primera planta i la resta estucada amb aparell de totxo. A la planta baixa, arcs de pedra apuntats en els portals d'entrada i imposta a nivell de capitell que enllaça amb el guardapols de la finestra geminada d'arc sinuós. A la planta pis, destaca especialment el balcó-galeria amb arcs de perfil sinuós sostinguts per columnes helicoïdals, la barana de traceria i la llosa suportada per mènsules. Dues mènsules enllacen amb la clau dels arcs apuntats, finestra coronella d'arc lobulat amb guardapols i fullatge. La façana és coronada amb una potent barbacana amb relleus ceràmics entre les mènsules, limitada al nord per una torre de planta octogonal acabada amb barana de traceria i pinacles, que conté el rellotge, i al sud per un esvelt pinacle sostingut per una mènsula amb una figura femenina. Els elements formals i decoratius (llindars, obertures, balcó) són goticistes, obra de Josep M. Barnadas que donen al conjunt un caràcter neogòtic (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).

Al llarg de l'època medieval Granollers va canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment. En els moments en que va pertànyer al domini reial, la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculat a la construcció de la muralla. El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i a patir de 1500, amb la instauració de la insaculació diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila, que preparaven per al gran moment de Granollers, el segle XVI (GRANOLLERS, 2001). S'ha definit el segle XVI com el "segle d'or" de Granollers. El consell de la Universitat va proporcionar, entre d'altres coses, l'or necessari per daurar la creu parroquial d'argent construïda per Gracià Ferris, a Barcelona el 1561, la custòdia i es varen adquirir diversos vestiments litúrgics, així com mobiliari, una campana i un orgue nou; es van lliurar 200 ducats a la corona per a la conquesta d'Alger i Bugia, es van enviar homes a Perpinyà per ajudar a la fortificació d'aquella vila, es va ajudar econòmicament al sosteniment de diversos convents, es van reformar les portes i torres de la muralla. També es va renovar el privilegi d'encunyar moneda i es va facultar a la vila per a organitzar l'abastament de grans collits al terme per tal d'assegurar les necessitats de la vila i les peticions de Barcelona i altres. En aquesta època es diu que Granollers tenia 500 cases i es diu que hi havia molts mercaders i un notari, així com altres persones que vivien de les seves rendes. L'any 1716 consta que la població tenia 1.359 habitants amb 337 cases habitades i 82 deshabitades (BAULIES, 1965). Al segle XVI Granollers havia crescut considerablement esdevenint el més important centre comercial de bona part de Catalunya, amb la seva fira dels dijous. Els habitants de Granollers practicaven oficis i donaven els seus serveis a la pagesia de municipis d'un bon radi al voltant. Gairebé tots els habitants pertanyien a una confraria, sota la que s'agrupaven els diversos oficis (SESÉ, 1987a). En el segle XVI, Granollers sobrepassa les seves muralles medievals, estenent-se pels carrers de Corró i de Barcelona. Significava el triomf de la classe menestral i l'augment del poder de les ciutats i reial. En aquest moment la vila de Granollers va ser capaç de construir la Porxada, empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, va encunyar monedes i es va fer una nova casa de la Vila (1581-1582). Aquest augment de poder de l'Ajuntament deriva del control sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: "el Pallol" o magatzem de gra. En principi la Porxada va ser pensada com aixopluc per a la llotja de gra, ja que l'Ajuntament tenia el monopoli del blat, i al seu voltant s'hi anaven posant els altres productes: hortalisses a la plaça de l'Oli, llegums a la del Blat, terrissa a la de les Olles, etc. (SESÉ, 1987a). Al segle XVII i XVIII hi havia hagut l'Ajuntament de Granollers a l'antiga presó (ESTRADA, 1993). El seu arquitecte reformador, en Simó Cordomí i Carrera, va actuar a sobre d'un antic edifici medieval ubicat en el centre del recinte medieval emmurallat i de l'antiga casa de la família Uyà (GARCIA-PEY, 1990). El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990). La carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola , encara que va quedar molt minvada a partir del 1885 (SESÉ, 1987b).

Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. P-12. (Continuació història) L'any 1787 Granollers compta amb 1.737 habitants. El 1827 són 2.796. El 1842 són 3.032, arribant a 4.702 el 1860 i a 6.208 el 1887. En cent anys, doncs, es produeix un salt demogràfic espectacular, variant la seva fesomia des de l'antiga vila fins a una molt més aproximada a l'actual (SESÉ, 1987b). Pel que fa a la història política, la tercera guerra carlina va ser especialment forta al Vallès. El 17 de gener de 1875, 3.000 carlins a les ordres del comandant general de Catalunya, Rafael Tristany, van entrar a la Vila i la varen saquejar, van destruir les fortificacions, l'arxiu municipal i els llibres del Registre Civil i se'n van endur l'alcalde, Pere Maspons, i 34 veïns més que no foren alliberats fins el 15 de febrer després de pagar un rescat de 175.000 pessetes aportades per subscripció pública i un emprèstit municipal (SESÉ, 1987b) (TINTÓ, 1994). Els serveis públics van tenir grans millores en el darrer terç del segle XIX: l'enllumenat de petroli (1872), substituït pel de gas (1881), Correus i Telègrafs (abans de 1885), l'Escorxador Municipal (1876), el cos de Bombers (1878) i la nova estació del Nord (1886) i el nou Cementiri (1894) (SESÉ, 1987b). Un altre conflicte bèl·lic, i concretat en els fets d'Octubre de 1934, va portar certs destrosses a l'edifici, quan la metralla de l'exèrcit que volia entrar a la Casa de la Vila, a més de malmetre de certa documentació de l'Arxiu, hi genera certs destrosses aparatoses a la façana i oficines municipals.

Font: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!