Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

* If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

El Cinema Coliseum és un edifici d'ús públic projectat per Francesc de Paula Nebot i enllestit el 1923, destinat en origen a la projecció de pel·lícules cinematogràfiques de Barcelona, i des de 2006, també al teatre. El Cinema Coliseum es localitza al número 595 de la Gran Via de les corts Catalanes de Barcelona, en una illa de cases emmarcada pels carrers Diputació, Balmes i Rambla Catalunya. Es configura com un edifici entre mitgeres, desenvolupat en una parcel·la quadrangular i actualment té capacitat per gairebé 1700 persones. L'edifici va ser projectat per Francesc de Paula Nebot, en un estil eclèctic proper al moviment Beaux-Arts francès i inspirat en el de l'Òpera de París. La façana destaca per la monumental tant de la seva composició com dels elements decoratius i estructurals que la conformen. Aquesta es configura com un gran arc que -a mena de fornícula monumental- queda flaquejada per dos torres de secció quadrada i tres pisos. El dos primers nivells de les torres emmarquen el gran arc pròpiament dit i presenten una decoració de gust molt classicista, amb pilastres adossades que emmarquen una petita fornícula coberta amb un frontó circular trepat, al centre del qual es disposa un mascaró esculpit que recorda el de les tragèdies clàssiques. Aquest primer cos es remata amb un entaulament dòric amb goles, tríglifs i mètopes que marquen el pas al segon cos, únicament decorat amb un ull de bou emmarcat per garlandes i coronat per un mascaró. Pel que fa el tercer pis de les torres, aquest es disposa per sobre del nivell de cornisa tot donant lloc a unes torres exemptes amb un basament quadrat on a cadascú dels quatre costats s'obren fornícules de mig punt on es disposen escultures. Aquest primer cos -amb pilastres adossades- es remata amb frontons dobles (triangular i circular) i serveix com base a un segon cos octogonal que permet desenvolupar-ne un coronament a mena de templet porticat amb columnes i cúpula octogonal. El cos central, que es configura com una fornícula monumental a través d'un gran arc de mig punt rebaixat amb volta cassetonada, dóna acollida a una estructura de planta semicircular que a mena de templet clàssic, sobresurt parcialment del plom de la façana. Aquest cos es configura a la planta baixa com un element porticat amb pars de columnes corínties que suporten un entaulament llis corregut que serveis de base a un segon nivell, també amb parelles de columnes entre les quals es desenvolupa una balustrada de pedra. Aquest cos suporta a través d'un potent entaulament una cornisa que es corona a la part central amb un element de formes corbes i quatre parelles d'escultures, dos a sengles costats. Aquestes escultures -realitzades per Pere Ricart- representen al·legories de les arts com la música o el teatre. El cos central de l'edifici es remata amb una gran cúpula octogonal, el tambor de la qual es configura con arcs de mig punt emmarcat per pilastres que sobresurten de la línia d'entaulament i al que s'obren ulls de bou envoltats per volutes i coronats per un cap de lleó. L'interior a l'edifici es realitza a través del cos porticat de la planta baixa, que dóna accés a un vestíbul semicircular. En aquest, es localitzen cinc portes d'arc de mig punt, una a cadascú dels dos costats i tres frontals, entre les que es disposen les dues taquilles del cinema. Aquestes taquilles es configuren a mena de fornícules amb decoració vegetal i rematades per un entaulament, tot trobant-se diferenciades en funció del tipus d'entrada que venien, a través de d'unes plaques que diuen: "anfiteatro" i "platea" respectivament. Encara avui dia al vestíbul es conserva la fusteria original, amb una estructura convexa en la que s'obren les portes que donen accés a la gran sala d'espectacles. La construcció del Cinema Coliseum respon a la voluntat de construir "un cinematógrafo suntuoso" que fos el local més elegant de la ciutat i que també pogués allotjar-hi espectacles d'altres tipus. És per aquest motiu que el 1919, Josep Solà i Guardiola, Victorià Saludes i el marquès de l'Argentera van constituir la societat "Metropolitana S.A." promotora de l'obra. Projectat per Francesc de Paula Nebot es va inaugurar el 10 d'octubre de 1923. Les obres costaren quatre milions i mig de pessetes de l'època. Originalment, tenia 1.815 butaques, distribuïdes en tres nivells: platea i dos pisos en forma de mitja ferradura, amb 50 llotges al voltant de la platea. Durant la Guerra Civil, l'illa en la que es localitza el cinema va ser una de les més afectades durant un dels bombardeigs de 1937. Bona part de les construccions que envoltaven el Coliseum van ser enderrocades però afortunadament aquest edifici no va ser un dels més afectats. Actualment, té capacitat per a 1.689 persones. De 1939 a 1941 va ser propietat de Ufilms i des de llavor l'explotà Cines y Espectáculos S.A. El 1958 el va adquirir la família Balañà, que n'és l'actual propietària. Encara avui té una única sala, gran, amb una sola pantalla, on es projecten grans pel·lícules d'estrena, i s'hi representen obres teatrals. Un dels elements més representatius de l'edifici és la gran cúpula que el corona i que en origen havia estat destinada a acollir un casino que mai no s'hi instal·là. Per contra, al llarg del temps hi van tenir estatge diverses entitats. En la luxosa decoració participaren artesans com Fernández Casals, Gonçal Batlle i Torra Pasan, mentre que les escultures de la façana són obra de Pere Ricart. L'estructura metàl·lica va ser realitzada per Torres Herreries

Source: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Authors

How to get there

On the Map

Constellation

Archive

  • Perspectiva de la columnata exterior del Cinema Coliseum.

    Drawing

    Perspectiva de la columnata exterior del Cinema Coliseum.