Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

* If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

Masia de planta rectangular coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana orientada a migdia. En aquest sector hi ha un mur de tàpia que tanca la lliça amb dos portals: un orientat a l'est, mentre a ponent hi ha un altre que comunica amb l'habitatge residencial. La masia consta d'un portal rectangular, de diverses finestres i d'un porxo d'arc rebaixat a nivell del segon pis. A les golfes s'hi obre un òcul. La part del nord és cega i s'hi adossa un cos. A llevant s'hi observen diversos afegitons recents i per la part de ponent s'adossa a l'habitatge residencial. És construïda amb maçoneria, tàpia i arrebossat de calç. L'estat de conservació és mitjà. Villa Pepita Casa residencial adossada a ponent de la masia de la Novíssima. És de planta quadrada i coberta de manera diversa. La façana principal està situada vers ponent i a cada angle s'hi eleva una torre, la de la part dreta és de secció circular, de tres pisos i acabada amb merlets, mentre que el de l'esquerre és rectangular i també disposa de tres pisos, coberta de forma piramidal. Al centre de la façana s'hi obre un portal rectangular. A la part de tramuntana hi ha un altre portal d'accés. D'arc deprimit còncau, el qual correspon a la planta baixa de la torre quadrada. A l'esquerra d'aquesta hi ha un cos de galeries a nivell del primer pis cobert a tres vessants i adossades a la casa vella. És construïda en gres gris, arrebossada i decorada amb estucs, mentre els ràfecs són de rajola vidriada, així com les teules i els caps de les bigues que es troben decorades. Hi ha alguns elements decoratius de ferro forjat. També s'observa algun element de pedra artificial. Cobert de la Novíssima Cobert destinat a tasques agrícoles. És de planta rectangular, cobert a dos vessants i amb el carener paral·lel al portal orientat a llevant. El ràfec de la teulada presenta un ampli voladís a la part de l'antiga façana, orientada a migdia, on s'hi obre un portal d'arc de mig punt format per dovelles de pedra i el portal de fusta. És construït amb maçoneria a la part baixa i tàpia a la part superior. La teulada és feta amb teules i bigues de fusta. L'estat de conservació és mitjà. Masia que la trobem en el Nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860, aquesta data i el topònim que duu ens fa pensar que es tracta d'una edificació no gaire més antiga. Al segle següent, a principis del s. XX, s'hi construí una vivenda senyorial destinada a ser la residència dels propietaris; estructura que encara avui es manté.

Source: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Edifici format per una antiga casa de pagès, a la qual es va afegir a principis del segle XX un seguit de cossos i torres, que van convertir l'antiga masia en una torre d'estiueig. En aquest sentit cal precisar l'existència d'un cos original format per l'antiga casa de pagès. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Compta amb planta baixa, primer primer, segon pis i golfes, i té la façana principal encarada a migdia. En aquesta façana l'accés a l'edifici es realitza mitjançant un portal situat al centre de la façana rematat a la part superior per una llinda monolítica. A banda i banda del portal s'obren dues finestres quadrangulars. Al primer pis, destaca la presència de tres finestres, una quadrangular central i dues rectangulars a banda i banda. Al segon pis, l'espai central s'obre amb el que sembla ser una antiga eixida, actualment molt restaurada i protegida amb finestrals. A l'espai de les golfes s'obre un petit finestral rectangular, disposat horitzontalment. Cal pensar que l'edifici fou construït amb mur de mamposteria irregular, amb les cantonades i el perímetre de les obertures -portes i finestres- reforçades amb carreus quadrangulars més ben tallats. Actualment, tot l'edifici es troba arrebossat amb ciment pòrtland i pintat en color clar, amb un sòcol que recorre tot el perímetre exterior en color marró més fort. Aquest arrebossat deixa lliure els carreus que conformen el brancal del portal principal i d'una de les finestres del primer pis. Les façanes de ponent i llevant del mas original no s'aprecien, ja que han estat eliminades al afegir cossos i edificis que es van adossar al segle XX, durant la fase d'engrandiment del mas. Efectivament, vora l'any 1909, Pepita Sitges, veïna de Barcelona, va adquirir el mas i el va voler convertir en una torre d'estiueig. Amb aquesta finalitat, va fer aixecar a ponent de la casa un cos rectangular de planta baixa i primer pis, flanquejat per dues torres, que tocaven a les antigues cantonades de la casa. L'accés a aquest cos es feia a través d'una porta allindada ubicada al mig del cos rectangular, encarada a ponent. Al costat d'aquesta porta i al primer pis s'obrien finestrals i balcons. El cos era rematat de forma arquitrabada amb un terrat a la teulada, protegit per una barana metàl·lica, sota la qual s'ubicava una cornisa. Com a elements decoratius destaquen els motius historicistes que es concentren especialment en la finestra geminada del primer pis, protegida per un guardapols i amb una columna central, a imitació d'un finestral gòtic; i la finestra balconera del primer pis, rematada a la part superior per una dovella central palmerada. També a la cornisa ubicada sota l'ala, s'alternen permòduls i traceries amb motius vegetals. A banda i banda d'aquest cos rectangular es van aixecar dues torres ornamentals. La torre ubicada a la cantonada S-O de la casa és de planta circular. És de planta baixa, primer pis i segon pis, i es remata a la part superior amb un terrat que es protegeix exteriorment amb un mur de merlets. Sota aquest mur s'ubica un fris decoratiu similar al del cos central. Com a obertures destaquen un seguit de tres finestrals enreixats a la planta baixa, i un gran balcó perimetral que recorre tot el primer pis. Els finestrals del primer pis que donen accés al balcó, són allindats, i es rematen a la part superior amb una dovella palmerada, similar a la del cos central. Al segon pis, destaca la presència d'un seguit de finestres en forma de rombe, que recorren el mur. Entre el primer i el segon pis, un fris de rajola recorre exteriorment tot el mur. Són rajoles quadrangulars de color blanc, amb una decoració litogràfica que permet llegir "Villa Pepita", amb dos trèvols a banda i banda. Segurament, es tracta d'un mas que tindria els seus orígens al voltant dels segles XVII-XVIII, com a masoveria del monestir de Sant Tomàs, i era coneguda amb el nom de la Novíssima, segurament perquè era posterior a la Casa Nova o Can Soca. Es té notícia, però, de l'enderroc i destrucció de la casa a mans de les tropes franceses entre els anys 1808 i 1810, que estaven atrinxerades al monestir. Gràcies a les memòries del pare Balinyà, guardià del convent de Sant Tomàs, en aquesta època es té constància dels fets: " Otra y otras heridas dieron al colegio con la ruina de las casas que le pertenecen. La primera vez derribaron todos los pisos o altos de la Nova (Can Soca) , la Novísima i Miralles….." " La segunda invasión (1810) las destruyeron más ferozmente que en la primera (1809) y las dejaron inservibles. La Novísima quedó sin tejado y con solas las cuatro paredes; y la Nova, aunque no tan destrozada, pero bastante para que los colons de una y otra con sus famílias tuviesen que pasar al Colegio.." "Se repararon las casa Nova y Novísima como se pudo, pasaron a habitarlas otra vez los colonos y el Colegio se reorganizó" VILAMALA (2002: 184). La masia que actualment existeix, per tant, fou aixecada a entorn al 1810. Aquells anys els frares la tenien arrendada a Jaume Masramon. Segons un expedient del 1822, la Novíssima tenia cinquanta-dos quarteres i deu quartans cultivables, i onze quarteres i sis quartans de terra erma. Els frares van perdre la casa durant la desamortització del segle XIX -1842-, i va ser subhastada el 1850. En aquells moments fou adquirida com moltes altres propietats del monestir de Sant Tomàs per l'especulador italià Caietà Cicarelli. Inicialment, es tractava d'una masoveria amb la típica estructura de les cases de pagès catalanes. Vora l'any 1909, la propietat fou adquirida per Pepita Sitges, veïna de Barcelona, que pensà en destinar l'antiga masia a casa d'estiueig, iniciant un procés de noves construccions amb marcat to historicista i modernista. Des d'aleshores, la casa s'ha mantingut com a herència de la família. Els darrers anys s'han efectuat obres de consolidació, especialment l'arrebossat exterior de la façana, que ha servit per unificar encara més la casa. (Continuació descripció) La torre de la cantonada N-O és de planta quadrangular. Té planta baixa, primer i segon pis, i es cobreix amb una teulada a quatre aigües molt inclinada. Destaca la presència d'un balcó al primer pis, protegit exteriorment per una barana de pedra amb decoracions florals interiors. Al primer pis destaca la presència d'un finestral geminat, compartimentat per quatre columnes quadrangulars rematades amb un capitell vegetal. Aquesta tipologia de finestral es repeteix a les quatre cares del segon pis de la torre. Com a element destacable cal remarcar la presència de ceràmica vidrada, decorada amb motius vegetals, cobrint els ràfecs de la teulada i el balcó. Durant aquesta fase de modificacions, s'afegí un altre cos rectangular de planta baixa i primer pis, al llarg de tota la façana nord de l'antic mas. Es tracta d'un cos cobert a tres aigües, amb les mateixes característiques constructives i decoratives que els finestrals de les torres. Com a element destacable cal remarcar la presència d'una eixida de grans proporcions que recorre tot el mur nord a l'alçada del primer pis. Es troba formada per un seguit de tres grans finestrals tancats, protegits exteriorment per una barana obrada. Actualment, la suma dels dos edificis conforma un conjunt integrat en una mateixa construcció perfectament harmonitzada. L'arrebossat i pintat exterior comú, han acabat de donar la sensació d'uniformitat al conjunt. Malgrat tot, cal pensar que l'antiga masia fou residència dels masovers, mentre que els amos ocupaven la part modernista. Un mur de separació al cantó de migdia, impedeix el pas exterior d'una part a l'altra. A aquest conjunt format per la casa s'afegeix la presència d'una cabana ubicada al N-O de la casa, deixant un espai enmig que antigament era destinat a era. Es tracta d'una cabana consistent en una construcció rectangular coberta a dues aigües, i orientada a llevant. El ràfec de la teulada presenta un ampli voladís a la part de l'antiga façana orientada a migdia. En una de les bigues de fusta d'aquesta cabana es troba gravada la data del 1825, i cal pensar que es tractava de l'antiga cabana de la casa dedicada a feines agrícoles. Com element destacable, cal remarcar la presència d'un finestral obert a la part superior del mur de migdia, format per un arc de mig punt, reforçat amb bigues de fusta en forma de radis de circumferència. Es tracta d'una cabana construïda en mur de maçoneria a la part baixa i tàpia a la part superior. Per davant de la casa passava l'antic camí que anava de Calldetenes a Folgueroles. Una fotografia publicada al llibre de Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. VILAMALA (2002: 158) datada vora el 1910, mostra la casa construïda i un tram del camí de Folgueroles, actualment convertit en carretera.

Source: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

How to get there

On the Map

Constellation