La Ciutadella de Roses és un gran espai històric i de contingut en vestigis arqueològics visibles incomparable: hel·lenístics, romans, medievals i recinte militar francès XVI, tot en un mateix lloc i de forma disseminada, en molts casos, sobreposada. La necessitat de facilitar tota aquesta informació de forma entenedora es concreta amb la creació d'un camí que dona forma ordenada a la primera fase de l'itinerari de visita. El projecte planteja l'adequació d'un recorregut de visita, amb els següents criteris: Consolidar un camí a la zona d'esplanada de mínima intervenció i mínima presència. Per aquest motiu, havia de tenir una baixa càrrega de disseny. Una plataforma de sauló amb dues rigoles que el conformen, emfasitzant l'interès de qui l'envolta. Un camí que es consolida, ondulat, com a fil conductor d'un recorregut natural de visita. Sens dubte, com qualsevol recorregut, s'han de salvar algunes zones de pas difícil, que se solucionen amb passarel·les o voladís. Aquestes es consoliden amb estructura metàl·lica i paviment de fusta, tot de disseny molt simple i auster. En el recorregut es creen diferents àrees de parada, que sota les ombres d'unes oliveres deixen gaudir de la visió d'aquest gran espai carregat d'història. La vegetació es col·loca de forma intencionada amb dues finalitats: una, per dirigir la mirada al lloc que interessa, per tal de facilitat i donar un bon acompanyament a la visita i l'altra, per servir d'element de referència i d'aquesta manera, donar relació d'escala humana a la nostra presència. Tenint en compte que Roses és una ciutat turística i que l'espai està carregat de valor cultural, existeix un elevat interès a fer visites nocturnes. Per aquest motiu, el treball d'il·luminació es consolida com una actuació molt acurada i de disseny molt mesurat. El projecte es planteja amb tecnologia led, com a criteri de sostenibilitat. També planteja la creació d'una escenografia per tal de donar a entendre millor el contingut del recinte i les excavacions realitzades, on la superposició de fases d'assentament en fa difícil l'entesa. Per això no dubtem a utilitzar colors ni a realitzar un sincronitzat d'escenes que expliquin l'estructura d'ordenació urbana dels grecs o els diferents usos de les estances dels romans, tractant-la tant des de la llum com des de l'ombra.

En un emplaçament al límit de la ciutat en un entorn encara poc definit, es proposa un únic volum clar i pur, amb un pati interior protegit del vent com a protagonista de l'intercanvi cultural i de relacions entre els alumnes. El projecte aprofita el salt topogràfic existent en el solar minimitzant el moviment de terres i repenja el volum a la plataforma superior volant respecte la pista esportiva per crear un porxo i unes grades. Tot el programa docent es resol en una sola planta amb accés directe des del carrer principal i les aules de Primària i Infantil ocupen els costats nord i sud del pati. En la planta inferior, en contacte directe amb les pistes, es disposa el gimnàs i els vestidors. L'edifici es construeix a partir d'una estructura regular i un mòdul constant que organitza tota l'escola. Els materials escollits i els colors volen connectar amb la manera tradicional amb la que sempre s'ha construït al lloc.