Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Rozes House

  • Rozes House

  • Rozes House

  • Rozes House

  • Rozes House

  • Rozes House

  • Rozes House

  • Rozes House

  • Rozes House

  • Rozes House

  • Rozes House

  • Rozes House

  • Rozes House

  • Rozes House

  • Rozes House

Memory

La casa es troba en un indret privilegiat, una punta de terra que penetra en el golf de Roses, amb vistes al mar per tres costats. Coderch opta per esglaonar la casa des de l’accés fins a l’extrem més llunyà, tot seguint la topografia de la rocalla en sentit descendent, de manera que tota la casa pren una configuració longitudinal. Al costat de l’accés, un pati organitza dues circulacions al seu voltant: la primera, que dóna al sud-est, conté la seqüència de la sala d’estar, el menjador i la cuina; la segona seqüència conté el garatge i les estances del servei. Totes dues seqüències es retroben en un punt on comença la sèrie de dormitoris, que culmina amb la cambra principal. Així, la casa configura l’orientació disposant totes les estances a llevant i assignant a la banda de ponent el paper de façana posterior, si bé es relaciona amb tot l’indret a través del contacte directe de les terrasses amb la rocalla, fins a arribar ben bé al mar.

Author: Maurici Pla

Source: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

La casa Rozes forma parte de una tipología de casas derivadas de la casa Catasús, que se ha convertido en un prototipo de casa variable, capaz de adaptarse a los diferentes programas y situaciones por medio retranqueos y escalonamientos. Además de la casa Rozes, forman parte de esta tipología la casa Uriach, la casa Luque, la casa Gili, y otras tantas de altísima calidad compositiva, en las que podemos encontrar un paralelismo en clave mediterránea con las casas patio de Mies. De hecho, a Coderch se le debería considerar como uno de los arquitectos más miesianos de la arquitectura catalana, con un estilo personalizado y adaptado a la cultura y al clima local. La casa Rozes se encuentra emplazada sobre una península rocosa de la Costa Brava, a la que se accede por una calle sin salida al final de la carretera de la Almadrava. La entrada a la casa y al garaje está definida por un sistema de planos que recuerda a las composiciones neoplásticas del Pabellón Mies van der Rohe. Superada la entrada, los muros de la casa se van retranqueando y escalonando para adaptarse al terreno y acoger el programa: en la parte más alta se encuentra la zona de día, organizada alrededor de un pequeño patio central, y a partir de aquí descienden las habitaciones en un escalonamiento que llega casi al mar, con el dormitorio principal en el extremo. Desde el exterior, la casa se muestra como un conjunto de volúmenes cúbicos maclados y pintados de blanco, que pueden verse si se rodea la casa por el camino de ronda. Xavier Llobet Ribeir

Author: Xavier Llobet i Ribeiro

Source: DOCOMOMO Ibérico

Al nord de la Costa Brava, en una llengua rocosa que s’endinsa al mar que banya Roses, la parcel·la de la Casa Rozés es situa en la seva vessant sudest. El fet de que el terreny sigui estret i allargat, el respecte del límit del vei i de la pròpia zona marítima-terrestre i la particular topografia fan mudar l’esquema ortogonal i en T típicament empleat per Coderch de manera que dona un resultat escultòric espectacular. La disposició de les tres ales es linial, desfigurant l’esmentada T. L’accés es fa per la rotonda que dirigeix al pàrking, donant a un vestíbul il·luminat pel pati que el limita però que no comparteix per la diferència de cota. D’aquesta manera, el pati queda en una rel·lació íntima amb l’estar, que el gaudeix com una extensió propia, de la mateixa manera que la Terrassa, deixant el menjador en una cota reservada. L’ala de servei queda segregada per l’eix que va del vestíbul a les habitacions, separant-ne l’habitació de la planta i quedant la cuina per servir al menjador. El desenvolupament dels dormitoris de manera escalonada no sorgeix per la necessitat de la finestra entre murs, sino per l’exigència d’adaptar-se a una planta irregular i solucionar la llarga succesió de dormitoris. En aquest cas concret la finestra es projecta tangent a la cara llarga, col·locant-la en cantonada, de manera que queda orientada a sudest, la millor orientació per una casa d’estiueg, gauidant també de les millors vistes. L’habitació doble té una posición de privilegi amb terrassa pròpia. Per l’altre vessant, s’aterrassa el jardí de manera que acompanya el descens de la casa cap al mar, ajudant a crear un conjunt escultòric encara més impressionant.

Author: Omar Ornaque Mor

Authors

On the Map