Casa construïda per Antoni Falguera Silvilla (1876-1945), arquitecte i historiador de l'art, que va col·laborar amb J. Puig i Cadafalch i J.Godoy en l'obra “L'arquitectura romànica a Catalunya”. L'estil i alguns elements de la casa són molt propers a l'arquitectura de Gaudí i els seus seguidors, com Valeri i Pupurull o Josep Maria Jujol (Casa Negre, 1915). La família d'aquest arquitecte era propietària de l'actual Museu Municipal de Tossa, al Palau del Batlle i la Torre d'es Codolar (Vila Vella). La casa fou un encàrrec de Joan Sans Moré el 1906. La seva idea fou una residència al passeig marítim sobre una casa de pescadors en ruïnes. Els Sans eren coneguts com a comerciants i negociants de suro. Anys abans Joan Sans havia fet fortuna amb el comerç del suro a Colòmbia. Es tracta d'un edifici rectangular entre mitgeres, de tres crugies, quatre plantes i terrassa. La coberta és aterrassada i en destaca la cornisa coronada per un frontó ondulat ple de trencadís ceràmic de color verd de forma convexa i terminacions cargolades. La decoració interior i exterior és típicament modernista i les obertures són rectangulars, d'arcs esglaonats i d'arcs carpanells. Destaquen també les decoracions de ferro de forja en balcons i terrassa superior. La façana principal està orientada a l'oest i dona a la plaça d'Espanya. És d'estil clàssic i no té res a veure amb la façana que dona al passeig marítim. La façana posterior, que mira al mar, és d'estil modernista, arrebossada i pintada de blanc. Les dues primeres plantes emergeixen, a la part dreta de l'edifici, amb un cos pentagonal que culmina amb un gran balcó també pentagonal. En aquest cos hi ha 4 gàrgoles de pedra i obertures en forma d'arc esglaonat. Al segon pis hi ha dues gàrgoles que representen muses, iconografia característica del Modernisme. La part original més ben conservada és el primer pis. Bona part de l'edifici modernista ha estat tapada per construccions posteriors. El pati té un magnífic pou de forja amb elements vegetals i animals, i està revestit de trencadís de color verd i vermell. També hi ha una font amb dos peixos entrellaçats. A més, dues grans palmeres completen l'entorn espacial d'aquest edifici.

L'edifici es compon de dos volums prismàtics col·locats en forma d'L. Les estances principals: menjador i sala de la planta baixa i habitacions del primer pis estan orientades a migdia per tal que rebin el màxim de llum possible. A la cantonada trobem un volum cilíndric, amb un gran protagonisme, que acull l'escala de cargol. La façana orientada a migdia presenta un joc esglaonat amb una terrassa a la planta pis i un porxo a la planta baixa. L'interior de la planta baixa presenta un espai continu resolt amb un rectangle, un cercle i un quadrat. Els sistema constructiu emprat és tradicional amb murs de càrrega i biguetes de formigó. La qualitat de l'obra és senzilla i ben executada els revoltons entre bigues estan formats per tres rajoles ceràmiques col·locades entre biga i biga en forma de mig hexàgon. Tossa al primer terç del segle XX va ser un lloc d'acollida per artistes i refugiats polítics. Una primera onada tingué lloc entre 1915 i 1916 i una altra als anys 30 formada en gran part per jueus alemanys que fugien del règim de Hitler. La casa Acerbi fou construïda just al costat de la vil.la romana dels Ametllers, descoberta el 1914 pel Dr. Ignasi Melé i Farré, en un lloc apartat del nucli de població prop de l'hospital de Sant Miquel. Giusseppe Acerbi encarregà a Otto Boelitz una casa moderna i aquest li proposà un disseny inspirat en els principis de l'escola de la Bauhaus.