This complex has a rectangular plan with an entrance pavilion, formed by three symmetrical bodies located in the centre of one of the sides and three groups of nine niches located in the centre of the other three sides. The central body is covered by a hip roof whilst the lateral ones are covered by gable roofs. The roof of the central body is supported by a wooden truss. In the centre of the enclosure there is a cross on a plinth. The crowning of the walls and niches is made of mosaic. On the façade there are glazed ceramic gargoyles. Currently, the site has been greatly modified. It was built in 1909 to replace the cemetery that was next to the church which, with the expansion of the town, had remained within the town. The project is carried out by the architect Antoni de Falguera, who also built the one in Castellar del Vallès. When it was expanded to build more niches they did not destroy the previous ones. In 1988, a new extension was made that tried to follow the original style.

Casa construïda per Antoni Falguera Silvilla (1876-1945), arquitecte i historiador de l'art, que va col·laborar amb J. Puig i Cadafalch i J.Godoy en l'obra “L'arquitectura romànica a Catalunya”. L'estil i alguns elements de la casa són molt propers a l'arquitectura de Gaudí i els seus seguidors, com Valeri i Pupurull o Josep Maria Jujol (Casa Negre, 1915). La família d'aquest arquitecte era propietària de l'actual Museu Municipal de Tossa, al Palau del Batlle i la Torre d'es Codolar (Vila Vella). La casa fou un encàrrec de Joan Sans Moré el 1906. La seva idea fou una residència al passeig marítim sobre una casa de pescadors en ruïnes. Els Sans eren coneguts com a comerciants i negociants de suro. Anys abans Joan Sans havia fet fortuna amb el comerç del suro a Colòmbia. Es tracta d'un edifici rectangular entre mitgeres, de tres crugies, quatre plantes i terrassa. La coberta és aterrassada i en destaca la cornisa coronada per un frontó ondulat ple de trencadís ceràmic de color verd de forma convexa i terminacions cargolades. La decoració interior i exterior és típicament modernista i les obertures són rectangulars, d'arcs esglaonats i d'arcs carpanells. Destaquen també les decoracions de ferro de forja en balcons i terrassa superior. La façana principal està orientada a l'oest i dona a la plaça d'Espanya. És d'estil clàssic i no té res a veure amb la façana que dona al passeig marítim. La façana posterior, que mira al mar, és d'estil modernista, arrebossada i pintada de blanc. Les dues primeres plantes emergeixen, a la part dreta de l'edifici, amb un cos pentagonal que culmina amb un gran balcó també pentagonal. En aquest cos hi ha 4 gàrgoles de pedra i obertures en forma d'arc esglaonat. Al segon pis hi ha dues gàrgoles que representen muses, iconografia característica del Modernisme. La part original més ben conservada és el primer pis. Bona part de l'edifici modernista ha estat tapada per construccions posteriors. El pati té un magnífic pou de forja amb elements vegetals i animals, i està revestit de trencadís de color verd i vermell. També hi ha una font amb dos peixos entrellaçats. A més, dues grans palmeres completen l'entorn espacial d'aquest edifici.

Edifici noucentista format per una nau rectangular amb teulada a dues vessants. La façana principal té la porta d'entrada al centre flanquejada per dos semi columnes que aguanten un entaulament amb un frontó; aquest frontó està fet per dos grans volutes i un relleu escultòric al centre. A banda i banda de la porta hi ha quatre finestres decorades amb una línia ondulant a la part superior. Les dues façanes dels costats més curts són més altes que la resta; tenen una forma triangular realitzada amb grans corbes i volutes. L'edifici té un sòcol de pedra i la resta de paret està arrebossada.

62. The Castellar del Vallès Cemetery stands as an architectural witness within the different styles that were carried out in the city, always, however, on a small scale. On the other hand, these are also a symbolic and psychological proof of a period in the history of architecture which goes from romantic neoclassicism to the postmodernist limits. The Castellar del Vallès Cemetery responds to the latest trend, in which we find the last examples of monumental tombs next to the rows of niches. The funerary elements in this period abandon their triumphalism and show us the loss of life and the persistance of memory. The entrance seems to imitate the French models of avenues and gardens. The pantheon chapels seem to pass from floral naturalism to a cyclopean structure. The entrance to the cemetery is reminiscent of the French avenues and post-romantic gardens. This cemetery maintains a naturalistic evocation of imitations of French models. The characteristics of the pantheons entail the transformation and amalgamation of artistic aspects that encompass the total decoration, in every detail. The project of the entrance is the work of Antoni de Falguera Sivilla. It was made in 1916. The pantheon tombs are from the 1920s. Urban cemeteries emerged from the second half of the 19th century.