Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Arquitectura G

Memoria

Arquitectura-G és un estudi d’arquitectura amb seu a Barcelona fundat l’any 2006, dedicat principalment a l’edificació i la docència. Concep la seva activitat com un treball en equip, on les individualitats es dissolen en una suma de formes de fer. L’aspecte material és quelcom fonamental per a l’estudi, entenent-ho com un camp d’investigació. Arquitectura-G treballa aplicant les millors solucions a mida, alineant-se amb els objectius del client, i privilegiant les relacions duradores i personalitzades, basades en la confiança. A part de la seva pràctica arquitectònica, Arquitectura-G està a càrrec de la secció d’arquitectura d’Apartamento Magazine, on publiquen Escritos-G. Escritos-G és una compilació de converses sobre arquitectura mantingudes entre els membres d’Arquitectura-G i diversos arquitectes, l’obra dels quals ha despertat interès en la professió, la societat i els mitjans. Arquitectura-G llença l’any 2012 la marca de mobiliari Indoors. Indoors es dedica a editar i vendre peces de mobiliari dissenyades per Arquitectura-G i altre dissenyadors internacionals de prestigi. El catàleg inclou remarcables peces com les cadires Claudio i Claudia, el tamboret Manolito i la Balensiya. Les obres d’Arquitectura-G han estat publicades en diversos mitjans, tant nacionals com internacionals, i han rebut varis premis i reconeixements, com el ‘Premi Mies van der Rohe a l’arquitecte emergent 2015’, el ‘Premi de la XIII Bienal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme 2016’, la selecció per formar part del Pavelló Espanyol de la Bienal de Venècia 2016, el ‘Premi d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2016’ i el ‘Premi de la XIV Bienal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme 2018’. Arquitectura-G ha fet conferències a diverses prestigioses institucions i universitats com ara el CCCB, Matadero Madrid, Cooper Union New York, Université de Liège, UdK Berlin i ETSAB UPC.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Vivienda en Palau-Sator

    Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia

    Vivienda en Palau-Sator

    La parcel·la, inicialment ocupada per una antiga casa entre mitgeres en estat de ruïna, està situada al casc antic medieval de la petita localitat empordanesa. S’ha decidit mantenir el murs de pedra originals i inserir el nou volum enretirant-los respecte a aquests. La casa se separa també de la mitgera veïna en planta baixa per a cedir un nou passatge al poble que connecta el carrer Major amb la muralla medieval. S’ha aprofitat aquest gest per a situar l’entrada a la casa. D’aquesta manera, el passatge és també un hall d’accés cobert on, a més, es pot aparcar la bici o emmagatzemar llenya. La zona de nit en planta baixa es connecta a les zones comuns de planta primera a través d’una escala central de cargol, el màstil de la qual s’allarga fins a la coberta per a aguantar-la.
  2. Masia Empordà

    Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia

    Masia Empordà

    Es tracta d’una masia situada als afores d’un poble típic empordanès, emplaçada en el punt en què el poble es dissemina i les cases deixen de ser adossades per convertir-se en masies rodejades de camps. El primer acostament va ser entendre el funcionament d’una casa de tres plantes que sumava incomptables estances i on s’alternaven espais amb un passat agrícola amb altres d’ús domèstic. En aquestes condicions, el cor de la casa era l’espai més marginal i llòbrec de tot el conjunt. La principal intervenció sorgeix d’esponjar el volum aprofitant un pati existent en planta baixa i obrint-ne un de nou de generoses dimensions a la segona. Aquests espais contigus entre sí, es convertiran en el distribuïdor central de la casa i en la piscina. Es deixa l’estructura mural vista de tota la casa netejant-la d’envans i es connecten les estances entre sí, aconseguint que totes tinguin relació amb l’exterior. S’afegeixen noves circulacions amb la voluntat de potenciar el caràcter laberíntic de la casa, aportant una complexitat que, paradoxalment, facilita l’ús de l’habitatge. Tant l’estructura metàl·lica com les noves portes i finestres es pinten de color bordeus per a que s’identifiqui fàcilment la intervenció en la preexistència. Els volums de pedra i color blanc trencat busquen una imatge neutra on els materials puguin jugar un paper crucial en la construcció dels espais. D’aquesta manera, la rajola vidriada de color marró és el fil conductor que acompanya l’habitant en tot moment. Els terres es recuperen aprofitant l’antiga rajola vermella, en la qual la petjada del temps és visible, en contrast amb el pulcre reflex de la nova ceràmica. El resultat és una casa amb infinitat de salons, menjadors i habitacions on la família i els seus freqüents convidats poden habitar sense sentir la necessitat d’abandonar l’interior. El paisatge empordanès s’aboca a les finestres, mentre que l’interior s’obre a un laberint de diferents estances i patis de llum tamisada.
  3. Vivienda La Tallada

    Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia

    Vivienda La Tallada

    Habitatge entre mitgeres situat a la Tallada, un petit poble típic de l’Empordà. El volum de la casa a rehabilitar havia patit canvis i ampliacions que donaven al conjunt un peculiar aspecte de torre. El projecte ha perseguit potenciar aquest caràcter vertical de la casa que ens semblava summament atractiu en l’entorn. Des de l’entrada comença l’ascens a través d’escalinates i escales que van donant accés a les diferents estances fins a arribar a la piscina, que és el punt més alt de la casa. Alguns dels forats originals del volum superior tenien una proporció allargada i acabaven en arcs de mig punt, tipologia habitual en moltes cases de poble. Es va decidir copiar aquest patró i repetir-lo en tota la planta superior, tant en portes i finestres com en passos entre estances. La façana principal també participa d’aquest llenguatge, mostrant a l’exterior la seqüència d’espais que s’apilen a l’interior de l’habitatge a través d’un gran forat vertical. La rajola ceràmica de color marró és el fil conductor que acompanya l’habitant en tot moment. Cada habitacle es dissenya com una peça autònoma i té el seu propi mobiliari construït en obra i revestit de ceràmica de 13x13. La decisió de cobrir tots els plans horitzontals amb aquesta peça genera extensos mantells marrons tornassolats que se superposen a través de les diferents diagonals visuals. Els terres es reinterpreten mitjançant ceràmica quadrada de color vermell, en la qual el traç del temps es farà visible, en contrast amb el pulcre reflex de la nova ceràmica brillant.
  4. Apartamento de 700 m2 para un Soltero

    Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia

    Apartamento de 700 m2 para un Soltero

    La primera vegada que vam visitar aquest espai, les màquines de cosir encara estaven al seu lloc. Es tractava d’un únic espai diàfan d’aproximadament 10x70m destinat a un taller de confecció que havia tancat les seves portes. L’encàrrec consistia en transformar el taller en un habitatge per a una sola persona. A més, el programa també contemplava una zona d’estudi i un taller de creació artística. Es perseguien dos objectius principals. Per un costat, definir espais d’una escala abastable, humana, en el context d’una nau de grans proporcions. Per un altre, com a contrapunt, que en cap moment es perdés la percepció d’estar en un únic espai de caràcter singular. Com a conseqüència d’aquests dos objectius, es va descartar la compartimentació de l’espai diàfan mitjançant envans. Així, el projecte planteja una sèrie de divisòries de diferent caràcter que articulen l’espai en funció de les necessitats del programa. Aquests objectes independents mai entren en contacte amb les parets perimetrals o el sostre, preservant la continuïtat visual de l’espai diàfan original. Com a complement, s’ha manipulat el perímetre de la nau en les zones de contacte amb l’exterior, creant dos grans elements separadors que introdueixen aire, llum i vegetació: la terrassa i el jardí. Amb aquesta estratègia de compartimentació obtenim una seqüència d’espais la privacitat dels quals va augmentant segons avança cap a l’interior de l’habitatge. La zona de taller de creació artística se situa a l’accés. A continuació, es troben l’espai d’estar i la cuina i, per últim, es troba la zona més privada de l’habitatge. Era important aconseguir una atmosfera de recolliment en aquesta última zona, sense que per això el dormitori i el bany es convertissin en capses aïllades de la resta. La plataforma elevada acosta l’usuari al sostre, donant-li la sensació d’estar en un espai d’una escala menor, que al seu torn domina la resta. El projecte és d’una gran simplicitat a nivell material. S’utilitza una paleta de dos colors aplicant cada color en dues textures.
  5. Vivienda La Floresta

    Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia

    Vivienda La Floresta

    A mig camí entre Barcelona i Sant Cugat, La Floresta és un barri residencial de baixa densitat enclavat a la serra de Collserola. Una desordenada constel·lació de casetes esquitxa els turons coberts d’abundant vegetació. A la Floresta tenen cabuda els camins de terra i d’asfalt, així com les cases de recent construcció i les autoconstruïdes els anys 50. L’habitatge substitueix precisament una petita edificació autoconstruïda en els anys 60 pels pares dels clients, que s’enderroca a causa de les greus patologies que presenta. La parcel·la té un gran desnivell i el projecte aprofita com a base la petita esplanada sobre la qual es trobava l’anterior habitatge. El projecte es desenvolupa en dos nivells i es planteja com un espai de reunió familiar, amb una planta baixa oberta i tres habitacions per quedar-se a dormir a la planta primera. Les obertures de les façanes busquen potenciar la relació de la casa amb la parcel·la i el bosc, i la planta superior rota respecte la baixa definint una sèrie de lluernaris i petites terrasses, deixant, al seu torn, espai per a que les copes dels arbres més properes s’acostin a la façana. L’interior de l’habitatge és una gran senzillesa i és el propi material de l’estructura el què defineix els acabats principals, amb fusta en cru a les parets i brillant al terra, buscant que l’exterior formi part de l’interior en forma de reflex.
  6. Can Migris

    Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia

    Can Migris

    El terreny on actuem és una parcel·la plana i allargada de 7.000m2 destinada al cultiu, situada als afores de Santa Margarida de Montbui. La parcel·la comptava inicialment amb una edificació d’ús agrícola en estat de ruïna que ens van encarregar de transformar en habitatge. La normativa, que qualificava la construcció preexistent com a masia, va fer que s’hagués de respectar la volumetria original, així com la posició dels forats en les façanes. El volum tenia una relació directa amb l’entorn, sense preàmbuls en la transició des del camp cap a l’interior. El canvi de programa exigia definir un entorn immediat de l’habitatge més acotat i protegit respecte a una plana totalment oberta, per la qual cosa es va excavar 1m fins la cota de terrassa que dóna accés a l’habitatge i la comunica amb la resta de la urbanització exterior, que defineix un paisatge artificial que fa de mediador entre la casa i el camp. El programa funcional es desenvolupa mitjançant plataformes esglaonades que orbiten al voltant d’un nucli central portant. Aquest nucli, que actua com un gran pilar, conté les instal·lacions i escales, relacionant totes les estances de la casa. La centralitat d’aquest pilar permet que els forjats metàl·lics salvin llums més petites i, per tant, tinguin un gruix menor, accentuant el contrast entre el pes d’allò que suporta i la lleugeresa d’allò que és suportat. La materialitat de la casa aprofundeix en aquesta voluntat de contrast, de tal manera que els elements portants principals són rugosos, pesats i grollers, mentre que els elements secundaris i particions interiors tenen superfícies més llises, construïdes amb estructura lleugera. La intervenció compta amb una paleta cromàtica de tons terrossos que busca relacionar-se amb l’entorn. L’habitatge es desenvolupa en altura com una successió d’entre-plantes d’altura variable que ascendeix des de les zones comuns cap als dormitoris, acabant el seu recorregut en un balcó que es projecta cap als camps de cereal.
  7. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Apartamento de 700 m2 para un Soltero

    Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia

Autores