Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Obras (8)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (9)

  1. Casa Rodríguez Palau

    Esteve Aymerich Serra, Anton Maria Salvadó i Cabré

    Casa Rodríguez Palau

    Dos cossos en “L” de pisos desnivellats que segueixen el pendent i s’articulen per mitjà d’accés i escala. Un llenç de fàbrica ceràmica actua com a clova i s’enfronta amb el carrer i la fortalesa, ocultant contingències domèstiques. Al seu redós sorgeixen els plans de coberta i les dependències encarades al jardí i les vistes. Hàbil relació de cotxera i jardí.
  2. Deixalleria i Parc de Vehicles Municipal de Girona

    Esteve Aymerich Serra, Anton Maria Salvadó i Cabré

    Deixalleria i Parc de Vehicles Municipal de Girona

    Ajuntament i Govern espanyol financen un servei, preceptiu d’ençà del 1993, per a la recollida selectiva de residus, completat per una cotxera de l’empresa Musersa. En el no man’s land industrial, el projecte adopta una actitud radical i estricta: la topografia del solar i la diferència entre servei exterior i logística interna propicien la inserció d’un cos únic, vestit de planxa galvanitzada, que inclou la cotxera i els serveis administratius. Al davant, les andanes de classificació i llur zona de maniobra; a dins, el pati de maniobra dels vehicles. La pulcra construcció de les lluernes ortogonals i la cal·ligrafia de les trobades de planxa, portals, gàrgoles... són el llenguatge contingut d’un equipament econòmic que busca en la funció i en la construcció les regles per a un paisatge industrial possible.
  3. Pista Polideportiva Cubierta La Gamba

    Esteve Aymerich Serra, Anton Maria Salvadó i Cabré

    Pista Polideportiva Cubierta La Gamba

    El proyecto responde a la exigencia de construir una pista polideportiva cubierta frente a un pabellón deportivo existente. La estructura consiste en una sola barra que arranca del suelo, se curva formando la cubierta, se apoya sobre el antiguo edificio y llega a volar por encima del mismo. La superficie de la nueva cubierta consiste en una plancha galvanizada soportada por correas hechas con tubos de sección circular. Así, la cubierta hace la función de una fachada, si bien no llega a tocar el suelo, sino que se pliega y forma un canal de recogida de aguas que se derrama en un receptáculo de gravas. El orden de los soportes de la nueva cubierta se desmarca del orden de los soportes del pabellón existente, dejando un margen de desplazamiento que enfatiza la independencia de la nueva construcción. La solución final permite la transparencia de las visuales en el nivel del suelo, si bien recrea la atmósfera de un espacio interior en la pista de juegos propiamente dicha.
  4. La Fatarella

    Esteve Aymerich Serra, Joaquim Gascó i Palacín, Anton Maria Salvadó i Cabré

    La Fatarella

    La concepció de l’alberg respon a la naturalesa peculiar de l’encàrrec: un equipament per allotjar qui vulgui gaudir del medi rural del lloc. L’edificació es construeix amb tècniques i materials autòctons: murs de pedra seca, murs i voltes de pedra carejada, pilastres de carreus de pedra, murs de pedra laminar. Per a les jàsseres i embigats, la fusta, com també per a la fusteria i els paviments. La ceràmica, per a les teules de la coberta i els revestiments. La casa també havia de respondre a un clar criteri d’aprofitament energètic: un pati interior genera ombra i afavoreix la ventilació creuada. Unes pèrgoles amb vegetació caduca permeten regular l’assolellada a l’hivern i a l’estiu. El sol de l’hivern genera l’efecte hivernacle a través d’uns grans finestrals. La base de la construcció aprofita els marges i les feixes preexistents, definint i completant tres plataformes que ja hi havia a la topografia originària.
  5. Habitatges Mas Ramada

    Esteve Aymerich Serra, Josep Maria Miró i Gellida, Josep M. Rieradevall, Anton Maria Salvadó i Cabré

    Habitatges Mas Ramada

    Petit barri de sutura entre nuclis dispersos dels anys cinquanta a setanta, planejat a finals del s. xx amb quatre illes plurifamiliars i unifamiliars de promoció pública. El projecte es dol d’unes rígides premisses urbanístiques i programàtiques, s’eleva lleugerament de la rasant per ordenar l’accés i l’aparcament soterrat, delinea unes plantes pis homogènies i malda per obtenir la millor economia en l’ordre estructural i els tipus d’habitatge. L’austeritat no impedeix la pulcritud i aportacions com les caixes de persiana.
  6. CAP La Sénia

    STEM Arquitectes, Esteve Aymerich Serra, Gerard Puig i Freixas, Anton Maria Salvadó i Cabré

    CAP La Sénia

    El centre d’assistència primària queda inserit en un teixit urbà de gra petit i dispers, i la seva volumetria dóna resposta a aquestes condicions de l’entorn. És format per dos cossos de dimensions diferents, paral·lels al carrer principal i separats per un pati. El cos baix és situat a l’interior de l’illa per tal d’encaixar-se amb les mitgeres veïnes a la mateixa alçada. L’accés té lloc pel pati que queda entre tots dos cossos. El programa de consultes es troba a les dues plantes superiors del cos alt. L’àrea d’atenció continuada i educació sanitària i personal es troben al cos baix. Les activitats d’horari continuat es fan a la planta baixa, de manera que es poden desenvolupar mentre la resta del centre roman tancat. El pati central afavoreix la creació d’un microclima intern i permet situar cada ús en la millor posició en façana. Totes les zones de treball es troben a la banda nord, mentre que les zones d’espera queden situades a les façanes que donen al sud.
  7. Casa Germans Soler

    STEM Arquitectes, Esteve Aymerich Serra, Inés de Rivera Marinel·lo, Anton Maria Salvadó i Cabré

    Casa Germans Soler

    L'edificació es troba entre dues finques d'habitatge col·lectiu: a la mitgera sud de planta baixa i quatre plantes i a la mitgera nord de planta baixa i tres plantes. Sobre el solar a edificar la normativa permetia una fondària de 16m i una alçada de planta baixa i dues plantes. La superfície necessària per al programa dels dos habitatges, era inferior al volum màxim normatiu, la qual cosa permetia no esgotar la fondària i ajustar-la a les alineacions veïnes. El volum virtual es va excavant per tal d'aconseguir successives terrasses orientades a sud-oest, que prolonguen els habitatges cap a bones orientacions solars i visuals. La coberta, amb el carener paral·lel a carrer, es va retallant sobre la terrassa col·lectiva, el pati de servitud de la finca veïna, i les terrasses i porxos de la façana interior d'illa. La pell de l'edifici reconeix la possibilitat de filtre d'aquestes reculades utilitzant en diferents plans, el tancament d'obra, l'envidrament, la gelosia i les persianes de corda.
  8. Mostres d'Arquitectura (Garraf-Alt Penedès)

    Galardonado / Premiado. Categoría: Edificis amb Ús Residencial. Inclou Edificis d'Habitatges Plurifamiliars de Promoció Pública o Privada
    Casa Germans Soler

Bibliografía (14)

Sociedades

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.