Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres (8)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (9)

  1. Casa Rodríguez Palau

    Esteve Aymerich Serra, Anton Maria Salvadó i Cabré

    Casa Rodríguez Palau

    Dos cossos en “L” de pisos desnivellats que segueixen el pendent i s’articulen per mitjà d’accés i escala. Un llenç de fàbrica ceràmica actua com a clova i s’enfronta amb el carrer i la fortalesa, ocultant contingències domèstiques. Al seu redós sorgeixen els plans de coberta i les dependències encarades al jardí i les vistes. Hàbil relació de cotxera i jardí.
  2. Deixalleria i Parc de Vehicles Municipal de Girona

    Esteve Aymerich Serra, Anton Maria Salvadó i Cabré

    Deixalleria i Parc de Vehicles Municipal de Girona

    Ajuntament i Govern espanyol financen un servei, preceptiu d’ençà del 1993, per a la recollida selectiva de residus, completat per una cotxera de l’empresa Musersa. En el no man’s land industrial, el projecte adopta una actitud radical i estricta: la topografia del solar i la diferència entre servei exterior i logística interna propicien la inserció d’un cos únic, vestit de planxa galvanitzada, que inclou la cotxera i els serveis administratius. Al davant, les andanes de classificació i llur zona de maniobra; a dins, el pati de maniobra dels vehicles. La pulcra construcció de les lluernes ortogonals i la cal·ligrafia de les trobades de planxa, portals, gàrgoles... són el llenguatge contingut d’un equipament econòmic que busca en la funció i en la construcció les regles per a un paisatge industrial possible.
  3. Pista Poliesportiva Coberta 'La Gamba'

    Esteve Aymerich Serra, Anton Maria Salvadó i Cabré

    Pista Poliesportiva Coberta 'La Gamba'

    El projecte respon a l’exigència de construir una pista poliesportiva coberta davant d’un pavelló esportiu existent. L’estructura consisteix en una sola barra que arrenca del terra, es corba formant la coberta, es recolza sobre l’antic edifici i arriba a volar per sobre d’aquest. La superfície de la nova coberta consisteix en una planxa galvanitzada suportada per corretges fetes amb tubs de secció circular. Així, la coberta fa la funció d’una façana, si bé no arriba a tocar a terra, sinó que es plega i forma un canal de recollida d’aigües que vessa en un receptacle de graves. L’ordre dels suports de la nova coberta es desmarca de l’ordre dels suports del pavelló existent, deixant un marge de desplaçament que emfasitza la independència de la nova construcció. La solució final permet la transparència de les visuals al nivell del terra, si bé recrea l’atmosfera d’un espai interior a la pista de jocs pròpiament dita.
  4. La Fatarella

    Esteve Aymerich Serra, Joaquim Gascó i Palacín, Anton Maria Salvadó i Cabré

    La Fatarella

    La concepció de l’alberg respon a la naturalesa peculiar de l’encàrrec: un equipament per allotjar qui vulgui gaudir del medi rural del lloc. L’edificació es construeix amb tècniques i materials autòctons: murs de pedra seca, murs i voltes de pedra carejada, pilastres de carreus de pedra, murs de pedra laminar. Per a les jàsseres i embigats, la fusta, com també per a la fusteria i els paviments. La ceràmica, per a les teules de la coberta i els revestiments. La casa també havia de respondre a un clar criteri d’aprofitament energètic: un pati interior genera ombra i afavoreix la ventilació creuada. Unes pèrgoles amb vegetació caduca permeten regular l’assolellada a l’hivern i a l’estiu. El sol de l’hivern genera l’efecte hivernacle a través d’uns grans finestrals. La base de la construcció aprofita els marges i les feixes preexistents, definint i completant tres plataformes que ja hi havia a la topografia originària.
  5. Habitatges Mas Ramada

    Esteve Aymerich Serra, Josep Maria Miró i Gellida, Josep M. Rieradevall, Anton Maria Salvadó i Cabré

    Habitatges Mas Ramada

    Petit barri de sutura entre nuclis dispersos dels anys cinquanta a setanta, planejat a finals del s. xx amb quatre illes plurifamiliars i unifamiliars de promoció pública. El projecte es dol d’unes rígides premisses urbanístiques i programàtiques, s’eleva lleugerament de la rasant per ordenar l’accés i l’aparcament soterrat, delinea unes plantes pis homogènies i malda per obtenir la millor economia en l’ordre estructural i els tipus d’habitatge. L’austeritat no impedeix la pulcritud i aportacions com les caixes de persiana.
  6. CAP La Sénia

    STEM Arquitectes, Esteve Aymerich Serra, Gerard Puig i Freixas, Anton Maria Salvadó i Cabré

    CAP La Sénia

    El centre d’assistència primària queda inserit en un teixit urbà de gra petit i dispers, i la seva volumetria dóna resposta a aquestes condicions de l’entorn. És format per dos cossos de dimensions diferents, paral·lels al carrer principal i separats per un pati. El cos baix és situat a l’interior de l’illa per tal d’encaixar-se amb les mitgeres veïnes a la mateixa alçada. L’accés té lloc pel pati que queda entre tots dos cossos. El programa de consultes es troba a les dues plantes superiors del cos alt. L’àrea d’atenció continuada i educació sanitària i personal es troben al cos baix. Les activitats d’horari continuat es fan a la planta baixa, de manera que es poden desenvolupar mentre la resta del centre roman tancat. El pati central afavoreix la creació d’un microclima intern i permet situar cada ús en la millor posició en façana. Totes les zones de treball es troben a la banda nord, mentre que les zones d’espera queden situades a les façanes que donen al sud.
  7. Casa Germans Soler

    STEM Arquitectes, Esteve Aymerich Serra, Inés de Rivera Marinel·lo, Anton Maria Salvadó i Cabré

    Casa Germans Soler

    L'edificació es troba entre dues finques d'habitatge col·lectiu: a la mitgera sud de planta baixa i quatre plantes i a la mitgera nord de planta baixa i tres plantes. Sobre el solar a edificar la normativa permetia una fondària de 16m i una alçada de planta baixa i dues plantes. La superfície necessària per al programa dels dos habitatges, era inferior al volum màxim normatiu, la qual cosa permetia no esgotar la fondària i ajustar-la a les alineacions veïnes. El volum virtual es va excavant per tal d'aconseguir successives terrasses orientades a sud-oest, que prolonguen els habitatges cap a bones orientacions solars i visuals. La coberta, amb el carener paral·lel a carrer, es va retallant sobre la terrassa col·lectiva, el pati de servitud de la finca veïna, i les terrasses i porxos de la façana interior d'illa. La pell de l'edifici reconeix la possibilitat de filtre d'aquestes reculades utilitzant en diferents plans, el tancament d'obra, l'envidrament, la gelosia i les persianes de corda.
  8. Mostres d'Arquitectura (Garraf-Alt Penedès)

    Guardonat / Premiat. Categoria: Edificis amb Ús Residencial. Inclou Edificis d'Habitatges Plurifamiliars de Promoció Pública o Privada
    Casa Germans Soler

Bibliografia (14)

Societats

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.