Ubicat al límit del districte de Ciutat Vella, l'Arc de Triomf és un edifici aïllat que presideix el Passeig de Lluís Companys en la seva confluència amb el carrer de Trafalgar i l'avinguda de Vilanova. Es tracta d'una construcció d'estructura simple formada tan sols per un gran arc monumental flanquejat de dues parelles de semicolumnes gegants a banda i banda. Les parets que defineixen l'intradós de l'arc contenen, a ambdues bandes, l'accés a l'interior dels pilars d'aquest. Essent pilars no massissos, l'espai interior es defineix per un seguit d'envans i arcs que sostenen l'estructura. A més, en aquests espais neixen les dues escales helicoidals que procuren l'accés al terrat superior, amagades dins les semicolumnes que flanquegen l'arc. L'accés al terrat es produeix per mitjà de dos badalots en forma de corona que serveixen de model de les altres sis cupuletes ornamentals que rematen la construcció. La principal característica de l'arc de triomf és la seva configuració material, fonamentada en la utilització del maó vist ornamentat amb ceràmiques vidrades i amb alguns detalls en pedra. Efectivament, encara que la fonamentació i el basament es realitzà per mitjà de grans carreus de pedra de Montjuïc, l'estructura visible de l'edifici és fonamentalment ceràmica, fent la seva construcció més fàcil i barata. A més, la configuració formal de l'edifici esdevé un catàleg dels recursos ornamentals del darrer eclecticisme encarat al primer modernisme, encara que alguns autors han volgut trobar similituds amb l'arquitectura neo-mudèjar, pràcticament inexistent a Catalunya. Pel que fa a l'ornamentació, aquesta es basa en el joc de volums proporcionat pels entrants i sortints en funció de la disposició dels maons. El basament del monument destaca per la forma de tascó de les bases de les semicolumnes, així com la disposició de bandes horitzontals de maons grocs i vermells. Aquest basament queda rematat per un fris corregut de ceràmica vidrada groga i verda amb motius vegetals. Dins d'aquest basament queden inclosos, a l'intradós de l'arc, els dos accessos a l'interior de l'edifici, configurat per portes trigèmines tancades amb reixes de ferro forjat que contenen les quatre barres i la Creu de Sant Jordi. Les impostes de l'arc estan ornamentades amb capitells florals de pedra i uns relleus en forma de ratpenat (emblema adjudicat a Jaume I el Conqueridor). Tot i que la volta de l'arc és feta de maó, a les façanes es manifesta, per mitjà de dovelles de pedra esculpides, una gran corona de llorer que aguanta els escuts de les 49 províncies que formaven el regne d'Espanya l'any 1888. La clau d'ambdós arcs presenta l'escut de la ciutat de Barcelona, per damunt de la resta d'escuts i en majors dimensions. Els carcanyols de l'arc mostren decoracions amb ceràmica vidrada de color terra i relleus fets amb maó. El coronament de l'edifici és la part més interessant. Damunt d'un fris de mènsules que recorre les quatre façanes de l'edifici hi reposen quatre frisos escultòrics de pedra. El fris del costat de muntanya, titulat "Barcelona Rep les Nacions", fou esculpit per Josep Reynés i Gurguí i mostra Barcelona com una dama coronada i entronitzada estenent els braços a banda i banda, envoltada d'altres dames que representen Espanya, la República Francesa, l'Imperi Austrohongarès, l'Imperi Britànic i les seves colònies, Egipte i Grècia, entre d'altres. El fris de la banda de la mar, titulat "Recompensa", fou una obra primerenca de Josep Llimona i Bruguera i mostra, en un llenguatge més contingut, a Barcelona atorgant els guardons a participants de l'Exposició, entre els quals destaca Espanya amb el seu lleó i França amb el barret frigi. El fris del costat Besòs, obrat per Torquat Tasso i Nadal, es titula "Apoteosi de les Arts i les Ciències" i mostra al déu Apol·lo envoltat d'al·legories femenines i masculines de l'arquitectura, l'escultura, la literatura, la pintura, la música i la geografia, entre d'altres. El fris del costat Llobregat, obrat per Antoni Vilanova i March, es titula "Apoteosi de l'Agricultura, la Indústria i el Comerç" i mostra una victòria que rep l'homenatge de diversos personatges que li porten fruits i engranatges com a atributs de l'agricultura i la indústria, sota la mirada d'Hermes, representant del comerç. Cadascun d'aquests frisos queda flanquejat pels capitells de les semicolumnes que envolten el monument. Aquests capitells abstractes fets de maó estan ornats amb escultures de pedra realitzades per Manuel Fuxà Leal i Pere Carbonell i Huguet. Representen dotze victòries alades o fames que, reposant els seus peus sobre esferes, alcen els braços lluint corones de flors i llorer i trompetes de ferro colat. L'edifici queda rematat per una cornisa a base de mènsules de maó i plafons de ceràmica vidrada groga en forma d'estels. Al centre de les dues façanes principals (muntanya i mar), aquest fris queda interromput per la presència de l'Escut d'armes complet d'Alfons XIII flanquejat per dos lleons. Rematant l'edifici, vuit cupuletes de maó revestit de ceràmica groga i verda (dues de les quals funcionant com a badalot) ornen el terrat, totes rematades amb unes immenses corones comtals fetes de ceràmica vidrada de color terra.

El monumento a Anselm Clavé se emplaza en medio del último tramo peatonal del Passeig de Sant Joan, entre las calles Antoni Marià Claret y la Travessera de Gràcia. La figura de Clavé, elevada sobre un pedestal de unos 5m de altura, es de bronce y aparece de pie, con una batuta en su brazo derecho, levantado. El eje de la escultura, vertical, es muy rígido, y la cabeza se encuentra orientada hacia la misma dirección que la batuta. Por lo que respecta al pedestal, está formada por diferentes tramos o tambores. El primero, más amplio, no cuenta con elementos decorativos. El segundo, también muy regio, está coronado por una baja decorada con motivos geométricos construidos por puntos. El tercer tambor, el más largo, estrecho y complejo, llega a los pies de la escultura. En los tramos más bajos existen cuatro pequeños contrafuertes que en su desarrollo vertical cuentan con un pequeño pedestal coronado con motivos vegetales (probablemente son coronas de laurel). En medio de los dos contrafuertes orientados hacia la Avenida Diagonal se puede leer "Clavé", colocado de forma excisa. Por encima de este tramo hay uno más estrecho formado por cuatro garras en la misma línea de los contrafuertes mencionados. Encima hay un pequeño tambor donde se asienta la misma escultura de Anselm Clavé.