Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Obras (10)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (11)

  1. Ampliació de la Casa Narcís Pla

    Josep Vilaseca i Casanovas

  2. Monumento a Josep Anselm Clavé

    Josep Vilaseca i Casanovas

    Monumento a Josep Anselm Clavé

    El monumento a Anselm Clavé se emplaza en medio del último tramo peatonal del Passeig de Sant Joan, entre las calles Antoni Marià Claret y la Travessera de Gràcia. La figura de Clavé, elevada sobre un pedestal de unos 5m de altura, es de bronce y aparece de pie, con una batuta en su brazo derecho, levantado. El eje de la escultura, vertical, es muy rígido, y la cabeza se encuentra orientada hacia la misma dirección que la batuta. Por lo que respecta al pedestal, está formada por diferentes tramos o tambores. El primero, más amplio, no cuenta con elementos decorativos. El segundo, también muy regio, está coronado por una baja decorada con motivos geométricos construidos por puntos. El tercer tambor, el más largo, estrecho y complejo, llega a los pies de la escultura. En los tramos más bajos existen cuatro pequeños contrafuertes que en su desarrollo vertical cuentan con un pequeño pedestal coronado con motivos vegetales (probablemente son coronas de laurel). En medio de los dos contrafuertes orientados hacia la Avenida Diagonal se puede leer "Clavé", colocado de forma excisa. Por encima de este tramo hay uno más estrecho formado por cuatro garras en la misma línea de los contrafuertes mencionados. Encima hay un pequeño tambor donde se asienta la misma escultura de Anselm Clavé.
  3. Arco de Triunfo

    Josep Vilaseca i Casanovas

    Arco de Triunfo

    Ubicat al límit del districte de Ciutat Vella, l'Arc de Triomf és un edifici aïllat que presideix el Passeig de Lluís Companys en la seva confluència amb el carrer de Trafalgar i l'avinguda de Vilanova. Es tracta d'una construcció d'estructura simple formada tan sols per un gran arc monumental flanquejat de dues parelles de semicolumnes gegants a banda i banda. Les parets que defineixen l'intradós de l'arc contenen, a ambdues bandes, l'accés a l'interior dels pilars d'aquest. Essent pilars no massissos, l'espai interior es defineix per un seguit d'envans i arcs que sostenen l'estructura. A més, en aquests espais neixen les dues escales helicoidals que procuren l'accés al terrat superior, amagades dins les semicolumnes que flanquegen l'arc. L'accés al terrat es produeix per mitjà de dos badalots en forma de corona que serveixen de model de les altres sis cupuletes ornamentals que rematen la construcció. La principal característica de l'arc de triomf és la seva configuració material, fonamentada en la utilització del maó vist ornamentat amb ceràmiques vidrades i amb alguns detalls en pedra. Efectivament, encara que la fonamentació i el basament es realitzà per mitjà de grans carreus de pedra de Montjuïc, l'estructura visible de l'edifici és fonamentalment ceràmica, fent la seva construcció més fàcil i barata. A més, la configuració formal de l'edifici esdevé un catàleg dels recursos ornamentals del darrer eclecticisme encarat al primer modernisme, encara que alguns autors han volgut trobar similituds amb l'arquitectura neo-mudèjar, pràcticament inexistent a Catalunya. Pel que fa a l'ornamentació, aquesta es basa en el joc de volums proporcionat pels entrants i sortints en funció de la disposició dels maons. El basament del monument destaca per la forma de tascó de les bases de les semicolumnes, així com la disposició de bandes horitzontals de maons grocs i vermells. Aquest basament queda rematat per un fris corregut de ceràmica vidrada groga i verda amb motius vegetals. Dins d'aquest basament queden inclosos, a l'intradós de l'arc, els dos accessos a l'interior de l'edifici, configurat per portes trigèmines tancades amb reixes de ferro forjat que contenen les quatre barres i la Creu de Sant Jordi. Les impostes de l'arc estan ornamentades amb capitells florals de pedra i uns relleus en forma de ratpenat (emblema adjudicat a Jaume I el Conqueridor). Tot i que la volta de l'arc és feta de maó, a les façanes es manifesta, per mitjà de dovelles de pedra esculpides, una gran corona de llorer que aguanta els escuts de les 49 províncies que formaven el regne d'Espanya l'any 1888. La clau d'ambdós arcs presenta l'escut de la ciutat de Barcelona, per damunt de la resta d'escuts i en majors dimensions. Els carcanyols de l'arc mostren decoracions amb ceràmica vidrada de color terra i relleus fets amb maó. El coronament de l'edifici és la part més interessant. Damunt d'un fris de mènsules que recorre les quatre façanes de l'edifici hi reposen quatre frisos escultòrics de pedra. El fris del costat de muntanya, titulat "Barcelona Rep les Nacions", fou esculpit per Josep Reynés i Gurguí i mostra Barcelona com una dama coronada i entronitzada estenent els braços a banda i banda, envoltada d'altres dames que representen Espanya, la República Francesa, l'Imperi Austrohongarès, l'Imperi Britànic i les seves colònies, Egipte i Grècia, entre d'altres. El fris de la banda de la mar, titulat "Recompensa", fou una obra primerenca de Josep Llimona i Bruguera i mostra, en un llenguatge més contingut, a Barcelona atorgant els guardons a participants de l'Exposició, entre els quals destaca Espanya amb el seu lleó i França amb el barret frigi. El fris del costat Besòs, obrat per Torquat Tasso i Nadal, es titula "Apoteosi de les Arts i les Ciències" i mostra al déu Apol·lo envoltat d'al·legories femenines i masculines de l'arquitectura, l'escultura, la literatura, la pintura, la música i la geografia, entre d'altres. El fris del costat Llobregat, obrat per Antoni Vilanova i March, es titula "Apoteosi de l'Agricultura, la Indústria i el Comerç" i mostra una victòria que rep l'homenatge de diversos personatges que li porten fruits i engranatges com a atributs de l'agricultura i la indústria, sota la mirada d'Hermes, representant del comerç. Cadascun d'aquests frisos queda flanquejat pels capitells de les semicolumnes que envolten el monument. Aquests capitells abstractes fets de maó estan ornats amb escultures de pedra realitzades per Manuel Fuxà Leal i Pere Carbonell i Huguet. Representen dotze victòries alades o fames que, reposant els seus peus sobre esferes, alcen els braços lluint corones de flors i llorer i trompetes de ferro colat. L'edifici queda rematat per una cornisa a base de mènsules de maó i plafons de ceràmica vidrada groga en forma d'estels. Al centre de les dues façanes principals (muntanya i mar), aquest fris queda interromput per la presència de l'Escut d'armes complet d'Alfons XIII flanquejat per dos lleons. Rematant l'edifici, vuit cupuletes de maó revestit de ceràmica groga i verda (dues de les quals funcionant com a badalot) ornen el terrat, totes rematades amb unes immenses corones comtals fetes de ceràmica vidrada de color terra.

Bibliografía

Rutas y Apuntes (3)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!