Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Argentona 1893 - Barcelona 1993. Títol d’arquitecte: 1918. Formant-se al costat d’en Josep Puig i Cadafalch, durant aquest període va conèixer l'Antoni Gaudí anant sovint a veure'l com treballava en l’obra de la Sagrada Família. Amb el temps, es va convertir en el seu deixeble i va imprimir el seu estil en la construcció de la Capella de Sant Miquel del Cros a Argentona. Després de la Guerra Civil espanyola, en Bonet va restaurar les maquetes en guix de la Sagrada Família les quals van quedar malmeses a causa d’un incendi, i va continuar amb les obres del temple juntament amb els arquitectes Isidre Puig i Boada, Francesc de P. Cardoner i Blanch i Francesc Quintana Vidal. Posteriorment, entre 1971 i 1980 va exercir com a arquitecte director de l’obra. Bonet va ser un dels representants del monumentalisme. Entre les seves obres destaca l'Institut Nacional de Previsió i Banc Vitalici, al Passeig de Gràcia amb Gran Via, a Barcelona (1949).

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras (15)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (16)

  1. Torre Teresa Ametller

    Lluís Bonet i Garí, Josep Sala Comas

    Torre Teresa Ametller

    La torre d'Agell, per les seves proporcions, pren un caràcter senyorial. La tipologia adoptada ens apropa a la característica dels palaus medievals, ja que la planta quadrada genera al bell mig un pati i, entorn seu, una galeria. La disposició, en dos dels flancs de l'edifici, de dues torres que sobresurten de la volumetria recorda els palaus fortificats. L'edifici, de dues plantes, té la coberta de teules planes d'encaix, a quatre vessants, i amb una barbacana sostinguda per cartel·les. El porxo semicircular que dóna accés a l'entrada s'envolta per columnes jòniques que sustenten una terrassa descoberta al primer pis. A la façana oposada hi ha una terrassa porxada, a la dovella central de la qual hi ha representat el relleu d'un ametller, emblema de la família propietària original. La disposició de l'accés principal; l'aparició de terrasses i porxades on s'alternen columnes jòniques i, en d'altres, arcs de mig punt, donen a l'edifici certs ressons medievals i, alhora, clàssics. En les obertures, l'aplicació d'esgrafiats amb detalls de filigrana (obra de Joan Mirambell) i en un dels costats la disposició d'un banc encastat amb el respatller de rajoles decorades (obra de Francesc Domingo) acaben de dotar a l'edifici d'un caràcter noucentista. Aquest banc està enrajolat amb ceràmica de sanefes i motius florals i, a la part alta, hi ha tres dibuixos. En el del centre apareix un ametller amb la inscripció "L'Ametler, arbre de Catalunya". Els dibuixos laterals mostren una noia amb una cistella de flors i un pagès. Al tractar-se d'una torre aïllada, va ser l'arquitecte Rubió i Tudurí qui projectà l'extens jardí estructurat geomètricament per l'art topiària, i va deixar que les onze hectàrees de bosc que envolten la finca creixessin de forma més espontània. La torre s'edificà en una extensa finca rústica molt a prop de l'antiga capella de Santa Elena d'Agell, esmentada ja al segle X, i del Mas de "Ca l'Arnó", avui denominat "Cals Frares" (1235), que durant uns anys va ser la masoveria de la propietat. Els terrenys eren, des del segle XVIII, propietat de la família de Teresa Amatller i Cros (1873-1960), filla del prestigiós xocolater, que en va ser la promotora. Un primer projecte es deu a Josep Sala i Comas, però, el 1918, fou Lluís Bonet i Garí qui se'n féu càrrec. El 1943, Antoni Amatller va donar la casa a la Secció Femenina, que va destinar-la a un alberg. Recentment, la Generalitat de Catalunya va adquirir la casa i va condicionar-la per a que funcionés com a alberg de colònies. Les obres de reconstrucció de teulades, restauració i consolidació de façanes i afegiment d'una nova construcció foren dirigides per l'arquitecte Agapit Borràs. En l'actualitat, l'edifici forma part de la xarxa nacional d'albergs socials de Catalunya.
  2. Capilla de Sant Miquel del Cros

    Lluís Bonet i Garí

    Capilla de Sant Miquel del Cros

    El edificio tiene una sola nave de planta rectangular con el ábside orientado a NE, con cubierta de bóveda absidal y linterna de hierro forjado y vidrio a base de paraboloides e hiperboloides. El material empleado es piedra vista rústica con algunos elementos de cristales policromados y baldosas acristaladas. La cubierta a dos vertientes es de teja árabe. Un pequeño campanario adosado es coronado por trencadís, estableciendo cierto vínculo con el proyecto de la finca de Josep Puig i Cadafalch. El acceso, situado en la parte lateral, está precedido de un porche de tres arcadas cuyo ritmo recuerda una loggia florentina. Esta capilla, que forma parte de la propiedad de Can Garí del Cros (casal obra del arquitecto Josep Puig i Cadafalch). Ya fue mencionada en 1187, pero fue derruida y de ella tan sólo se conservan una cruz de piedra en relieve, una pieza de cornisa y un pie cuadrado de terracota. En 1929, Lluís Bonet i Garí realizó el proyecto de una nueva iglesia. La documentación sobre la ermita se debe principalmente a Carreras Candi, quien explica su existencia por el documento de 1187. La colocación más antigua es del año 1323; hay otra, de 1385, a favor de Joan de Caldes por la renuncia de Bernat d'Agell al beneficio del altar de Sant Miquel del Cros. Hacia el año 1884 se derribó la capilla románica y construyeron una nueva, según el proyecto de Domènech i Estapà, que fue derribada en 1926, momento en el que se construyó la actual. Bonet Garí colaboró con Josep Puig i Cadafalch - el autor de la remodelación y restauración de Can Garí - desde los inicios. Al mismo tiempo, la admiración que sentía por Antoni Gaudí también le llevó a utilizar algunas de las soluciones en esta ermita. En la actualidad, la pequeña capilla no tiene culto regular y la familia Garí la cedió al obispado y depende de la parroquia de Sant Julià. Al encontrarse en la propiedad, un camino desde el acceso de Can Garí lleva directamente a la ermita y tiene una pequeña valla que la separa de la zona ajardinada.
  3. Masovería de Can Garí

    Lluís Bonet i Garí

    Masovería de Can Garí

    El Cros, castillo Garí o Palacio Garí de Argentona adopta las características de una gran casa fortificada con una torre cuadrangular adosada y unos torrejones circulares en los flancos, con aspilleras, propias tanto de estructuras arquitectónicas de carácter militar como de edificios rurales aislados, elementos que permitían una mejor defensa en tiempo de inseguridad. La finca queda rodeada por una especie de recinto amurallado. Una galería superior recorre las fachadas bajo la línea de tejado, ésta, a cuatro vertientes, está cubierta por tejas de cerámica vidriada, detalle que da idea de la importancia que en ese momento tuvieron las artes aplicadas al igual que lo hacen los acabados de hierro forjado de los tejados de la torre y de los torrejones, de tal modo que tenemos hermanados los elementos propios del gusto de la época industrial, las artes aplicadas, y la temática historicista, que se manifiesta por el "revival" del mundo medieval con la construcción de un edificio con las características de un castillo bajo-medieval. El acceso a la casa se hace a través de un porche que tiene, encima, una galería o lonja, cercanos al estilo gótico flamígero. La casa está centrada por un patio con escalera al descubierto hasta el primer piso. En el interior, J. Puig i Cadafalch se encargó de diseñar personalmente todos los elementos del mobiliario y los ornamentales: la escalera, los arrimaderos, el envigado, la chimenea, las luces... e incluso la ornamentación escultórica de las columnas donde, entre motivos heráldicos o florales, se pueden descubrir caricaturas como las de Sagasta o Romero Robledo, personajes relevantes de la política del momento. En 1925, el arquitecto Lluís Bonet Garí sustituyó la vivienda de los masoveros, que estaba en la planta baja, e instaló dormitorios nuevos y una sala. Dentro de la extensa propiedad de Can Garí en el Cros de Argentona se diseñó un amplio jardín que completaba el trabajo de remodelación de la finca que Josep Puig i Cadafalch realizó entre 1898 y 1900. Nicolau M. Rubió y Tudurí fue quien primero intervino en el diseño a través de la combinación de espacios naturales con la distribución de zonas arbóreas, principalmente pinos, que respondía a dejar una naturaleza libre junto a otras moldeadas. El jardín pensado para transitar a través del trazado de caminos, de terrazas escalonadas hechas en ladrillo visto, de pérgolas (algunas recuerdan al trabajo que estaba llevando a cabo en el Parque de Montjuïc, de Barcelona) y señalando puntos de vista se abren a amplias perspectivas. Se combina la presencia de vegetación con esculturas que le dan la medida más humana al conjunto. Se han recreado espacios boscosos, otros con la presencia de cactus y de un gran estanque en medio del cual está el templo de cristal de Baccarat con la figura de Hermes en bronce o el punteado de farolas de forja retoman el carácter señorial del lugar. Este jardín con la presencia de esculturas y zonas en cítricos, tan característicos del mediterráneo y de las villas italianas, entra de lleno en el Noucentisme. La obra de jardinería fue continuada por Lluís Bonet i Garí, con el que compartieron un mismo ideario vinculado a dicho período. En 1929, Lluís Bonet i Garí proyectó la construcción de la casona de Can Garí, destinado a los trabajos agrícolas y vivienda. Él no quiso que su proyecto fuera un contraste con el trabajo que había realizado Josep Puig i Cadafalch en Can Garí. El nuevo edificio lo proyectó tomando cierto carácter señorial, tanto por sus dimensiones como por el cuidadoso tratamiento de los materiales empleados. Por lo tanto, se pueden encontrar tejas acristaladas en la cubierta a dos aguas, un trabajo muy cuidadoso en la masonería que rodea las aperturas o en los arcos de descarga, pero al mismo tiempo también tomó referentes de la arquitectura de las masías. Todo el conjunto toma la volumetría de una masía e introdujo la galería arqueada. También puede verse el uso del esgrafiado en una figura de san Cristóbal que corona una de las puertas de entrada destinada a la maquinaria. En las esquineras figura un acolchado, y todo el paramento es estucado. Destaca una tribuna en esquinera que le otorga un carácter de distinción. No se sirvió de la simetría en la composición, ya que cada una de las fachadas tiene un tratamiento diferente como ocurre con Can Garí de Josep Puig i Cadafalch. La capilla del Cros fue construida en 1929 por el arquitecto Lluís Bonet i Garí. Si tenemos en cuenta que a finales de los siglos XIX la construcción no había alcanzado el altísimo grado de industrialización de nuestro momento, podremos valorar en su justa medida la proeza que representa que Puig i Cadafalch terminara esta obra, la casa del financiero Josep Garí en el Cros de Argentona, en 1899 después de nueve meses, tan sólo, del inicio de las obras.
  4. Seminari Nou de Vic

    Lluís Bonet i Garí

    Seminari Nou de Vic

    Edifici religiós. Seminari de planta gairebé en forma de creu amb els braços més prims, la façana és orientada a migdia i presenta una mena d'atri format per arcuacions d'arc de mig punt a manera de porxo i coronat per un frontó triangular amb una creu al damunt. Consta de planta baixa i dos pisos, els quals són marcats horitzontalment per unes impostes, les obertures són rectangulars llevats del primer pis de la façana que són d'arc de mig punt. És cobert amb teula aràbiga a diverses vessants. Cal remarcar les torres de planta quadrada que s'eleven sobre els braços amples de l'edifici, són llanternes als ulls de l'escala, simètriques i amb arcades semicirculars al pis superior, són cobertes de forma piramidal. Està envoltat d'espais esportius i s'hi arriba a través d'un ampli espai enjardinat. L'estat de conservació és bo. Seminari que fou construït entre 1944 i 1947 amb l'església que fou inaugurada l'any 1963. Aquest seminari venia a substituir el del carrer Sant Just que havia quedat petit, és construí en l'eixample de la ciutat que es realitzà a principis de segle estenent-se cap a Santa Clara de la Vella fins al turó del Seminari. Actualment amb la minva vocació eclesiàstica el mateix edifici s'utilitzi com escola privada essent una extensió del col·legi de Sant Miquel dels Sants.
  5. Sede del Banco Vitalicio de España en Barcelona

    Lluís Bonet i Garí

    Sede del Banco Vitalicio de España en Barcelona

    Se trata de un edificio de 21 plantas, formado por cuatro grandes cuerpos independientes. El cuerpo principal se encuentra ubicado en el chaflán y se trata de una torre que da el acceso principal al edificio. La estructura del edificio está hecha de hormigón armado, lo que da una sensación de uniformidad. La fachada está decorada con granito de Galicia y piedra de Montjuïc. En alzado, tiene una clara influencia de la Escuela de Chicago: las aperturas se distribuyen simétricamente por toda la fachada y tiene un basamento a lo largo de toda la planta baja, concentrando la única decoración en el acceso principal. Para dar mayor solemnidad, se colocaron unas columnas de orden clásico y se añadieron dos grupos escultóricos y estatuas como ornamentación. En cuanto a planta baja, existe un pasaje con acceso desde el Paseo de Gracia o desde la Gran Via de les Corts Catalanes y conecta con la sala de espectáculos, además de dar acceso a los otros tres cuerpos. En el ángulo superior de este pasaje se encuentra un patio interior abierto, que abastece a este espacio interior de luz natural.
  6. Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Girona

    Lluís Bonet i Garí

    Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Girona

    Acabada l’obra del passeig de Gràcia per a aquest mateix banc, l’autor barceloní s’encarregà d’altres edificis amb un programa i una voluntat representativa semblants. L’encaix en una planta axial segons bisectriu i la isotropia del volum en les seves tres cares fan que mantingui una relació difícil amb l’emplaçament. En tot cas, l’interès rau en la combinació de la seqüència vertical (de banc, oficines i habitatges) amb l’articulació volumètrica de la seva arquitectura i els jocs als quals es lliura per modular la massa monumentalista, a l’estil del primitiu gratacel metropolità: el monumentalisme hi deriva més del motlluratge i el joc de cornises que no pas de la forma de les obertures o de les jerarquies que s’estableixen entre elles.
  7. Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Lleida

    Lluís Bonet i Garí

    Edifici Aïllat amb façana davant-darrera i de concepte pantalla per a tancar la plaça Sant Joan. Planta baixa-sòcol, planta noble, tres plantes secundàries i rematades pel tractament de l'àtic i el vol de la cornisa. Escala interior, encaixada amb formes singulars dels esglaons. Relleus escultòrics d'Enric Monjó de Barcelona. Façana del darrera secundària. Murs de càrrega i pilars interiors. Aplacats de pedra i arrebossat al darrera. Coberta de teula àrab.
  8. Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Tarragona

    Lluís Bonet i Garí

    Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Tarragona

    Edifici de sis plantes de línies molt simples, les façanes del qual donen a dos carrers i una plaça. Aquest element és característic no tan sols d'aquesta, sinó també del carrer de la Unió, que baixa perpendicular i des del qual s'albira. Té cavitats amb llinda plana i arcades de mig punt a la planta principal i a la més alta. Al cantó que dóna al carrer Apodaca, hi ha una torre cúbica amb rellotge. Al portal es troba, sobre una pilastra prismàtica, la reproducció d'una escultura romana, trobada durant l'excavació de l'esmentat edifici: probablement correspon a l'emperadriu Annia Galeria Faustina.
  9. Reforma de la Torre Gibert

    Lluís Bonet i Garí

  10. Continuación de las Obras del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

    Lluís Bonet i Garí, Antoni Gaudí i Cornet, Isidre Puig Boada

    Continuación de las Obras del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

    Los arquitectos Isidre Puig Boada y Lluis Bonet i Garí, que habían visitado asiduamente a Gaudí en la última etapa de su vida y habían trabajado en el desarrollo de la obra bajo la dirección de Francesc de Paula Quintana, se convierten en los continuadores, después de la muerte de este último. En esta etapa se concluye la parte arquitectónica de la Fachada de la Pasión, excepto el porche superior, y se recopila y estudia gran parte de la documentación y maquetas que permitirá la continuación de las obras.

Archivo (23)

  • Perspectiva exterior de la Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Tarragona.

    Dibujo

    Perspectiva exterior de la Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Tarragona.

    Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior de l'Edifici d'Habitatges Propietat del Banc Vitalici d'Espanya.

    Dibujo

    Perspectiva exterior de l'Edifici d'Habitatges Propietat del Banc Vitalici d'Espanya.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'Edifici Social de l'Institut Nacional de Previsió.

    Dibujo

    Perspectiva de l'Edifici Social de l'Institut Nacional de Previsió.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós d'alçat de la Masoveria de Can Garí.

    Dibujo

    Esbós d'alçat de la Masoveria de Can Garí.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva Masoveria de Can Garí.

    Dibujo

    Perspectiva Masoveria de Can Garí.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Diagrama d'usos del Seminari Nou de Vic.

    Material Gráfico

    Diagrama d'usos del Seminari Nou de Vic.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior del Seminari Nou de Vic.

    Dibujo

    Perspectiva exterior del Seminari Nou de Vic.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva exterior del Seminari Nou de Vic.

    Dibujo

    Perspectiva exterior del Seminari Nou de Vic.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Galeria Condal, als baixos de la Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Barcelona.

    Dibujo

    Perspectiva de la Galeria Condal, als baixos de la Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Barcelona.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria del Vestíbul d'Accés a la Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Barcelona.

    Dibujo

    Axonometria del Vestíbul d'Accés a la Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Barcelona.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Barcelona.

    Dibujo

    Perspectiva de la Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Barcelona.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria en Color del Vestíbul d'Accés a la Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Barcelona.

    Dibujo

    Axonometria en Color del Vestíbul d'Accés a la Seu del Banc Vitalici d'Espanya a Barcelona.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del Pavelló del Banc Vitalici d'Espanya.

    Dibujo

    Alçat del Pavelló del Banc Vitalici d'Espanya.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del Pavelló del Banc Vitalici d'Espanya.

    Dibujo

    Alçat del Pavelló del Banc Vitalici d'Espanya.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del Pavelló del Banc Vitalici d'Espanya.

    Dibujo

    Alçat del Pavelló del Banc Vitalici d'Espanya.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos diversos del Pavelló del Banc Vitalici d'Espanya.

    Dibujo

    Esbossos diversos del Pavelló del Banc Vitalici d'Espanya.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Reproducció de gravat del Pavelló del Banc Vitalici d'Espanya.

    Material Gráfico

    Reproducció de gravat del Pavelló del Banc Vitalici d'Espanya.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de volta de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    Dibujo

    Esbós de volta de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de planta i secció de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    Dibujo

    Esbós de planta i secció de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de planta, alçat i secció de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    Dibujo

    Esbós de planta, alçat i secció de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de planta de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    Dibujo

    Esbós de planta de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós d'alçat de l'altar de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    Dibujo

    Esbós d'alçat de l'altar de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

  • Estàtica gràfica de l'arc de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    Dibujo

    Estàtica gràfica de l'arc de la Capella de Sant Miquel del Cros.

    © Fons Lluís Bonet i Garí / Arxiu Històric del COAC

Bibliografía (25)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.