Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Centro de Actividades en el Paisaje

    SAU - Taller d'Arquitectura, Lluís Jordà Sala, Pol Jordà Sala

    Centro de Actividades en el Paisaje

    Les Llossesés el municipi amb el terme més extens i un dels menys poblats del Ripollès, sense nucli urbà. S’estructura mitjançantun seguit d’antigues parròquies que conformen petits conjunts arquitectònics disseminats en el terme i masies aïllades. Al peu de la carretera C-26 de Ripoll a Berga es troba la parròquia de Santa Maria de Matamala, que dona nom al nucli de Matamala, el qual és un dels indrets més emblemàtics del municipi. L’església que domina la vall, datada des de l’any 888, tradicionalment sempre ha estat lloc de trobades i celebracions. L’objectiu inicial és crear un equipament obert que concentri la majoria d’activitats socioculturals i esportives de Les Llosses, amb vocació de ser la llavor que en el futur generi la creació d’un nucli urbà que donarà la identitat al poble. L’edificacióes conforma mitjançant una superfície construïda de gairebé 900 m², equivalent a la que actualment té el conjunt de Santa Maria de Matamala. L’equipament té en planta semisoterrani una sala oberta de 32,5 m de llarg, per 20 m d’ample i 6 m d’alçada lliure, un espai tancat per lavabos i un altre per magatzem d’uns 25 m² cadascun, plantejats de tal forma que si un altre dia es vol tancar la sala principal, aquests espais es poguessin utilitzar independentment des de l’exterior. En la planta superior es col·loca un espai polivalent tancat d’uns 150 m² amb un petit lavabo. Aquesta planta es tracta amb una volumetria pura i rotunda que ajuda a resoldre el canvi de nivell del terreny. L’objectiu d’aquest espai és realitzar qualsevol tipus d’acte o reunió de petit format que requereixi d’un espai tancat. El programa d’usos proposat per l’Ajuntament, suposava una volumetria molt important respecte de les preexistències actuals. Aquesta volumetria s’implanta sense que l’església perdi cap mena de protagonisme arquitectònic, ni el sentit com a punt de referència en el paisatge que tradicionalment a tingut, i per altre banda s’ha buscat laidentificació inequívoca de que es tracta d’un equipament singular. Un espai cobert de considerables dimensions que s’integra en el paisatge a base d’encabir-lo en el terreny de tal manera que la coberta és una ampliació de l’esplanada superior i la volumetria és absorbida amb l’avançament del marge. Un espai obert que permeti tot tipus d’activitat, minimitzant les despeses de manteniment, sense complements ni decoracions afegides, que no requereix cap control especial per a la seva utilització. Punt de trobadaper poder practicar basquet, futbol sala o altres esports d’interior que requereixen espais protegits de les inclemències meteorològiques i al mateix temps lloc de celebracions de festes majors, concentracions, fires i mercats. Equipament obert a tothom i per tot.
  2. Casa Migdia

    SAU - Taller d'Arquitectura, Lluís Jordà Sala, Pol Jordà Sala

    Casa Migdia

    El projecte parteix de dues premises inicials marcades per la propietat des del primer dia: - Una casa amb molta llum natural - Una casa que tingui la capacitat al llarg del temps d'augmentar metres de sostre sense renunciar als espais comuns. Aquests dos axiomes són els que determinen l'idea principal del projecte: portar tots els serveis, i l'emmagatzematge, a les mitgeres; deixant un nucli central que articula l'espai al seu voltant. Aquesta decisió ens permet alliberar les façanes del carrer i del pati, nord i sud respectivament, i poder-les treballar com a filtre de llum i ventilació. Per altra banda, ens allibera la secció del projecte, dotant-lo de flexibilitat en el temps. En funció de les necessitats dels usuaris, s'augmenta la superfície de sostre a través de la construcció d'altells. S'han deixat uns anclatges integrats a l'estructura de formigó perquè en un futur es puguin muntar unes estructures senzilles de fusta sense necessitat de mitjans auxiliars. A planta baixa relacionat amb el carrer i el pati queda un espai de garatge entès com a espai multifuncional on poder fer dinars familiars, festes o activitats relacionades amb el pati. La planta primera, i anant de sud a nord, hi ha l'estar-menjador i la cuina. L'habitació queda lligada a l'estar a través d'un doble porta corredera, això dóna varies alternatives de privacitat, des de una habitació totalment oberta o semioberta a l'estar fins a una habitació tancada amb accés a través del vestidor. A la coberta, i gràcies a la secció, apareixen dues terraces, una de més privada i protegida per una pèrgola vegetal, i l'altra més exposada, entesa com a solarium. Les mitgeres queden paralel•les però esbiaixades respecte la perpendicular de la façana. Aprofitant que són elements cecs es plantegen com uns espais de serveis i emmagatzematge recuperant la perpendicular a la façana en la seva cara interior. Això dóna la possibilitats d'encabir programa on agafa més gruix. El nucli que integra bany i escales es situa lleugerement desplaçat cap a la cantonada nord-oest de la planta de l'edifici definint així diferents proporcions en els espais del seu voltant i facilitant la relació entre ells. Integra també un pati de llum que a més d'il•luminar els espais centrals de la casa, dóna llum natural a la dutxa i al wc. Aquest pati esta pensat com a previsó per a un possible ascensor. Les façanes estan enteses com una triple pell. Estan plantejades com a filtres per millorar la sensació de confort: llum i temperatura. La pell més exterior és de policarbonat cel•lular de 4cm, l'interior de vidre doble amb càmara i entre les dues unes lames orientables. A la façana sud l'espai entre la fulla de policarbonat i el vidre es pot obrir i tancar en funció de les necessitats de ventilació: a l'hivern tanquem la càmara i orientem les lames cap a l'interior per aprofitar al màxim la radiació i a l'estiu obrim la càmara i orientem les lames cap a l'exterior evitant així l'incidència directe de la radiació solar; si convé podem obrir també el 100% de la fulla interior deixant tota la casa ventilada de la façana sud a nord. La casa esta pensada per aconseguir el major confort possible a través de mètodes passius. Apareixen únicament 3 elements mecànics de climatització: una xemeneia amb ventilació forçada; un sistema de ventilador, conducte i termostat que recircula l'aire calent acumulat a la part alta del doble espai portant-lo a les cotes més baixes; i una bomba de calor que s'utilitza com a suport adicional. S'ha treballat amb els materials el més despullats i neutres possibles: formigó, vidre, policarbonat, fusta d'auró... amb l'objectiu de generar un espai no contaminat i que sigui el propi usuari qui li doni color i personalitat a través de mobiliari, vegetació... d'alguna manera procurant projectar un suport per a la vida quotidiana.
  3. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Centro de Actividades en el Paisaje

    SAU - Taller d'Arquitectura, Lluís Jordà Sala, Pol Jordà Sala

Sociedades