Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Viviendas Sant Quintí II

    Joan Arias i Roig, Lluís Pérez de la Vega, Luis Twose

    Viviendas Sant Quintí II

    L’edifici Sant Quintí II forma part d'un projecte més ampli que inclou un conjunt d'habitatges i apartaments que ocupa un dels costats i dos xamfrans d'una illa de l'Eixample, edificis independents pel tipus de promoció en permuta, encara que mantenint la unitat de façana i d'accés a la planta de aparcament. Situat entre mitgeres, arribant fins al xamfrà amb el c. Industria, es desenvolupa en: sis plantes tipus i àtic, destinades a habitatges, planta altell a oficines, planta baixa per vestíbuls i locals comercials, i planta soterrani, per aparcament. Es disposen 12 habitatges per planta servits per tres escales. Aquests són de renda lliure, amb programa de sala-menjador, cuina, tres dormitoris, dos banys i terrassa. L'esquema segueix la tipologia actual de l'Eixample barcelonès, amb el pati interior com a element vertebrador i escala que serveix a quatre habitatges per planta. A la part central del solar, es situen dues escales, cada una amb dos habitatges orientats al carrer i dos al pati de illa. A la part central es situen els patis de llum comunicats entre ells. Els habitatges tenen doble ventilació a façana i pati. A la zona del xamfrà, un altre escala serveix a quatre habitatges orientats al carrer i amb patís de llums a mitgera. La façana es resol de manera unitària en el conjunt d'ambdós edificis, seguint les pautes de Sant Quintí I: Es tracta com edifici exteriorment compacte, on la façana es mostra com una envoltant que ho cobreix tot i que fins i tot intenta abastar les plantes àtic, perforada per obertures, on no es distingeixen les funcions de l'interior i que, determinada per la geometria de cantonada de l'eixample adopta diferents alteracions en els voladissos per accentuar la unitat de façana i donar direcció a la mateixa.
  2. Viviendas Sant Quintí I

    Joan Arias i Roig, Lluís Pérez de la Vega, Luis Twose

    Viviendas Sant Quintí I

    L’edifici Sant Quintí I forma part d'un projecte més ampli que inclou un conjunt d'habitatges i apartaments que ocupa un dels costats i dos xamfrans d'una illa de l'Eixample, edificis independents pel tipus de promoció, encara que mantenint la unitat de façana i d'accés a la planta de aparcament. Consta de 87 apartaments moblats de lloguer, oficines, locals comercials, bugaderia comuna, bar-restaurant connectat amb el vestíbul i aparcament. Es tracta d'un edifici exteriorment compacte, hermètic, on la façana es mostra com una envoltant que ho cobreix tot i que fins i tot intenta abastar les plantes àtic, perforada per obertures, on no es distingeixen les funcions de l'interior i que, determinada per la geometria de cantonada de l'eixample adopta diferents alteracions en els voladissos per accentuar la unitat de façana i donar direcció a la mateixa. Les dues plantes àtic, reculades respecte la façana s'entenen com a part de la mateixa, pertanyents a la mateixa envoltant, i s'utilitza, a més de la variació entre les plantes tipus, una estructura metàl·lica afegida a les terrasses de àtics com a element que difumina les variacions amb la resta i dona direcció longitudinal. L'esquema segueix la tipologia de l'Eixample barcelonès, amb el pati interior com a element vertebrador dels habitatges. Molt lluminós, amb parets enrajolades de rajola blanc, es travessat pels camins d'accés als apartaments, amb obertura a l'exterior i a el sol a través d'una escala circular de 4 m de diàmetre a la zona central, de vidre i connectada a el pati d'illa orientat a SO. El pati central, a què ventila la majoria de dormitoris, organitza la distribució en planta, i també en alçada ja que arriba a la planta baixa i puntualment fins a la planta soterrani i constitueix el gran espai de vestíbul.
  3. Edificio de 48 Viviendas y Centro Cívico

    Joan Arias i Roig, Lluís Pérez de la Vega

    Edificio de 48 Viviendas y Centro Cívico

    L'edifici, construït al casc antic de Barcelona reflexa la voluntat d’adaptació a l’entorn sense mimetismes, respectant volumetria, una distribució uniforme de plens i buits i l’ús de materials de façana sostenibles i amb un bon envelliment. Es considera important la reutilització d'elements dels antics edificis enderrocats que es van determinar més valuosos, com els arcs neogòtics de pedra de Montjuïc situats a la planta baixa. L'estructura és de formigó armat, vista a la major part de l'edifici. Les parets tenen com acabat exterior peces de pedra de Begur amb especejament irregular i junta plena. Un gruix considerable de façana dona una forta inèrcia tèrmica a l'edifici, així com millor aïllament acústic. Disposa de 48 habitatges de dues habitacions, un equipament del barri a plantes baixa i pis amb terrassa a SO i aparcament a soterrani Situat en cantonada, a c. Nou de La Rambla, i c. de l’Est. L'accés a la zona d’habitatges es fa per c. de l'Est, per un porxo de gran alçada que envolta la façana sud, col·labora a donar més espai a aquesta part del carrer i connecta amb la zona verda prevista pel PERI, deixant l'accés del c/ Nou de la Rambla per els equipaments públics. La distribució en planta es fa amb un sol nucli d'accessos a la zona central que serveix a dotze habitatges per planta, i a cada un dels extrems del passadís en L, una zona singular il·lumina l'escala d'emergència i un espai comú orientat a sud. Aquesta solució minimitza els costos de construcció, manteniment, neteja i control. L’equipament de barri s’obra de manera limitada a l’espai exterior en espera de seva renovació, i s’obra a una gran terrassa a sud-oest a la planta superior. La coberta de l'edifici s'aprofita com a lloc d'esbarjo per els veïns.