Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Habitatges Sant Quintí I

    Joan Arias i Roig, Lluís Pérez de la Vega, Luis Twose

    Habitatges Sant Quintí I

    L’edifici Sant Quintí I forma part d'un projecte més ampli que inclou un conjunt d'habitatges i apartaments que ocupa un dels costats i dos xamfrans d'una illa de l'Eixample, edificis independents pel tipus de promoció, encara que mantenint la unitat de façana i d'accés a la planta de aparcament. Consta de 87 apartaments moblats de lloguer, oficines, locals comercials, bugaderia comuna, bar-restaurant connectat amb el vestíbul i aparcament. Es tracta d'un edifici exteriorment compacte, hermètic, on la façana es mostra com una envoltant que ho cobreix tot i que fins i tot intenta abastar les plantes àtic, perforada per obertures, on no es distingeixen les funcions de l'interior i que, determinada per la geometria de cantonada de l'eixample adopta diferents alteracions en els voladissos per accentuar la unitat de façana i donar direcció a la mateixa. Les dues plantes àtic, reculades respecte la façana s'entenen com a part de la mateixa, pertanyents a la mateixa envoltant, i s'utilitza, a més de la variació entre les plantes tipus, una estructura metàl·lica afegida a les terrasses de àtics com a element que difumina les variacions amb la resta i dona direcció longitudinal. L'esquema segueix la tipologia de l'Eixample barcelonès, amb el pati interior com a element vertebrador dels habitatges. Molt lluminós, amb parets enrajolades de rajola blanc, es travessat pels camins d'accés als apartaments, amb obertura a l'exterior i a el sol a través d'una escala circular de 4 m de diàmetre a la zona central, de vidre i connectada a el pati d'illa orientat a SO. El pati central, a què ventila la majoria de dormitoris, organitza la distribució en planta, i també en alçada ja que arriba a la planta baixa i puntualment fins a la planta soterrani i constitueix el gran espai de vestíbul.
  2. Habitatges Sant Quintí II

    Joan Arias i Roig, Lluís Pérez de la Vega, Luis Twose

    Habitatges Sant Quintí II

    L’edifici Sant Quintí II forma part d'un projecte més ampli que inclou un conjunt d'habitatges i apartaments que ocupa un dels costats i dos xamfrans d'una illa de l'Eixample, edificis independents pel tipus de promoció en permuta, encara que mantenint la unitat de façana i d'accés a la planta de aparcament. Situat entre mitgeres, arribant fins al xamfrà amb el c. Industria, es desenvolupa en: sis plantes tipus i àtic, destinades a habitatges, planta altell a oficines, planta baixa per vestíbuls i locals comercials, i planta soterrani, per aparcament. Es disposen 12 habitatges per planta servits per tres escales. Aquests són de renda lliure, amb programa de sala-menjador, cuina, tres dormitoris, dos banys i terrassa. L'esquema segueix la tipologia actual de l'Eixample barcelonès, amb el pati interior com a element vertebrador i escala que serveix a quatre habitatges per planta. A la part central del solar, es situen dues escales, cada una amb dos habitatges orientats al carrer i dos al pati de illa. A la part central es situen els patis de llum comunicats entre ells. Els habitatges tenen doble ventilació a façana i pati. A la zona del xamfrà, un altre escala serveix a quatre habitatges orientats al carrer i amb patís de llums a mitgera. La façana es resol de manera unitària en el conjunt d'ambdós edificis, seguint les pautes de Sant Quintí I: Es tracta com edifici exteriorment compacte, on la façana es mostra com una envoltant que ho cobreix tot i que fins i tot intenta abastar les plantes àtic, perforada per obertures, on no es distingeixen les funcions de l'interior i que, determinada per la geometria de cantonada de l'eixample adopta diferents alteracions en els voladissos per accentuar la unitat de façana i donar direcció a la mateixa.
  3. Edifici de 48 Habitatges i Centre Cívic

    Joan Arias i Roig, Lluís Pérez de la Vega

    Edifici de 48 Habitatges i Centre Cívic

    L'edifici, construït al casc antic de Barcelona, reflexa la voluntat d’adaptació a l’entorn sense mimetismes, respectant volumetria, una distribució uniforme de plens i buits i l’ús de materials de façana sostenibles i amb un bon envelliment. Es considera important la reutilització d'elements dels antics edificis enderrocats que es van determinar més valuosos, com els arcs neogòtics de pedra de Montjuïc situats a la planta baixa. L'estructura és de formigó armat, vista a la major part de l'edifici. Les parets tenen com acabat exterior peces de pedra de Begur amb especejament irregular i junta plena. Un gruix considerable de façana dona una forta inèrcia tèrmica a l'edifici, així com millor aïllament acústic. Disposa de 48 habitatges de dues habitacions, un equipament del barri a plantes baixes i pis amb terrassa a SO i aparcament a soterrani. Situat en cantonada, a c. Nou de La Rambla, i c. de l’Est. L'accés a la zona d’habitatges es fa per c. de l'Est, per un porxo de gran alçada que envolta la façana sud, col·labora a donar més espai a aquesta part del carrer i connecta amb la zona verda prevista pel PERI, deixant l'accés del c. Nou de la Rambla per als equipaments públics. La distribució en planta es fa amb un sol nucli d'accessos a la zona central que serveix a dotze habitatges per planta, i a cada un dels extrems del passadís en L, una zona singular il·lumina l'escala d'emergència i un espai comú orientat a sud. Aquesta solució minimitza els costos de construcció, manteniment, neteja i control. L’equipament de barri s’obra de manera limitada a l’espai exterior en espera de seva renovació, i s’obra a una gran terrassa a sud-oest a la planta superior. La coberta de l'edifici s'aprofita com a lloc d'esbarjo per als veïns.

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!