Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Obras (11)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (18)

  1. Parque de la Mar Bella

    Manuel Ruisánchez i Capelastegui, Xavier Vendrell i Sala

    Parque de la Mar Bella

    El barrio de Poblenou es parte de la expansión industrial de Barcelona, que se inicia a finales del siglo XIX y se desarrolla en torno a la línea de ferrocarril que unía Barcelona y Mataró. Los terrenos, formados por material de derribo, estaban ocupados por la estación de mercancías, las vías de tren, edificaciones marginales, campos de juegos y diversos elementos del sistema general de infraestructuras de la ciudad. La actuación busca la articulación sobre estos espacios residentes de un conjunto de espacios públicos y equipamientos deportivos y culturales, como el Pabellón de la Mar Bella, una pista de atletismo y una base náutica que ocupan la zona existente entre el cementerio, el núcleo original del barrio y la playa de la Mar Bella. El plan de ordenación del frente marítimo contempla dos sectores, Vila Olímpica y Parc de Mar, en los que la relación entre fachada urbana, tronco y laterales del cinturón litoral, espacios verdes y equipamientos públicos es diferente. El complejo deportivo y de ocio de Poblenou es el punto de encuentro entre ambos sectores. La transición entre el barrio y la playa, la continuidad entre el paseo marítimo de la Vila Olímpica y el de la Mar Bella, el paisaje propio de zonas análogas de otros lugares del litoral, la vegetación autóctona y la recuperación de la antigua extensión de vías de ferrocarril y el recuerdo industrial del ferrocarril y del barco. Éstos son los temas que marcan el origen del proyecto. El parque se configura mediante una secuencia de dunas que queda fijada por el bosque de pinos y que desde la playa de la Mar Bella se extiende hacia el barrio. En el interior del bosque aparecen masas de arbustos. Perimetralmente árboles de ribera crean los límites visuales del parque. La estructura de los recorridos peatonales es una malla formada por la proyección de las calles del Poblenou hacia la playa y por unos caminos curvilíneos que cruzan el parque longitudinalmente. La antigua extensión de vías de tren soporta las actividades de uso intensivo a la vez que establece la conexión entre Poblenou y la Vila Olímpica.
  2. Complejo Deportivo de la Mar Bella

    Manuel Ruisánchez i Capelastegui, Xavier Vendrell i Sala

    Complejo Deportivo de la Mar Bella

    El pabellón de la Marbella debía ser una construcción aislada en el extremo norte del parque del Poblenou, con la que iniciar la serie de equipamientos e instalaciones que en el futuro deberían configurar el sector del frente marítimo de la ciudad, denominado Parque del Mar. La instalación, inicialmente utilizada como sede de las competiciones de Badmington de los JJOO de 1992, debía tener un aforo de 4000 espectadores; posteriormente se convertirá en un centro deportivo y cultural, compuesto por 4 pistas polideportivas, asientos para 1000 espectadores, vestuarios y servicios, tanto propios como por la pista de atletismo anexa, biblioteca, sala de conferencias, sala de exposiciones y dependencias del Archivo histórico de Poblenou. El edificio se configura mediante un volumen principal que cubre la sala polideportiva y la zona de público, y un basamento perimetral en el que se desarrolla el centro cultural y los espacios de servicios complementarios. El basamento queda parcialmente enterrado respecto al terreno circundante, de modo que una parte de la superficie edificada no se hace aparente, reduciendo la altura visible del edificio. El volumen principal se resuelve mediante la sucesión cada 3.75 metros de unos diafragmas o cuadernas de 50 metros de luz, formados por jácenas metálicas y pantallas de hormigón, que se cubren con una cubierta invertida ligera. Los espacios entre pantallas se cierran con planos de vidrio practicable en la parte inferior y con planos de planchas metálicas perforadas en el exterior, dejando libre una altura de 2.50 metros respecto al basamento, para impedir la entrada directa de luz solar y permitir distintos grados de transparencia. Las pantallas traspasan el basamento creando patios de iluminación y ventilación por los espacios interiores. En el del suroeste, junto a la pista de atletismo, se ubica el acceso principal al edificio. Las dos primeras crujías se dedican al vestíbulo general de público, al área de administración y a los accesos de las diferentes partes del edificio.
  3. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Edificios de nueva planta de uso público
    Complejo Deportivo de la Mar Bella

  4. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura - Espacios Públicos
    Parque de la Mar Bella

  5. Escuela Riumar

    Manuel Ruisánchez i Capelastegui, Xavier Vendrell i Sala

    Escuela Riumar

    Des del començament ens impressionà el lloc. Travessarem extensions de camps d'arròs sempre canviants (tot terra, aigua, espigues, cel) per arribar a un conglomerat de construccions aïllades, petits volums de material senzill, al mig d'horts i camps. Entrarem dins d'un teixit sense alineacions ni formes urbanes precises, dominat per visions fragmentades i espais intersticials, on usos i elements diversos coexistien (habitatges, granges, pèrgoles, horts, coberts, canals, edificis industrials, camins, arbres...). Vàrem decidir que l'escola havia de formar part de tot això. Començaríem per esmicolar el programa donat (que s'estructura segons nivells escolars i activitats) per sobre del lloc. El projecte està format per edificacions i pavellons d'una planta, independents entre si, que en alguns casos es connecten a través d'una pèrgola. Les peces s'estructuren a través de patis o espais intersticials i s'orienten principalment a Sud -Est i Sud. Els quatre pavellons escolars s'ordenen al voltant del pati d'accessos, alliberant entre ells espais pensats com aules exteriors. Les peces que es situen junt al carrer agafen alineacions que semblen capritxoses i que responen a la dels seus homònims a l'altre costat de la calçada. Els aularis son elements iteratius i tenen una estructura constant de formigó i lloses prefabricades. Els materials emprats en els exteriors volen aconseguir una bona durabilitat i fàcil manteniment i els colors i textures són anàlegs als que es troben al voltant. La relació entre l'aula i el pati no s'estableix a través de finestres, per això el projecte proposa un gran tancament de formigó prefabricat amb vidre laminat que permet una gran transparència, a la vegada, degut al dimensionat dels montants , crea una certa privacitat des de l'exterior. El projecte proposa un porxo al final de cada bloc d'aules pensat per les possibles ampliacions que siguin necessàries, sense que aquestes afectin a l'estructura del conjunt.
  6. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura
    Escuela Riumar

  7. Bienal Internacional de Arquitectura del Paisaje

    Finalista
    Parc de la Fontsanta (Fase 4)

  8. Bloc de 62 habitatges per a joves i Escola Bressol

    Manuel Ruisánchez i Capelastegui

    Com a part de la remodelació de l’entorn urbà de la Travessera de les Corts, es planteja la construcció d’un nou equipament de habitatges per a joves, escola bressol, dependències municipals de serveis socials i aparcament. Es projecta un edifici amb una planta baixa continua, que ocupa la quasi totalitat del sòl, on es situen l’escola bressol municipal i les noves dependències de serveis socials. D’aquest sòcol emergeixen dos volums de 4 i 7 plantes, com a caixes contenidores de cèl·lules (habitatges), que recullen la diferència d’alçades dels edificis de l’entorn per donar més continuïtat a la nova façana de la Travessera de les Corts. L’escola bressol es desenvolupa en planta baixa sota el volum de 4 plantes, organitzada al voltant d’un doble espai central il·luminat, a la qual s’accedeix des de Travessera. Aquesta sala polivalent central dóna accés a totes les aules orientades a sud, que tenen sortida al pati ubicat a l’interior d’illa, i a la resta del programa, com són les peces de servei i administratives orientades a Travessera. Les dependències municipals, destinades a serveis socials, es desenvolupen en dos nivells independents, de planta baixa i altell, als quals s’accedeix des de Travessera per un espai comú. Sobre aquestes dependències, el volum de 4 plantes, format per dues peces decalades en planta, inclou 5 habitatges a cada banda d’un passadís central. El volum de 7 plantes, amb 4 habitatges per planta, s’entén com un volum independent del basament, com un element flotant separat de la planta baixa per una franja oberta destinada a una terrassa – porxo per als habitatges joves, un espai multifuncional al qual es pot accedir també des d’una rampa exterior que el comunica amb la plaça posterior. Els nuclis de comunicació vertical separen aquests dos volums de 4 i 7 plantes. El programa funcional de l’habitatge –amb una superfície útil de 38 m2- consisteix en un sol espai obert, cuina, sala, dormitori (amb la possibilitat de fer-lo independent) i un bany complet. Espai polivalent per tal de cobrir les diferents necessitats plantejades per l’usuari: estudi, menjar, oci, visites, dia/nit, etc. La distribució de l’habitatge es resol amb una diagonal que soluciona l’amplada mínima requerida per la sala i dormitori, peces obertes a façana per tal d’assegurar una òptima il·luminació i ventilació. S’ha optat per la concentració d’instal·lacions a la banda interior de l’habitatge, amb accés des del passadís i de fàcil manteniment i control. Per al disseny constructiu s’han pres com a criteris determinants garantir el confort, oferir a l’usuari la màxima polivalència i assegurar la màxima durabilitat i el mínim manteniment, de manera que en resulti un habitatge sòlid i amb poques possibilitats d’intervenció per part de l’usuari. L’estructura de l’edifici es resol amb lloses i pantalles de formigó armat, pel que fa al volum dels habitatges. L’edifici de planta baixa i 7 és una estructura formada per quatre grans pilars i una llosa alleugerida de formigó, d’un metre de cantell. D’aquesta forma s’alliberen les plantes baixa, altell i primera, allà on es troba la terrassa – porxo. Per altra banda l’estalvi en l’ús de recursos energètics ha estat una altra guia fonamental en el disseny del projecte. L’edifici assoleix un bon nivell en el camp de l’arquitectura sostenible, considerat com a necessari i creixent requeriment en el món de la construcció.
  9. Biblioteca Sagrada Família

    Manuel Ruisánchez i Capelastegui

    Biblioteca Sagrada Família

    La biblioteca Sagrada Família neix de la reforma d’un edifici existent sense ús, dins un conjunt d’equipaments. La reorganització dels accessos del complex, una significativa modificació en l’estructura de l’edifici i una metamorfosi de la seva envolupant l’han transformat i han donat un nou valor al xamfrà de l’Eixample. Una construcció tancada ha donat pas a una biblioteca permeable, oberta a la llum, a les vistes i a la ciutat. La proposta del concurs es va basar en dues operacions principals, idees que van romandre fins a completar l’edifici. La primera, deixar entrar llum al interior de l’equipament mitjançant una obertura física significativa i a través de la substitució de la seva pell. La segona, canviar el sistema existent d’accessos espargits i poc jeràrquics per una fórmula que obre l’edifici al carrer, convertint els principals en una prolongació de l’espai públic. D’aquesta manera, amb la modificació dels accessos i la forma en la qual el nou edifici completa volumètricament l’illa de l’eixample, el xamfrà (que en la constel·lació anterior funcionava com un espai residual), rep aquí un protagonisme ben merescut. El nou ús de l’edifici, inserit en la trama Cerdà del Eixample, requereix espais oberts i llum natural. Un buidat vertical aparegut després de l’eliminació de la crugia central dóna forma a l’edifici, dividint-lo en dues barres paral·leles, introduint un espai de llum al centre de la biblioteca. Els vels de les façanes intercanvien, al llarg del dia, les transparències entre interior i exterior. La pell, com sèrie de filtres que dóna a l’edifici el seu aspecte variable, destil·la la llum exterior que omple l’espai de la biblioteca. El sistema de pantalles, filtres, transparències i visuals contribueix a un espai ric i perceptivament canviant.
  10. Parque de Vallparadís

    BAMMP Arquitectes i Associats, Francesc Bacardit i Segués, Montserrat Garcia Carceller, Ferran Pont i Montaner, Manuel Ruisánchez i Capelastegui

    Parque de Vallparadís

    El ámbito es una pieza alargada de generatriz curvilínea y de 78.498m2. En él, el torrente se ensancha y su sección es disimétrica. A levante, un talud de más de 15m, actúa como fachada vegetal desde el interior y separa el parque del barrio de Can Palet. A poniente, una topografía suave actúa como plano horizontal escalonado que enlaza cómodamente con el barrio del siglo XX. Una pasarela peatonal atraviesa el parque de levante a poniente a una altura de 6m y enlaza ambos barrios. La canalización del torrente ha aumentado la superficie plana del ámbito, permitiendo una plantación extensiva de arbolado que recoge la memoria histórica de las plantaciones y huertos del antiguo torrente. Las plantaciones organizadas mediante paquetes regulares de diferentes especies están protegidas por muros, que actúan de bancos lineales. La conexión del parque con la ciudad se realiza mediante un sistema de rampas y escaleras en los puntos de giro del torrente, que forman unos baluartes mediante muros de gaviones.
  11. Parque de Bomberos de Montjuïc

    Manuel Ruisánchez i Capelastegui

    Parque de Bomberos de Montjuïc

    El nuevo Parque de Bomberos de Montjuïc se emplaza en el solar resultante de la confluencia de la Avenida Josep Carner, el Paseo de Montjuïc y la vertiente de la montaña. El edificio se coloca en paralelo a la avenida reconociendo su importancia como eje de entrada y salida a la ciudad. Con clara vocación horizontal, remarcada por los 100m de longitud del volumen de hormigón de la planta primera, el cuerpo de la torre de prácticas se convierte en el único contrapunto vertical, lo que permite mantener en todo momento la referencia de la montaña de Montjuïc. La articulación del programa funcional se lleva a cabo mediante la distinción entre las partes vinculadas a la propia actividad del cuerpo de bomberos, ubicadas todas ellas en cota calle, y las relacionadas con el aspecto residencial, ubicadas en la planta primera.
  12. Fábrica de Creación / Centro de Arte Contemporáneo Fabra i Coats

    Francesc Bacardit i Segués, Manuel Ruisánchez i Capelastegui

    Fábrica de Creación / Centro de Arte Contemporáneo Fabra i Coats

    La intervenció en la nau de producció de Fabra & Coats ha estat summament respectuosa. Es tracta, més que d’una transformació, d’una reocupació de l’espai fabril. Malgrat la complexitat del programa previst –fàbrica de creació artística, centre d’art contemporani, escola d’arts i centre d’interpretació del patrimoni industrial– s’han mantingut els elements constructius i estructurals, així com part de les instal·lacions originals. L’estratègia seguida ha operat amb criteris industrials, treballant a favor de l’espai de la fàbrica. S’han incorporat peces tecnològiques que acullen els usos més específics (un ‘jack’ de connexió de serveis, capses de música, etc.) i una divisió flexible de les naus amb un sistema de cables tensats i de lones que permeten variar l’espai en funció de les necessitats. Sobre les façanes de la nau només s’ha intervingut per a retirar els cossos afegits i restaurar-les, mantenint l’obra de fàbrica i les fusteries originals, recuperant la seva imatge original.
  13. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura
    Fábrica de Creación / Centro de Arte Contemporáneo Fabra i Coats

  14. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado. Categoría: Edificis d’Ús No Residencial de Promoció Pública
    Parque de Bomberos de Montjuïc

  15. Mostres d'Arquitectura (Vallès)

    Seleccionado
    Parque de Vallparadís

Bibliografía (49)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.