Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

En Imágenes

  • Ramon Puig Gairalt

  • Ramon Puig Gairalt

Memoria

Títol d'arquitecte: 05/02/1912 Fou deixeble de l’Escola d’Art de Francesc d’A. Galí i del Conservatori del Liceu. El 1920 féu en un estil classicista la biblioteca pública del Vendrell per al servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat. Amb el seu germà Antoni féu un projecte historicista per a un gran Teatre de la Ciutat de Barcelona (1921). Viatjà per Europa i a Viena, on residí un quant temps, conegué l’obra de Hoffman, Loos, etc. Esdevingué arquitecte municipal de l’Hospitalet, on projectà un pla general de la ciutat amb la prolongació del carrer de Corts fins al Llobregat (1928) i féu diverses construccions públiques com el grup escolar “Francesc Macià” o el mercat de Collblanc (1933). Entre les seves construccions sobresurten la fàbrica Cosme Toda de l’Hospitalet (1927), l’anomenat Gratacel de Collblanc (1931-33) —on es palesa la influència del Bauhaus— i a Barcelona les cases Pidelaserra del carrer de Balmes cantonada Comte de Salvatierra (1932) i la del carrer de Vallhonrat cantonada Prunera (1935). Féu també edificis a la Via Laietana número 12 i al carrer de Bailèn número 197, torres a Sarrià i a Cerdanyola i una sèrie de xalets al Masnou (1936). Hom l’ha considerat l’arquitecte més representatiu del grup de renovadors catalans del seu temps no estrictament avantguardistes. Fou soci numerari del GATCPAC (1931) i vicepresident del Cercle Artístic de Barcelona (1931), directiu del Col·legi d’Arquitectes (1932) i soci de mèrit de l’associació d’Amics dels Museus de Catalunya (1935). Durant la República representà Espanya al Congrés Mundial d’Arquitectura celebrat a Àustria. Fou conferenciant i ponent al Primer Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana (1932). Publicà articles a La Construcción, Arquitectura y Urbanismo, etc. Fou amic dels principals artistes i polítics del seu temps —com Domènech i Montaner— i ell mateix fou un dibuixant excel·lent i un bon pianista.

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Botiga Nova

    Ramon Puig Gairalt

    Botiga Nova

    Aquest edifici es construí sota la influència de la Secessió vienesa. És un edifici entre mitgeres amb planta baixa, on es troba la botiga, i un pis, on hi ha l'habitatge. Els dos pisos estan separats per un balcó corregut amb una gran volada i una barana de ferro. L'immoble sobresurt una mica de l'edifici d'un dels costats així que fa una cantonada. El pis superior està decorat amb ceràmica de colors verd, groc i vermell, com unes motllures horitzontals, una a mitja alçada i altre a la part superior, o els guardapols de les tres obertures. En el gir de la cantonada, que està arrodonida, hi ha un gran plafó ceràmic que sobresurt per la part superior de la façana, a sota té esgrafiada la data "1912" i altre plafó de ceràmica. Una de les primeres obres del Ramon Puig i Gairalt, la va construir l'any 1912.
  2. Cases Barates

    Ramon Puig Gairalt

    Cases Barates

    Les Cases barates és un conjunt de dues cases (en origen tres) entre mitgeres. Estan composades per planta baixa, un pis i golfes. Aquestes cases no són simètriques, sinó que, mantenint una mateixa estètica, cadascuna és diferent. L'edifici de la esquerra té un cos que sobresurt de dos plantes, a la planta baixa hi ha tres finestres allargades i al primer pis sobresurt una tribuna de tres cares. Aprofitant la separació entre el cos principal i el que sobresurt s'ha fet al primer pis un balcó amb la barana de maons i que a la planta baixa crea u petit porxo, davant de la porta principal, aguantat per una columna salomònica feta de maó. Té dues teulades, una per la casa i altre per el cos secundari, però totes dues són a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La casa de la dreta té a la planta baixa la porta d'entrada i una finestra doble a la dreta. Al primer pis hi ha una porta al centre, que dona pas a un petit balcó, i una finestra enganxada a cada banda. A les golfes hi ha una tribuna sustentada per arcs de maó que es recolzen sobre mènsules, també de maó. Les dues cases estan arrebossades excepte alguns elements de maó com l'emmarcament de les obertures, la columna salomònica o el balcó de la casa de l'esquerra. També hi ha elements decoratius de ceràmica blanca i verda. Construïdes per l'arquitecte municipal R. Puig i Gairalt, entre 1914 i 1915, són obra de la seva joventut, encara fortament marcada pel moviment secessionista de Viena. En el seu origen eren tres cases però la que feia cantonada es va derruir. Gairalt va projectar una casa que fos accessible a tothom gràcies a la reducció de volums i a l'ús de materials de baix cost com el totxo en comptes de la pedra. En el Pla d'Eixample de 1926 pensa projectar dues-centes cases barates seguint un traçat de ciutat-jardí, com els jardins obrers per Pubilla Casas i La Florida, que desbordats per la immigració, al seu punt més fort no va ser possible portar-los a terme.
  3. Biblioteca Popular del Vendrell

    Ramon Puig Gairalt

    Biblioteca Popular del Vendrell

    La biblioteca popular d'El Vendrell és un edifici en forma de petit temple d'obra de fàbrica que recorda als temples tetràstils i perípters clàssics grecoromans. Projectat com edifici aïllat i disposat sobre un pòdium que li atorga certa monumentalitat. Els portals dels dos accessos que hi ha a les testeres de l'edifici estan coronats per un frontó triangular sostingut per columnes jòniques, i les façanes i les arestes estan reforçades per un ritme regular de pilastres encoixinades, que s'alternen amb els panys que contenen dues finestres superposades d'esquema vertical. Les pilastres estan decorades en la part superior amb un medalló ovalat amb garlandes i un capitell motllurat. L'edifici acaba en una cornisa motllurada damunt d'una línia de dentellons i un ampit massís, sobre els pilars del qual s'aixequen boles ornamentals. Tot plegat està concebut segons els cànons clàssics. La gran alçada de la sala va permetre una acurada ampliació a la dècada de 1970, consistent en la construcció d'una entre planta sense desfigurar l'edifici exteriorment. Les biblioteques populars sorgiren del gran moviment de normalització cultural i polític representat pel Noucentisme i per la Mancomunitat de Catalunya. És per aquest motiu que la present obra arquitectònica constitueix un bon testimoni dels equipaments impulsats per la Mancomunitat que van tenir continuïtat durant la Segona República Espanyola. En el marc d'un procés de construcció nacional i amb l'impuls modernitzador del Noucentisme, es pretenia acabar amb els desequilibris entre la Catalunya més rural i empobrida i la més urbana i rica. Els ideals polítics i ètics convergien amb els artístics, de manera que cultura i política compartien objectius comuns: la modernització i la construcció nacional en un marc mediterrani i europeu. Per tal d'aconseguir una universalització de la cultura i millorar les oportunitats laborals en territori català, es van crear equipaments culturals, docents i sanitaris. El projecte de les biblioteques populars foren una aposta personal de Prat de la Riba i Puig i Cadafalch. L'any 1915 i, basant-se en un projecte redactat per Eugeni d'Ors, la Mancomunitat, en el procés de recuperació cultural de Catalunya, creà el servei de Biblioteques Populars sota la direcció de Jordi Rubió i Balaguer. L'any següent, el 1916, l'ajuntament d'El Vendrell es presentà al concurs obert per la Mancomunitat per tal de sol·licitar una biblioteca popular per a la vila, que li fou adjudicada el 7 de desembre del mateix any. El terreny fou cedit per Odon Nin, i la projecció de l'edifici va anar a càrrec de l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt i el contractista de Valls Salvador Serra. La biblioteca s'inaugurà el 17 d'octubre del 1920, amb la presència del president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch. L'any 1925, l'edifici quedà reintegrat a la Diputació de Tarragona. El 1978 s'amplià, amb la construcció d'una planta intermèdia.
  4. Casa Felip Colldeforns

    Ramon Puig Gairalt

  5. Mercat del Centre

    Ramon Puig Gairalt

  6. Centre Catòlic

    Ramon Puig Gairalt

  7. Estafeta de Correus

    Ramon Puig Gairalt

  8. Casa Santfeliu

    Ramon Puig Gairalt

  9. Viviendas Vallhonrat

    Ramon Puig Gairalt

    Viviendas Vallhonrat

    La casa Joaquima Vendrell es troba a la cantonada entre el carrer Vallhonrat i el passatge Prunera. És un edifici d'habitatges entre mitgeres que consta de planta baixa, entresòl, sis plantes i terrat. Hi ha cinc habitatges per planta, d'uns 76 m2, amb una distribució desigual. La façana s'articula des de la cantonada, de forma arrodonida, de manera simètrica. A la planta baixa les obertures segueixen un ritme regular i tenen els brancals marcats per una motllura llisa que acaben en una peça rectangular a manera de mènsules que aguanten la llinda. La porta principal, situada al carrer Vallhonrat, té un emmarcament esqueixat. Aquest nivell té el parament cobert per lloses de pedra a diferència dels nivells superiors que estan arrebossats i pintats. A partir del primer pis, la façana es doblega creant una forma triangular seguint dos eixos longitudinals al carrer Vallhonrat, i altres dos al passatge Prunera. En aquestes dues façanes totes les obertures, que segueixen un ritme regular, són allindades; al primer i quart pis hi ha un balcó corregut que ressegueix les formes triangulars. Aquest quart pis queda coronat per una cornisa i a partir d'aquest nivell, el pla de la façana retrocedeix en diagonal la qual cosa fa, que de l'últim pis només siguin visible des del carrer els cossos triangulars que, com no retrocedeixen com la resta del mur, queden a manera de torre. La cantonada, de forma arrodonida, té una tribuna que sobresurt a l'entresòl i fa de balcó al primer pis. Al primer, segon i tercer pis hi ha un volum cúbic que sobresurt, el superior menys que els altres dos, i aquí s'obren finestres. Al segon i quart pis hi ha balcons que ressegueixen la cantonada, mentre que al tercer pis hi ha dos balcons i es deixa la cantonada lliure. El cinquè pis no té balcó però està coronat per una cornisa. L'últim pis queda com si fos una torre, igual que els cossos triangulars de les altres dues façanes. El parament està pintat de blanc excepte els cossos triangulars, balcons, la tribuna i les cornises que estan pintades de vermell. Aquest joc de volums, emfatitzat amb l'ús del color, mostra la influència de l'expressionisme i del cubisme en la construcció de l'immoble. Aquest edifici és obre de l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt. Aquí experimentà la solució de la façana que el portarà cap el gratacel de Collblanc (obra projectada el 1931), ja d'un marcat caràcter racionalista. Ramon Puig i Gairalt fou un dels arquitectes noucentistes en la seva definició de la modernitat malgrat no tant en el seu desenvolupament estilístic, li debem, per exemple, el primer projecte d'aeroport per a Barcelona.
  10. Casa Ramon Pont

    Ramon Puig Gairalt

    Casa Ramon Pont

    La casa Ramon Pont es troba a la cantonada entre els carrers Olzinelles i Sagunt, al barri de Sants. L'edifici té planta triangular i consta de planta baixa, cinc pisos i terrat. La cruïlla dels dos carrers està constituïda per una torre circular de sis plantes on s'adossen les façanes a mode de frontissa. A la façana del carrer Olzinelles cinc obertures allindades a la planta baixa: la central és el portal de l'immoble, amb una finestra a banda i banda i locals comercials als extrems. A la resta de plantes s'obren el mateix número d'obertures per planta, seguint els mateixos eixos que les de la planta baixa. Les portes del primer i cinquè pis donen a un balcó corregut que gira la cantonada i recorre també la façana del carrer Sagunt. El balcó del primer pis està aguantat per unes grans mènsules d'aspecte massís. En els altres pisos només les tres obertures centrals s'obren a balcons individuals. Totes les obertures de l'edifici són allindades. La façana està coronada per una cornisa amb un gran voladís i tres frisos llisos en degradació que també giren a la cantonada i segueixen per l'altre façana. A la torre cantonera s'obren tres obertures per planta. A part dels dos balcons que recorren les dos façanes, a la quarta planta hi ha un altre balcó corregut. Una motllura separa el primer del segon pis i el segon del tercer. Per sobre de la cornisa que corona l'immoble sobresurt l'últim pis de la torre totalment exempt. Té unes petites finestres rectangulars i està rematat per un ràfec. La façana del carrer Sagunt s'obren tres obertures per planta amb característiques similars a les del carrer Olzinelles. Aquí no hi ha més balcons que els del primer i cinquè pis. El parament està pintat de gris a la planta baixa i de blanc els pisos superiors excepte l'últim pis i la torre cantonera que estan pintats de ocre. A la façana d'Olzinelles hi ha tres franges verticals de color ocre seguint les tres obertures centrals. La relació entre l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt i el promotor-propietari Ramon Pont i Vila comença l'any 1929 amb la construcció d'un edifici d'habitatges plurifamiliars al carrer Olzinelles, 19 bis de Barcelona. L'any següent construeixen la casa Ramon Pont, just davant de l'edifici anterior. Finalment, fan un gratacel d'onze pisos a la carretera de Collblanc, al terme de l'Hospitalet de Llobregat.
  11. Garatge Oliveras

    Ramon Puig Gairalt

  12. Xalet Ysern

    Ramon Puig Gairalt

  13. Habitatge al Carrer Pujós 35

    Antoni Puig Gairalt, Ramon Puig Gairalt

  14. Cinema Joventut

    Ramon Puig Gairalt

     Cinema Joventut

  15. Casa Pons

    Ramon Puig Gairalt

    Casa Pons

    Situat a la confluència d’una artèria important de trànsit i un carreró estret, l’edifici respon a la necessitat de resoldre els problemes de congestió urbana propis de l’època. La torre adopta una planta llarga i estreta, seguint el carrer Progrés, per la qual cosa la cantonada amb el carrer Collblanc pren una importància especial. Les plantes van disminuint a mesura que l’edifici s’eleva, de manera que les sis primeres tenen quatre habitatges per replà, les quatre plantes següents en tenen tres, les següents dos i les darreres un sol habitatge. La forma llarga i estreta de la planta permet distribuir tots els habitatges amb dos patis mínims a la part central, si bé per raons d’aprofitament Puig i Gairalt recorre a les traces diagonals per evitar al màxim les superfícies destinades a passadissos. L’edifici s’encavalca entre la retòrica noucentista i el programa social propi de la generació d’arquitectes següent.
  16. Casa Florència Elias

    Ramon Puig Gairalt

  17. Casa Bellmunt

    Ramon Puig Gairalt

  18. Mercat de Collblanc

    Ramon Puig Gairalt

  19. Casa Boleda

    Ramon Puig Gairalt

  20. Casa Baiges

    Ramon Puig Gairalt

  21. Edifici Mariano Pidelaserra

    Ramon Puig Gairalt

    Edifici Mariano Pidelaserra

    L'edifici Mariano Pidelaserra es troba ubicat al carrer Balmes, per sobre l'Avinguda Diagonal, en el districte de Sarrià-Sant Gervasi. Consta de dos habitatges plurifamiliars entre mitgeres, en una cantonada entre l'esmentat carrer i el de Comte de Salvatierra. Consisteix en una planta baixa comercial, una planta entresòl, cinc plantes pis, un àtic i un sobreàtic, així com una torre prominent, situada a la cantonada. Aquest immoble es caracteritza per una gran profusió de volums i formes i que afloren de les façanes a partir de la primera planta pis. A la base, la planta baixa i l'entresòl, són els més senzills i compten amb nombroses obertures, simples amb pocs volums ressenyables. A partir de la primera planta, s'inicien una bona sèrie de formes diverses. La primera i que dóna més personalitat a l'edifici és la mateixa cantonada. Aquesta uneix diferents obertures en una balconada correguda, amb barana tubular, de diversa extensió depenent de la planta. A l'àtic, aquesta balconada correguda assoleix tot el perímetre de les dues façanes i més amunt, es remata amb la presència d'una torre prominent, que compta amb dos cossos. L'inferior és de morfologia quadrangular amb les cantonades romes i el superior, és de planta circular. A banda i banda d'aquesta balconada correguda trobem altres formes, repetitives per tram però no per planta. Als extrems sobresurten cossos trapezoidals i més cap a dins altres de triangulars. El conjunt segueix un ritme ascendent al voltant de l'important cos del xamfrà, segueixen els criteris del moviment modern, quant a tractament de la il·luminació i pell de l'edifici, però la seva composició formal rau més a prop de les teories estètiques dels futuristes de Marinetti que de la mateixa estètica del GATCPAC. No sembla que l'edifici hagi patit refaccions importants des de la seva construcció. A més, el seu estat de conservació és bo.

Bibliografía