Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Como ir

En Imágenes

Memoria

La parcel·la era plana, lleugerament per sota de la rasant dels dos carrers, un a oest i l'altre a nord. Sense arbres. El primer pas és fer-hi una tanca opaca tan alta com es pot, d'uns dos metres, i situar la casa descentrada cap a l'est, reblint tots els límits edificables excepte l'oest, l'únic per on entra sol durant tot l'any. Allà és on el jardí perimetral es fa més ample (7.6m), la resta té amplades variables adequades a la normativa (3m a veïns i entre 5 i 6 a carrers) -la normativa obliga a coses que no sempre tenen molt sentit-. A nord plantem uns arbres de fulla perenne que, amb el temps, privaran la vista des de la torre d'habitatges veïna.
La nova casa s'estructura en quatre capes concèntriques paral·leles als límits del solar, com una ceba. D'exterior a interior, la tanca d'obra, el pati perimetral i una galeria correguda que rodeja el cos central, una caixa d'obra vista de bloc de formigó de dues plantes.
En fases inicials del projecte, quan la casa era més gran, la galeria perimetral era un espai entremig, bioclimatitzat, amb usos complementaris, i totes les peces principals s'allotjaven al nucli de l'habitatge. Posteriorment, per adequació pressupostària, es va reduir la superfície i al cos central només hi van quedar les habitacions, els banys i l'escala. Els usos comuns van passar a la galeria.
A la galeria hi passa gairebé tot. És una veranda, amb certes ressonàncies a la casa d'Orinda del Charles Moore, de relacions intenses i variables (estacionalment) amb el pati; a l'estiu, mitjançant els grans tancaments corredissos esdevé una porxada; a l'hivern, grans finestrals cantoners ofereixen vistes emmarcades al jardí i esdevenen captadors de radiació solar a ponent. En aquesta casa els vidres són fixes i els tancaments mòbils són opacs, condició que transforma la façana i la galeria constantment, en funció de què està obert i què tancat.
Com a la capella de Santa Maria dos Anjos de Lina Bo Bardi, la veranda, de coberta inclinada, es construeix amb sistemes lleugers i en sec: estructura de fusta (pilars, bigues i sostre) i tancaments de vidre, alumini, fusta i xapa ondulada. La coberta és inclinada i aboca l'aigua de pluja directament al pati, sense recollida. En contraposició a la lleugeresa de la galeria, el nucli central és massiu i compacte, amb més inèrcia tèrmica. Els murs de bloc i els forjats es deixen vistos a la galeria i es pinten blancs a les habitacions.
A l'hivern, la veranda abriga i escalfa tot el cos central (banys i habitació), que no té sistema de climatització propi (en planta baixa); el paviment de formigó, amb molta inèrcia, a part de rebre puntualment la radiació solar directa, s'escalfa via terra radiant, igual que les habitacions del primer pis; la generació és per bomba de calor d'aerotèrmia.
A l'estiu, quan les fulles corredisses estan tancades, les finestres es protegeixen del sol amb el vol de la coberta inclinada i amb unes cortines reflectants exteriors. A l'interior, la inclinació del sostre afavoreix, per estratificació, un sistema de ventilació passiu que evacua l'aire més calent mitjançant quatre conductes ocults dins les façanes que funcionen com a petites xemeneies solars, afavorint la renovació natural i facilitant el refrescament de la veranda.

Autor: H ARQUITECTES

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología

  1. Casa 905

    H ARQUITECTES, David Lorente Ibáñez, Josep Ricart Ulldemolins, Xavier Ros Majó, Roger Tudó Galí

    Casa 905

    La parcel·la era plana, lleugerament per sota de la rasant dels dos carrers, un a oest i l'altre a nord. Sense arbres. El primer pas és fer-hi una tanca opaca tan alta com es pot, d'uns dos metres, i situar la casa descentrada cap a l'est, reblint tots els límits edificables excepte l'oest, l'únic per on entra sol durant tot l'any. Allà és on el jardí perimetral es fa més ample (7.6m), la resta té amplades variables adequades a la normativa (3m a veïns i entre 5 i 6 a carrers) -la normativa obliga a coses que no sempre tenen molt sentit-. A nord plantem uns arbres de fulla perenne que, amb el temps, privaran la vista des de la torre d'habitatges veïna. La nova casa s'estructura en quatre capes concèntriques paral·leles als límits del solar, com una ceba. D'exterior a interior, la tanca d'obra, el pati perimetral i una galeria correguda que rodeja el cos central, una caixa d'obra vista de bloc de formigó de dues plantes. En fases inicials del projecte, quan la casa era més gran, la galeria perimetral era un espai entremig, bioclimatitzat, amb usos complementaris, i totes les peces principals s'allotjaven al nucli de l'habitatge. Posteriorment, per adequació pressupostària, es va reduir la superfície i al cos central només hi van quedar les habitacions, els banys i l'escala. Els usos comuns van passar a la galeria. A la galeria hi passa gairebé tot. És una veranda, amb certes ressonàncies a la casa d'Orinda del Charles Moore, de relacions intenses i variables (estacionalment) amb el pati; a l'estiu, mitjançant els grans tancaments corredissos esdevé una porxada; a l'hivern, grans finestrals cantoners ofereixen vistes emmarcades al jardí i esdevenen captadors de radiació solar a ponent. En aquesta casa els vidres són fixes i els tancaments mòbils són opacs, condició que transforma la façana i la galeria constantment, en funció de què està obert i què tancat. Com a la capella de Santa Maria dos Anjos de Lina Bo Bardi, la veranda, de coberta inclinada, es construeix amb sistemes lleugers i en sec: estructura de fusta (pilars, bigues i sostre) i tancaments de vidre, alumini, fusta i xapa ondulada. La coberta és inclinada i aboca l'aigua de pluja directament al pati, sense recollida. En contraposició a la lleugeresa de la galeria, el nucli central és massiu i compacte, amb més inèrcia tèrmica. Els murs de bloc i els forjats es deixen vistos a la galeria i es pinten blancs a les habitacions. A l'hivern, la veranda abriga i escalfa tot el cos central (banys i habitació), que no té sistema de climatització propi (en planta baixa); el paviment de formigó, amb molta inèrcia, a part de rebre puntualment la radiació solar directa, s'escalfa via terra radiant, igual que les habitacions del primer pis; la generació és per bomba de calor d'aerotèrmia. A l'estiu, quan les fulles corredisses estan tancades, les finestres es protegeixen del sol amb el vol de la coberta inclinada i amb unes cortines reflectants exteriors. A l'interior, la inclinació del sostre afavoreix, per estratificació, un sistema de ventilació passiu que evacua l'aire més calent mitjançant quatre conductes ocults dins les façanes que funcionen com a petites xemeneies solars, afavorint la renovació natural i facilitant el refrescament de la veranda.
  2. Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)

    Galardonado / Premiado

Rutas (1)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!