Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Casa para Pau y Rocío

  • Casa para Pau y Rocío

  • Casa para Pau y Rocío

  • Casa para Pau y Rocío

  • Casa para Pau y Rocío

  • Casa para Pau y Rocío

  • Casa para Pau y Rocío

  • Casa para Pau y Rocío

  • Casa para Pau y Rocío

  • Casa para Pau y Rocío

  • Casa para Pau y Rocío

  • Casa para Pau y Rocío

  • Casa para Pau y Rocío

  • Casa para Pau y Rocío

Memoria

L'estructura social de les famílies d'aquest país ha canviat en pocs anys. El Pau i la Rocío són una parella de joves molt decidits que, tot just complerts els 30 anys, decideixen construir-se la seva pròpia casa. Amb la difícil situació econòmica en què vivim actualment sembla sorprenent, però aquest nou perfil d'emprenedors és molt diferent al del model hipotecari que va fer esclatar la bombolla immobiliària. Aquesta és una casa dimensionada i continguda, sense excessos i en continu creixement… l'escassetat de recursos provoca la permanent inconclusió de l'obra, que s'anirà completant amb el temps… aquest caràcter d'indeterminació exigeix un projecte de codi obert, receptiu al canvi. Amb els mínims recursos econòmics i energètics possibles, es proposa una estructura orgànica de creixement controlat mitjançant franges de programa que sigui capaç de créixer i adaptar-se als canvis en l’estructura familiar dels habitants. El fet d'haver treballat al camp explica el seu fort vincle amb la terra, el paisatge agrícola del Baix Camp, i la seva determinació per voler viure en aquest territori. Des de l'inici són part activa del procés. Botarell té una íntima relació amb els camps de cultiu adjacents. Situat als peus de la serralada de Prades, la morfologia urbana d'aquesta població presenta uns límits molt difusos amb el camp, tradicionalment dedicat al cultiu de la vinya, les ametlles, les avellanes i les oliveres. Aquesta casa es construeix en una parcel·la plana que havia format part d'un camp d'oliveres, amb veïns a banda i banda i situada en el límit entre un eixample modern i el camp obert, de manera que s'entén visualment com una continuïtat del paisatge agrícola. L'estratègia d'organització de l'habitatge sorgeix de la reactivació de l'estructura geomètrica latent dels camps de cultiu, pensats com a eficients sistemes de bandes paral·leles. El projecte es pensa com un dispositiu que neix d'un ordre paisatgístic que ha organitzat el territori des de la seva primera culturització. El paisatge com a eina de projecte. La disposició del programa en bandes funcionals transformables que ocupen la màxima dimensió transversal permesa per la normativa persegueix una solució el més econòmica, lògica i eficient possible. La casa s'organitza en gradients d'intimitat, es mostra introvertida pel costat del carrer i pels laterals, i s'obre completament al sud. S'utilitzen materials i tècniques locals per minimitzar transports i s'aprofiten al màxim les energies naturals. Aquesta casa està projectada per a un paisatge, una cultura, i unes persones concretes i, alhora, és un sistema obert, elàstic, senzill i flexible, que hauria de ser capaç de créixer i envellir al costat de les necessitats dels seus habitants, completant-se a poc a poc, pensada per afrontar les turbulències econòmico-socials dels propers anys.

Autor: Arnau Tiñena Ramos

Autores

Sobre el Mapa