Situat al barri de Campclar, el nou centre de distribució d'aliments per a Cáritasva ser dissenyat expressament per a ser construït en només tres mesos i escassos recursos econòmics. Els acabats els van realitzar 120 voluntaris en un sol matí. El centre s'organitza en tres espais, una part de magatzem, una franja de servei, i un espai de distribució. L'edifici es va concebre amb una doble lògica industrial-artesanal. El sistema estructural i els tancaments laterals es van realitzar mitjançant elements prefabricats metàl·lics per escurçar els temps d'execució, i les façanes frontals es van realitzar amb una pell ceràmica contextualitzada amb al barri. La naturalesa compacte i hermètica del centre respon a requeriments climàtics i de seguretat, però quan es du a terme el servei, la caixa s'obre als usuaris permetent la il·luminació natural de l'interior.

L'església barroca de la Santíssima Trinitat va ser reconstruïda sobre l'edifici original en finalitzar la guerra del francès (s.XIX) a la Plaça del Rei, un espai que apareix com a resultat de la transformació medieval de la plaça del Concilium Provinciae, que ocupava la terrassa mitjana de l'acròpolis romana de Tarragona. Per la restauració de les façanes es proposa una intervenció que respecta l'estructura morfològica original del monument, considerant la seva austeritat com un valor fruit de les seves circumstàncies al llarg del temps. La intervenció juga amb la materialitat descobrint les diferents capes constructives i els elements originals més singulars de les façanes i retorna la lectura simbòlica a l'edifici redescobrint elements i obertures que portaven anys amagats. En una segona fase es proposa incorporar en la façana del carrer Santa Anna el ritme de les pilastres del Temenos del Fòrum Provincial per fer més comprensible l'estructura de la plaça de la Tàrraco romana.

El Teatre-Auditori de Torredembarra es va concebre l'any 2008 com un gran equipament que comptava  amb 2.700m² i una sala per 500 espectadors. L'obra es va paralitzar l'any 2010 i va restar abandonada durant 7 anys. L'any 2017 l'Ajuntament convoca un concurs per reactivar parcialment aquesta ruina moderna transformant el vestíbul en Espai Cultural, recuperant un 25% de l'edifici per poder-lo obrir a la ciutadania.  En una realitat econòmica molt diferent a la que es va concebre el Teatre-Auditori, la proposta aprofita al màxim tot allò preexistent que estigui en bon estat per minimitzar l'impacte econòmic i material de la intervenció, que s'afronta a través de 3 estratègies bàsiques: l'enderroc d'una de les dues escales per alliberar l'espai per habilitar un escenari, la inundació de tot l'interior amb una veladura negra per afavorir la polivalència de l'espai, i la materialització d'una nova façana lleugera i transparent que representa i dona identitat al nou equipament.

En un local abandonat ocupat antigament per una gestoria, es planteja una actuació per transformar-lo en un espai gastronòmic que acollirà, a més dels serveis de restauració, usos culturals que poden contribuir a l'activació del barri. L'espai es situa entre mitgeres i presenta dues façanes: una a la part posterior, ocupada parcialment per una nau industrial, i una altra que s'obre al carrer. La primera acció del projecte consisteix en buscar la màxima transparència transversal perquè la llum natural pugui arribar a tots els racons del nou cafè. Mentre a la façana posterior es conceben unes obertures altes per il·luminar i ventilar les zones de servei, la façana urbana es planteja permeable i s'obre completament a l'espai públic desdibuixant els seus límits. La segona estratègia de la intervenció consisteix en descobrir els tres pòrtics que configuren l'estructura existent de formigó i que divideix un únic espai diàfan en tres àmbits domèstics concatenats: el jardí, el menjador i la cuina. Jardí. L'espai d'entrada és un àmbit intermedi entre el carrer i el cafè. El sostre tèxtil de voltes invertides ens transporta a un espai festiu que forma part d'un jardí. El disseny del mobiliari i la incorporació de vegetació donen lloc a una zona distesa entre l'interior i l'exterior. Menjador. L'espai central està protagonitzat per una taula central, un espai on reunir-se i compartir que permet acollir una gran diversitat d'activitats. Un banc amb diferents taules recorre una de les mitgeres donant l'opció de gaudir d'una zona més íntima. L'altra mitgera conté un moble-taulell de servei i emmagatzematge. Cuina. La tercera crugia conté la cuina, que s'obre a l'espai central, els banys i les instal·lacions. Per acollir els espais tècnics, el pòrtic estructural es completa amb blocs de formigó i superfícies de vidre translúcid per transportar la màxima llum possible a l'espai central. Un únic espai sense atributs. Un ámbit polivalent on tot és posible.

Projectat per l'arquitecte Pere Caselles l'any 1.906, aquest petit temple modernista de planta quadrada forma part del conjunt de masos situats originalment als afores de la ciutat, concebuts com a cases d'estiueig. Inevitablement engolit dins la massa de la ciutat, Mas Totosaus es troba avui integrat en un Parc dins la trama urbana de Reus, envoltat per un conjunt d'arbres notables que semblen voler protegir-lo del brogit de la ciutat, tot evocant l'entorn natural en el qual va ser concebut a principis del segle XX, a tocar del camí de Riudoms. Segons la documentació original, havia de ser un edifici molt més monumental. Per circumstàncies desconegudes, tan sols es va dur a terme la planta semi-soterrani i la planta baixa, que s'articula a través d'una sala noble central que dona accés a un seguit de sales satèlit. Tot i el seu valor, a dia d'avui el mas encara no té cap tipus de protecció patrimonial. Degut al seu estat d'abandonament des de fa 10 anys, l'edifici presentava patologies serioses que afectaven tant als seus elements estructurals, com als acabats superficials interiors i exteriors. El projecte de restauració i reactivació del Mas té l'objectiu de reivindicar el seu interès històric i patrimonial. Després d'una recerca històrica, es realitza una consolidació estructural (enderrocant i fent de nou el forjat de la sala principal), s'equipa, i es restauren tots els seus elements originals com ara fusteries, baranes, façana, i pintures i paviments de mosaic Nolla interiors. La restauració es complementa amb una sèrie d'elements nous de llenguatge contemporani com ara baranes, una reixa a la porta d'entrada i gàrgoles, tots ells lleugers i aeris, que volen distingir-se clarament del que és original. El Mas també es fa accessible a través d'una nova topografia en el parc. La planta semi-sotarrada, s'aprofita com a espai d'instal.lacions. Mas Totosaus serà la seu del Servei d'Atenció i Orientació a les famílies de Reus. Un nou equipament públic per la ciutat.

Plantar la terra és una de les accions primigènies per establir-se en un lloc. A través de l’acció de cultivar, el lloc es transforma físicament, però també en l’aspecte simbòlic, per esdevenir una fita de referència des d’on habitar el món. No per casualitat habitar i cultivar provenen d’un mateix terme llatí, colere. Ritual és un cultiu al·legòric que construeix un lloc: un hort de llum de vint metres de diàmetre que redefineix l’espai, un refugi, una plaça, una estança. Una acció mínima, un camp de fesols enramats abstracte i eteri que es confronta amb la presència sòlida de can Vayreda. L’antic hort de la masia, desaparegut, reneix en la seva forma més essencial per acollir i protegir, generant un dins i un fora que convida a compartir experiències intangibles. Un petit temple primitiu dedicat a l’agricultura. L’hort com a culte a l’existència. Ritual és l’hort de la llum de Lluèrnia 2023, a Olot. Una instal·lació efímera muntada en dos dies per set persones no professionals amb un cost material de 2.500 € + IVA.

Una nova vida per a un edifici oblidat. Un projecte de reutilització i reciclatge que revisa el model habitacional turístic costaner proposant una reconnexió temporal amb la història del lloc. El projecte tracta d'atorgar una nova vida a l'immoble a través de la seva rehabilitació i transformació. La reutilització de la seva arquitectura abans que l'enderroc, la primera decisió del projecte, presentava limitacions espacials evidents en haver de conservar l'estructura murària existent i l'escassa alçada lliure entre forjats, però permetia conservar l'edificabilitat, ajustar el pressupost i aconseguir un gran estalvi energètic, disminuint la petjada de carboni, els recursos emprats i els residus generats en un 60% respecte a un hipotètic enderroc i nova construcció amb les mateixes característiques.  El projecte es planteja com una gran casa. Pretén fugir del model turístic massiu per cercar la identitat en els primers estiuejants i les seves residències-hotel de començaments del segle XX a nivell conceptual i material, proposant un diàleg temporal i un model de vida alternatiu al turisme de masses: un model lent, proper i local, desestacionalitzat, adaptat al clima mediterrani i arrelat a la tradició arquitectònica original del lloc, nascuda del turisme balneari. Alhora, com a alternativa al model habitacional genèric i global orientat a les vacances d'estiu i generalitzat a partir dels anys 60, els nous apartaments volen ser cases, espais domèstics càlids, acollidors i arrelats a la cultura local que es puguin ocupar durant tot l'any. En aquest sentit, estratègicament, s'ha tingut en compte que tant el conjunt de l'edifici com els apartaments puguin complir les condicions normatives d'habitabilitat, de manera que el conjunt podria convertir-se fàcilment en un edifici d'habitatges permanents en qualsevol moment. La metamorfosi de l'edifici és el resultat d'una suma d'intervencions acumulades sobre la preexistència, i es divideix en quatre estratègies bàsiques:  Consolidar i reorganitzar. La primera acció del projecte té com a objectiu replantejar el funcionament de l'edifici i aconseguir una estructura primària estable i segura. S'ha conservat i reforçat l'estructura murària existent, parets, façana i forjats, i s'han reorganitzat completament les plantes afegint-hi una segona escala, que se suma a una ja existent, i dos ascensors, conformant un nucli central envoltable que organitza el flux de circulacions i permet situar les unitats habitacionals al perímetre de la façana.  Ordenar i relacionar. Per millorar l'habitabilitat del conjunt, es proposa millorar la relació de l'edifici amb l'exterior. S'han eliminat les golfes existents, un espai inhabitable per les seves escasses dimensions en alçada, aconseguint una nova terrassa a la planta coberta. Alhora, s'han replantejat i ordenat les façanes laterals obrint noves finestres, les imprescindibles que la normativa permetia, per aconseguir la il·luminació i ventilació de tots els habitatges i, al mateix temps, assolir una imatge urbana més unitària, mantenint les finestres existents, més ordenades, a les façanes frontals, requisit obligatori per la normativa municipal. Finalment, s'ha obert a l'exterior el cos existent en planta baixa que s'ha transformat en la recepció i el restaurant, una galeria connectada amb el jardí que concentra els accessos, amb la generació d'un nou porxo d'entrada, i permet unes generoses terrasses als apartaments de la planta primera.  Aïllar i contextualitzar. En tercer lloc, es planteja la millora energètica de l'immoble i la recerca d'una identitat. S'ha aïllat tot el volum existent per l'exterior amb una nova pell tèrmica (sistema SATE) que compleix, alhora, una funció tècnica i una funció conceptual. Aquesta nova envoltant permet aconseguir una òptima eficiència energètica de l'edifici i, alhora, mitjançant l'ús de la ceràmica, cercar una nova identitat connectant històricament l'edifici amb les cases modernistes i noucentistes de començaments del segle XX.  Obrir i naturalitzar. Finalment, s'han replantejat els espais exteriors i la relació de l'edifici amb la ciutat. La terrassa pavimentada exterior existent s'ha substituït per un jardí mediterrani de baix manteniment i demanda d'aigua, eliminant l'efecte illa de calor, permetent el drenatge natural de l'aigua de pluja i generant espais d'ombra. El nou jardí s'ha obert visualment i físicament a l'espai públic aconseguint l'accessibilitat a l'edifici amb una nova rampa, transformant un exterior dur i aspre en un petit oasi.  A nivell de programa, l'edifici compta amb espais col·lectius i espais tècnics i de servei a la planta baixa, i 6 tipologies d'apartaments, dues d'elles a la planta baixa, i quatre a cada planta tipus. La concepció dels apartaments, inserits en l'estructura murària existent, és una concatenació de cèl·lules bàsiques que poden independitzar-se o connectar-se entre elles, potenciant la bona insolació, les dobles orientacions i la ventilació creuada. Així, totes les unitats habitacionals compten amb un espai per cuinar i menjar, un espai per descansar i un espai per a la higiene personal.  A més de l'estalvi energètic aconseguit amb el reciclatge de l'edifici, des del punt de vista de la materialitat, s'ha tingut en compte el mapa de recursos del lloc i la contenció en la utilització de materials, utilitzant pràcticament un únic material, la ceràmica, i un sol format, la rajola tradicional de 14x28cm. Una única peça de procedència local en dues versions d'acabat que resol totes les situacions del projecte: la rajola en acabat natural, procedent de Calaf, i la rajola esmaltada en color verd ampolla, procedent de Girona, que s'utilitzen per contextualitzar la façana amb la història del lloc, seguint la tradició constructiva modernista i noucentista de les cases d'estiueig a Salou. Una única peça que assumeix, alhora, funcions tècniques, estètiques i simbòliques i que caracteritza el projecte de manera holística resolent les façanes i els revestiments i paviments interiors i exteriors.