Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Colaboradores Externos:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Memoria

Arquitecte llicenciat amb Matrícula d’honor (10MH) per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB-UPC (2011), incloent una estada a la Fakulteta za arhitekturo de la Univerza v Ljubljani per completar els seus estudis durant el curs 2008-2009. L’any 2017 finalitza el Màster de Recerca i Doctorat en Urbanisme a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB-UPC (TFM 10MH). Actualment desenvolupa el doctorat al Departament d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC, 2018-).

Ha estat professor assistent d’urbanisme a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB-UPC (2011) i actualment és professor associat de projectes i urbanisme a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili ETSA-URV (des de 2017).
L’any 2013, conjuntament amb Ferran Tiñena i Maria Rius, funda l’estudi NUA arquitectures a Tarragona. L’obra de NUA ha estat distingida amb el Premi Alejandro de la Sota 2015, seleccionada als Premis FAD 2018, finalista en la XIV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme, reconeguda amb una menció d’honor al VI Programa Arquia Próxima de la Fundació Arquia i nominada al Premi Europeu d’Arquitectura Contemporània - premis Mies van der Rohe 2019, entre d’altres. També ha estat exhibida en diferents exposicions, i ha estat publicada en diversos mitjans nacionals i in¬ternacionals com en la Monografia “España 2019” de AV. Durant els anys 2014, 2016 i 2018, l’estudi ha estat seleccionat com un dels estudis joves emergents d’Espanya en el marc del programa Arquia/próxima, i l’any 2016 va ser un dels 7 estudis seleccionats per representar a Catalunya a la Biennal d’Arquitectura de Venècia. L’estudi ha estat convidat a donar conferències en diverses institucions i escoles d’arquitectura com el Congrés Internacional Archmarathon de Milà (2016) o l’Escola d’Arquitectura de la Texas A&M University, EEUU (2014), entre d’altres. També ha estat convidat a formar part del jurat en diverses sessions crítiques en diverses escoles com l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) o l’Escola d’Arquitectura de la Salle (URL) entre d’altres.

Obras (9)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (18)

  1. Casa para Pau y Rocío

    Arnau Tiñena Ramos

    Casa para Pau y Rocío

    L'estructura social de les famílies d'aquest país ha canviat en pocs anys. El Pau i la Rocío són una parella de joves molt decidits que, tot just complerts els 30 anys, decideixen construir-se la seva pròpia casa. Amb la difícil situació econòmica en què vivim actualment sembla sorprenent, però aquest nou perfil d'emprenedors és molt diferent al del model hipotecari que va fer esclatar la bombolla immobiliària. Aquesta és una casa dimensionada i continguda, sense excessos i en continu creixement… l'escassetat de recursos provoca la permanent inconclusió de l'obra, que s'anirà completant amb el temps… aquest caràcter d'indeterminació exigeix un projecte de codi obert, receptiu al canvi. Amb els mínims recursos econòmics i energètics possibles, es proposa una estructura orgànica de creixement controlat mitjançant franges de programa que sigui capaç de créixer i adaptar-se als canvis en l’estructura familiar dels habitants. El fet d'haver treballat al camp explica el seu fort vincle amb la terra, el paisatge agrícola del Baix Camp, i la seva determinació per voler viure en aquest territori. Des de l'inici són part activa del procés. Botarell té una íntima relació amb els camps de cultiu adjacents. Situat als peus de la serralada de Prades, la morfologia urbana d'aquesta població presenta uns límits molt difusos amb el camp, tradicionalment dedicat al cultiu de la vinya, les ametlles, les avellanes i les oliveres. Aquesta casa es construeix en una parcel·la plana que havia format part d'un camp d'oliveres, amb veïns a banda i banda i situada en el límit entre un eixample modern i el camp obert, de manera que s'entén visualment com una continuïtat del paisatge agrícola. L'estratègia d'organització de l'habitatge sorgeix de la reactivació de l'estructura geomètrica latent dels camps de cultiu, pensats com a eficients sistemes de bandes paral·leles. El projecte es pensa com un dispositiu que neix d'un ordre paisatgístic que ha organitzat el territori des de la seva primera culturització. El paisatge com a eina de projecte. La disposició del programa en bandes funcionals transformables que ocupen la màxima dimensió transversal permesa per la normativa persegueix una solució el més econòmica, lògica i eficient possible. La casa s'organitza en gradients d'intimitat, es mostra introvertida pel costat del carrer i pels laterals, i s'obre completament al sud. S'utilitzen materials i tècniques locals per minimitzar transports i s'aprofiten al màxim les energies naturals. Aquesta casa està projectada per a un paisatge, una cultura, i unes persones concretes i, alhora, és un sistema obert, elàstic, senzill i flexible, que hauria de ser capaç de créixer i envellir al costat de les necessitats dels seus habitants, completant-se a poc a poc, pensada per afrontar les turbulències econòmico-socials dels propers anys.
  2. Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)

    Menció. Categoría: Edificios de nueva planta de uso privado
    Casa para Pau y Rocío

  3. SDA Campclar

    NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos

    SDA Campclar

    Situat al barri de Campclar, el nou centre de distribució d'aliments per a Cáritasva ser dissenyat expressament per a ser construït en només tres mesos i escassos recursos econòmics. Els acabats els van realitzar 120 voluntaris en un sol matí. El centre s'organitza en tres espais, una part de magatzem, una franja de servei, i un espai de distribució. L'edifici es va concebre amb una doble lògica industrial-artesanal. El sistema estructural i els tancaments laterals es van realitzar mitjançant elements prefabricats metàl·lics per escurçar els temps d'execució, i les façanes frontals es van realitzar amb una pell ceràmica contextualitzada amb al barri. La naturalesa compacte i hermètica del centre respon a requeriments climàtics i de seguretat, però quan es du a terme el servei, la caixa s'obre als usuaris permetent la il·luminació natural de l'interior.
  4. Restauració de l'Església de la Santíssima Trinitat

    NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos

    Restauració de l'Església de la Santíssima Trinitat

    L'església barroca de la Santíssima Trinitat va ser reconstruïda sobre l'edifici original en finalitzar la guerra del francès (s.XIX) a la Plaça del Rei, un espai que apareix com a resultat de la transformació medieval de la plaça del Concilium Provinciae, que ocupava la terrassa mitjana de l'acròpolis romana de Tarragona. Per la restauració de les façanes es proposa una intervenció que respecta l'estructura morfològica original del monument, considerant la seva austeritat com un valor fruit de les seves circumstàncies al llarg del temps. La intervenció juga amb la materialitat descobrint les diferents capes constructives i els elements originals més singulars de les façanes i retorna la lectura simbòlica a l'edifici redescobrint elements i obertures que portaven anys amagats. En una segona fase es proposa incorporar en la façana del carrer Santa Anna el ritme de les pilastres del Temenos del Fòrum Provincial per fer més comprensible l'estructura de la plaça de la Tàrraco romana.
  5. Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)

    Galardonado / Premiado (ex aequo). Categoría: Edificios de nueva planta de uso público
    SDA Campclar

  6. Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)

    Galardonado / Premiado. Categoría: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o Reforma
    Restauració de l'Església de la Santíssima Trinitat

  7. Incorporació d'un Nou Espai Cultural al Teatre-Auditori Torredembarra

    NAM Arquitectura, NUA Arquitectures, Nacho Álvarez Martínez, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos

    Incorporació d'un Nou Espai Cultural al Teatre-Auditori Torredembarra

    El Teatre-Auditori de Torredembarra es va concebre l'any 2008 com un gran equipament que comptava  amb 2.700m² i una sala per 500 espectadors. L'obra es va paralitzar l'any 2010 i va restar abandonada durant 7 anys. L'any 2017 l'Ajuntament convoca un concurs per reactivar parcialment aquesta ruina moderna transformant el vestíbul en Espai Cultural, recuperant un 25% de l'edifici per poder-lo obrir a la ciutadania.  En una realitat econòmica molt diferent a la que es va concebre el Teatre-Auditori, la proposta aprofita al màxim tot allò preexistent que estigui en bon estat per minimitzar l'impacte econòmic i material de la intervenció, que s'afronta a través de 3 estratègies bàsiques: l'enderroc d'una de les dues escales per alliberar l'espai per habilitar un escenari, la inundació de tot l'interior amb una veladura negra per afavorir la polivalència de l'espai, i la materialització d'una nova façana lleugera i transparent que representa i dona identitat al nou equipament.
  8. Cafè Roquet

    NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos

    Cafè Roquet

    En un local abandonat ocupat antigament per una gestoria, es planteja una actuació per transformar-lo en un espai gastronòmic que acollirà, a més dels serveis de restauració, usos culturals que poden contribuir a l'activació del barri. L'espai es situa entre mitgeres i presenta dues façanes: una a la part posterior, ocupada parcialment per una nau industrial, i una altra que s'obre al carrer. La primera acció del projecte consisteix en buscar la màxima transparència transversal perquè la llum natural pugui arribar a tots els racons del nou cafè. Mentre a la façana posterior es conceben unes obertures altes per il·luminar i ventilar les zones de servei, la façana urbana es planteja permeable i s'obre completament a l'espai públic desdibuixant els seus límits. La segona estratègia de la intervenció consisteix en descobrir els tres pòrtics que configuren l'estructura existent de formigó i que divideix un únic espai diàfan en tres àmbits domèstics concatenats: el jardí, el menjador i la cuina. Jardí. L'espai d'entrada és un àmbit intermedi entre el carrer i el cafè. El sostre tèxtil de voltes invertides ens transporta a un espai festiu que forma part d'un jardí. El disseny del mobiliari i la incorporació de vegetació donen lloc a una zona distesa entre l'interior i l'exterior. Menjador. L'espai central està protagonitzat per una taula central, un espai on reunir-se i compartir que permet acollir una gran diversitat d'activitats. Un banc amb diferents taules recorre una de les mitgeres donant l'opció de gaudir d'una zona més íntima. L'altra mitgera conté un moble-taulell de servei i emmagatzematge. Cuina. La tercera crugia conté la cuina, que s'obre a l'espai central, els banys i les instal·lacions. Per acollir els espais tècnics, el pòrtic estructural es completa amb blocs de formigó i superfícies de vidre translúcid per transportar la màxima llum possible a l'espai central. Un únic espai sense atributs. Un ámbit polivalent on tot és posible.
  9. Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)

    Galardonado / Premiado. Categoría: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o Reforma
    Incorporació d'un Nou Espai Cultural al Teatre-Auditori Torredembarra

  10. EU Mies Award

    Nominado
    Talleres Gongar

  11. Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)

    Galardonado / Premiado (ex aequo). Categoría: Intervencions Parcials. Inclou Intervencions Interiors i Exteriors, Efímeres o Permanents
    Cafè Roquet

  12. Restauració del Mas Totosaus

    NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos

    Restauració del Mas Totosaus

    Projectat per l'arquitecte Pere Caselles l'any 1.906, aquest petit temple modernista de planta quadrada forma part del conjunt de masos situats originalment als afores de la ciutat, concebuts com a cases d'estiueig. Inevitablement engolit dins la massa de la ciutat, Mas Totosaus es troba avui integrat en un Parc dins la trama urbana de Reus, envoltat per un conjunt d'arbres notables que semblen voler protegir-lo del brogit de la ciutat, tot evocant l'entorn natural en el qual va ser concebut a principis del segle XX, a tocar del camí de Riudoms. Segons la documentació original, havia de ser un edifici molt més monumental. Per circumstàncies desconegudes, tan sols es va dur a terme la planta semi-soterrani i la planta baixa, que s'articula a través d'una sala noble central que dona accés a un seguit de sales satèlit. Tot i el seu valor, a dia d'avui el mas encara no té cap tipus de protecció patrimonial. Degut al seu estat d'abandonament des de fa 10 anys, l'edifici presentava patologies serioses que afectaven tant als seus elements estructurals, com als acabats superficials interiors i exteriors. El projecte de restauració i reactivació del Mas té l'objectiu de reivindicar el seu interès històric i patrimonial. Després d'una recerca històrica, es realitza una consolidació estructural (enderrocant i fent de nou el forjat de la sala principal), s'equipa, i es restauren tots els seus elements originals com ara fusteries, baranes, façana, i pintures i paviments de mosaic Nolla interiors. La restauració es complementa amb una sèrie d'elements nous de llenguatge contemporani com ara baranes, una reixa a la porta d'entrada i gàrgoles, tots ells lleugers i aeris, que volen distingir-se clarament del que és original. El Mas també es fa accessible a través d'una nova topografia en el parc. La planta semi-sotarrada, s'aprofita com a espai d'instal.lacions. Mas Totosaus serà la seu del Servei d'Atenció i Orientació a les famílies de Reus. Un nou equipament públic per la ciutat.
  13. Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

    NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos

    Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

    Concebido inicialmente como una vivienda levantada sobre un podio, a la que se le fueron añadiendo plantas para albergar un hotel, este edificio se convirtió posteriormente en una residencia geriátrica. Después de trece años de abandono, la construcción se reutiliza evitando el derribo, idea inicial del proyecto, para acoger 27 apartamentos en seis tipologías diferentes. Cumpliendo con funciones técnicas y estéticas, se emplea la cerámica en un solo formato: la rasilla tradicional. Las baldosas en acabado natural y las esmaltadas en color verde vinculan la fachada con la historia del lugar, siguiendo la tradición constructiva modernista y novecentista de las casas de veraneo en Salou. Entre las intervenciones para rehabilitar y transformar el edificio se encuentran: la conservación y el refuerzo de la precaria estructura existente; la reorganización completa de las plantas, que sitúa las unidades habitaciones en el perímetro de la fachada; la eliminación de la buhardilla existente; la apertura de nuevas ventanas en las fachadas laterales, manteniendo las existentes en las frontales; finalmente, se ha abierto al exterior el cuerpo en planta baja que contiene la recepción y el restaurante.
  14. Ritual

    NUA Arquitectures, Maria Rius Ruiz, Ferran Tiñena Guiamet, Arnau Tiñena Ramos

    Ritual

    Plantar la terra és una de les accions primigènies per establir-se en un lloc. A través de l’acció de cultivar, el lloc es transforma físicament, però també en l’aspecte simbòlic, per esdevenir una fita de referència des d’on habitar el món. No per casualitat habitar i cultivar provenen d’un mateix terme llatí, colere. Ritual és un cultiu al·legòric que construeix un lloc: un hort de llum de vint metres de diàmetre que redefineix l’espai, un refugi, una plaça, una estança. Una acció mínima, un camp de fesols enramats abstracte i eteri que es confronta amb la presència sòlida de can Vayreda. L’antic hort de la masia, desaparegut, reneix en la seva forma més essencial per acollir i protegir, generant un dins i un fora que convida a compartir experiències intangibles. Un petit temple primitiu dedicat a l’agricultura. L’hort com a culte a l’existència. Ritual és l’hort de la llum de Lluèrnia 2023, a Olot. Una instal·lació efímera muntada en dos dies per set persones no professionals amb un cost material de 2.500 € + IVA.
  15. Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)

    Galardonado / Premiado. Categoría: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o Reforma
    Restauració del Mas Totosaus

  16. Mostres d'Arquitectura (Camp de Tarragona)

    Galardonado / Premiado. Categoría: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o Reforma
    Transformació d'Edifici Abandonat en 27 Apartaments

  17. Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

    Galardonado / Premiado. Categoría: Paisatges
    Ritual

Sociedades

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!