Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Casa Ribera

  • Casa Ribera

  • Casa Ribera

  • Casa Ribera

  • Casa Ribera

  • Casa Ribera

  • Casa Ribera

  • Casa Ribera

  • Casa Ribera

  • Casa Ribera

  • Casa Ribera

  • Casa Ribera

Memoria

El solar està situat a mig vessant d'una muntanya que domina la vall de Vallrromanes. Aquesta petita vall solca la vessant ombria de la cadena costaner-catalana al nord de Barcelona, i descendeix cap al Vallès Oriental, amb vista que aconsegueixen el llunyà Montseny cap al Nord-est. El paratge és bastant frondós i dominat per les pinedes salvatges que van desplaçar antigues vinyes d'aquestes petites valls del Maresme. Els bancals d'aquests vessants de solana, són encara perceptibles allí on alguna vella masia resisteix l'avanç de recents urbanitzacions de segona residència. El solar estricte d'uns 1.000 m2. pertany a una d'aquestes urbanitzacions, que la crisi va sotmetre a lent o nul creixement en l'última dècada. Té la parcel·la una forta pendent orientada exactament a l'est i persistien en ell restes de murs i bancals propis del seu anterior ús agrícola, els quals se succeïen en paral·lel segons les línies de cota. S'oferia així una elemental però clara i suggeridora geometria per a una possible fundació i implantació de l'edifici. D'una altra part des de les cotes mitjanes de la parcel·la, les vistes són àmplies i dominants sobre el fons de la vall i en direcció cap al Montseny. Sense ser grandioses, sinó amables i una mica domèstiques, aquestes vistes van ser des del mateix començament determinants de les intencions del projecte. Aquestes intencions es van centrar en dues idees directrius: el mur i la perforació d'aquest per les vistes. El lloc així definit ordenava ja la pauta constructiva: un llarg rectangle recolzat en una plataforma de sentit Nord-Sud, amb un enfront de l'Est de doble altura -semisoterrani d'accés i serveis i planta superior habitable- que es tanca per un mur que recorre tot el solar d'un a un altre extrem longitudinalment. Es reconstrueix així la geometria d'una geografia agrícola preexistent, simple i de secular mecanisme. La instància vernacular no assenyalava aquí, ni un tipus constructiu precís, ni menys una arquitectura local preexistent derivada d'aquell. El vernacular era aquí una cosa primigènia, anterior per tant al gest assajat i ja dens de mediacions estilístiques, o de gustos més o menys transitoris. El culte era aquí potser l'actitud d'aquell “cansat bàrbar la llum del qual s'extingeix en les aigües profundes”; bàrbar, culte, llum i aigües profundes rememorades pel poeta amic. És a dir, el culte, així m'ho va semblar probablement amb instintiva naturalitat almenys, era passar fermament desapercebut fonent el gest essencial de la casa en el rumor ja semiocult del lloc. El mur creava el lloc, definia pels seus confins l'espai fundacional. És més, el mur era o havia de ser en si mateix, tant confí del lloc, com a lloc mateix erigit com a casa. Però aquest confí, aquest mur es dilatava en el seu gruix fins a tancar el volum habitable i cobrava tot el seu sentit en la dominant contemplació de les vistes panoràmiques ofertes per aquest balcó paisatgístic. Balcó, tram de cornisa orogràfica, clar en el bosc i àmplies perspectives; tot convergeix en la generosa però punyent i gairebé despietada perforació del mur, a fi de introvertir el paisatge cap als espais habitables interiors, aquells que es construeixen i protegeixen després del mur. Un vell mestre deia que les coses inquietants acaben cansant i que l'arquitectura no hagués de cansar, sinó acompanyar amb naturalitat els nostres moments de repòs en la seva contemplació; posat que l'arquitectura, per a bé o per a mal, roman molt més allà de passatgeres inquietuds. Probablement no és moment de tals ritus sagrats, ni tampoc de reconeixement del callat misteri i tensió que aflora en les "quietes, tranquil·les i profundes aigües on la llum s'extingeix. Probablement també la composició de perforacions del mur és això, excessivament composta, encara que parteixi o neixi d'un ordre bàsic donat per la planta i la seva divisió en tres parts, caixes o volums enfilats axialment pel llarg passadís central. Així, la disposició en planta s'estableix segons tres rectangles independents; tres petites cases comunicades longitudinalment, però separades. Les separacions són estrangulacions de la caixa virtual major, i es construeixen com a petits patis aparellats transversalment a l'eix major, els quals permeten a aquelles vistes travessar no ja el mur frontal, sinó el volum sencer de la casa, per a aconseguir un jardí posterior protegit de vents i assolellat que recorre el contramur interior. Així mateix, i des del corredor axial, amplis plans de cristall protegit per les ombres dels careners dels patis, absorbeixen el paisatge encaixant-lo entre els murs d'aquests patis. Finalment, fora i a baix, un ampli mur semicircular sosté la plataforma d'estacionament i maniobra enfront del garatge. La seva presència serveix de contrapunt a la dura frontalitat del pla principal, l'única emergència del qual és el cub regular que il·lumina la porta d'accés al garatge.

Autor: Josep Emili Donato i Folch

Autores

Sobre el Mapa