Casa de cap de setmana en el “celler” d’una casa burgesa en entorn rural, de principis del segle XX. Es tracta d’un cos funcionalment annex, integrat a la composició general de la casa: cos central i dues ales laterals. L’espai a reformar es desenrotlla linealment en un dels laterals que contenia un petit apartament de masovers, i les tines i magatzems per a l’elaboració de l’oli i el vi de la finca.
La proposta manté les tines de la zona central, elevades sobre el terreny i ambdues finestres de càrrega i descàrrega, i deixa dos espais a doble altura a cadascun dels extrems, en coincidència amb les generoses portes obertes cap a l’exterior.
Cadascuna de les peces components té sortida directa al jardí, els dormitoris a través de les antigues finestres. Per això es disposen unes escales exteriors de fusta adossades a la façana, que evoquen elements del món rural com ara caixes artesanals de fruita o gàbies per a conills.
La introducció de nous usos porta a diferenciar les noves obertures, quadrades i amb un disseny específic que treu profit de l’espessor dels murs. Es composen de vidre a l’exterior i porticó a l’interior de manera que, tot fent evident el gruix murari, permet totes les posicions possibles de ventilació i il·luminació.
L’interior es tracta com a contenidor unitari, articulat en el punt central amb el “moble” de les habitacions i el bany, i contenint al final espais a doble altura que eviten la unidireccionalitat i es constitueixen en dos pols d’activitat que equilibren els extrems, problema recurrent en les disposicions lineals.
