Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Jaume Bach Núñez neix a Sabadell el 1943. És Doctor Arquitecte, Professor titular i Catedràtic acreditat per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on ha impartit classes de Composició i Projectes, essent també membre del Tribunal Final de Carrera.

Comença la seva activitat professional el 1968 compaginant l'Arquitectura i l'Urbanisme; durant els anys 80 co-funda l'estudi Bach / Mora i, més tard el 1998 juntament amb Eugeni Bach, l'estudi Bach Arquitectes.

Ha estat professor convidat en diverses institucions públiques i escoles d'arquitectura com Hannover, Urbino, Torí, Viena, Bucarest i Dublín; ha impartit nombrosos seminaris i conferències a Espanya, i internacionalment a Europa i Amèrica.

La seva obra ha estat exposada a les principals ciutats espanyoles i en importants fòrums internacionals, entre d'altres: la Cité de l'Architecture et du Patrimoine a París, l’ Essen Deubau, la Galeria AEDES a Berlín, Expotecnia a Nova Delhi, el Deutsche Arkitektur Museum a Frankfurt, el Museu d'Art Contemporani de Caracas, l'Architectural League of New York, Europalia a Brussel•les, i en diverses edicions de la Biennal d'Arquitectura de Buenos Aires.

Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre els quals hi destaquen: quatre Premis FAD, tres Premis FAD de l'Opinió, ha rebut quatre premis Brunel Commendations Awards i, en l'àmbit del disseny, el Premi Delta de Plata ADI FAD.

Entre d’altres distincions cal esmentar la Medalla d'Or a la Biennal de Buenos Aires, el Premi ASCER en dues ocasions i diverses Seleccions a la Biennal d'Arquitectura Espanyola.

El seu treball ha estat divulgat en més de 600 publicacions, en prestigiosos llibres i revistes nacionals i internacionals, així com en articles i entrevistes en premsa espanyola i internacional, i en cinc àmplies monografies específiques sobre la seva obra.

Obras (41)

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología (58)

  1. Habitatges Castellar

    Jaume Bach i Núñez

    Habitatges Castellar

    Es tracta d'un edifici de divuit habitatges, locals comercials i garatge, situat a la cantonada d'un carrer que desemboca a la Plaça Major de Castellar de Vallès. La posició de les escales —i la valoració comercial del xamfrà en planta baixa— obliga a fer alguns ajustos en la tipologia d'habitatge. La façana es resol amb maó vist donat que l'obra es va haver de realitzar amb molt baix pressupost.
  2. Casa Balaguer

    Jaume Bach i Núñez, Josep A. Dols Torres, Lluís Millet i Serra, Joan-Antoni Páez i Berga

    Casa Balaguer

    Sobre dues cases iguals, amb crugies de 4m cadascuna, s’aixeca un nou habitatge que substitueix una de les dues cases existents. Aquesta devia facilitar l’espai per a l'accés directe des del carrer, a més d'un local destinat a garatge. La solució estructural adoptada permet un ampli joc de possibilitats de disposició dels forjats i sostres, sense variar sensiblement el seu cost. S'aconsegueix així prou marge de diversificació volumètrica. La casa es tanca en la mesura del possible a l'exterior defugint la desoladora visió del carrer. En diversos punts se situen entrades de llum zenitals per tal de solucionar correctament el problema de la llum natural. Les finestres són simples obertures en el mur exterior que no disposa d'un altre divertiment que la retallada línia de la coberta. S'ha procurat aconseguir una definició espaial rica, per tal que les variacions introduïdes a posteriori, o els simples detalls d'acabat que no es podessin controlar, no modifiqués l'expressió original. Els acabats són tradicionals: terra enrajolat hidràulica, esglaons amb “marchapiés” de fusta, revocat de parets amb rajola de la Bisbal i acabat exterior senzillament revocat, sense pintar, tal com el tenia la casa anteriorment.
  3. Casa Tello

    Jaume Bach i Núñez

    Casa Tello

    Casa de cap de setmana en el “celler” d’una casa burgesa en entorn rural, de principis del segle XX. Es tracta d’un cos funcionalment annex, integrat a la composició general de la casa: cos central i dues ales laterals. L’espai a reformar es desenrotlla linealment en un dels laterals que contenia un petit apartament de masovers, i les tines i magatzems per a l’elaboració de l’oli i el vi de la finca. La proposta manté les tines de la zona central, elevades sobre el terreny i ambdues finestres de càrrega i descàrrega, i deixa dos espais a doble altura a cadascun dels extrems, en coincidència amb les generoses portes obertes cap a l’exterior. Cadascuna de les peces components té sortida directa al jardí, els dormitoris a través de les antigues finestres. Per això es disposen unes escales exteriors de fusta adossades a la façana, que evoquen elements del món rural com ara caixes artesanals de fruita o gàbies per a conills. La introducció de nous usos porta a diferenciar les noves obertures, quadrades i amb un disseny específic que treu profit de l’espessor dels murs. Es composen de vidre a l’exterior i porticó a l’interior de manera que, tot fent evident el gruix murari, permet totes les posicions possibles de ventilació i il·luminació. L’interior es tracta com a contenidor unitari, articulat en el punt central amb el “moble” de les habitacions i el bany, i contenint al final espais a doble altura que eviten la unidireccionalitat i es constitueixen en dos pols d’activitat que equilibren els extrems, problema recurrent en les disposicions lineals.
  4. Casa Núñez

    Jaume Bach i Núñez

    Casa Núñez

    Un solar amb una pendent pronunciada permet i, a vegades fa inexcusable, una autonomia d’implantació que esdevé fàcilment major llibertat formal, en absència de cànon. Acostuma a descansar sobre la importància que la secció (o seccions) poden prendre en el projecte. El pla del terra s’ha elevat tradicionalment, mitjançant un basament o la creació d’un pla sostingut per pilotis, amb la qual cosa, es pot reduir l’impacte dels fonaments sobre els costos globals. En aquest cas, el perfil és molt empinat i el vial d’accés descendeix amb força als dos extrems del solar. D’altra banda, el projecte havia de minimitzar costos i ajustar-se a una realització del tot artesanal. Es va pensar, doncs, en un plantejament de prisma elemental, amb llums econòmiques, que havia de col·locar-se en disposició paral·lela i no contra pendent, per tal d’aprofitar el seu magnífic domini visual sobre el paisatge. Es composa de tres plantes, amb les àrees de vida a la superior, dormitoris a la intermèdia i un basament pels serveis. La disposició del prisma a la obligada distància del vial, suggeria desdoblar les entrades i reservar l’accés pedestre a la planta superior mitjançant un petit pont – record del Mar Menor-. El cotxe podria allotjar-se a la planta immediatament inferior. Altrament, davant la dificultat d’esglaonar el terreny, es disposa una generosa terrassa a la planta superior per permetre la vida a cel obert, i es connecta amb la entrada a peu a través del petit pont d’accés, de manera que actua de hall d’entrada a l’aire lliure. Es crea així un efecte sorpresa, ja que al creuar el mur un espera trobar-se en un interior que creix un cop s’ha descobert emmarcat per una àmplia finestra panoràmica, el paisatge que s’ha pogut albirar al aproximar-se.
  5. Casa Arenas

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Casa Arenas

    A Vilanova, als carrers propers a la platja, encara avui trobem els habitatges dels “indianos”, gent que van fer les seves fortunes a les amèriques a finals del s.XIX. Són construccions amb clares referències al món colonial. La casa Arenas fa una interpretació clau, més abstracta, de les qualitats espaials i dinàmiques d’aquelles.
  6. Casa Olèrdola

    Jaume Bach i Núñez

    Casa Olèrdola

    En una zona ajardinada de Barcelona, se coloca la casa en el fondo de la reducida parcela con el fin de disponer de un jardín soleado en la parte delantera. El jardín vence a la acusada pendiente del terreno al situarse en parte sobre el cuerpo del garaje, única pieza de la casa con fachada a la pequeña plaza donde se ubica, acabada con material y color a tono con la mayor parte de sus edificaciones. Se accede a la casa de dos maneras: por el garaje, en paso enterrado, o bien por una escalera exterior contigua al muro del jardín. En éste se abre una entrada “representativa” y un paso directo al jardín, en tanto que el acceso por el garaje es más neutro y claramente ligado al uso del automóvil –la manera más frecuente de llegar a la casa–. La vivienda se establece en dos plantas con la particularidad de contar con los "cuerpos añadidos" -todos ellos de tecnología diferente- de la entrada, la galería y el baño-piscina que ha sido modificado con el tiempo. La adición de un toldo de notables dimensiones procura un espacio agradable al aire libre y protege la intimidad de la piscina y el jardín.
  7. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Casa Olèrdola

  8. Conjunto Escolar l'Alzina

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Conjunto Escolar l'Alzina

    Grupo escolar que incluye todas las etapas, de parvulario en secundaria. Se ubica en una manzana irregular, estructurada en pabellones, tres de los cuales se mantienen en el nuevo proyecto. Como entre ellos han crecido árboles espléndidos, se respeta la organización aislada sobre el eje principal y se libera un espacioso jardín. Uno de los nuevos edificios tiene fachada a la calle y absorbe la irregularidad del solar, por lo que hace de telón de fondo del segundo, más aislado y definido con precisión por las dimensiones de las dos pistas deportivas de la cubierta. La estructura es de hormigón armado y el ladrillo cubre las fachadas y forma las divisiones y espacios interiores. En las ventanas se adopta la solución de parteluz que permite esconder las guías de dos persianas enrollables, necesarias por sus dimensiones, así como los montantes centrales de las hojas. De esta forma, se insinúan cambios de escala en la fenestración.
  9. Estación Piloto para FGC: Estación de Muntaner

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Estación Piloto para FGC: Estación de Muntaner

    Por encargo de Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona, se hizo una propuesta para normalizar y homogeneizar todo el diseño de las líneas de metro. Se trataba de proyectar todo el conjunto de normas y señalizaciones de las estaciones. De esta forma, los técnicos de Ferrocarrils reformaron un gran número de estaciones; pequeñas intervenciones de remodelación de las estaciones enterradas. Estos proyectos se plantean con voluntaria discreción, de forma que ofrezcan un repertorio de tamaños capaces de dignificar estas infraestructuras. Así, el revestimiento pautado con mármol blanco, en alternancia de color, a lo largo de toda la línea. La iluminación que potencia las partes de uso, pero no priva la visión de la cubierta, generalmente una bóveda, que le sirve de soporte. El diseño acanalado del pavimento supone una mejora visual importante, a la vez que permite ser utilizado en exteriores. Por último, cabe destacar el diseño de las taquillas de vidrio, los pasos de control por electroimán y los bancos y papeleras.
  10. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Restauración

    Premio FAD

    Estación Piloto para FGC: Estación de Muntaner

  11. Casa Rodríguez

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Casa Rodríguez

    Casa de molt limitat pressupost que es redueix a allò essencial i s'organitza dins d'una forma elemental en dues plantes, sobre el terreny pla d'una anodina urbanització propera al mar.
  12. Escuela Francesc Aldea

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Escuela Francesc Aldea

    Situada a Terrassa, en el que havia estat un fantàstic paisatge i que, en l'actualitat, és un punt de trobada d'imatges diverses com una autopista, un hipermercat, una zona de blocs i una urbanització d'habitatges marginals, l'escola precisava d’una imatge contundent i unitària que la distingís del caos expressiu que l'envolta. Així doncs, es projecta assemblant-se a les antigues naus industrials o construccions agrícoles de principis de segle, fàcilment identificable i amb un pes específic propi. L'escola se situa paral·lela a l'accés. El pendent del terreny permet un decalatge entre els dos cossos de l'edifici, desnivell que s'aprofita per donar major alçada a la sala d'actes, emfatitzant el caràcter simbòlic d'aquest espai.
  13. Estación de FGC: Universitat Autònoma

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Estación de FGC: Universitat Autònoma

    La petita estació de la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra, projectada i construïda en molt poc temps, havia d’adaptar en part una escala i un túnel existents. El projecte pretén dos propòsits: el primer, obtenir una arquitectura amb la dimensió i l’entitat adequades al lloc i a la seva significació tot i el seu reduït programa; el segon, trobar una solució formal als diferents requeriments de les façanes a les andanes i a l’avinguda. Així, l’edifici es projecta a partir d’un mur paral·lel a les vies del tren que articula, per un cantó, una marquesina subjectada amb tirants que cobreix tota l’andana i, per l’altre, un cos adossat, cobert i opac en què s’obre un gran arc rebaixat que acull en el seu interior les petites peces del programa, al mateix temps que, centrat sobre l’eix de l’avinguda, li proporciona un final amb més propietat. En el tram del mur que no té construcció, el vol de la marquesina es compensa amb contraforts. Els acabats, amb petites peces de gres i tires de marbre blanc, segueixen la proposta per a tota la línia.
  14. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Estación de FGC: Universitat Autònoma

  15. Reforma y Mejora de las Plazas de Gràcia

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Reforma y Mejora de las Plazas de Gràcia

    La Vila de Gràcia se anexionó a Barcelona a finales del siglo XIX. Se inició entonces un proceso de densificación que produjo una arquitectura desigual, tanto en altura como en calidades. Distribuida en callejones estrechos llenos de coches y con los pocos espacios públicos ocupados por un mobiliario urbano mal diseñado. Sus nueve pequeñas plazas conservan todavía hoy su índole. Se trataba, dada la poca ayuda de la arquitectura del barrio, de organizar el proyecto desde el interior del espacio de las plazas y reforzar las peculiaridades de cada una de ellas. Subrayando lo específico, pero afirmando la pertenencia a un ambiente común. Se propone sustituir el aparcamiento en superficie de las plazas y reducir los tramos de asfalto al mínimo, para agrandarlas física y visualmente, ordenando con racionalidad los elementos de servicio.
  16. CAP Sant Vicenç dels Horts

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    CAP Sant Vicenç dels Horts

    El centre d'Assistència Primària de Sant Vicenç dels Horts, està situat en un terreny pla, de superfície gairebé quadrada, ubicat dins d'una trama urbana d'escàs interès i amb un únic front digne que dóna a la carretera general. Es proposa una sola planta en tota la superfície i dues en la façana principal, amb la finalitat de crear una imatge apropiada per a un edifici públic. Les altres façanes es configuren per un tancament perimetral pretengudament inexpressiu. La planta gira entorn a un pati circular amb un arbre de copa generosa, que fa de cúpula vegetal, al centre. Al voltant, s'ubiquen les zones de circulació i espera dels pacients. Al perímetre s'allotgen els consultoris, protegits de la visió directa des del carrer per un pati.
  17. Escuela Josep Maria Jujol

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Escuela Josep Maria Jujol

    En una zona con gran densidad del barrio de Gracia de Barcelona, el Ayuntamiento de Barcelona debe construir una escuela CEIP. Se decide utilizar el solar de la fábrica Tallers Manyach obra de José Mª Jujol, construida en 1916, que se encuentra en un pésimo estado de conservación y está a su vez protegida y catalogada. Optando por construir en la fachada de la Riera de Sant Miquel un edificio escuela entre medianeras, utilizando el solar previo a los talleres de Jujol, se construye una escuela de 4 plantas, con la pista polideportiva en la azotea y conservando las naves de la antigua fábrica Manyach convertidas en porches de juego de la escuela. La restauración fue compleja, debido al mal estado de la estructura metálica que sostenía la base de las bóvedas tabicadas. Obligó a sustituir o reforzarla, dependiendo de los casos, se restauraron e impermeabilizaron todas las bóvedas, todos los contrafuertes de obra vista y los lucernarios. La fábrica de Jujol queda independizada de la nueva escuela a través de un patio donde se encuentran los hornos restaurados y se sostiene la parte baja para dar transparencia a las nuevas funciones de la fábrica, convirtiéndola en un gran espacio de juegos cubierto para los niños. Habiendo perdido los colores originales, se repintó con colores extraídos de la paleta del arquitecto y se ofrece como un “objet trouvé” en el patio de manzana.
  18. Viviendas Can Gasset

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Viviendas Can Gasset

    L’edifici completa una illa de cases ocupada per un palau neoclàssic i adopta la seva disposició general a partir d’aquesta referència. El nou edifici respecta l’eix de simetria del vell palau, disposant una única entrada central que condueix a un pati posterior de relació i circulacions. A la mitgera amb l’antic edifici s’hi adossa un cos baix, de planta baixa més un pis, que conté dos habitatges per planta, amb accés directe des del pati. El bloc principal, separat del palau, adopta una configuració de castell, amb els cossos de les cantonades més alts. S’accedeix als habitatges del bloc a través del pati, directament a les caixes d’escala. Les sales d’estar i les cuines donen a la façana interior i emfasitzen la importància del pati com a espai que vertebra tot l’edifici. El conjunt tanca l’illa de cases amb la forta referència del monument a tocar de la mitgera, que determina l’estricta regularitat de la disposició.
  19. Parvulario de la Escuela Torre Balldovina

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Parvulario de la Escuela Torre Balldovina

    Un petit parvulari havia de construir-se al reduït pati de jocs d'una escola pública a la perifèria metropolitana. El projecte proposa construir en alçada tancant el jardí per la seva façana posterior de manera que quedés reduït el mínim possible. En aquest punt i donat que la parcel·la es troba en un xamfrà residencial irregular, entre una mitjana alta i un espai verd esportiu privat no construïble. Es proposa una disposició aterrassada, de manera que les aules tinguin una sortida assolellada a l’exterior amb vistes sobre els arbres veïns. La mitjana queda coberta i el xamfrà, complert amb un final digne ja que no pot arribar a tancar-se sobre si mateix. El conjunt es valora construint una coberta lleugera unitària que li dóna escala i aparença d’edifici públic –ajuda també el rellotge, a més d’oferir una agradable terrassa coberta i a l'ombra pels jocs–.
  20. Premio FAD

    Galardonado / Premiado (ex aequo). Categoría: Interiorismo - Reformas y Rehabilitaciones

    Premio FAD

    Escuela Josep Maria Jujol

  21. Escuela de Viticultura y Enología Mercè Rossell i Domènech

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Escuela de Viticultura y Enología Mercè Rossell i Domènech

    L'escola s'ubica prop d'un petit altiplà a la comarca vitícola del Penedès; i completa antigues construccions agrícoles com ara una masia i part de les bodegues annexes. Gran part de les noves edificacions se situen a la cara nord de la finca, configurant així un pati obert al sol a la manera dels tradicionals espais agrícoles. Una vella servitud de pas, obliga a connectar el nou amb l'existent, mitjançant un pont i un pas inferior. Una part de les antigues construccions són absorbides per les noves construccions, com la petita masia integrada a l'entrada principal, o a les runes de l'extrem nord, cuidadosament valorades per l'obertura de la sala d'actes. La construcció s'erigeix amb murs portants de totxo i bigues vistes prefabricades de formigó. L'escola conté: aules, laboratoris, sala d'actes, residència d'estudiants i restaurant.
  22. Cavas Raventós i Blanc

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Cavas Raventós i Blanc

    El nou complex agrícola per a l’elaboració de cava és situat en una finca de grans dimensions, enfront de les velles caves Codorniu, projectades per Josep Puig i Cadafalch. El projecte té en compte la visió de la muntanya de Montserrat, com també la presència d’un roure centenari, símbol ancestral de l’empresa. El complex s’organitza entorn de dos patis, un de circular i un altre de rectangular, que configuren una planta en forma de falç, l’estri utilitzat en els treballs del camp. El pati circular dóna accés als edificis de caire representatiu, mentre que el segon pati és el centre de les tasques pròpiament agrícoles, i té al seu perímetre els cellers i les oficines. Els cellers queden coberts per un sistema de diedres subjectats amb tirants que permeten l’entrada repartida de la llum i recorden les formes de cobriment de les naus industrials del començament de segle. Les cobertes són de teula plana i les volades s’han recobert de gres.
  23. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Interiorismo - Interiores de Uso Público, Comercial y Profesional

    Premio FAD

    Acondicionamiento de la Planta 5ª del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

  24. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Edificios de nueva planta de uso privado

    Premio FAD

    Cavas Raventós i Blanc

  25. Polideportivo Perill

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Polideportivo Perill

    La falta de espacio en el céntrico barrio de Gràcia en Barcelona daba pie a esta propuesta de edificio polideportivo desarrollado en altura. La posibilidad de uso de la cubierta del patio interior del chaflán, a unos seis metros de altura por encima de la estrecha calle, le añade una cierta complejidad. El edificio yuxtapone racionalmente los variados usos verticalmente: de menor a mayor luz estructural, de menor a mayor necesidad de luz natural y de mayor a menor afluencia de uso. La voluntad de traducir, en un episodio de arquitectura, la relación de todos los diversos espacios origina la aparición de una generosa escalera llena de luz natural sobre un alto muro de alicatado blanco que transcurre entre el vestíbulo y el patio central exterior, donde se abre la piscina.
  26. Acondicionamiento de la Planta 5ª del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Acondicionamiento de la Planta 5ª del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

    La planta de Secretaría había sido diseñada por Antoni Moragas i Gallissà. La junta del COAC, considerando que había quedado obsoleta, encargó una renovación total de la misma. En la nueva planta se ha incorporado el antiguo vestíbulo para aumentar el espacio de recepción, creando tres zonas: unos despachos cerrados, una oficina panorámica y la tercera de archivo. En el proyecto se han recuperado partes del antiguo interior para mantener la memoria de la historia del COAC.
  27. Reforma del Centro Cultural de la Fundación Caja de Pensiones

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Reforma del Centro Cultural de la Fundación Caja de Pensiones

    El Centro Cultural “La Caixa” ocupa el Palacio Macaya (Puig i Cadafalch, 1901), un monumento histórico-artístico de interés nacional que fue una residencia privada modernista. Posteriormente, fue adaptado junto a los anexos para su uso cultural y se convirtió en uno de los centros más activos de la ciudad en cuanto a la programación de exposiciones. Aún conserva las fachadas, la entrada y el patio central con la escalera de subida al piso noble, en muy buen estado. Los interiores, sin embargo, han sido profundamente remodelados. El encargo pretende la adecuación de la entrada, la cubrición del patio y que se vuelvan a diseñar las salas de exposición. El punto más delicado es la entrada, que estaba escondida entre prendas de servicios. La disposición de la rampa de entrada y el vaciado de la pared le dan a este espacio un carácter más público. También ocurre con las ventanas de la planta baja que estaban tapiadas y se volvieron a abrir, devolviendo la vida a la fachada al incorporar el servicio de librería.
  28. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Interiorismo - Reformas y Rehabilitaciones

    Premio FAD

    Reforma del Centro Cultural de la Fundación Caja de Pensiones

  29. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Edificios de nueva planta de uso público

    Premio FAD

    Polideportivo Perill

  30. Central Telefónica

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Central Telefónica

    En el punt de confluència de les fortuïtes alineacions de carrers d’una barriada vertical contemporània de Reus, es situa aquesta peça composada, com és usual, de dos parts desiguals: equip i oficines. La decisió de tractar-les de forma unitària, en continuïtat, i la corba de la façana com a mitjà de transcendir els límits irregulars del solar, són les dues decisions principals, tot i que, conceptualment, l'horitzontalitat de les finestres es planteja com a opció, des de l'idea del públic, a la verticalitat dominant de la multiplicitat del privat.
  31. Ampliación de la Clínica Corachan (Fase 2)

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Ampliación de la Clínica Corachan (Fase 2)

    La ampliación de la Clínica Corachan se plantea como la necesidad de dar expresión tipológica al heterogéneo conjunto existente. Para ello, se redactó un nuevo plan urbanístico que adaptaba el área contigua al uso hospitalario y permitía la extensión con volumetrías similares a la utilizada en el resto de la plaza Gironella, donde la ampliación tenía la fachada y el complejo, la nueva y significativa entrada. El añadido es un bloque con un pasillo central en forma de U, que continúa en cada planta provocando los pasillos existentes y los estructurales, alrededor de los patios. El tramo curvilíneo que soporta la fachada principal se abre para dar cabida al bloque de ascensores y escaleras que señalan así su final, a la vez que la curva inflexiona la fachada hacia el centro de gravedad del conjunto y señala la pertenencia al cuerpo principal. La fachada principal está aplacada con piezas de mármol blanco y con un zócalo de granito gris. Las partes traseras se revisten con estucado de color ocre. Las piezas de mármol situadas en la esquina de la fachada quedan soportadas por una estructura de acero inoxidable, facilitando la liberación del muro y la iluminación y ventilación de la escalera de forma discreta. El veteado transparente hacia el interior con luz de día y de noche hacia el exterior.
  32. Casa Uriach

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Casa Uriach

    Volumetria simple, grans plans de coberta, voladius que protegeixen la casa del sol i de la pluja, porxos, contraposició entre l’espai exterior i els espais introvertits del pati, aigua emmarcada en ells... temes d’arquitectura vernàcula que es reinterpreten en aquest habitatge situat en una irregular i extensa parcel·la a la localitat de l’Ametlla del Vallès.
  33. Planta Incineradora de Residuos Sólidos Urbanos

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Planta Incineradora de Residuos Sólidos Urbanos

    Una planta incineradora de residus sòlids urbans és bàsicament una fosa o contenidor amb una àrea de descàrrega, un pont-grua que eleva les restes fins els forns i una sèrie d'elements que permeten extreure energia del procés en forma d'aigua calenta i electricitat. Es planteja, doncs, una distinció entre la part “mecànica” del procés i la “tècnica” de transformació, que treballa amb elements manufacturats –tubs, conductes, generadors, filtres... – dissenyats com un conjunt des de l'enginyeria. En conseqüència, es projecta la primera com una arquitectura de grans caixes cúbiques, i simplement s'ordena i exterioritza el potencial expressiu de la segona. Els materials utilitzats per donar textura als diferents volums cúbics són bàsicament el formigó in situ, els prefabricats de formigó en placa i la planxa de ferro galvanitzat col·locada horizontalment en l'interior del bloc de formigó vist.
  34. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Edificios de nueva planta de uso público

    Premio FAD

    Ampliación de la Clínica Corachan (Fase 2)

  35. Estación de FGC: Can Ros

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Estación de FGC: Can Ros

    El petit baixador de Sant Vicenç dels Horts, a les afores de la petita vila rural, ha quedat en el centre de la nova ciutat del cinturó metropolità. La línia, per la topografia, transcorre elevada respecte al nucli històric i a nivell amb la perifèria posterior. Mai ha existit més que una plataforma i un innombrable pas inferior, baix i estret. El projecte fa coincidir l’estació soterrada i el pas peatonal a través. Cadascuna de les dues vies salva en biga pont l’espai del vestíbul i deixa entre elles una entrada de llum natural que coincideix amb l’ample de l’única andana central. La marquesina que el cobreix es prolonga com a coberta d’aquest espai, que ofereix d’aquesta manera una dimensió i un caràcter adient a la seva funció pública. Per a separar els trens d’aquest pou de llum i evitar la pluja s’alcen dues parets exentes retallades com a metàfora del ferrocarril.
  36. Estadio Olímpico de Terrassa

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Estadio Olímpico de Terrassa

    La zona esportiva Abat Marcet a Terrassa, d’unes 14ha d’extensió, havia de ser remodelada per allotjar les competicions de hockey herba del Jocs Olímpics de l’estiu de 1992. El tractament de la peça principal fou l’origen de tota la intervenció. Es tracta d’un inacabat estadi semisoterrat amb dos nivells de grades. Es desaconsella la creació d’un tercer nivell en alçada i es proposa soterrar les que haurien estat parts emergents per a no entrar en competència amb les edificacions veïnes i la vista de la perifèria. Per altre banda, la tribuna principal s’aireja i es distingeixen les estructures de ferro de les de formigó, endarrerint el pilar de tensió de la secció principal i obtenint una llarga i corbada “estoa” de fins pilars com a nova i emblemàtica façana. Quatre altes torres metàl·liques d’il·luminació, contrapesades per lleugeres marquesines en equilibri inestable emfatitzen les cantonades. La resta d’àrees es tracten, conseqüentment, de la mateixa manera: modelat de l’espai horitzontal mitjançant terrasses, murs, cobertes transitables –tals com l’entrada del gimnàs semisoterrat –, puntejat per un camp d’objectes com claraboies triangulars, torres d’il·luminació, grans cobertes corbades en peces aïllades...
  37. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura - Reformas y Rehabilitaciones

    Premio FAD

    Estadio Olímpico de Terrassa

  38. Central Telefónica de la Villa Olímpica

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Central Telefónica de la Villa Olímpica

    El Plan Especial de la Villa Olímpica propone una serie de edificios puerta, a caballo entre el fin del Eixample y la ordenación propia de la Villa, junto al mar. Se trata de edificaciones singulares no destinadas a residencia sino a actividades diversas, como los servicios. La Avenida Icaria se convierte en uno de los principales ejes comerciales de la Vila y cuenta con cuatro de estos edificios singulares. La Central de Telefónica se ubica en la confluencia con Juan de Austria. Lo hemos planteado como la unión de dos cuerpos independientes, tanto en su sentido funcional como estético. Quedan unidos por un puente sobre la calle y un sótano común. El volumen de planta rectangular, prácticamente ciego, contiene los equipos y maquinaria telefónica, mientras que el elíptico y acristalado, las oficinas. El cuerpo prismático queda aplacado en piedra, con una fachada desplomada que se reprocha para conseguir más espacio interior. El elíptico se reviste de plancha ondulada de aluminio, adoptando esta geometría para conseguir esbeltez, pues tiene menor altura. La unión por encima de la calle contiene las rampas de comunicación y una sala polivalente de descanso con vistas a la montaña y al mar. Ambas figuras crean una tensión formal interesante por lo que suponen estos edificios simbólicos de la Villa, resolviendo el pesado problema iconográfico de un paso, puente o portal y ofreciendo una conveniente imagen de edificio público.
  39. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Estación de FGC: Sabadell-Estació

  40. Conjunto de 90 Viviendas Sociales

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Conjunto de 90 Viviendas Sociales

    El barri de Torreguitart, començat a construir a mitjans dels anys vuitanta amb edificis de maó vermell rigorosament alineats, s’havia de completar en un dels seus finals, en una de les principals interseccions del cinturó viari de Sabadell sobre el qual, en gran part, es recolza. La proposta, llògicament, es basa en la continuïtat dels blocs, introduint-hi però un trencament en forma de Z, alliberant així l´espai davanter, assolellat, obert al “desordre perifèric”, allunyat de l’encreuament viari i elevat sobre el trànsit, per tal d’oferir un major comfort i domini visual sobre l’entorn. Pavimentada amb la mateixa argila vermella de la façana s’ofereix com una “plaça” i porta d’entrada a l’ombrívol “parc” posterior. La plaça queda limitada amb el cinturó viari per un bloc d’habitatges més baix de maó clar que s’adapta millor en escala i dóna un final a tot el conjunt. La reglamentació dels habitatges de protecció oficial pràcticament impedeix qualsevol variació tipològica. En aquest projecte s’han obtingut petits avanços mitjançant la col·locació de l’ascensor i les entrades en façana, aconseguint així vestíbuls i replans assolellats i una estructuració de l’habitatge a partir de les estances públiques cap a les privades a mesura que avancem cap a l’ interior.
  41. Estación de FGC: Sabadell-Estació

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Estación de FGC: Sabadell-Estació

    La línia dels FGC, a la seva arribada a Sabadell, es soterra en arribar a l’estació. L’antic edifici, pur català ferroviari, situat en un solar esquitxat de tipus edificatoris diversos, i enfonsat en gran part per la trinxera de la pròpia línia, mal emplaçada i disfuncional; gairebé no deixava espai per alguns arbres ni per l’entrada de carruatges, convertida en aparcament de cotxes. El recobriment de la trinxera i l’emplaçament de la nova estació al punt més proper dels carrers perimetrals que proposa el projecte, permet eliminar en gran part la barrera del ferrocarril, mitjançant el salt peatonal. L’estació, similar en volum al seu context, se situa en l’eix dels dos carrers que uneix. S’ofereix clarament visible, així com des del fons del park & ride proposat. L’edifici s’estructura en murs de totxo vermell i ocre i amplis plans horitzontals de formigó. S’ofereixen espais protegits, aptes per al creuament de circulacions i, al mateix temps s’enmarquen les construccions contigües o el dispers fluïr de trens i autopistes properes. El salt entre l’entrada superior –el vestíbul s’obre visualment cap a les andanes– i les plataformes s’ha realitzat també en horitzontal, a partir de l’àmplia estructura de vidre acabada en un dintell de formigó, suportat per un pilar arbori. Així doncs, es distingeix certa monumentalitat a l’entrada soterrada del tren, oposada al caire més distès de la marquesina de l’aparcament.
  42. Centro Operativo y Talleres Centrales de FGC

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Centro Operativo y Talleres Centrales de FGC

    Tres grans peces i un petit nucli de control fix entre grans paisatges de vies eren el punt de partida del centre operatiu dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Rubí, on es centralitzen els tallers i part de les oficines, allunyats així de la congestió de l’àrea metropolitana central. Es tracta d’ una intervenció de gran escala –la nau gran té més superfície en planta que una illa de l´Eixample de Cerdà– pròxima al casc urbà de Rubí i a l’ autopista B-30. La nau de tallers, de 90x130m queda dividida en tres llums principals, ja que la necessitat de disposar de tres ponts grua treia sentit a una única llum. Cadscuna d’elles està salvada per una encavallada idèntica que es desplaça amb la corbatura de la coberta, valorada per una llum zenital contínua. Aquesta nau d’acer està envoltada per una estructura de dos pisos de formigó prefabricat –dues tècniques diferents i una possibilitat de repartir competències, plaços i treballs–. En conseqüència, s’alternen també les plaques de formigó i les planxes lacades ondulades d’acer. En un dels testers s’acopla al cos d’ oficines, els menjadors, els espais de separació o sales de conferències amb formes més lliures, totes més maclades i adaptades als límits del terreny, i obertes amb un enfinestrament panoràmic a la visió de la mobilitat metropolitana dels propis trens o de les autopistes properes.
  43. Ampliación de la Estación de FGC: Universitat Autònoma

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Ampliación de la Estación de FGC: Universitat Autònoma

    Enfrontar la petita estació de 1984 a una major i complexa estructura necessària per l’establiment de la doble línia –desapareix el cul-de-sac inicial– suposa una dificultat conceptual important. L’estació existent s’havia plantejat com un mur paral·lel a les vies del tren que presentava, en cada un dels seus costats, dos episodis ben diferenciats: la lleugera marquesina, suspesa del propi mur per cables, i el cos compacte en el que s’obria el gran arc rebaixat d’accés i que contenia les dependències de l’estació. En el nou plantejament es manté la idea del mur i de la marquesina, però amb una formalització diferent al primer projecte. La nova estació està concebuda com una gran nau d’una sola llum salvada per bigues vistes de perfil especial que sobrepassen el tancament de la façana principal, permetent, així, un espai exterior de transició en l’accés a l’estació. Aquestes bigues es bifurquen una mica abans de travessar el mur que separa l’andana i suporten, com si fossin tirants, la marquesina que la cobreix. Igual que passava en la primera estació, en les zones del mur que no hi ha edificació, els tirants de la marquesina queden compensats per contraforts. Una lleugera coberta metàl·lica corba, que sobrepassa els tancaments i el propi mur, embolcalla tot el conjunt.
  44. Instituto Mollet del Vallès

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Instituto Mollet del Vallès

    Situat a l’extrem d’un barri de nova creació de disposició i arquitectura molt regular, el nou complex escolar s’organitza al voltant de tres patis que s’adapten al terreny i tenen diferent funció i caràcter. El primer fa d’entrada amb l’accés per sota de l’estructura pont de la biblioteca. Al seu entorn s’obren les peces més públiques: sala d’actes, biblioteca i gimnàs. El segon és el pati central, tranquil i tancat. L’últim, més obert, acull el paisatge i la vegetació dels voltants. El pati de jocs i el d’entrada separen l’ampli i proper conjunt d’habitatges, de manera que el passadís principal se situa en façana, darrera d’un mur de maó amb petites obertures. Les parets que li són ortogonals, es tracten amb planxa de ferro galvanitzada, col·locades horitzontalment, per aconseguir l’efecte de lleugeresa.
  45. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Instituto Mollet del Vallès

  46. Escuela Ramon Fuster (Fase 1)

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Escuela Ramon Fuster (Fase 1)

    L'escola desenvolupava les seves activitats en un petit grup de torres contigües a la ciutat-jardí de Bellaterra. L'associació de pares, en decidir la construcció de nova planta, van proposar un model similar. El projecte planteja tres edificis independents destinats, respectivament, a ensenyament de primària, secundària i serveis. Cadascun d'ells es desenvolupa en tres plantes en alçada, unides en el seu centre de gravetat per un pas exterior adossat al mur de contenció del carrer. Disposen del seu propi accés. Dels edificis plantejats, només se'n construeix un en la primera fase. Les següents fases serien construïdes per l’estudi MORA-SANVISENS Arquitectes Associats.
  47. Manzana Fleming

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Manzana Fleming

    El criterio escogido es el de proyectar tres volúmenes prismáticos de volumetría elemental; de forma rectangular el primero y de planta cuadrada los otros dos. Estos volúmenes armonizan con las edificaciones y tipología de la zona, que es de edificaciones aisladas, dando permeabilidad visual, sobre todo a la Ronda del General Mitre. El interior de la manzana (cubierta de las salas del multicine) es tratada como una zona ajardinada de uso privado y la plaza deprimida enmarca y relaciona las edificaciones en la esquina. Las fachadas, elementos muy relevantes, presentan dos formas discontinuas, soleadas con unas grandes persianas correderas que las hacen continuamente cambiantes y las que dan al cinturón ruidoso y al norte, más ciegas y tectónicas.
  48. Fábrica Sinel

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Fábrica Sinel

    El complex comprèn: les naus de fabricació, els magatzems logístics de 16m d'alçada, les oficines pròpies de la fàbrica i les que pertanyen al holding d'empreses (situades en primera planta), a més d'un edifici aïllat que conté els vestuaris i la cantina. Les oficines emboliquen la nau de la fàbrica, es situen fent front a un bosc amb magnífiques vistes i formen una T de dos nivells creant un gran porxo d’entrada al conjunt. L’edifici és d’estructura metàl·lica. Pel que fa als materials de tancament, són plaques prefabricades de formigó a la zona de fàbrica i xapa miniona a oficines. El complex està dedicat a la producció d’etiquetes industrials. Conté dues empreses, Caposa i Sinel. Comparteixen les instal·lacions de fabricació i les oficines. Els espais, doncs, s'han hagut d'organitzar de forma dinàmica perque permetin certa flexibilitat, sobretot de cara al futur.
  49. Premio FAD

    Nominado

    Premio FAD

    Fábrica Sinel

  50. Premio FAD

    Nominado

    Premio FAD

    Manzana Fleming

  51. Casa PR

    Bach Arquitectes, Jaume Bach i Núñez

    Casa PR

    El projecte parteix de la voluntat d’estudiar com un habitatge adossat, és a dir, amb una de les seves façanes totalment cega, pot aconseguir una il·luminació natural en tot el perímetre i donar així les mateixes qualitats que un habitatge aïllat. Per aconseguir aquest objectiu, la franja immediatament contigua a la mitgera genera una sèrie de triples espais, lluernaris i patis que atravessen totes les plantes de l’habitatge generant una complexitat espacial i lumínica així com visuals creuades tant en planta com en secció, descobrint un interior sorprenent dins d’un perímetre construït fruit d’unes ordenances estrictes. El programa s’organitza en un sol volum, limitat per les distàncies mínimes i profunditats edificables del solar. El resultat és un rectangle situat en la part mitja de la parcel·la, generant un pati d’entrada en la part posterior i un jardí aixecat respecte el carrer, amb vistes al mar. En planta soterrani, en la cota del carrer, s’organitza l’entrada i l’aparcament per a dos vehicles. Al fons del solar, un pati que atravessa tota la casa, porta llum i ventilació a aquesta planta soterrada. Una escala porta de l’entrada directament a la planta baixa, on s’organitza la sala d’estar, el menjador i la cuina. Entre la sala i el menjador se situa un petit bany que serveix a aquesta planta i divideix l’espai. El pati conté una escala tancada que porta a la planta primera, on es disposen 3 habitacions; dues dobles, amb un bany que salta per sobre el pati per recolzar-se a la mitgera, i una conjugal amb bany propi. Una nova escala, disposada immediatament sobre l’anterior, puja a la planta segona, on se situa un petit estudi que dóna a una terrassa oberta al sud.
  52. Edificio de Viviendas Casp 74

    Bach Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Eugeni Bach Triadó

    Edificio de Viviendas Casp 74

    El programa del edificio consiste en 27 viviendas distribuidas en 5 plantas y PB, y dos locales comerciales con altillo dando frente a la calle Casp; viviendas de 1 y 2 dormitorios, distribuidas con 3 viviendas sobre la calle Casp y 2 en el interior de manzana, excepto en la planta superior donde se proyectan 2 viviendas más grandes (de 3 habitaciones). En la planta baja, 3 viviendas dúplex con jardín propio se distribuyen en la fachada de interior de manzana, mientras que los locales dan a la calle. En las plantas sótano, un aparcamiento de 2 plantas aloja 34 vehículos. La fachada se somete a la estricta regulación de la normativa del Eixample de Barcelona, y se soluciona a través de unos paneles fijos formados por unas piezas especiales de gres en posición vertical enmarcadas por un fino marco de acero inoxidable, así como unas persianas correderas de aluminio que acaban de dar la privacidad y el control lumínico necesario. La fachada del patio de la manzana se resuelve con una retícula de acero que enmarca las grandes ventanas de las viviendas. La protección solar y la privacidad se resuelven aquí con unas persianas replegables de aluminio lacado que volverán a crear una fachada cambiante y en movimiento desde el exterior. En la cubierta del edificio se instalan captadores solares para agua caliente sanitaria, conectados al sistema de climatización de las viviendas para reducir el consumo energético. Este hecho, combinado con la ventilación cruzada de todas las viviendas a través de unos patios interiores generosos y la protección solar pasiva que compone las fachadas, hacen que el edificio pueda funcionar con un mínimo aporte de los medios activos de climatización. Los elementos constructivos principales (persianas, gres, carpinterías) son reciclables. La cubierta es de pendiente cero (con lámina de EPDM) terminada con losas de hormigón aligerado, que según un estudio del ITEC es la que menos contamina durante su proceso constructivo y la que más permite su reciclaje y reutilización.
  53. Ampliación de la Sede del Banco Sabadell

    Bach Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Eugeni Bach Triadó

    Ampliación de la Sede del Banco Sabadell

    La nova seu central i centre de serveis del Banc de Sabadell es planteja com a transformació i ampliació del complex d´oficines Landscape que vam projectar i construir per al Banc el 2003. L´edifici existent consta d´una barra longitudinal d´oficines que segueix la geometria del solar al llarg de l´autopista B-30 i una nau industrial destinada a arxiu en la part posterior, connectada a les oficines mitjançant quatre ponts elevats respecte a la planta d´accés a l´edifici. La proposta proposa enderrocar la nau industrial existent per concentrar la seva edificabilitat en un nou volum d´oficines, de manera que s´allibera una gran superfície ajardinada en el centre del solar que es converteix en el punt d´entrada als diferents edificis de la nova seu. Sota aquest espai verd central es disposa la planta de serveis del complex (auditori, cafeteria, sala de descans, gimnàs, aules de formació, zona comercial, oficina bancària, infermeria, etc) amb conexió directa als edificis d´oficines, i sota aquesta, dues plantes d´aparcament conectades a nivell amb les ja existents. Amb aquesta estratègia aconseguim canviar rotudnament el caràcter del lloc, que passa de ser un edifici en una zona de caràcter industrial, a un complex d´oficines al voltant d´uns jardins. El fet que el nou volum d´oficines estigui concentrat en una petita torre permet no només alliberar espai “verd” sinó marcar la pauta de com ha de ser el futur creixement edificatori del banc en la parcel.la contígua, també propietat de Banc Sabadell.
  54. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Ampliación de la Sede del Banco Sabadell

  55. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Edificio de Viviendas Casp 74

Archivo

  • Axonometria de la Casa Olèrdola.

    Dibujo

    Axonometria de la Casa Olèrdola.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografía (66)

Sociedades