Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
La compra italiana d’una empresa local d’àcid tartàric (1918-90), mundialment rellevant, en comportà el tancament i negociacions subsegüents sobre densitat, qualitat i autoria d’un nou ús residencial. Per camins mig casuals, l’encàrrec recaigué en Aldo Rossi. Ja d’antuvi, i també en el resultat final, aquesta operació té un cert to autàrquic, de falansteri, respecte al continu urbà, ja sigui per l’antecedent fabril o per la topografia. El planteig de Rossi abraçava la xemeneia amb l’edificació i cloïa una gran plaça «major» tancada, desplegant-hi uns braços monacals cap al sud que produïen altres places i jardins més oberts, sempre sobre un sòcol sacralitzant; el nou projecte aïlla la icona industrial, fent-la pivot d’un gran espai urbà obert al nord, confirma les places enjardinades i domèstiques a la cara sud i es relaciona més flexiblement amb els espais circumdants. El pas a la promoció comercial (Immobiliària Colonial) i una visió operativa dels conceptes de «tipus» i forma de ciutat, en mans dels hereus intel·lectuals de Rossi, encaren més obertament les invariants del projecte, componen unes façanes rigoroses però ja més ricament allunyades de la severitat rossiana, i estudien i ventilen els 291 habitatges per si mateixos i no com un simple motlle de l’espai exterior.
Autores
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología
-
Planejament del Conjunt Residencial “Els Químics”
Per envoltar l’operació d’Els Químics, i hereves de la traça de Rossi però ja no d’aquella radical visió de la tipologia col·lectiva, 5 torres de 7 plantes amb habitatges d’uns 75 m2, alçades sobre lots d’uns limitats 650 m2, desgranen versions que els autors fan del tema de la torre petita, un tipus poc present a la ciutat. La disposició en planta —amb la seva repercussió sobre la gestació del volum— i els matisos de protecció solar, color i joc d’obertures elaboren variants d’encàrrecs semblants i d’un planejament unívoc. -
Conjunto Residencial Els Químics
TAC Arquitectes, Eduard Gascón Climent, Carlos Martí Arís
La compra italiana d’una empresa local d’àcid tartàric (1918-90), mundialment rellevant, en comportà el tancament i negociacions subsegüents sobre densitat, qualitat i autoria d’un nou ús residencial. Per camins mig casuals, l’encàrrec recaigué en Aldo Rossi. Ja d’antuvi, i també en el resultat final, aquesta operació té un cert to autàrquic, de falansteri, respecte al continu urbà, ja sigui per l’antecedent fabril o per la topografia. El planteig de Rossi abraçava la xemeneia amb l’edificació i cloïa una gran plaça «major» tancada, desplegant-hi uns braços monacals cap al sud que produïen altres places i jardins més oberts, sempre sobre un sòcol sacralitzant; el nou projecte aïlla la icona industrial, fent-la pivot d’un gran espai urbà obert al nord, confirma les places enjardinades i domèstiques a la cara sud i es relaciona més flexiblement amb els espais circumdants. El pas a la promoció comercial (Immobiliària Colonial) i una visió operativa dels conceptes de «tipus» i forma de ciutat, en mans dels hereus intel·lectuals de Rossi, encaren més obertament les invariants del projecte, componen unes façanes rigoroses però ja més ricament allunyades de la severitat rossiana, i estudien i ventilen els 291 habitatges per si mateixos i no com un simple motlle de l’espai exterior.