Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
  • Casa Llissach

    Josep Puig i Cadafalch

    La casa Llissach forma part d'un conjunt que es troba actualment dins el nucli urbà. La casa està envoltada d'una àmplia zona enjardinada i dins un perímetre tancat. Conserva part de la tanca original de ferro així com la porta d'entrada a la finca, d'estructura arquitectònica composta per una porta ampla central de ferro i dues portes laterals emmarcades amb pilastres i una cornisa remates amb estructures piramidals. Dins la finca es conserven part dels jardins que envolten la torre, amb una pèrgola, una bassa d'aigua i una caseta probablement per eines de jardiner. També hi ha uns edificis a l'extrem de llevant queren quadres per a animals, una torre amb un dipòsit d'aigua a sobre, i la casa. La casa és un edifici de planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada de teula àrab a quatre vessants. Destaca el porxo de la planta baixa a la façana nord, composat per un seguit d'arcs de mig punt amb les dovelles pintades de color vermell, que formen una galeria oberta. Aquesta composició es repeteix al primer pis, tot i que la galeria està tancada i les finestres són amb llinda, amb columnes laterals amb capitells corintis pintades de color vermell. Aquesta decoració vermella al voltant de les finestres i elements horitzontals de divisió es repeteix en tot el conjunt. A la façana de llevant, a la planta baixa hi ha una estructura ubicada a la part central avançada respecte a la façana, amb una terrassa accessible des del primer pis. Aquesta casa és un exemple de les primeres torre d'estiueig que es van fer a municipi de Santpedor a finals del segle XIX. A la banda de llevant de la finca, limitant amb el carrer, hi ha un conjunt d'edificacions que havien estat destinades a quadres de bestiar. És un edifici d'una sola planta, amb un element central de dos pisos, amb teulada a doble vessant, i amb un seguit de portes que s'obren a l'interior de la finca, amb un corral tancat exterior davant algunes d'elles. Presenta decoració de maons vermells a la barbacana de la teulada, així com una decoració singular a la façana entre les portes. En aquest edifici també hi ha aquesta barreja decorativa entre l'arrebossat d'un color clar de la façana, elements puntuals de maó vermell, i el sòcol de maçoneria de pedra grisa. Al costat de l'edifici es manté una antiga torre que suporta un dipòsit d'aigua al nivell superior. És una torre de planta circular, amb un coronament en forma de merlets triangulars tancats amb una barana de ferro i suportats sobre pilastres de maó. Sota el coronament hi ha un espai interior amb finestres obertes entre les pilastres. L'accés a aquest espai es fa a través d'una escala helicoïdal exterior que segueix la torre. La decoració manté les característiques del conjunt, amb elements de maó vermell. També es conserva una caseta feta d'obra que era per jugar nines, ubicada al jardí i que segueix la mateixa estructura arquitectònica de tot el conjunt. Aquesta casa la va construir la família Llissach a finals del segle XIX, com a finca d'estiueig a Santpedor. Al 1907 es va comprar uns terrenys per ampliar la finca i es possible que en aquell moment es construís la torre de l'aigua, obra de Puig i Cadafalch. Aquesta intervenció és fruit de la relació d'amistat entre l'arquitecte i Serafina Jover de Llissach, tal i com es pot veure en un seguit de cartes conservades a l'Arxiu Nacional. Al 1917 es va fer una reforma de la casa que també porta la firma de l'arquitecte. L'any 1934 la casa i la finca va ser adquirida pel comerciant de Manresa Joan Jorba i Rius. La darrera propietària de la casa va crear un patronat que va iniciar les gestions per construir la nova escola per a noies als terrenys de l'antiga fàbrica Armangué. Les classes en aquest nou edifici van començar el 1968, essent destinat únicament a noies. A partir de 1973 es feren les classes conjuntes a la nova escola Llissach que encara porta aquest nom.

    1907 - 1917

  • Celler del Sindicat Agrícola de Santpedor

    autoria desconeguda

    El celler era format per una nau amb coberta d'encavallades de fusta i planxes de fibrociment, destinada a contenir les tines, amb una sala contígua a la part posterior, destinada a moll d'entrada de raïm i la maquinària. Els dos espais estaven comunicats per uns arcs apuntats fets de rajola. Als laterals s'obrien finestres amb arc apuntat de maó. A la façana s'obria una porta rectangular molt senzilla, damunt la qual hi havia una finestra tripartida, també senzilla. Les tines s'arrengleraven en dues files deixant un passadís intermedi, que el 1931 es va aprofitar per posat cups subterranis; també s'hi van afegir dues naus laterals, que li van donar l'aspecte basilical que té. Tot i que el Sindicat Agrícola de Santpedor es va constituir el 1904, no va ser fins molt més endavant que es va construir un celler. El 1915, es va fundar la Caixa Rural, la qual, amb els estalvis dels socis, va ser el motor de la construcció d'un celler. Van col·laborar a aquesta empenta mossèn Josep Soler, ànima del Sindicat, i Josep Oms, president de la cambra Agrària del Pla de Bages. per a la construcció del celler es va comptar amb l'assessorament de la Direcció General d'Agricultura de la Mancomunitat. Entre 1921 i 1922 es van comprar dos terrenys, en els quals es va construir el celler i un molí fariner (Santpedor era anomenat el graner del Bages. En la construcció del celler hi van contribuir els socis amb el seu capital o amb el seu treball (portant pedra o fent de manobres). El Celler, que fou el primer del Bages, es va inaugura el 1923. Actualment, el celler és tancat.

    primera mitad del siglo XX

  • Auditorio en el Convento de Sant Francesc

    David Closes i Núñez

    Auditorio en el Convento de Sant Francesc

    El convent de Sant Francesc, situat a la vila de Santpedor, va ser construït a principis del segle XVIII. El 1835, data en què el convent fou saquejat, s’inicià el procés de deteriorament progressiu de l’edifici que culminà amb l’enderroc del complex l’any 2000. Només restà dempeus l’església, en un estat completament ruïnós, però. El projecte tenia per objectiu convertir l’església en un auditori i en un equipament cultural. L’actuació ha consolidat l’església sense esborrar el procés de deteriorament i d’esfondrament que havia patit l’edifici. El projecte ha permès mantenir els valors espacials interiors de l’església, amb les insòlites entrades de llum produïdes pels esfondraments parcials patits per les cobertes, tot diferenciant clarament la construcció originària dels nous elements executats. El resultat final permet llegir les ferides històriques i els valors espacials més importants de l’edifici sense renunciar a l’ús d’un llenguatge contemporani en els nous elements plantejats en la intervenció. Els nous volums necessaris per al funcionament de l’equipament (sales d’instal.lacions o accessos verticals) s’han situat a cavall de l’interior i l’exterior de l’edifici amb l’objectiu de preservar l’espai unitari de la nau de l’església. Els nous accessos s’han plantejat de manera que permeten realitzar un recorregut circular complet per l’edifici tot generant vistes singulars i diverses. La intervenció ha pretès preservar el llegat històric de l’edifici tot afegint-hi nous valors que realcen i singularitzen de forma contemporània l’església de l’antic convent de Sant Francesc. És previst que, en el futur, una darrera fase completi l’actuació ubicant l’arxiu històric del municipi a les plantes altes del costat sud de l’església.

    2006 - 2011

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.