Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

En Imágenes

  • David Closes i Núñez

Memoria

Arquitecte català nascut a Manresa el 1967. Va estudiar arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Ha treballat principalment en projectes d’escala urbana, en projectes d’espai públic i en propostes territorials i de paisatge per a diferents administracions públiques. Del 2004 al 2011 va ser cap del Servei de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Manresa. D'entre molts altres, ha desenvolupat els treballs professionals següents: Escola pública Montbou a Santa Margarida de Montbui (premi Joves arquitectes 1999); Pla director per a l’estructuració de l’espai públic de la ciutat, per a l’Ajuntament de Manresa el 1998; per a l’Ajuntament de Barcelona, la proposta de reordenació urbana de les vores de l’àrea olímpica de la Vall d’Hebron en l’àmbit de la Teixonera (2001) i, també, l’ordenació de les vores del parc dels Tres Turons en l’àmbit de la vora nord del turó de la Rovira (2002); projectes de renovació de l’espai públic del centre històric de la ciutat de Manresa com la plaça Valldaura (2005), la plaça del Carme (2009) o la plaça Montserrat (2009); Parc Vila Closes de Manresa (2007); auditori a l'església del convent de Sant Francesc de Santpedor (2003-2011, projecte seleccionat per al pavelló català de la Biennal de Venècia de 2014); renovació de l'espai públic del nucli antic de Sant Per e de Riudebitlles (2018, primer premi al concurs d'idees). A banda de la publicació dels seus projectes en diverses revistes i llibres d'arquitectura, és autor o coautor dels llibres següents: - D. Closes, X. Domènech, J. Rieradevall, L. Reales, S. Rueda. 1998. "La ciutat sostenible". Centre de Cultura Contemporània de Barcelona/Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona, Barcelona. - C. Botifoll, D. Closes, J. Illa, J. Ludevid, M. Ludevid, S. Rueda, F. Vila. 1998. "Arquitectura territorial, medi natural i desenvolupament urbà al Pla de Bages". Fundació Caixa de Manresa. - D. Closes. 2007. "Territori: espais d’identificació; espais públics?". Article inclòs al llibre "Art, experiències i territoris en procés". Idensitat / Actar D, 2007. - D. Closes. 2009. "Plan director para la estructuración del espacio público de Manresa". Capítol inclòs al llibre "Gestión del paisaje. Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje" (J. Busquets/A. Cortina, coordinadors). Editorial Ariel, Barcelona.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Escuela Montbou

    David Closes i Núñez

    Escuela Montbou

    El projecte havia de desenvolupar una escola en un solar de petitíssimes dimensions: un solar d’uns 630m2 en els quals calia encabir un sostre construït d’uns 700m2. Aquesta parcel.la estava situada al fons d’una pista poliesportiva ja existent que s’havia d’utilitzar com a pati de l’escola. L’entorn de l’escola el constituïen, a l’oest, les instal.lacions d’un camp de futbol i, a l’est, un sector de cases unifamiliars separades de l’espai de l’escola per un passatge de només tres metres d’amplada. Pràcticament totes les obertures s’han situat als costats sud i nord. Així, les visuals principals a través de l’edifici prenen el sentit longitudinal del solar, en la direcció en la qual no existeixen interferències per edificacions (les del camp de futbol o les casetes unifamiliars). D’aquesta manera es primen les vistes més llargues: unes cap als boscos i turons del sud del poble i les altres cap a la riera i els camps situats al nord. Tant la disposició dels recorreguts principals de l’edifici (els d’entrada i sortida del recinte de l’escola i els de l’escala i vestíbuls interiors) com la formalització del porxo (resolt a diferents alçades i en el qual conflueixen totes les circulacions) pretenen, també, emfasitzar les vistes esmentades cap al sud i cap al nord. L’accés principal a l’escola es resol mitjançant una rampa tangent al passatge. Aquesta rampa aconsegueix travessar la façana est sense gairebé alterar-la -talment com un nen que es fica sota unes faldilles sense alçar-les-. Així, la façana manté el seu aspecte de mur cec que abraça i tanca el porxo d’accés. La rampa, els volums cecs i la tanca del solar de la façana est pretenen eixamplar i enriquir l’espai públic del passatge i pretenen conduir l’accés tant a l’escola com als diferents patis a través del porxo plantejat. La formalització de la façana est, sense gairebé referències d’escala, pretén dotar l’edifici del caràcter públic que li correspon.
  2. Auditorio en el Convento de Sant Francesc

    David Closes i Núñez

    Auditorio en el Convento de Sant Francesc

    El convent de Sant Francesc, situat a la vila de Santpedor, va ser construït a principis del segle XVIII. El 1835, data en què el convent fou saquejat, s’inicià el procés de deteriorament progressiu de l’edifici que culminà amb l’enderroc del complex l’any 2000. Només restà dempeus l’església, en un estat completament ruïnós, però. El projecte tenia per objectiu convertir l’església en un auditori i en un equipament cultural. L’actuació ha consolidat l’església sense esborrar el procés de deteriorament i d’esfondrament que havia patit l’edifici. El projecte ha permès mantenir els valors espacials interiors de l’església, amb les insòlites entrades de llum produïdes pels esfondraments parcials patits per les cobertes, tot diferenciant clarament la construcció originària dels nous elements executats. El resultat final permet llegir les ferides històriques i els valors espacials més importants de l’edifici sense renunciar a l’ús d’un llenguatge contemporani en els nous elements plantejats en la intervenció. Els nous volums necessaris per al funcionament de l’equipament (sales d’instal.lacions o accessos verticals) s’han situat a cavall de l’interior i l’exterior de l’edifici amb l’objectiu de preservar l’espai unitari de la nau de l’església. Els nous accessos s’han plantejat de manera que permeten realitzar un recorregut circular complet per l’edifici tot generant vistes singulars i diverses. La intervenció ha pretès preservar el llegat històric de l’edifici tot afegint-hi nous valors que realcen i singularitzen de forma contemporània l’església de l’antic convent de Sant Francesc. És previst que, en el futur, una darrera fase completi l’actuació ubicant l’arxiu històric del municipi a les plantes altes del costat sud de l’església.
  3. Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)

    Seleccionado
    Auditorio en el Convento de Sant Francesc

    David Closes i Núñez

Bibliografía