Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
En un vessant de muntanya orientat al sud, Coderch opta per situar la casa en un punt sobresortint entre dos pendents, de manera que l’angle panoràmic és el més ampli possible. Les traces principals queden definides en funció de la topografia, amb un mur de contenció a la part posterior i una plataforma de base amb un perfil circular. Les directrius dels murs vénen determinades pels diferents angles de visió sobre alguns fragments de panoràmica acuradament emmarcats: les quatre obertures de la sala d’estar, la separació de la casa amb l’ala de convidats i el porxo de sota el dormitori principal. L’accés des del carrer va acompanyat per un muret que enllaça amb el sistema murari general. La sala d’estar, el menjador i el vestíbul es troben a la cota de la plataforma. El distribuïdor del pis superior es troba en un nivell intermedi, i fa balcó sobre la sala d’estar. En aquest mateix nivell hi ha el dormitori principal. A un nivell una mica més alt hi ha un altre dormitori i un ampli estudi orientat a ponent i a l’entrada. El projecte fa ús d’una gran llibertat arquitectònica en planta i en secció, i posa una atenció molt acurada als diferents punts de visió, la qual cosa fa que la vida a la casa s’identifiqui amb l’efecte combinat de les vistes i de la mateixa casa.
L'encàrrec partia de la premissa de preservar el lloc i gaudir-ne: una parcel·la situada a la part alta de la muntanya, amb molts pins i vistes al mar. La voluntat de mantenir el màxim nombre d'arbres va condicionar que la distribució de la casa fos radial, amb angles per a visuals que calia respectar. Per adaptar-se al terreny, el projecte s’organitza a partir d’una sèrie de murs de contenció que segueixen les corbes de nivell i defineixen un conjunt de terrasses; destaca una terrassa principal, on està situada la piscina i on es desenvolupa la zona de dia i es potencien les vistes al mar. Sobre els murs de contenció es recolzen uns volums que es projecten en voladís per sobre de la terrassa i formen els porxos.
Per la seva geometria, la distribució en planta recorda més l'avantguarda russa i el dadaisme que l'ortodòxia del GATCPAC. Però aquesta apreciació només és a causa de la geometria, perquè els espais estan endreçats racionalment i es potencia la continuïtat entre espai interior i exterior. La crítica de la tercera generació d'arquitectes moderns, a la qual pertanyia Coderch, ja havia començat a produir-se al si dels CIAM. Reivindicaven la pertinença al lloc i ús dels materials locals, que en aquesta obra es combinen magistralment amb els aspectes més funcionals de l'edifici. Sembla com si Coderch hagués volgut trobar un llenguatge més propi, més proper al lloc i al personal.
Concebuda al Maresme dels anys 50, la casa Ugalde encara gaudia del privilegi d'una costa verge que observava des del seu punt de vista únic del puig de Caldes d’Estrach, just abans de l'eclosió del turisme de sol i platja massiu de la dècada posterior.
És considerada una obra clau en la carrera de Coderch, doncs es fa palesa la maduresa adquirida en el treball de les obres anteriors. Recull l'esquema distributiu en T de 'Les Forques' i l'important introducció dels vectors visuals ja assajats a la casa Ferrer Vidal, aprofitant el desplaçament lliscant de plans per generar espais i circulacions.
Així doncs, la Casa Ugalde no es pot considerar una excepció en les cases unifamiliars projectades per Coderch. La malla ortogonal que les caracteritza es deforma en aquest cas per la voluntat d'adaptar al màxim l'esquema distributiu a una topografia tan pronunciada, dividint les tres ales característiques de l'esquema en T en dos nivells i canviant la volumetria del conjunt. El resultat es una L en planta baixa amb espais comuns i serveis sobre la qual descansen els dormitoris.
La casa comença al marge del solar, a 50m de l’entrada, amb el porxo de fons enmarcant el mar i alhora unint el pavelló de convidats amb la resta de la casa. El camí el recorre el mur de contenció que permet arribar a la cota de la porta principal sense gairebé patir desnivell. Prop de l’entrada les vistes son negades per l’oclusió de dos murs i el volum cec que enmarca la porta; aquesta decisió propicia l'impacte de la llum, que ens torna a envair des de diferents obertures un cop passat el vestíbul i havent arribat al primer estar. Els vectors visuals creuats en dues fases consecutives i l'ús magistral dels elements exteriors, ja sigui amb volums, plans, pilars o la propia natura en forma d’arbre, permeten asimilar l'exterior d'una manera íntima i tangible, apropiant-se del paisatge tant des dels espais interiors i exteriors, com dels semiexteriors, peces de màxim interés en una casa d'estiueig.
La zona de serveis queda amagada des de l'entrada, en el llarg mur de contenció recorregut inicialment. Compta amb el seu propi pati que dona a nord, al qual ventila i del que reb llum per la reflexió sobre la pedra pintada de blanc dels raigs incidents del sol.
La planta de dormitoris es deixa veure tant des de tots els angles exteriors, com també des del seu interior mitjançant l'escala d'accés que genera un distribuidor que queda en entreplanta. De forjat ultralleuger penjat per fins muntants que fan alhora de barana, es apreciat des de l'estar principal enriquint l'experiència espaial de l'habitant. Des d'aquest vestíbul a mitja alçada s'arriba finalment a les habitacions que, des d'aquesta posició més elevada, gaudeixen d'un grau superior d'intimitat i del privilegi sobre el paisatge que els otorga l'alçada. Les cobertes, accesibles i sense barana, integren el color terrós de la rasilla i les seves geometries al fons tou del verd de la vegetació i l'horitzó blau del mar.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres