How to get there
About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
About us
Project by: 
Created by: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueExternal Collaborators:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroWith the support of:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Suggestion box
Request the image
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
Memory
En un vessant de muntanya orientat al sud, Coderch opta per situar la casa en un punt sobresortint entre dos pendents, de manera que l’angle panoràmic és el més ampli possible. Les traces principals queden definides en funció de la topografia, amb un mur de contenció a la part posterior i una plataforma de base amb un perfil circular. Les directrius dels murs vénen determinades pels diferents angles de visió sobre alguns fragments de panoràmica acuradament emmarcats: les quatre obertures de la sala d’estar, la separació de la casa amb l’ala de convidats i el porxo de sota el dormitori principal. L’accés des del carrer va acompanyat per un muret que enllaça amb el sistema murari general. La sala d’estar, el menjador i el vestíbul es troben a la cota de la plataforma. El distribuïdor del pis superior es troba en un nivell intermedi, i fa balcó sobre la sala d’estar. En aquest mateix nivell hi ha el dormitori principal. A un nivell una mica més alt hi ha un altre dormitori i un ampli estudi orientat a ponent i a l’entrada. El projecte fa ús d’una gran llibertat arquitectònica en planta i en secció, i posa una atenció molt acurada als diferents punts de visió, la qual cosa fa que la vida a la casa s’identifiqui amb l’efecte combinat de les vistes i de la mateixa casa.
El encargo partía de la premisa de preservar el lugar y disfrutarlo: una parcela situada en la parte alta de la montaña, con muchos pinos y vistas al mar. La voluntad de mantener el máximo número de árboles condicionó que la distribución de la casa fuera radial, con ángulos para visuales que había que respetar. Para adaptarse al terreno, el proyecto se organiza a partir de una serie de muros de contención que siguen las curvas de nivel y definen un conjunto de terrazas; destaca una terraza principal, en la que está situada la piscina y donde se desarrolla la zona de día y se potencian las vistas al mar. Sobre los muros de contención se apoyan unos volúmenes que se proyectan en voladizo por encima de la terraza y forman los porches.
Por su geometría, la distribución en planta recuerda más a la vanguardia rusa y al dadaísmo que a la ortodoxia del GATCPAC. Pero esta apreciación sólo se debe a la geometría, porque los espacios están ordenados racionalmente y se potencia la continuidad entre espacio interior y exterior. La crítica de la tercera generación de arquitectos modernos, a la que pertenecía Coderch, ya había empezado a producirse en el seno de los CIAM. Reivindicaban la pertenencia al lugar y el uso de los materiales locales, que en esta obra se combinan magistralmente con los aspectos más funcionales del edificio. Parece como si Coderch hubiera querido encontrar un lenguaje más propio, más cercano al lugar y a lo personal.
Concebuda al Maresme dels anys 50, la casa Ugalde encara gaudia del privilegi d'una costa verge que observava des del seu punt de vista únic del puig de Caldes d’Estrach, just abans de l'eclosió del turisme de sol i platja massiu de la dècada posterior.
És considerada una obra clau en la carrera de Coderch, doncs es fa palesa la maduresa adquirida en el treball de les obres anteriors. Recull l'esquema distributiu en T de 'Les Forques' i l'important introducció dels vectors visuals ja assajats a la casa Ferrer Vidal, aprofitant el desplaçament lliscant de plans per generar espais i circulacions.
Així doncs, la Casa Ugalde no es pot considerar una excepció en les cases unifamiliars projectades per Coderch. La malla ortogonal que les caracteritza es deforma en aquest cas per la voluntat d'adaptar al màxim l'esquema distributiu a una topografia tan pronunciada, dividint les tres ales característiques de l'esquema en T en dos nivells i canviant la volumetria del conjunt. El resultat es una L en planta baixa amb espais comuns i serveis sobre la qual descansen els dormitoris.
La casa comença al marge del solar, a 50m de l’entrada, amb el porxo de fons enmarcant el mar i alhora unint el pavelló de convidats amb la resta de la casa. El camí el recorre el mur de contenció que permet arribar a la cota de la porta principal sense gairebé patir desnivell. Prop de l’entrada les vistes son negades per l’oclusió de dos murs i el volum cec que enmarca la porta; aquesta decisió propicia l'impacte de la llum, que ens torna a envair des de diferents obertures un cop passat el vestíbul i havent arribat al primer estar. Els vectors visuals creuats en dues fases consecutives i l'ús magistral dels elements exteriors, ja sigui amb volums, plans, pilars o la propia natura en forma d’arbre, permeten asimilar l'exterior d'una manera íntima i tangible, apropiant-se del paisatge tant des dels espais interiors i exteriors, com dels semiexteriors, peces de màxim interés en una casa d'estiueig.
La zona de serveis queda amagada des de l'entrada, en el llarg mur de contenció recorregut inicialment. Compta amb el seu propi pati que dona a nord, al qual ventila i del que reb llum per la reflexió sobre la pedra pintada de blanc dels raigs incidents del sol.
La planta de dormitoris es deixa veure tant des de tots els angles exteriors, com també des del seu interior mitjançant l'escala d'accés que genera un distribuidor que queda en entreplanta. De forjat ultralleuger penjat per fins muntants que fan alhora de barana, es apreciat des de l'estar principal enriquint l'experiència espaial de l'habitant. Des d'aquest vestíbul a mitja alçada s'arriba finalment a les habitacions que, des d'aquesta posició més elevada, gaudeixen d'un grau superior d'intimitat i del privilegi sobre el paisatge que els otorga l'alçada. Les cobertes, accesibles i sense barana, integren el color terrós de la rasilla i les seves geometries al fons tou del verd de la vegetació i l'horitzó blau del mar.
