Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

  • Casa Ugalde

Memòria

En un vessant de muntanya orientat al sud, Coderch opta per situar la casa en un punt sobresortint entre dos pendents, de manera que l’angle panoràmic és el més ampli possible. Les traces principals queden definides en funció de la topografia, amb un mur de contenció a la part posterior i una plataforma de base amb un perfil circular. Les directrius dels murs vénen determinades pels diferents angles de visió sobre alguns fragments de panoràmica acuradament emmarcats: les quatre obertures de la sala d’estar, la separació de la casa amb l’ala de convidats i el porxo de sota el dormitori principal. L’accés des del carrer va acompanyat per un muret que enllaça amb el sistema murari general. La sala d’estar, el menjador i el vestíbul es troben a la cota de la plataforma. El distribuïdor del pis superior es troba en un nivell intermedi, i fa balcó sobre la sala d’estar. En aquest mateix nivell hi ha el dormitori principal. A un nivell una mica més alt hi ha un altre dormitori i un ampli estudi orientat a ponent i a l’entrada. El projecte fa ús d’una gran llibertat arquitectònica en planta i en secció, i posa una atenció molt acurada als diferents punts de visió, la qual cosa fa que la vida a la casa s’identifiqui amb l’efecte combinat de les vistes i de la mateixa casa.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El encargo partía de la premisa de preservar el lugar y disfrutarlo: una parcela situada en la parte alta de la montaña, con muchos pinos y vistas al mar. La voluntad de mantener el máximo número de árboles condicionó que la distribución de la casa fuera radial, con ángulos para visuales que había que respetar. Para adaptarse al terreno, el proyecto se organiza a partir de una serie de muros de contención que siguen las curvas de nivel y definen un conjunto de terrazas; destaca una terraza principal, en la que está situada la piscina y donde se desarrolla la zona de día y se potencian las vistas al mar. Sobre los muros de contención se apoyan unos volúmenes que se proyectan en voladizo por encima de la terraza y forman los porches. Por su geometría, la distribución en planta recuerda más a la vanguardia rusa y al dadaísmo que a la ortodoxia del GATCPAC. Pero esta apreciación sólo se debe a la geometría, porque los espacios están ordenados racionalmente y se potencia la continuidad entre espacio interior y exterior. La crítica de la tercera generación de arquitectos modernos, a la que pertenecía Coderch, ya había empezado a producirse en el seno de los CIAM. Reivindicaban la pertenencia al lugar y el uso de los materiales locales, que en esta obra se combinan magistralmente con los aspectos más funcionales del edificio. Parece como si Coderch hubiera querido encontrar un lenguaje más propio, más cercano al lugar y a lo personal.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Concebuda al Maresme dels anys 50, la casa Ugalde encara gaudia del privilegi d'una costa verge que observava des del seu punt de vista únic del puig de Caldes d’Estrach, just abans de l'eclosió del turisme de sol i platja massiu de la dècada posterior. És considerada una obra clau en la carrera de Coderch, doncs es fa palesa la maduresa adquirida en el treball de les obres anteriors. Recull l'esquema distributiu en T de 'Les Forques' i l'important introducció dels vectors visuals ja assajats a la casa Ferrer Vidal, aprofitant el desplaçament lliscant de plans per generar espais i circulacions. Així doncs, la Casa Ugalde no es pot considerar una excepció en les cases unifamiliars projectades per Coderch. La malla ortogonal que les caracteritza es deforma en aquest cas per la voluntat d'adaptar al màxim l'esquema distributiu a una topografia tan pronunciada, dividint les tres ales característiques de l'esquema en T en dos nivells i canviant la volumetria del conjunt. El resultat es una L en planta baixa amb espais comuns i serveis sobre la qual descansen els dormitoris. La casa comença al marge del solar, a 50m de l’entrada, amb el porxo de fons enmarcant el mar i alhora unint el pavelló de convidats amb la resta de la casa. El camí el recorre el mur de contenció que permet arribar a la cota de la porta principal sense gairebé patir desnivell. Prop de l’entrada les vistes son negades per l’oclusió de dos murs i el volum cec que enmarca la porta; aquesta decisió propicia l'impacte de la llum, que ens torna a envair des de diferents obertures un cop passat el vestíbul i havent arribat al primer estar. Els vectors visuals creuats en dues fases consecutives i l'ús magistral dels elements exteriors, ja sigui amb volums, plans, pilars o la propia natura en forma d’arbre, permeten asimilar l'exterior d'una manera íntima i tangible, apropiant-se del paisatge tant des dels espais interiors i exteriors, com dels semiexteriors, peces de màxim interés en una casa d'estiueig. La zona de serveis queda amagada des de l'entrada, en el llarg mur de contenció recorregut inicialment. Compta amb el seu propi pati que dona a nord, al qual ventila i del que reb llum per la reflexió sobre la pedra pintada de blanc dels raigs incidents del sol. La planta de dormitoris es deixa veure tant des de tots els angles exteriors, com també des del seu interior mitjançant l'escala d'accés que genera un distribuidor que queda en entreplanta. De forjat ultralleuger penjat per fins muntants que fan alhora de barana, es apreciat des de l'estar principal enriquint l'experiència espaial de l'habitant. Des d'aquest vestíbul a mitja alçada s'arriba finalment a les habitacions que, des d'aquesta posició més elevada, gaudeixen d'un grau superior d'intimitat i del privilegi sobre el paisatge que els otorga l'alçada. Les cobertes, accesibles i sense barana, integren el color terrós de la rasilla i les seves geometries al fons tou del verd de la vegetació i l'horitzó blau del mar.

Autor: Omar Ornaque Mor

Autors

Sobre el mapa