COAC

Esp

Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Arquitecte. Titulat el 1916. Va ser també historiador de l’art. Considerat un dels últims deixebles de Gaudí, fundà el Centre d’Estudis Gaudinistes. Va construir una quarantena de cooperatives vinícoles, tals com el Celler Cooperatiu del Pinell de Brai (1917) o el de Gandesa (1919). Rstaurador de la seu d’Urgell (1941) , el Monestir de Poblet o la Seu Vella de Lleida (1941) entre d’altres edificis religiosos.

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras (22)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (22)

  1. Federación Obrera

    Cèsar Martinell i Brunet

    Federación Obrera

    Edificio de dos pisos dividido en tres cuerpos verticales separados por ventanas alargadas que recorren la fachada verticalmente. La planta baja del cuerpo central consta de puerta de acceso con una ventana trilobada a cada lado y separadas de la puerta por una columna con capitel floral. En el primer piso destaca la tribuna con cúpula parabólica, que queda resaltada por el balcón que hace de marquesina, así como la cumbrera central que sobrepuja escalonadamente. Los cuerpos laterales son simétricos, en la planta baja destaca un gran ventanal y en el primer piso una ventana con balcón. Esta entidad empezó a partir de varios grupos que se asociaron en la "Federación Local de Sociedades Obreras". En 1915 crearon la "Federación de Trabajadores" y en 1918 se construyó el edificio actual, apareciendo la "Federación Obrera". En 1939 se expropió el local y fue restituido en 1981.

  2. Cooperativa Agrícola i Caixa Rural de Vila-Rodona

    Cèsar Martinell i Brunet

  3. Bodega Cooperativa del Sindicato Agrícola de Sant Isidre

    Cèsar Martinell i Brunet

    Bodega Cooperativa del Sindicato Agrícola de Sant Isidre

    Després d’algunes interrupcions sorgides durant la construcció del celler de Rocafort de Queralt, Martinell es convenç de la necessitat d’utilitzar exclusivament materials i procediments del país. Malgrat tot, el Sindicat Agrícola de Sant Isidre li encarrega un celler amb capacitat per a 13.000 hectolitres a partir de l’experiència de Rocafort. Martinell intenta complaure’ls amb la mateixa expressió constructiva: en resulta una doble nau de 21 x 28 metres, construïda d’una sola vegada, si bé prescindint del mur divisori que havia adoptat a Rocafort, ja que en aquell cas les dues primeres naus s’havien construït en etapes diferents. L’interior de Nulles és més diàfan i permet moviments més còmodes per la part superior de les tines. Aquestes queden distribuïdes en quatre fileres: dues fileres centrals, de sis tines cadascuna, i dues fileres laterals de set tines, separades de les primeres per amplis passadissos.

  4. Celler del Sindicat Agrícola de Pira

    Cèsar Martinell i Brunet

    Celler del Sindicat Agrícola de Pira

  5. Bodega Cooperativa Les Cabanyes

    Cèsar Martinell i Brunet

    Bodega Cooperativa Les Cabanyes

    Edificio industrial situado en las afueras del centro histórico de Les Cabanyes. Está formado por dos naves longitudinales y una transversal (una de las naves longitudinales es de época posterior). La cubierta está a dos vertientes, sobre cerchas de madera sobre pilares de ladrillo de sección cuadrada. La comunicación con la nave posterior se realiza por un portal de arco rebajado y un arco parabólico. El recinto está parcialmente rodeado por una valla. Originariamente, todas las fachadas estaban rodeadas por un zócalo de piedra irregular de tamaño medio, con aperturas circulares a ras de suelo, y delimitado por una imposta de ladrillos dispuestos en pliego de libro. La fachada principal está centrada por la puerta, de arco parabólico de ladrillo, rodeada de un guardapolvo, en cuyo interior hay piedra de tamaño medio, que es una prolongación del zócalo; encima mismo de la puerta hay un panel cerámico en el que dice: "Celler Cooperatiu les Cabanyes 1919". El segundo nivel de la fachada está ocupado por un gran ventanal con un encintado roto de ladrillo que aloja en su interior cinco arcos parabólicos, todo de ladrillo visto. El tercer nivel lo conforma un sector de mampostería y el alero del tejado. Las fachadas laterales son muros ciegos de mampostería sólo perforados por una especie de ventanas geminadas. Inicialmente situado casi en las afueras del núcleo, ahora está en el cruce de las calles cinco, seis y ocho. Desde 1912 ya existía en las Cabañas el Sindicato Agrícola Cooperativa-Unión de Agricultores, con actividades diversas, pero que nunca construyó una bodega propia. En 1919, en cambio, se fundó el Sindicato Bodegaagrícola de las Cabañas, para fundar una bodega cooperativa, que se encargó al arquitecto Cèsar Martinell, que hizo una de las naves longitudinales que había previsto más otra transversal detrás; posteriormente se añadió otra nave junto a la primera. Parece que las obras se prolongaron hasta 1921. En 1982, con la colaboración de la Diputación de Barcelona, se instalaron tinas en el patio. En torno al año 2000 pasó a manos privadas y actualmente sigue produciendo vino.

  6. Celler Cooperatiu de Falset

    Cèsar Martinell i Brunet

    Celler Cooperatiu de Falset

  7. Bodega del Sindicato de Cooperación Agraria

    Cèsar Martinell i Brunet

    Bodega del Sindicato de Cooperación Agraria

    A Gandesa, Martinell té ocasió de dur a la pràctica les seves innovacions estructurals, gràcies a les facilitats donades pels membres del sindicat, que van proposar-li un cap d’obra exclusivament a les seves ordres, una cosa que no havia tingut als altres cellers. Martinell va més enllà de les limitacions que li representen els procediments del país i fins i tot pot disposar d’una sorra que no es trobava a la contrada. La coberta és feta de voltes de maó de pla de tres gruixos, sobre arcs equilibrats. Les voltes estan disposades a diferents alçàries per deixar entrades de llum. L’estructura de Gandesa va ser la més criticada al seu temps, però també va ser la principal impulsora del creixement econòmic del Sindicat Cooperatiu Agrari, ja que un cop acabades les obres se li va encarregar un nou celler a l’altra banda del camí per a una capacitat de 17.000 hectolitres. Les dues construccions van ser concebudes com una totalitat homogènia.

  8. Celler del Sindicat Agrícola de Cabra del Camp

    Cèsar Martinell i Brunet

    L'edifici del Sindicat Agrícola de Cabra del Camp està situat al Raval de la Creu. És d'una sola nau rectangular que presenta obertures en els dos costats menors. La coberta és a dos vessants, d'uralita, i segueix l'eix longitudinal de l'edifici. A l'interior són vistes les estructures portants del sostre. L'espai de la nau està dividit en dos per un parament d'obra de fàbrica, amb arcs parabòlics i rampants. La senzillesa de l'interior contrasta amb la bellesa de l'exterior, amb una estètica aconseguida per la combinació dels materials, que respon a les característiques tipològiques dels cellers cooperatius construïts en aquell període. Com en la major part dels cellers de Cèsar Martinell, la façana és dividida en tres nivells: l'inferior, format per un sòcol de pedra, damunt del qual i separat per una imposta de maó, hi ha sengles inscripcions esgrafiades (on apareixen el nom i la datació de l'edifici), a banda i banda de la porta, que és d'arc de mig punt fet de maó; el segon nivell, tot de maó vist i separat del nivell inferior per una altra imposta de maó, que abasta la major part de la façana, que esdevé un gran finestral amb una retícula que l'assimila a una gran gelosia; el tercer nivell, la potent cornisa de la teulada, també de maó i enriquida per una sanefa de rajoles de cartabó blanc i verd.

  9. Casa de la Feligresa

    Cèsar Martinell i Brunet

    Casa de la Feligresa

    Obra no gaire coneguda de Martinell qui també va projectar, en aquest municipi, l'edifici del Molí de l'Oli. Aquest edifici d'habitatges, entre mitgeres, esta construït en part sobre els porxos medievals, anomenats popularment "los Perxens", a traves dels quals s'accedeix al seu interior. La façana principal s'aixeca sobre dues arcades de perfil lanceolat. Al primer pis s'obri un mirador de gran riquesa formal. Es interessant el treball en esgrafiats del revestiment exterior, d'estètica modernista.

  10. Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca

    Cèsar Martinell i Brunet

    Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca

  11. Sindicat Agrícola El Soleràs

    Cèsar Martinell i Brunet

    Sindicat Agrícola El Soleràs

    El Sindicat Agrícola del Soleràs és l'edifici civil més interessant de la població i del seu àmbit territorial proper, d'estil noucentista i obra de Cèsar Martinell. Consta d'un volum de gran dimensió de dues plantes, de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues aigües. Pensant en el sistema de producció, es va aprofitar el desnivell del terreny per aconseguir una planta superior, on hi ha la façana lateral principal, i una planta inferior directament accessibles. L'edifici combina la pedra vista i el maó arrebossat. La pedra, buixardada al bast, apareix a les motllures de les portes i les finestres de la façana lateral principal, a tot el sòcol circumdant i al ràfec coronat als extrems per unes boles ornamentals. A la resta, hi ha maó arrebossat pintat blanc. El més característic, en línia a l'obra de Martinell, són els grans finestrals verticals en arc de mig punt, dividits per pilarets i impostes, i les línies ondulants del coronament de la façana. La bellesa funcional de l'edificació s'ha vist afectada per modificacions estructurals i ampliacions experimentades amb els anys, principalment amb l'addició d'un cos a la façana principal i a la façana posterior. Altrament, als anys seixanta del segle XX se substituí la teulada original i el paviment de fusta. Originalment, el disseny de l'edifici es va orientar a la producció de l'oli: la planta superior era una única sala destinada a rebre i a pesar olives; després passaven a la planta inferior per ser moltes i premsades (es dissenyà per allotjar sis premses) i decantar l'oli, el qual s'emmagatzema en uns dipòsits soterrats, anomenats trulls. Actualment, la planta superior és dividida en múltiples sales on s'ubiquen la recepció i oficines, botiga, magatzem i zona de productes fitosanitaris, emmagatzematge d'olives... A la planta inferior hi ha la fàbrica de l'oli, generadors de vapor, envasat, inferns i zona de magatzem, disgregació i dessecació de la pinyola. L'edifici de la Cooperativa data de 1920 i és obra de l'arquitecte Cèsar Martinell (1888-1973), autor d'un ingent nombre d'edificis agrícoles cooperatius tant a la comarca (Arbeca, l'Albi, Cervià) com arreu de Catalunya (Nulles, Cornudella, Falset, Cabra del Camp...) construïts per impuls de la Mancomunitat de Catalunya entre els anys 10 i 20 del segle XX.?

  12. Sindicato Agrícola de Moja

    Cèsar Martinell i Brunet

    Sindicato Agrícola de Moja

    La Bodega Cooperativa de Moja está situada a las afueras de Moja, en el camino que sube hacia el castillo de Olèrdola. Consta de dos naves transversales y una perpendicular, comunicadas por atrios de ladrillo. Esta última nave está cubierta con tejado a dos vertientes sobre cerchas de madera que apoyan en los muros laterales. De las dos naves transversales, la más exterior, destinada a muelle de descarga y sala de prensado, está cubierta con tejado a una vertiente, inclinada hacia la nave vecina, sobre vigas y latas de madera y solera de ladrillos; la otra nave transversal está cubierta también con techo a dos vertientes sobre cerchas de madera que apoyan en arcos muy rebajados sobre pilares de sección cruciforme: arcos y pilares son de ladrillo. En el exterior, las dos naves primitivas están hechas de piedra irregular con las aperturas de ladrillo visto; las dos puertas de acceso a la nave cubierta a dos vertientes están protegidas por una doble marquesina. En el espacio donde debía ir la nave principal que debía alojar las tinas, sólo se instalaron en el subsuelo, separadas por un pasillo central hecho con arcos parabólicos. Los muros de la nave principal (construida posteriormente) tienen un zócalo de piedra irregular, con ventanas de ventilación a ras de suelo y el resto de los muros enlucidos; destacan las siete ventanas verticales de la fachada principal (que se repiten en la principal de las naves primitivas), la puerta de arco rebajado con marquesina con bóveda de ladrillo de plano en la cima y la potente cornisa del tejado a dos vertientes; la fachada lateral sur tiene una serie de ventanas triforadas. Encima de la puerta principal hay un panel cerámico blanco con marco azul oscuro con la inscripción Sindicato Agrícola de Moja, con letras rojas y azules. En el cabecero de la fachada, otro rótulo lleva la fecha 1921. El 1 de enero de 1921 se fundó el Sindicato Agrícola de Moja, impulsado por el maestro del pueblo, Alejo Bertran, la Unión de Viñateros de Cataluña y los técnicos de la Estación Enológica de Vilafranca del Penedès, y por Josep Mestre Comas, que fue el primer presidente. Estaba formado por el campesinado y algún propietario medio. En Moja existía también el Sindicato de Agricultores de Sant Jaume de Moja. El 19 de febrero del mismo año, se instituyó la sección de viticultura, se compraron unos terrenos para la bodega y se encargó el proyecto a Cèsar Martinell; el contratista fue Pau Llopart, de Moja. El proyecto inicial preveía dos naves paralelas en sentido norte sur y dos naves perpendiculares a las primeras en sentido oeste este; de éstas, sin embargo, sólo se construyó una, cuya fachada cara al núcleo viejo es la fachada principal. Debido a los problemas económicos, en un primer momento sólo se construyeron las dos naves transversales en sentido norte sur y las tinas subterráneas de la nave perpendicular oeste, con las bocas vistas desde fuera; en 1929, aún no se había terminado esta nave. En 1930 se hizo una valla alrededor del muelle de descarga. En una de las naves transversales se construyeron cuatro lagares subterráneos, y en el sótano de la nave perpendicular se añadieron más tinas; entre 1953 y 1959, se añadieron tinas en superficie; en 1983, se instalaron tinas en superficie en el lugar donde debía ir la segunda nave perpendicular.

  13. Bodega Cooperativa de Sant Cugat

    Cèsar Martinell i Brunet

    Bodega Cooperativa de Sant Cugat

    El edificio construido por Cèrsar Martinell consta de una gran nave rectangular, para tinas y sala de elaboración, y de un cuerpo porticado, adosado a un lado de la fachada principal, sin muro divisorio, donde se instalaron lagares subterráneos, tolvas y el muelle de recepción. Para cubrir el edificio se usaron las bóvedas de ladrillo de plano, en forma de caparazón de huevo de tres espesores de azulejo y dispuestas a niveles diferentes para dejar aperturas entre ellas. Estas bóvedas se rebozaron con cemento pórtland, como las de Gandesa. Estas bóvedas también se usaron como plataformas de soporte de las tinas de superficie, distribuidas en dos hileras a cada lado de la nave. La cubierta apoyó sobre grandes arcos parabólicos con las enjutas aligeradas por pilares que cubrían las bóvedas más bajas. La fachada estaba formada por un gran arco parabólico ciego, en cuya planta baja se abría la puerta en arco rebajado de ladrillo, mientras que en la fachada opuesta había un gran ventanal de cinco vanos verticales y cerrado en arco peraltado. Situada a poniente del conjunto monacal, esta bodega, encargada al arquitecto Cèsar Martinell, fue construida a partir de 1921. Ya en 1916 se había fundado el Sindicato Agrícola y Caja Rural, de carácter muy generalista; en enero de 1921, se fundó el Sindicato Vitivinicola y Caja Rural de Sant Medir, formado por arrendatarios, aparceros y propietarios medios, y se dejó el resto para más adelante. En 1936, la bodega tuvo que fusionarse con las demás entidades cooperativas de la población. En 1939, al entrar las tropas nacionales, fue incautado el patrimonio del sindicato, que no fue recuperado hasta 1945 con la denominación de Cooperativa Vitivinícola de Sant Cugat del Vallès. La década de los cincuenta significó el máximo esplendor de la bodega, en la que se llegó a la máxima producción de vino. En el edificio de Martinell, se habían añadido tres naves sin ningún interés arquitectónico. A partir de la década de los sesenta la entidad hizo un retroceso, se convirtió en planta embotelladora y comercializadora de diversos productos agrícolas, hasta que en 1992, la parte de la antigua bodega de Martinell fue cedida al Ayuntamiento. En 1994 se derribaron las tres naves nuevas.

  14. Cooperativa Agrícola d'Igualada

    Cèsar Martinell i Brunet

    Situat a la zona del Rec, al sector sud d'Igualada, aquest celler és format per una nau rectangular orientada a migdia i alineada longitudinalment al carrer Joan Abad, on hi ha la porta principal, i per una sala amb el moll de recepció i les tremuges, al costat nord de la nau i més elevada. La premsa d'oli és al costat de la sala de màquines. La nau i la sala són comunicades per tres arcs de mig punt amb els arrencaments graonats i suportats per pilars de secció quadrada, tot de maó emblanquinat. Al soterrani hi ha arcs parabòlics. La nau és coberta per teulada a dues vessants sobre encavallades de fusta. Les tines es distribueixen en dues fileres paral·leles ran de les parets longitudinals i separades per un ampli pas on hi ha les boques del cups subterrànis. La façana principal, més senzilla que les altres cellers de Martinell però amb una concepció similar, és organitzada en tres zones superposades: la zona inferior és formada per un sòcol de pedra, on s'obren petites finestres de ventilació del soterrani, rematada per un fris de maons en dents de serra; la zona intermèdia, cega, és de paredat; la zona superior és formada per un seguit de finestres de triple arc, el central rodó i els laterals rampants, sobre una línia d'imposta seguida i trencaaigües lobulat. La porta d'accés, d'arc de mig punt, és emmarcada per fileres de maó, amb l'intradós i l'extradós graonat; per la part superior és coronada per un potent guardapols de maó en dents de sera La façana és rematada per una cornisa motllurada amb rajola borda i dentellons. Si el comparem amb d'altres cellers cooperatius trobarem que aquest és una mica pobre tant en la construcció, com en l'ornamentació, si és que en l'arquitectura de César Martinell aquests dos conceptes poden anar separats. Cal remarcar els arcs catenaris que es troben en el soterrani, així com els arcs que separen el molí de les tines, aquestes amb un suport molt típic dintre de les estructures de César Martinell. El totxo és l'element bàsic amb el qual, amb gran habilitat constructiva, César Martinell fa quasi tots els seus treballs. El 1918 es va fundar la Cooperativa Agrícola d'Igualada, amb la finalitat d'unir esforços tant per a la compra de productes per al camp com pervendre'n sense haver de passar per intermediaris. El 1919 ja tenia uns terrenys entre els carrers del Portal i de Joan Abat per construir-hi un celler; però només arribà a construir un magatzem de palla. El 1921, una altra entitat, el Sindicat de Vinyaters, va dur a terme la construcció d'un celler als terrenys abans esmentats, cedits per la Cooperativa. Les dues institucions -Cooperativa i Sindicat- es van fusionar el 1922. El 1921 el celler ja era fet; i el 1927 s'hi va instal·lar un trull amb una premsa d'oli. Després de la Guerra Civil, el sindicat es va convertir en la Hermandat Sindical de Labradores y Ganaderos.

  15. Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant

    Cèsar Martinell i Brunet

    Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant

  16. Bodega Cooperativa del Sindicato Agrícola y Molino de Aceite

    Cèsar Martinell i Brunet

    Bodega Cooperativa del Sindicato Agrícola y Molino de Aceite

    Martinell construeix el celler per al Sindicat Agrícola del Pinell de Brai, amb tot l’entusiasme per col·laborar a augmentar la competitivitat d’aquest sindicat respecte del de Gandesa, amb un celler que ell mateix estava construint simultàniament. Es tracta de quatre naus contigües de 10 x 31,50 metres, una de les quals destinada a almàssera, amb dues plantes, i les altres tres a celler, amb una capacitat de 320 tones d’oli i 22.000 hectolitres de vi. Martinell incorpora passadissos que permeten operar per la part inferior dels dipòsits soterrats. A la façana, les dues naus centrals van ser unides en una nau d’alçària més gran, tal com havia fet a Falset. Els arcs de l’interior van ser afegits davant la insistència dels membres del Sindicat, que veien que a Gandesa s’estaven emprant voltes de maó de pla sostingudes sobre arcs. Martinell decideix donar més vistositat als arcs de Pinell, fent-los de maó de rosca i amb maons afaiçonats.

  17. Celler del Sindicat de Vinyaters de Montblanc

    Cèsar Martinell i Brunet

    Celler del Sindicat de Vinyaters de Montblanc

    L'Associació Agrícola de Montblanc es va constituir en sindicat de Vinyaters l'any 1919, que va encarregar la construcció del celler a Cèsar Martinell; el 1922, el celler era acabat. L'inici de la nova construcció va coincidir amb l'enderroc de l'edifici de l'antiga presó de Montblanc, la porta del qual -de mig punt adovellada- fou reaprofitada, de manera que el traçat de la façana es va fer tenint en compte aquest element, que va influir en l'orientació estilística de l'edifici en una població d'arrels gòtiques. Situat entre el ferrocarril i el carrer de la Muralla de Santa Tecla, és format per una gran nau dividida en tres crugies, cobertes amb encavallades de fusta i teulada a dues vessants, dues per a sala de tines i la tercera per a l'elaboració; aquesta darrera comunicava amb el moll de descàrrega cobert per un terrat, damunt del qual s'aixecà la torre del dipòsit de l'aigua, assentat sobre arcs de maó i coronat amb teulada cònica i una bola decorativa. A l'interior, la separació entre el sector central i els dos laterals es fa mitjançant pilars (de planta quadrada o cruciforme) i arcs són de maó, que suporten encavallades de fusta. Per damunt dels arcs els murs són arrebossats. La sala d'estibatge és de 20 x 25 metres i conté 24 tines de ciment i 17 cups. A l'exterior es combina la pedra, el paredat arrebossat i el maó vist. La façana paral·lela a la via del tren, centrada per un portal adovellat gòtic (reaprofitat de l'antiga presó que s'havia enderrocat), és dividida en tres sectors longitudinals: l'inferior fet de pedra, el segon, de paredat arrebossat i el superior format per una galeria d'arcs fets de maó, que s'agrupen en set cossos que es corresponen amb pilars de l'interior; el cos central , situat a la vertical de la porta, acaba amb un coronament mixtilini amb boles decoratives.

  18. Harinera de Cervera

    Cèsar Martinell i Brunet

    Harinera de Cervera

    La tasca de Martinell en aquesta obra consisteix a pensar un contenidor arquitectònic capaç d’allotjar la maquinària necessària per a la producció de farina, els plànols de la qual li foren subministrats per l’empresa suïssa Maillart. Martinell pensa un edifici de tres plantes amb entramats de ferro i terres de fusta, tancat amb pedra del país, fàcil d’escairar i de dibuixar-hi les decoracions de l’exterior. El programa preveia la construcció d’un dipòsit d’aigua elevat, que es va construir sobre voltes de maó de pla reforçades amb dos gruixos de rajola, formant una torre amb una cúpula semiesfèrica a la part central.

  19. Celler Rocafort de Queralt

    Cèsar Martinell i Brunet

    Celler Rocafort de Queralt

    L'edifici consta de tres naus rectangulars paral·leles amb cobertes de teula a dues vessants sobre encavallades de fusta. L'interior es resol amb arcs parabòlics alleugerits de maó de pla, amb els carcanyols calats amb pilarets. Les tines eren de ciment armat i es va fer servir la volta a la catalana per a múltiples aplicacions. La façana principal destaca per la seva monumentalitat, aconseguida mitjançant un joc de textures i certs detalls decoratius. La seva composició està ordenada en tres nivells segons les textures i materials utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en el qual s'integren les finestres baixes de ventilació i les portes d'accés (emmarcades amb carreus de pedra i arc de mig punt, tret de la de llevant, en què l'arc és rebaixat); un segon nivell de parament llis on es troben les finestres superiors, fetes amb maó col·locats a plec de llibre (formades per un seguit de finestres verticals englobades sota un gran arc trevolat), i on destaca el fris ceràmic amb el nom del sindicat , i un tercer nivell de coronament de l'edifici. La façana de ponent segueix la mateixa pauta compositiva. A la façana de llevant (de 1947), el primer nivell no existeix. És especialment notable el dipòsit d'aigua, molt simple, construït el 1947 (que en va substituir un d'anterior), sostingut per tres paraboloides hiperbòlics de maó suportats per tres pilars de secció triangular que, a mesura que van adquirint alçada, es transformen en un hexàgon. Ja en aquest primer celler, Martinell va utilitzar els arcs equilibrats amb els carcanyols calats que es van convertir en habituals en les seves obres agràries. El Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt és situat al sud del poble del mateix nom, a peu de la carretera. L'any 1915, a Rocafort es va fundar la Societat Agrícola Recreativa. Poc després la Societat va adquirir uns terrenys amb la finalitat de construir-hi un celler. La entitat, però, va haver de crear una secció de Vinicultura, amb la incorporació dels propietaris, i constituir-se en Sindicat. Va ser construït per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet a partir de 1918, per encàrrec, en origen, de la secció de viticultura del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Rocafort de Queralt. Va ser el primer celler fet per Martinell (en un llenguatge de transició del Modernisme al Noucentisme) i l'únic que va disposar d'ajut econòmic de la Mancomunitat de Catalunya, concretament, de la Caixa de Crèdit Comunal. El projecte es definí en dues fases: en la primera es plantejà la construcció de dues naus de tines, una nau transversal, d'elaboració i el moll de descàrrega, així com un dipòsit d'aigua; en la segona el projecte es completà amb una nau paral·lela a les de tines ja existents, s'amplià la d'elaboració i el moll de descàrrega. Aquestes dues fases, però, es materialitzaren en tres etapes constructives: el 1918, es construí una nau d'estibatge, una d'elaboració, el moll de descàrrega i un dipòsit d'aigua; el 1931, es completà la primera fase del projecte amb la construcció de la segona nau; finalment, el 1947, es dugué a terme la segona fase del projecte i se substituí el dipòsit d'aigua per un de nou. Tractant-se de la primera obra agrarioindustrial de Cèsar Martinell, el celler li serví alhora d'assaig tecnicoconstructiu i de plataforma professional. El projecte d'aquest celler aporta quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es converteixen en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres baixes per a la ventilació de les naus (per facilitar la sortida de l'àcid carbònic), els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes. Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny s'anirà repetint en tots els altres cellers. Aquest edifici, i en conjunt els cellers d'aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interrumput per la Guerra Civil. Al celler de Rocafort, Martinell ja defineix els trets arquitectònics que aniran apareixent en gran part dels edificis agraris que projectarà entre 1919 i 1924: naus de tipus basilical, la majoria amb arcs equilibrats, i façanes monumentals.

  20. Casa Domingo

    Cèsar Martinell i Brunet

    Casa Domingo

  21. Magatzem Steiner

    Cèsar Martinell i Brunet

  22. Casa Miró

    Cèsar Martinell i Brunet

    Edificio de planta en forma de L. Ocupa el chaflán de un solar que recoge asimismo los edificios industriales de las Caves Miró. Presenta una estructura compleja y simétrica, organizada en torno al jardín. El cuerpo central consta de planta baja y piso con porche y balaustrada superior. Las alas laterales también constan de planta baja y piso; en la planta baja se abren una serie de arcadas sostenidas por columnas y el primer piso está ligeramente retirado respecto al plano de la fachada. Tiene dos torres en los extremos y un cimborrio en el eje central de simetría. Las cubiertas son de teja árabe. Son elementos remarcables dentro del lenguaje noucentista utilizado por el arquitecto los arcos de medio punto, las columnas clásicas, los balaustres, los jarrones y las bolas de coronamiento. Tiene un paralelo directo en el Palacio de las Artes Gráficas de la Exposición Internacional de Barcelona de 1929, por la disposición de la planta y también por la solución del porche de entrada y el tratamiento de los volúmenes. La Casa Miró se encuentra situada en el ensanche de la calle de la Diputació, junto al edificio de las Caves Miró, edificado pocos años antes. El proyecto, conservado en el archivo del Ayuntamiento, data de mediados de 1929, aunque no fue aprobado hasta el 13 de junio de 1932. La realización de la obra fue encargada al arquitecto Cèsar Martinell, que en 1929 ya había dirigido la construcción de las cavas.

Archivo (12)

  • Perspectiva del vestíbul del Sindicat Agrícola de la Farinera de Cervera.

    Dibujo

    Perspectiva del vestíbul del Sindicat Agrícola de la Farinera de Cervera.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat lateral del Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli.

    Dibujo

    Alçat lateral del Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli.

    Dibujo

    Alçat del Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la façana principal del Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli.

    Dibujo

    Perspectiva de la façana principal del Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós secció Celler Rocafort de Queralt.

    Plano

    Esbós secció Celler Rocafort de Queralt.

    © Arxiu Històric del COAC

  • Esbós secció dipòsit d'aigua del Celler Rocafort de Queralt.

    Plano

    Esbós secció dipòsit d'aigua del Celler Rocafort de Queralt.

    © Arxiu Històric del COAC

  • Esbós rètol de façana del Celler Rocafort de Queralt.

    Plano

    Esbós rètol de façana del Celler Rocafort de Queralt.

    © Arxiu Històric del COAC

  • Detall del nom del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària.

    Dibujo

    Detall del nom del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària.

    Arxiu Històric del COAC

  • Secció del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària.

    Dibujo

    Secció del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana lateral del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària.

    Dibujo

    Alçat de la façana lateral del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària.

    Arxiu Històric del COAC

  • Celler del Sindicat de Cooperació Agrària

    Dibujo

    Celler del Sindicat de Cooperació Agrària

    © Fons Cèsar Martinell i Brunet / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana principal del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària.

    Dibujo

    Alçat de la façana principal del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografía (132)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.