Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Cèsar Martinell i Brunet

  • Cèsar Martinell i Brunet

Memoria

Arquitecte. Titulat el 1916. Va ser també historiador de l’art. Considerat un dels últims deixebles de Gaudí, fundà el Centre d’Estudis Gaudinistes. Va construir una quarantena de cooperatives vinícoles, tals com el Celler Cooperatiu del Pinell de Brai (1917) o el de Gandesa (1919). Rstaurador de la seu d’Urgell (1941) , el Monestir de Poblet o la Seu Vella de Lleida (1941) entre d’altres edificis religiosos.

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Federació Obrera

    Cèsar Martinell i Brunet

  2. Bodega Cooperativa del Sindicato Agrícola de Sant Isidre

    Cèsar Martinell i Brunet

    Bodega Cooperativa del Sindicato Agrícola de Sant Isidre

    Després d’algunes interrupcions sorgides durant la construcció del celler de Rocafort de Queralt, Martinell es convenç de la necessitat d’utilitzar exclusivament materials i procediments del país. Malgrat tot, el Sindicat Agrícola de Sant Isidre li encarrega un celler amb capacitat per a 13.000 hectolitres a partir de l’experiència de Rocafort. Martinell intenta complaure’ls amb la mateixa expressió constructiva: en resulta una doble nau de 21 x 28 metres, construïda d’una sola vegada, si bé prescindint del mur divisori que havia adoptat a Rocafort, ja que en aquell cas les dues primeres naus s’havien construït en etapes diferents. L’interior de Nulles és més diàfan i permet moviments més còmodes per la part superior de les tines. Aquestes queden distribuïdes en quatre fileres: dues fileres centrals, de sis tines cadascuna, i dues fileres laterals de set tines, separades de les primeres per amplis passadissos.
  3. Celler Rocafort de Queralt

    Cèsar Martinell i Brunet

  4. Cooperativa Agrícola d'Igualada

    Cèsar Martinell i Brunet

  5. Celler Cooperatiu Les Cabanyes

    Cèsar Martinell i Brunet

  6. Bodega Cooperativa del Sindicato Agrícola y Molino de Aceite

    Cèsar Martinell i Brunet

    Bodega Cooperativa del Sindicato Agrícola y Molino de Aceite

    Martinell construeix el celler per al Sindicat Agrícola del Pinell de Brai, amb tot l’entusiasme per col·laborar a augmentar la competitivitat d’aquest sindicat respecte del de Gandesa, amb un celler que ell mateix estava construint simultàniament. Es tracta de quatre naus contigües de 10 x 31,50 metres, una de les quals destinada a almàssera, amb dues plantes, i les altres tres a celler, amb una capacitat de 320 tones d’oli i 22.000 hectolitres de vi. Martinell incorpora passadissos que permeten operar per la part inferior dels dipòsits soterrats. A la façana, les dues naus centrals van ser unides en una nau d’alçària més gran, tal com havia fet a Falset. Els arcs de l’interior van ser afegits davant la insistència dels membres del Sindicat, que veien que a Gandesa s’estaven emprant voltes de maó de pla sostingudes sobre arcs. Martinell decideix donar més vistositat als arcs de Pinell, fent-los de maó de rosca i amb maons afaiçonats.
  7. Bodega del Sindicato de Cooperación Agraria

    Cèsar Martinell i Brunet

    Bodega del Sindicato de Cooperación Agraria

    A Gandesa, Martinell té ocasió de dur a la pràctica les seves innovacions estructurals, gràcies a les facilitats donades pels membres del sindicat, que van proposar-li un cap d’obra exclusivament a les seves ordres, una cosa que no havia tingut als altres cellers. Martinell va més enllà de les limitacions que li representen els procediments del país i fins i tot pot disposar d’una sorra que no es trobava a la contrada. La coberta és feta de voltes de maó de pla de tres gruixos, sobre arcs equilibrats. Les voltes estan disposades a diferents alçàries per deixar entrades de llum. L’estructura de Gandesa va ser la més criticada al seu temps, però també va ser la principal impulsora del creixement econòmic del Sindicat Cooperatiu Agrari, ja que un cop acabades les obres se li va encarregar un nou celler a l’altra banda del camí per a una capacitat de 17.000 hectolitres. Les dues construccions van ser concebudes com una totalitat homogènia.
  8. Casa de la Feligresa

    Cèsar Martinell i Brunet

    Casa de la Feligresa

    Obra no gaire coneguda de Martinell qui també va projectar, en aquest municipi, l'edifici del Molí de l'Oli. Aquest edifici d'habitatges, entre mitgeres, esta construït en part sobre els porxos medievals, anomenats popularment "los Perxens", a traves dels quals s'accedeix al seu interior. La façana principal s'aixeca sobre dues arcades de perfil lanceolat. Al primer pis s'obri un mirador de gran riquesa formal. Es interessant el treball en esgrafiats del revestiment exterior, d'estètica modernista.
  9. Casa Domingo

    Cèsar Martinell i Brunet

  10. Celler Cooperatiu de Falset

    Cèsar Martinell i Brunet

  11. Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca

    Cèsar Martinell i Brunet

  12. Harinera de Cervera

    Cèsar Martinell i Brunet

    Harinera de Cervera

    La tasca de Martinell en aquesta obra consisteix a pensar un contenidor arquitectònic capaç d’allotjar la maquinària necessària per a la producció de farina, els plànols de la qual li foren subministrats per l’empresa suïssa Maillart. Martinell pensa un edifici de tres plantes amb entramats de ferro i terres de fusta, tancat amb pedra del país, fàcil d’escairar i de dibuixar-hi les decoracions de l’exterior. El programa preveia la construcció d’un dipòsit d’aigua elevat, que es va construir sobre voltes de maó de pla reforçades amb dos gruixos de rajola, formant una torre amb una cúpula semiesfèrica a la part central.
  13. Sindicat Agrícola de Moja

    Cèsar Martinell i Brunet

  14. Celler Cooperatiu de Sant Cugat

    Cèsar Martinell i Brunet

  15. Magatzem Steiner

    Cèsar Martinell i Brunet

  16. Casa Miró

    Cèsar Martinell i Brunet

Bibliografía