COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1916. Va ser també historiador de l’art. Considerat un dels últims deixebles de Gaudí, fundà el Centre d’Estudis Gaudinistes. Va construir una quarantena de cooperatives vinícoles, tals com el Celler Cooperatiu del Pinell de Brai (1917) o el de Gandesa (1919). Rstaurador de la seu d’Urgell (1941) , el Monestir de Poblet o la Seu Vella de Lleida (1941) entre d’altres edificis religiosos.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (18)

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia (18)

  1. Federació Obrera

    Cèsar Martinell i Brunet

    Federació Obrera

    Edifici de dos pisos dividit en tres cossos verticals separats per finestres allargades que recorren la façana verticalment. La planta baixa del cos central consta de porta d'accés amb una finestra trilobada a cada costat i separades de la porta per una columna amb capitell floral. Al primer pis destaca la tribuna amb cúpula parabòlica, que queda ressaltada pel balcó que fa de marquesina, així com el carener central que sobrepuja esglaonadament. El cossos laterals són simètrics, a la planta baixa destaca un gran finestral i al primer pis una finestra amb balconada. Aquesta entitat començà a partir de diversos grups que s'associaren en la "Federació Local de Societats Obreres". L'any 1915 crearen la "Federació de Treballadors" i el 1918 es construí l'edifici actual, apareixent la "Federació Obrera". El 1939 es va expropiar el local i va ser restituït el 1981.

  2. Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola de Sant Isidre

    Cèsar Martinell i Brunet

    Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola de Sant Isidre

    Després d’algunes interrupcions sorgides durant la construcció del celler de Rocafort de Queralt, Martinell es convenç de la necessitat d’utilitzar exclusivament materials i procediments del país. Malgrat tot, el Sindicat Agrícola de Sant Isidre li encarrega un celler amb capacitat per a 13.000 hectolitres a partir de l’experiència de Rocafort. Martinell intenta complaure’ls amb la mateixa expressió constructiva: en resulta una doble nau de 21 x 28 metres, construïda d’una sola vegada, si bé prescindint del mur divisori que havia adoptat a Rocafort, ja que en aquell cas les dues primeres naus s’havien construït en etapes diferents. L’interior de Nulles és més diàfan i permet moviments més còmodes per la part superior de les tines. Aquestes queden distribuïdes en quatre fileres: dues fileres centrals, de sis tines cadascuna, i dues fileres laterals de set tines, separades de les primeres per amplis passadissos.

  3. Celler Cooperatiu Les Cabanyes

    Cèsar Martinell i Brunet

    Celler Cooperatiu Les Cabanyes

    Edifici industrial situat als afores del centre històric de Les Cabanyes. És format per dues naus longitudinals i una transversal (una de les naus longitudinals és d'època posterior). La coberta és a dos vessant, sobre encavallades de fusta sobre pilars de maó de secció quadrada. La comunicació amb la nau posterior es fa per un portal d'arc rebaixat i un arc parabòlic. El recinte és parcialment envoltat per una tanca. Originàriament totes les façanes eren envoltades per un sòcol de pedra irregular de mida mitjana, amb obertures circulars arran de terra, i delimitat per una imposta de maons disposats a plec de llibre. La façana principal és centrada per la porta, d'arc parabòlic de maó, envoltada d'un guardapols, a l'interior del qual hi ha pedra de mida mitjana, que és una prolongació del sòcol; damunt mateix de la porta hi ha un plafó ceràmic on diu: "Celler Cooperatiu les Cabanyes 1919". El segon nivell de la façana és ocupat per un gran finestral amb un encintat trencat de rajola que allotja a l'interior cinc arcs parabòlics: tot de maó vist. El tercer nivell el conforma un sector de paredat i el ràfec de la teulada. Les façanes laterals són murs cecs de paredat només perforats per una mena de finestres geminades. Inicialment situat agairebé als afores del nucli, ara és a la cruïlla dels carrers cinc, sis i vuit. Des de 1912 ja hi havia a les Cabanyes el Sindicat Agrícola Cooperativa-Unió d'Agricultors, amb activitats diverses, però que mai no va construir un celler propi. El 1919, en canvi, es va fundar el Sindicato Bodegaagrícola de las Cabañas, per fundar un celler cooperatiu, que es va encarregar a l'arquitecte Cèsar Martinell, que va fer una de les naus longitudinals que havia previst més una altra de transversal al darrera; posteriorment s'hi afegí una altra nau al costat de la primera. sembla que les obres van prolongar-se fins el 1921. El 1982, amb la col·laboració de la Diputació de barcelona es van instal·lar tines al pati. Entorn de l'any 2000 va passar a mans privades i continua produint vi.

  4. Celler Cooperatiu de Falset

    Cèsar Martinell i Brunet

  5. Celler del Sindicat de Cooperació Agrària

    Cèsar Martinell i Brunet

    Celler del Sindicat de Cooperació Agrària

    A Gandesa, Martinell té ocasió de dur a la pràctica les seves innovacions estructurals, gràcies a les facilitats donades pels membres del sindicat, que van proposar-li un cap d’obra exclusivament a les seves ordres, una cosa que no havia tingut als altres cellers. Martinell va més enllà de les limitacions que li representen els procediments del país i fins i tot pot disposar d’una sorra que no es trobava a la contrada. La coberta és feta de voltes de maó de pla de tres gruixos, sobre arcs equilibrats. Les voltes estan disposades a diferents alçàries per deixar entrades de llum. L’estructura de Gandesa va ser la més criticada al seu temps, però també va ser la principal impulsora del creixement econòmic del Sindicat Cooperatiu Agrari, ja que un cop acabades les obres se li va encarregar un nou celler a l’altra banda del camí per a una capacitat de 17.000 hectolitres. Les dues construccions van ser concebudes com una totalitat homogènia.

  6. Casa de la Feligresa

    Cèsar Martinell i Brunet

    Casa de la Feligresa

    Obra no gaire coneguda de Martinell qui també va projectar, en aquest municipi, l'edifici del Molí de l'Oli. Aquest edifici d'habitatges, entre mitgeres, esta construït en part sobre els porxos medievals, anomenats popularment "los Perxens", a traves dels quals s'accedeix al seu interior. La façana principal s'aixeca sobre dues arcades de perfil lanceolat. Al primer pis s'obri un mirador de gran riquesa formal. Es interessant el treball en esgrafiats del revestiment exterior, d'estètica modernista.

  7. Celler Cooperatiu de Barberà de la Conca

    Cèsar Martinell i Brunet

  8. Sindicat Agrícola El Soleràs

    Cèsar Martinell i Brunet

    Sindicat Agrícola El Soleràs

    El Sindicat Agrícola del Soleràs és l'edifici civil més interessant de la població i del seu àmbit territorial proper, d'estil noucentista i obra de Cèsar Martinell. Consta d'un volum de gran dimensió de dues plantes, de planta rectangular, amb coberta de teula àrab a dues aigües. Pensant en el sistema de producció, es va aprofitar el desnivell del terreny per aconseguir una planta superior, on hi ha la façana lateral principal, i una planta inferior directament accessibles. L'edifici combina la pedra vista i el maó arrebossat. La pedra, buixardada al bast, apareix a les motllures de les portes i les finestres de la façana lateral principal, a tot el sòcol circumdant i al ràfec coronat als extrems per unes boles ornamentals. A la resta, hi ha maó arrebossat pintat blanc. El més característic, en línia a l'obra de Martinell, són els grans finestrals verticals en arc de mig punt, dividits per pilarets i impostes, i les línies ondulants del coronament de la façana. La bellesa funcional de l'edificació s'ha vist afectada per modificacions estructurals i ampliacions experimentades amb els anys, principalment amb l'addició d'un cos a la façana principal i a la façana posterior. Altrament, als anys seixanta del segle XX se substituí la teulada original i el paviment de fusta. Originalment, el disseny de l'edifici es va orientar a la producció de l'oli: la planta superior era una única sala destinada a rebre i a pesar olives; després passaven a la planta inferior per ser moltes i premsades (es dissenyà per allotjar sis premses) i decantar l'oli, el qual s'emmagatzema en uns dipòsits soterrats, anomenats trulls. Actualment, la planta superior és dividida en múltiples sales on s'ubiquen la recepció i oficines, botiga, magatzem i zona de productes fitosanitaris, emmagatzematge d'olives... A la planta inferior hi ha la fàbrica de l'oli, generadors de vapor, envasat, inferns i zona de magatzem, disgregació i dessecació de la pinyola. L'edifici de la Cooperativa data de 1920 i és obra de l'arquitecte Cèsar Martinell (1888-1973), autor d'un ingent nombre d'edificis agrícoles cooperatius tant a la comarca (Arbeca, l'Albi, Cervià) com arreu de Catalunya (Nulles, Cornudella, Falset, Cabra del Camp...) construïts per impuls de la Mancomunitat de Catalunya entre els anys 10 i 20 del segle XX.?

  9. Sindicat Agrícola de Moja

    Cèsar Martinell i Brunet

    Sindicat Agrícola de Moja

    El Celler Cooperatiu de Moja és situat als afores de Moja, al camí que puja cap al castell d'Olèrdola. Consta de dues naus transversals i una de perpendicular, comunicades per atris de maó. Aquesta última nau és coberta amb teulada a dues vessants sobre encavallades de fusta que recolzen en els murs laterals. De les dues naus transversals, la més exterior, destinada a moll de descàrrega i a sala de premsatge, és coberta amb teulada a una vessant, inclinada cap a la nau veïna, sobre bigues i llates de fusta i solera de rajols; l'altra nau transversal és coberta també amb telada a dues vessants sobre encavallades de fusta que recolzen en arcs molt rebaixats sobre pilars de secció cruciforme: arcs i pilars són de maó. A l'exterior, les dues naus primitives són fetes de pedra irregular amb les obertures de maó vist; les dues portes d'accés a la nau coberta a dues vessants són protegides per una doble marquesina. A l'espai on havia d'anar la nau principal que havia d'allotjar les tines, només se'n van instal·lar al subsòl, separades per un passadís central fet amb arcs parabòlics. Els murs de la nau principal (construïda posteriorment) tenen un sòcol de pedra irregular, amb finestres de ventilació arran de terra) i la resta dels murs arrebossats; hi destaquen les set finestres verticals de la façana principal (que es repeteixen a la principal de les naus primitives), la porta d'arc rebaixat amb marquesina amb volta de maó de pla al cim i la potent cornisa de la teulada a dues vessants; la façana lateral sud té un seguit de finestres triforades. Damunt la porta principal hi ha un plafó ceràmic blanc amb marc blau fosc amb la inscripció Sindicat Agrícola de Moja, amb lletres vermelles i blaves. Al capcer de la façana, un altre rètol duu la data 1921. L'1 de gener del 1921 es va fundar el Sindicat Agrícola de Moja, impulsat pel mestre del poble, Alejo Bertran, la Unió de Vinyaters de Catalunya i els tècnic de l'Estació Enològica de Vilafranca del Penedès, i per Josep Mestre Comas, que en fou el primer president.estava format per pagesia i algun propietari mitjà. A Moja existia també el Sindicat D'Agricultors de Sant Jaume de Moja. El 19 de febrer del mateix any, es va instituir la secció de viticultura, es van comprar uns terrenys per fer-hi el celler i se n'encarregà el projecte a Cèsar Martinell; el contractista fou Pau Llopart, de Moja. El projecte inicial preveia dues naus paral·leles en sentit nord sud, i dues naus perpendiculars a les primeres en sentit oest est; d'aquestes, però, només se'n va construir una, la façana de la qual de cara al nucli vell és la façana principal. A causa dels problemes econòmics, en un primer moment només es van construir les dues naus transversals en sentit nord sud i les tines subterrànies de la nau perpendicular oest est, amb les boques vistes des de fora; el 1929, encara no s'havia acabat aquesta nau. El 1930 es va fer una tanca al voltant del moll de descàrrega. En una de les naus tansversals es van construir quatre cups subterranis, i al soterrani de la nau perpendicular s'hi afegiren més tines; entre 1953 i 1959, s'hi van afegir tines en superfície; el 1983, s'intal·laren tines en superfície al lloc on havia d'anar la segona nau perpendicular.

  10. Celler Cooperatiu de Sant Cugat

    Cèsar Martinell i Brunet

    Celler Cooperatiu de Sant Cugat

    L'edifici construït per Cèrsar Martinell consta d'una gran nau rectangular, per a tines i sala d'elaboració, i d'un cos porticat, adossat a un costat de la façana principal, sense mur divisori, on es van instal·lar cups subterranis, tremuges i el moll de recepció. Per cobrir l'edifici es van usar les voltes de maó de pla, en forma de closca d'ou de tres gruixos dee rajola i disposades a nivells diferents per deixar obertures entre elles. Aquestes voltes es van arrebossar amb ciment pòrtland, com les de Gandesa. Aquestes voltes també es van usar com a plataformes de suport de les tines de superfície, distribuïdes en dues rengleres a cada costat de la nau. La coberta va recolzar sobre grans arcs parabòlics amb els carcanyols alleugerits per pilarets que cobrien les voltes més baixes. La façana estava formada per un gran arc parabòlic cec, a la planta baixa del qual s'obria la porta en arc rebaixat de maó, mentre que a la façana oposada hi havia un gran finestral de cinc obertures verticals i tancat en arc peraltat. Situat a ponent del conjunt monacal, aquest celler, encarregat a l'arquitecte Cèsar Martinell, fou construït a partir de 1921. Ja el 1916 s'havia fundat el Sindicat Agrícola i Caixa Rural, de caràcter molt generalista; pel gener del 1921, es va fundar el Sindicat Vitivinicola i Caixa Rural de Sant Medir, format per arrendataris, parcers i propietaris mitjans.L'arquitecte va idear un celler de grans dimensions del qual, però, només es va bastir una part i es va deixar per a més endavant la resta. El 1936, el celler es va haver de fusionar amb les altres entitats cooperatives de la població. El 1939, en entrar les tropes nacionals,va ser confiscat el patrimoni del sindicat, que no va ser recuperat fins al 1945 amb la denominació de Cooperativa Vítivinícola de Sant Cugat del Vallès. La dècada dels cinquanta significà el màxim esplendor del celler, en què s'arribà a la màxima producció de vi. A l'edifici de Martinell, s'hi havien afegit tres naus sense cap interès arquitectònic. A partir de la dècada dels seixanta l'entitat va fer un retrocés, va esdevenir planta embotelladora i comercialitzadora de diversos productes agrícoles, fins que el 1992, la part de l'antic celler de Martinell fou cedit a l'Ajuntament. El 1994 es van enderrocar les tres naus noves.

  11. Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

    Cèsar Martinell i Brunet

    Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli

    Martinell construeix el celler per al Sindicat Agrícola del Pinell de Brai, amb tot l’entusiasme per col·laborar a augmentar la competitivitat d’aquest sindicat respecte del de Gandesa, amb un celler que ell mateix estava construint simultàniament. Es tracta de quatre naus contigües de 10 x 31,50 metres, una de les quals destinada a almàssera, amb dues plantes, i les altres tres a celler, amb una capacitat de 320 tones d’oli i 22.000 hectolitres de vi. Martinell incorpora passadissos que permeten operar per la part inferior dels dipòsits soterrats. A la façana, les dues naus centrals van ser unides en una nau d’alçària més gran, tal com havia fet a Falset. Els arcs de l’interior van ser afegits davant la insistència dels membres del Sindicat, que veien que a Gandesa s’estaven emprant voltes de maó de pla sostingudes sobre arcs. Martinell decideix donar més vistositat als arcs de Pinell, fent-los de maó de rosca i amb maons afaiçonats.

  12. Cooperativa Agrícola d'Igualada

    Cèsar Martinell i Brunet

    Situat a la zona del Rec, al sector sud d'Igualada, aquest celler és format per una nau rectangular orientada a migdia i alineada longitudinalment al carrer Joan Abad, on hi ha la porta principal, i per una sala amb el moll de recepció i les tremuges, al costat nord de la nau i més elevada. La premsa d'oli és al costat de la sala de màquines. La nau i la sala són comunicades per tres arcs de mig punt amb els arrencaments graonats i suportats per pilars de secció quadrada, tot de maó emblanquinat. Al soterrani hi ha arcs parabòlics. La nau és coberta per teulada a dues vessants sobre encavallades de fusta. Les tines es distribueixen en dues fileres paral·leles ran de les parets longitudinals i separades per un ampli pas on hi ha les boques del cups subterrànis. La façana principal, més senzilla que les altres cellers de Martinell però amb una concepció similar, és organitzada en tres zones superposades: la zona inferior és formada per un sòcol de pedra, on s'obren petites finestres de ventilació del soterrani, rematada per un fris de maons en dents de serra; la zona intermèdia, cega, és de paredat; la zona superior és formada per un seguit de finestres de triple arc, el central rodó i els laterals rampants, sobre una línia d'imposta seguida i trencaaigües lobulat. La porta d'accés, d'arc de mig punt, és emmarcada per fileres de maó, amb l'intradós i l'extradós graonat; per la part superior és coronada per un potent guardapols de maó en dents de sera La façana és rematada per una cornisa motllurada amb rajola borda i dentellons. Si el comparem amb d'altres cellers cooperatius trobarem que aquest és una mica pobre tant en la construcció, com en l'ornamentació, si és que en l'arquitectura de César Martinell aquests dos conceptes poden anar separats. Cal remarcar els arcs catenaris que es troben en el soterrani, així com els arcs que separen el molí de les tines, aquestes amb un suport molt típic dintre de les estructures de César Martinell. El totxo és l'element bàsic amb el qual, amb gran habilitat constructiva, César Martinell fa quasi tots els seus treballs. El 1918 es va fundar la Cooperativa Agrícola d'Igualada, amb la finalitat d'unir esforços tant per a la compra de productes per al camp com pervendre'n sense haver de passar per intermediaris. El 1919 ja tenia uns terrenys entre els carrers del Portal i de Joan Abat per construir-hi un celler; però només arribà a construir un magatzem de palla. El 1921, una altra entitat, el Sindicat de Vinyaters, va dur a terme la construcció d'un celler als terrenys abans esmentats, cedits per la Cooperativa. Les dues institucions -Cooperativa i Sindicat- es van fusionar el 1922. El 1921 el celler ja era fet; i el 1927 s'hi va instal·lar un trull amb una premsa d'oli. Després de la Guerra Civil, el sindicat es va convertir en la Hermandat Sindical de Labradores y Ganaderos.

  13. Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant

    Cèsar Martinell i Brunet

  14. Farinera de Cervera

    Cèsar Martinell i Brunet

    Farinera de Cervera

    La tasca de Martinell en aquesta obra consisteix a pensar un contenidor arquitectònic capaç d’allotjar la maquinària necessària per a la producció de farina, els plànols de la qual li foren subministrats per l’empresa suïssa Maillart. Martinell pensa un edifici de tres plantes amb entramats de ferro i terres de fusta, tancat amb pedra del país, fàcil d’escairar i de dibuixar-hi les decoracions de l’exterior. El programa preveia la construcció d’un dipòsit d’aigua elevat, que es va construir sobre voltes de maó de pla reforçades amb dos gruixos de rajola, formant una torre amb una cúpula semiesfèrica a la part central.

  15. Celler Rocafort de Queralt

    Cèsar Martinell i Brunet

    Celler Rocafort de Queralt

    L'edifici consta de tres naus rectangulars paral·leles amb cobertes de teula a dues vessants sobre encavallades de fusta. L'interior es resol amb arcs parabòlics alleugerits de maó de pla, amb els carcanyols calats amb pilarets. Les tines eren de ciment armat i es va fer servir la volta a la catalana per a múltiples aplicacions. La façana principal destaca per la seva monumentalitat, aconseguida mitjançant un joc de textures i certs detalls decoratius. La seva composició està ordenada en tres nivells segons les textures i materials utilitzats: un primer nivell o sòcol de pedra en el qual s'integren les finestres baixes de ventilació i les portes d'accés (emmarcades amb carreus de pedra i arc de mig punt, tret de la de llevant, en què l'arc és rebaixat); un segon nivell de parament llis on es troben les finestres superiors, fetes amb maó col·locats a plec de llibre (formades per un seguit de finestres verticals englobades sota un gran arc trevolat), i on destaca el fris ceràmic amb el nom del sindicat , i un tercer nivell de coronament de l'edifici. La façana de ponent segueix la mateixa pauta compositiva. A la façana de llevant (de 1947), el primer nivell no existeix. És especialment notable el dipòsit d'aigua, molt simple, construït el 1947 (que en va substituir un d'anterior), sostingut per tres paraboloides hiperbòlics de maó suportats per tres pilars de secció triangular que, a mesura que van adquirint alçada, es transformen en un hexàgon. Ja en aquest primer celler, Martinell va utilitzar els arcs equilibrats amb els carcanyols calats que es van convertir en habituals en les seves obres agràries. El Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt és situat al sud del poble del mateix nom, a peu de la carretera. L'any 1915, a Rocafort es va fundar la Societat Agrícola Recreativa. Poc després la Societat va adquirir uns terrenys amb la finalitat de construir-hi un celler. La entitat, però, va haver de crear una secció de Vinicultura, amb la incorporació dels propietaris, i constituir-se en Sindicat. Va ser construït per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet a partir de 1918, per encàrrec, en origen, de la secció de viticultura del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Rocafort de Queralt. Va ser el primer celler fet per Martinell (en un llenguatge de transició del Modernisme al Noucentisme) i l'únic que va disposar d'ajut econòmic de la Mancomunitat de Catalunya, concretament, de la Caixa de Crèdit Comunal. El projecte es definí en dues fases: en la primera es plantejà la construcció de dues naus de tines, una nau transversal, d'elaboració i el moll de descàrrega, així com un dipòsit d'aigua; en la segona el projecte es completà amb una nau paral·lela a les de tines ja existents, s'amplià la d'elaboració i el moll de descàrrega. Aquestes dues fases, però, es materialitzaren en tres etapes constructives: el 1918, es construí una nau d'estibatge, una d'elaboració, el moll de descàrrega i un dipòsit d'aigua; el 1931, es completà la primera fase del projecte amb la construcció de la segona nau; finalment, el 1947, es dugué a terme la segona fase del projecte i se substituí el dipòsit d'aigua per un de nou. Tractant-se de la primera obra agrarioindustrial de Cèsar Martinell, el celler li serví alhora d'assaig tecnicoconstructiu i de plataforma professional. El projecte d'aquest celler aporta quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es converteixen en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres baixes per a la ventilació de les naus (per facilitar la sortida de l'àcid carbònic), els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes. Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny s'anirà repetint en tots els altres cellers. Aquest edifici, i en conjunt els cellers d'aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interrumput per la Guerra Civil. Al celler de Rocafort, Martinell ja defineix els trets arquitectònics que aniran apareixent en gran part dels edificis agraris que projectarà entre 1919 i 1924: naus de tipus basilical, la majoria amb arcs equilibrats, i façanes monumentals.

  16. Casa Domingo

    Cèsar Martinell i Brunet

  17. Magatzem Steiner

    Cèsar Martinell i Brunet

  18. Casa Miró

    Cèsar Martinell i Brunet

    Edifici de planta en forma de L. Ocupa el xamfrà d'un solar que recull així mateix els edificis industrials de les Caves Miró. Presenta una estructura complexa i simètrica, organitzada a l'entorn del jardí. El cos central consta de planta baixa i pis amb porxo i balustrada superior. Les ales laterals també consten de planta baixa i pis; a la planta baixa s'obren un seguit d'arcades sostingudes per columnes i el primer pis està lleugerament enretirat respecte al pla de la façana. Té dues torres als extrems i un cimbori a l'eix central de simetria. Les cobertes són de teula àrab. Hi són elements remarcables dintre del llenguatge noucentista utilitzat per l'arquitecte els arcs de mig punt, les columnes clàssiques, els balustres, els gerros i les boles de coronament. Té un paral·lel directe en el Palau de les Arts Gràfiques de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, per la disposició de la planta i també per la solució del porxo d'entrada i el tractament dels volums. La Casa Miró es troba situada a l'eixample del carrer de la Diputació, al costat de l'edifici de les Caves Miró, edificat pocs anys abans. El projecte, conservat a l'arxiu de l'Ajuntament, data del mig de 1929, tot i que no va ser aprovat fins el 13 de juny de 1932. La realització de l'obra fou encarregada a l'arquitecte Cèsar Martinell, que el 1929 ja havia dirigit la construcció de les caves.

Arxiu (11)

  • Perspectiva del vestíbul del Sindicat Agrícola de la Farinera de Cervera.

    Dibuix

    Perspectiva del vestíbul del Sindicat Agrícola de la Farinera de Cervera.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós rètol de façana del Celler Rocafort de Queralt.

    Plànol

    Esbós rètol de façana del Celler Rocafort de Queralt.

    © Arxiu Històric del COAC

  • Esbós secció dipòsit d'aigua del Celler Rocafort de Queralt.

    Plànol

    Esbós secció dipòsit d'aigua del Celler Rocafort de Queralt.

    © Arxiu Històric del COAC

  • Esbós secció Celler Rocafort de Queralt.

    Plànol

    Esbós secció Celler Rocafort de Queralt.

    © Arxiu Històric del COAC

  • Alçat lateral del Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli.

    Dibuix

    Alçat lateral del Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli.

    Dibuix

    Alçat del Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la façana principal del Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli.

    Dibuix

    Perspectiva de la façana principal del Celler Cooperatiu del Sindicat Agrícola i Molí d'Oli.

    Arxiu Històric del COAC

  • Secció del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària.

    Dibuix

    Secció del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana principal del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària.

    Dibuix

    Alçat de la façana principal del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana lateral del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària.

    Dibuix

    Alçat de la façana lateral del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall del nom del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària.

    Dibuix

    Detall del nom del Celler del Sindicat de Cooperació Agrària.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia (100)