Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Escola Sant Jordi

    Marta Gabàs i Gonzalo, Anna Ribas Seix

    Escola Sant Jordi

    El projecte parteix de la premissa que havia de ser construït en dues fases. La primera fase incloïa les aules de preescolar i el gimnàs, i la segona fase la resta de les dependències. Els cossos corresponents a totes dues fases havien de quedar clarament separats. L’escola manté una rigorosa regularitat en planta, mentre que la secció presenta una complexa combinació de cobertes per tal de permetre l’entrada de la llum del sud a les aules, i de la llum del nord al gimnàs. Les façanes laterals reflecteixen estrictament els perfils creats per la secció. Una de les cobertes inclinades és de vidre i esdevé un porxo que fa d’entrada, entre els dos cossos principals de l’escola. L’edifici queda construït per cinc parets de càrrega que donen lloc a quatre crugies, les quals permeten un repartiment ordenat de les diferents parts del programa.
  2. Casa Lladó

    Marta Gabàs i Gonzalo, Anna Ribas Seix

    Casa Lladó

    La casa és a la part alta d’un petit nucli de població dels Pirineus, enclavat en un terreny en vessant, amb carrers costeruts que pugen en ziga-zaga. El solar es troba a la confluència de dos carrers, al límit del poble, de manera que a la part posterior comença el camp obert. La casa adopta una configuració lleugerament còncava, mirant a la bona orientació i deixant una era plana davant de la façana principal. Es tracta d’una sola crugia formada per gruixuts murs de pedra, si bé el mur del davant es fragmenta en dues traces que defineixen un tram més ample i un tram més estret. Al punt de fractura d’aquesta façana se situa la porta d’entrada. La crugia estreta s’adapta al programa del dormitori principal, mentre que la crugia ampla acull la sala d’estar i la cuina. La planta superior adopta el caràcter d’unes golfes aptes per a usos diversos, la qual cosa permet acollir un gran nombre d’estadants durant les temporades de vacances. Darrere la casa, un talús artificial evita la construcció d’una paret de contenció i permet airejar les estances de la planta baixa per la part posterior. La coberta segueix l’orientació de la corba, cap a l’era, tancada amb un sistema de murets que enllaça amb la morfologia de la resta del poble.
  3. Biblioteca Districte 3

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Carles Casamor i Maldonado, Pere Joan Ravetllat i Mira, Manuel Ribas i Piera, Carme Ribas i Seix, Anna Ribas Seix

    Biblioteca Districte 3

    El solar està situat sobre un marge del torrent de Vallparadís, amb façana al carrer Germà Joaquim, en una àrea que correspon a la Fase Quarta del Parc de Vallparadís. La biblioteca s’adapta a la urbanització d’aquest espai i, a més de servir al barri on està ubicada, es converteix en una fita important per al parc. Situat a cavall entre la vorera del carrer Germà Joaquim i una passarel·la que creua el parc, l’edifici pretén donar sentit al desnivell existent entre el carrer i l’esplanada del fons del torrent. Encara que el programa funcional de la biblioteca aconsella un edifici de planta única, es proposa la construcció de dues plantes: una bolcada sobre el parc i que recupera la coberta per espai públic a la cota de la ciutat, i una altra sobre la rasant del carrer Germà Joaquim que es converteix en l’accés principal i garanteix la visibilitat de la biblioteca des de la ciutat. La plaça-mirador, que és en part coberta de la biblioteca, se situa com la prolongació sobre el parc del carrer d’Albinyana. La planta baixa de la biblioteca obre la façana cap a la plaça sense obstaculitzar les vistes sobre Vallparadís. Sobre aquesta planta s’aixeca un nou recinte que amaga les instal·lacions de l’edifici, suporta els rètols de la biblioteca i es converteix en ewl seu element de reclam. En planta baixa es disposa la part més lúdica del programa i que necessita major contacte amb el carrer. D’una banda hi ha la sala d’actes i de l’altra l’àrea d’acollida de la biblioteca amb la zona de revistes, música i imatge. En planta semisoterrani es col·loca la resta del programa, més una zona tancada destinada a biblioteca infantil i una altra per al treball intern. La comunicació entre les dues plantes, a més d’amb un ascensor, es fa a través d’una escala molt visible, situada en un triple espai que rep llum des d’un lluernari superior. Aquest triple espai i un pati interior descobert, serveixen per il·luminar l’àrea infantil, que compta amb molt poca façana exterior. L’estructura es planteja com una retícula de pilars i lloses de formigó. Les instal·lacions es proposen pels falsos sostres que s’han dimensionat generosament i són registrables. El tancament exterior és d’obra vista en tota la envolupant de l’edifici, donant una imatge d’unitat al projecte. En alguns llocs significatius el mateix mur de maó permet la formació de gelosies que relacionen interior i exterior. La gran obertura al parc de la planta inferior, que conté uns elements de brise-soleil, constitueix una excepció que es resol amb formigó vist.

Bibliografia

Societats