Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Manuel Ribas i Piera

  • Manuel Ribas i Piera

  • Manuel Ribas i Piera

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1952. Llicenciat també en Dret per la UB, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, professor de l’ETSAB des de 1956 i catedràtic d’urbanisme del 1965 .Rebé la Creu de Sant Jordi el 2001. Membre del Grup R. Va impulsar projectes en els àmbits de l'arquitectura, l'urbanisme i el paisatgisme com ara el Pla Especial de la Ronda de Dalt (1987), la Rambla del Carmel (1985), els Laboratoris Uriach i el Campus Universitari de la Vall d'Hebron

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Habitatge Unifamiliar a L'Estartit

    Manuel Ribas i Piera

    Habitatge Unifamiliar a L'Estartit

  2. Edifici d'Habitatges Escorial

    Josep Alemany i Barris, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina, Francesc Mitjans Miró, Antonio Perpiñá Sebriá, Josep Maria Ribas i Casas, Manuel Ribas i Piera

    Edifici d'Habitatges Escorial

    La mansana té establerta la típica ordenació d'edificis alineats al llarg dels carrers circumdants amb grans profunditats d'edificació al voltant d'un pati central, en part també edificable. La proposta urbanística va consistir a trencar aquest esquema tancat i obrir l'interior com a espai públic relacionat amb els carrers, intentant, però, no contradir la realitat morfològica d'aquests carrers. És a dir, es va tractar d'unir tres premisses fonamentals: millorar les condicions higièniques dels habitatges en profunditat que es donaven a la urbanització tradicional; integrar l'ús públic els espais interiors de la mansana, trencant la reincidència formal dels carrers; mantenir, no obstant això, el caràcter urbà dels carrers adjacents que pertanyen a una xarxa urbana molt característica d'un barri barceloní. Per a això es van organitzar dos edificis lineals seguint l'alineació de dos carrers i es va obrir l'espai interior cap al carrer Escorial que té un caràcter menys local. Enmig d'aquest espai es va situar l'edifici alt que acumula en alçada bona part de l'edificabilitat de la mansana. Els tipus d'habitatge s'adeqüen a l'evident exigència morfològica general: els edificis lineals agrupen habitatges aparellats amb accés per escala per a cada dues d'elles (de 80 i 90 m2), l'edifici alt correspon a habitatges en dues plantes amb accés per passadissos longitudinals, (100 m2). L'acabat exterior de l'edifici alt és de formigó i rajola blanc i el dels edificis baixos és de maó massís i gelosies ceràmiques.
  3. Laboratoris Uriach

    Manuel Ribas i Piera

    Laboratoris Uriach

    El conjunto se sitúa en una zona irregular del Ensanche barcelonés en la que se combinan vivienda e industria y se ajusta a la volumetría especifica aprobada por el Ayuntamiento en 1956, que fue retocada posteriormente en 1961. La torre de oficinas, de componente vertical, se sitúa en una de las esquinas de la manzana y se separa del suelo para marcar el acceso. El bloque de laboratorios, de composición horizontal y ligeramente curvo, se retira de la calle para crear un patio de aparcamiento protegido por un pequeño talud. Posteriormente se hicieron diferentes ampliaciones hasta completar la manzana con instalaciones destinadas a uso industrial. Actualmente se prevé rehabilitar el conjunto adaptando la torre a viviendas y el bloque a oficinas. La ligereza y la libertad compositiva de este conjunto se deben al uso de una estructura metálica que libera los muros de su condición portante. Este efecto se amplía con el tratamiento de las fachadas, revestidas con piedra caliza blanca, que potencia las superficies como planos abstractos. Las directrices verticales de los pilares metálicos se encuentran con las franjas horizontales de vidrio en el mismo plano. Entre 2002 y 2006 el edificio fue objeto de importantes modificaciones para modificar su uso y albergar viviendas y oficinas, manteniéndose la volumetría y fachadas.
  4. Dispensari Nostra Senyora de Port

    Manuel Ribas i Piera

    Éste es un proyecto que sitúa claramente a Ribas i Piera como miembro fundador del Grup R, un colectivo de arquitectos catalanes que pretendía rescatar y dar continuidad a la arquitectura del movimiento moderno que se había empezado a desarrollar durante la Segunda República. Representa un fiel reflejo de las ideas constructivas y compositivas de los CIAM y el GATCPAC: planta libre, fachada libre, ventanas alargadas y un contraste muy acentuado entre los muros blancos de las fachadas y las carpinterías negras. El edificio se emplaza en un solar triangular muy irregular y queda unido funcionalmente a través del patio interior de manzana con la parroquia de Nostra Senyora de Port, que lo gestiona. Este patio interior se encuentra más de media planta por debajo del nivel de la calle, lo que determina la sección del proyecto: la planta superior queda un poco más elevada que la calle y se accede mediante unos peldaños sin contrahuella, mientras que la planta inferior queda al mismo nivel que el jardín interior y se apropia de la luz de la calle con unas ventanas a ras de acera. La estructura es de pilares y jácenas de acero con envigado de hormigón armado y bovedillas cerámicas tradicionales. La cubierta es de fibrocemento y está preparada para trasladarla sobre la nueva planta que proponía el proyecto original y que no se llegó a construir.
  5. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Edifici d'Habitatges Escorial

    Josep Alemany i Barris, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina, Francesc Mitjans Miró, Antonio Perpiñá Sebriá, Josep Maria Ribas i Casas, Manuel Ribas i Piera

  6. Fàbrica Devesa

    Manuel Ribas i Piera

    Este complejo industrial está situado en una zona agrícola, rodeado de viñedos para la producción de vinos y cavas, y se completa con tres viviendas para el personal directivo permanente. La organización de las piezas va de atrás hacia adelante según las necesidades de la producción, dejando en primer término el edificio de la torre de trituración, donde acaba la elaboración y salen las mercancías. La presencia de esta torre permite identificar el complejo desde la carretera. Aunque no había ningún tipo de problemas para disponer de materiales como el hormigón armado y pretensado, se decidió construir el conjunto según los presupuestos del Grup R, que trataban de recuperar los materiales y los valores locales. Aunque se recurre a los valores de la construcción tradicional, los criterios de composición son extremadamente abstractos. El complejo viene caracterizado por la austeridad en el uso de los materiales y por la combinación de volúmenes prácticamente ciegos. El cuerpo vertical de la trituradora contrasta con el horizontal de la fábrica y aporta el elemento plástico principal al conjunto. Destaca la simplicidad y la abstracción en la composición de los huecos, que están sometidos a variaciones visuales muy refinadas.
  7. Casa Cendrós

    Manuel Ribas i Piera

    Casa Cendrós

    El programa inclou l’ús de la planta baixa per a locals comercials, un habitatge de lloguer i l’habitatge de la família propietària. Aquest darrer se situa a doble alçària a l’última planta, de manera que l’habitatge de lloguer queda a l’entresòl. Les dimensions estretes del solar i les complexes servituds de les circulacions fan que es disposin dues caixes d’escala jerarquitzades i s’opti per reservar espais compartits, com ara els dormitoris de tots dos habitatges o el garatge de la planta baixa. La configuració externa de la casa reflecteix el caràcter del programa, que ofereix una imatge insòlita entre els edificis dels voltants.
  8. Habitatges Marina

    Manuel Ribas i Piera

    Habitatges Marina

  9. Llibreria PPC

    Manuel Ribas i Piera

  10. Biblioteca Districte 3

    Ravetllat-Ribas Arquitectes, Carles Casamor i Maldonado, Pere Joan Ravetllat i Mira, Manuel Ribas i Piera, Carme Ribas i Seix, Anna Ribas Seix

    Biblioteca Districte 3

    El solar està situat sobre un marge del torrent de Vallparadís, amb façana al carrer Germà Joaquim, en una àrea que correspon a la Fase Quarta del Parc de Vallparadís. La biblioteca s’adapta a la urbanització d’aquest espai i, a més de servir al barri on està ubicada, es converteix en una fita important per al parc. Situat a cavall entre la vorera del carrer Germà Joaquim i una passarel·la que creua el parc, l’edifici pretén donar sentit al desnivell existent entre el carrer i l’esplanada del fons del torrent. Encara que el programa funcional de la biblioteca aconsella un edifici de planta única, es proposa la construcció de dues plantes: una bolcada sobre el parc i que recupera la coberta per espai públic a la cota de la ciutat, i una altra sobre la rasant del carrer Germà Joaquim que es converteix en l’accés principal i garanteix la visibilitat de la biblioteca des de la ciutat. La plaça-mirador, que és en part coberta de la biblioteca, se situa com la prolongació sobre el parc del carrer d’Albinyana. La planta baixa de la biblioteca obre la façana cap a la plaça sense obstaculitzar les vistes sobre Vallparadís. Sobre aquesta planta s’aixeca un nou recinte que amaga les instal·lacions de l’edifici, suporta els rètols de la biblioteca i es converteix en ewl seu element de reclam. En planta baixa es disposa la part més lúdica del programa i que necessita major contacte amb el carrer. D’una banda hi ha la sala d’actes i de l’altra l’àrea d’acollida de la biblioteca amb la zona de revistes, música i imatge. En planta semisoterrani es col·loca la resta del programa, més una zona tancada destinada a biblioteca infantil i una altra per al treball intern. La comunicació entre les dues plantes, a més d’amb un ascensor, es fa a través d’una escala molt visible, situada en un triple espai que rep llum des d’un lluernari superior. Aquest triple espai i un pati interior descobert, serveixen per il·luminar l’àrea infantil, que compta amb molt poca façana exterior. L’estructura es planteja com una retícula de pilars i lloses de formigó. Les instal·lacions es proposen pels falsos sostres que s’han dimensionat generosament i són registrables. El tancament exterior és d’obra vista en tota la envolupant de l’edifici, donant una imatge d’unitat al projecte. En alguns llocs significatius el mateix mur de maó permet la formació de gelosies que relacionen interior i exterior. La gran obertura al parc de la planta inferior, que conté uns elements de brise-soleil, constitueix una excepció que es resol amb formigó vist.

Bibliografia

Societats