Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1885. Tingué a Elies Rogent de professor a l’Escola d’Arquitectura per al que va treballar en la direcció d'obres de les instal·lacions de l'Exposició Universal de 1888, sobretot en el cafè-restaurant de Lluís Domènech i Montaner. Realitzà obres com els panteons La Riva a Barcelona o l’Arús a Vilassar de Mar; la Granja Garcia (1899) i l'Església a Cervelló, la Casa Gomis al Papiol, o la Casa Sicart a Barcelona

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (11)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (11)

  1. Palau Montaner

    Josep Domènech Estapà, Lluís Domènech i Montaner, Antoni Maria Gallissà Soqué

    Palau Montaner

    El Palau Montaner, de l’editor Ramon Montaner, es va començar a construir l’any 1889 sota la direcció i projecte de Josep Domènech i Estapà. Però per desavinences amb el propietari, aquest el va acabar encarregant al seu nebot Lluís Domènech i Montaner. Domènech i Montaner no va alterar l’estructura arquitectònica de vil·la palatina de Domènech Estapà, construïda ja en planta baixa i pis, però sí decidí canviar la decoració prevista tant a les façanes com a l’interior. Tal i com es pot observar a les fotografies i els plànols del llegat Domènech, una de les intervencions en l’exterior va consistir en introduir un potent ràfec a coberta i un fris ceràmic a la part superior ricament decorat. El fris decoratiu tenia elements ornamentals de pedra i elements ornamentals de ceràmica vidriada i de reflexos metàl·lics amb motius florals, heràldics i referències a la impremta. Pel que fa a l’interior, va dissenyar un majestuós vestíbul amb una escala imperial cobert amb una espectacular claraboia de vitrall que inunda l’espai de llum natural. Tot palau està decorat amb mosaics, escultures, vitrall, entapissats i cortinatges i ebenisteria realitzades en col·laboració amb Eusebi Arnau, Antoni Rigalt i Gaspar Homar entre d’altres. També va comptar amb l’ajuda del seu col·laborador i amic Gallissà. Actualment és la seu de la Delegació del Govern a Catalunya.
  2. Can Garcia

    Josep Font i Gumà, Antoni Maria Gallissà Soqué

    Can Garcia

    Mansió senyorial d'estil modernista, de planta quadrada amb baixos i dues plantes i una torreta capçada per una agulla cònica coberta amb ceràmica vidriada. El portal és de mig punt amb dovelles molt amples de pedra, igual que els emmarcats de les finestres. Aquestes són d'estil neogòtic. Els murs són de pedra i parts de rajola. Les façanes estan decorades amb gàrgoles. La coberta és de teula amb additaments de vidriats als careners i les franges, i la cornisa està treballada amb arcades d'obra vista i majòliques. El terrat té uns acabats amb merlets i dues xemeneies. A la torre hi ha un rètol de ceràmica verda amb el nom del promotor, "Garcia". La decoració de la construcció s'inspira en elements del gòtic i de l'arquitectura rural catalana. A l'interior de l'immoble hi ha una gran escala amb graons de pedra i marbre; el tram final és de fusta. Complet el conjunt un jardí al voltant de la casa, així com edificacions annexes no adossades. Els terrenys de la finca pertanyien anteriorment al mas Font. Frederic García Illa, propietari dels terrenys i fabricant de ciments de Vallirana, va encarregar la construcció d'aquest edifici l'any 1899 com a habitatge -no com a explotació agrícola, malgrat el nom de "granja". L'arquitecte va ser Antoni Maria Gallisà i les obres van acabar l'any 1900. Els baixos estan treballats per l'arquitecte Josep Font i Gumà. La casa i el conjunt foren adquirits per Joan Giménez Yebra als anys 60 del segle XX.
  3. Can Pedrerol de Baix

    Antoni Maria Gallissà Soqué

    Can Pedrerol de Baix

    Casa pairal, és de 1640 i fou restaurada a principis del segle XX seguint les directrius modernistes. Fou ampliada amb un cos adossat i es caracteritza pel treball en totxo que li dóna un gran caràcter decoratiu. També s'han utilitzat elements de ceràmica. Aquesta decoració es centra sobretot en la composició de finestres. La coberta és de faldó. Al costat de la casa hi ha un celler de tipus modernista amb arcs d'entrada i arcs interiors de pedra, i a la mateixa finca, trobem la petita ermita de Sant Quintí.

Arxiu

  • Perspectiva de la decoració interior del Palau Montaner.

    Dibuix

    Perspectiva de la decoració interior del Palau Montaner.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la decoració interior del Palau Montaner.

    Dibuix

    Esbós de la decoració interior del Palau Montaner.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior del Palau Montaner.

    Dibuix

    Perspectiva de l'exterior del Palau Montaner.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!