Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

En Imatges

  • Lluís Domènech i Montaner

Memòria

Barcelona, 30/12/1849 - 27/12/1923. Títol d'arquitecte: 1873. El juny de 1870 obtingué la llicenciatura en Ciències Exactes per la Universitat de Barcelona , i el 1873 acabà la carrera d’arquitecte a la Reial Acadèmia de San Fernando a Madrid amb la qualificació d’excel·lent. Més endavant va ocupar una càtedra a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. Cal destacar les seves facetes com a arquitecte, polític i historiador. De jove va ser membre de la Jove Catalunya i del Centre Català i, l’any 1887, va ingressar a la Lliga de Catalunya de la qual fou president el 1888. Posteriorment, ingressà al Centre Nacional Català (1899) i més tard, a la Lliga Regionalista (1901). Com a periodista col·laborà a diverses publicacions com “La Renaixença”, “Lo Catalanista”, “Revista de Catalunya” i “La Veu de Catalunya”. Més endavant va fundar “El Poble Català”. El 1901 fou un dels diputats triomfadors de la candidatura anomenada “dels quatre presidents”, i resultà reelegit el 1903, però el 1904 , desencantat, abandonà la política per dedicar-se a la investigació arqueològica i a la història. Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona 1888, va tenir l’oportunitat de construir les primeres obres que el farien popular com ara el Gran Hotel Internacional (alçat per la dita exposició), o el restaurant del Parc de la Ciutadella (anomenat Castell dels Tres Dragons i actual Museu de Zoologia). També construí d'altres edificis monumentals, en un estil molt personal i innovador, fets de maó, ferro forjat i decorats amb ceràmica envernissada policroma, amb abundor de temes florals. El conjunt de la seva obra arquitectònica fa de Domènech i Montaner una de les màximes figures del modernisme mundial. Les seves construccions més emblemàtiques són l’Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música Catalana.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Editorial Montaner i Simón

    Lluís Domènech i Montaner

    Editorial Montaner i Simón

    L’edifici aplica els procediments de l’arquitectura industrial a un programa amb un elevat grau de fragmentació. Les dependències dels tallers se situen en una planta semisoterrada que arriba fins al fons del solar. L’entrada queda enfasitzada per un cimbori octogonal que proporciona llum zenital i la connecta visualment amb l’altell de les oficines. El segon tram es destina a l’arxiu, configurat en una U al voltant d’una claraboia central. El conjunt constitueix una estructura de pilars i bigues de fosa disposats en sectors ben diferenciats, i una façana de fàbrica de maó amb sis grans obertures vidrades. El dibuix de la façana adopta els motius filigranats propis de l’arquitectura islàmica, un dels referents principals de l’època. La disposició de les obertures genera nombroses visuals en sentit vertical i crea uns efectes de llum i d’espai que anticipen els interessos propis de l’arquitectura moderna.
  2. Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888

    Lluís Domènech i Montaner

    Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888

    L’edifici posa de manifest uns nous valors arquitectònics en el marc de la primera Exposició Universal. Es tracta d’una gran sala destinada a menjador i un cafè a la planta baixa, una capsa rectangular amb les façanes doblades, de manera que la imatge exterior de l’edifici es modela amb independència dels requeriments interiors. Les quatre cantonades s’emfasitzen mitjançant quatre torres amb els coronaments diferents. L’estructura respon a una aplicació rigorosa de la fàbrica de maó i el ferro, protagonistes de la nova arquitectura. També es resol amb claredat la relació entre l’ornamentació i l’estructura: els merlets del mur exterior fan la volta a l’edifici acompanyats d’uns escuts de ceràmica vitrificada amb inscripcions hermètiques. Es tracta del primer edifici-manifest del modernisme, que mostra algunes pautes que més tard d’altres arquitectes aplicaran a programes més complexos.
  3. Biblioteca Pere Gual i Pujadas

    Lluís Domènech i Montaner

    Biblioteca Pere Gual i Pujadas

    L'edifici consta de dues plantes, amb façana a la Riera de Sant Domènec i al carrer Ample. Té una torratxa a la primera planta, sostinguda des de la planta baixa per una columna exempta rematada, al capdamunt, per un llanternó Un balcó, amb barana de ferro forjat recorre tot l'edifici a nivell del primer pis. A la façana de la Riera de Sant Domènec, el balcó adquireix més importància a l'indret on s'obre una gran vidriera, sobre la qual hom pot veure una gran rosassa L'exterior del Casino era decorat amb pintures que representaven motius heràldics, sanefes i referències literàries, així com elements iconogràfics propis del nacionalisme català. Especialment aquestes darreres foren embreades en moments difícils i presenten un aspecte llastimós. Situat al carrer Ample, núm. 2, cantonada amb el carrer de Sant Domènec, el Casino o Ateneu Obrer de Canet de Mar s'ubicava en l'encreuament de les quatre vies més importants de la Vila "El Casino" va ésser la seu de la LLiga Regionalista i el principal exponent d'una revitalització social,cultural i política que caracteritzà una època Construït per Domènech i Montaner el 1887, fou seu de l'Ateneu Obrer fins el 1939,en què passà a ser-ho d'"Educación y Descanso" El Casino o Ataneu de Canet s'inclou dins del grup de primeres obres deDomènech i Montaner, i és una mica anterior a la realització del "Castell dels Tres Dragons" per a l'Exposició Universal de 1888. Recentment l'edifici ha estat adquirit per l'Ajuntament.
  4. Gran Hotel Internacional

    Lluís Domènech i Montaner

  5. Masia Rocosa

    Lluís Domènech i Montaner

  6. Palau Montaner

    Josep Domènech Estapà, Lluís Domènech i Montaner, Antoni Maria Gallissà Soqué

    Palau Montaner

  7. Casa Roura

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Roura

    Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis amb teulada a dues vessants i una torre de planta circular adossada a la façana amb coberta cònica. L'edifici és envoltat per un jardí El coronament de les façanes - tant la principal com la posterior - és esglaonat a l'estil de l'arquitectura medieval del Països Baixos Part de la façana principal i la torre angular són resseguides per una balconada que recolza sobre grans carteles d'obra també graonades Tot l'edifici és de maó vist, amb balcons de ferro i cobertes de teules vidriades.Les gàrgoles de la torre - que té un pis més d'alçada - són també de ceràmica vidriada L'entrada principal ha estat mutil.lada per certes reformes en el carrer i la capella que hi havia s'ha subdividit horitzontalment per tal d'encabir-hi dos dormitoris Tanmateix, però, es conserva en molt bon estat el menjador, així com també la galeria alta que el circumda Cal emmarcar l'edifici dins del corrent modernista de reminiscències neogòtiques. La Casa Roura, també dita Ca la Bianga i convertida més tard en la Fonda Canet és situada a la Riera de Sant Domènec de Canet de MarÉs una reforma total de l'antiga casa dels Roura, realitzada per Domènech i Montaner, probablement pel mateix temps que contruïa el cafè-restaurant de l'Exposició Universal del 1888 - Castell dels Tres Dragons -. Ambdós edificis són d'obra vista i presenten una austeritat formal accentuada. Ara s'anomena Fonda Sant Jordi.
  8. Casa Eduard Agustí Saladrigas

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Eduard Agustí Saladrigas

    Edifici de semisoterrani i planta baixa, va ser construït en dues etapes. La segona inclou la torre circular d'accés al terrat.L'interior ha estat modificat. S'hi conserven alguns sòcols de rajola, paviments de mosaic hidràulic, un sostre de fusta amb motius animals, treballs en ferro, etc. El treball es va fer en dues fases, primer la casa i després el consultori. El metge Eduard Agustí encarregà la primera fase de l'habitatge el 1893. Els plànols els va signar per Lluís Domènech i Muntaner, sense que sigui segura la seva total participació en el projecte. La segona fase data de 1898.
  9. Casa Thomas

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Thomas

    La Casa Thomas es una obra de l’arquitecte modernista Lluís Doménech i Montaner construïda entre 1895 i 1898. Originalment era un edifici de tres plantes. En les dues primeres hi havia instal·lat un taller de gravats i a la planta superior la vivenda del seu propietari. La façana de les plantes dedicades a taller té la forma d’un gran arc rebaixat amb un vitrall contínuu protegida per una reixa d’estilitzacions florals. La façana original de la vivenda tenia una columnata jònica. Al terrat hi havia dos cossos molt imagintius, l’un vidriat i coronat amb una cresteria de ferro i l’altre amb un pinacle que sostenia un gran rètol de ferro forjat.
  10. Institut Pere Mata

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura

    Institut Pere Mata

    L’Institut Pere Mata és el fruit d’una iniciativa per adequar l’assistència als malalts mentals als nous procediments terapèutics que estaven sorgint a l’època. Domènech i Montaner entrà en contacte amb la Sociedad Manicomio de Reus a través del seu primer president, Pau Font de Rubinat, coreligionari de la Unió Catalanista. Domènech esbossa a l’Institut els criteris d’arquitectura hospitalària que pocs anys més tard desenvoluparia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona. Proposa un sistema de pavellons repartits per un gran jardí, de manera que cada pavelló pot acollir diferents malalts segons el tipus de malaltia, la classe social o el sexe. Tots els pavellons són d’obra vista amb sòcols de pedra poligonal, i totes les cobertes són de doble vessant, de teula àrab. Els emmarcaments de portes i finestres són de pedra calcària, més o menys treballada. De vegades s’aplica la ceràmica blanca i blava per decorar les façanes. En total són onze pavellons organitzats al voltant d’un pavelló central, tractat més profusament, que acull els serveis generals. Domènech desenvolupà el projecte sobre la base d’un coneixement a fons de les pràctiques terapèutiques i de les necessitats dels malalts.
  11. Castell de Santa Florentina

    Lluís Domènech i Montaner

  12. Casa Rull

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Rull

    És el primer encàrrec que rep Domènech i Montaner a Reus, des que es fa càrrec de les obres de l’Institut Pere Mata. La casa és una capsa profusament articulada en tres façanes: la que dóna al carrer és virtualment simètrica, a excepció del pilar de la cantonada i del balcó de la planta noble; la façana posterior genera una simetria regular a partir d’elements diferents, i el balcó ha esdevingut una barana de ferro lleugera, sobre mènsules que enllacen amb les obertures de la planta baixa. L’ús dels elements arquitectònics en l’articulació dels volums constitueix un clar precedent dels procediments compositius de l’arquitectura moderna.
  13. Casa Navàs

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Navàs

    La casa respon a l’encàrrec de Joaquim Navàs, un important comerciant de teixits que també fou soci fundador de la societat promotora de l’Institut Pere Mata. Navàs volia un edifici ben representatiu per instal·lar-hi el seu negoci i l’habitatge propi. La casa es troba enfrontada a una plaça i fa cantonada amb un carreró estret, la qual cosa porta Domènech a jugar amb la solució de la cantonada. La planta baixa estableix una continuïtat amb les porxades de la plaça, però no continuen al carreró. El pilar de la cantonada genera una composició ascendent que culmina amb l’esvelta torre de la coberta, destruïda durant els bombardejos de l’any 1938.
  14. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

    Lluís Domènech i Montaner

    Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

    El projecte és el resultat de la fusió de l’Hospital de Sant Pau i el vell conjunt gòtic de l’Hospital de la Santa Creu, amb la qual cosa es creava un dels elements de més repercussió urbanística sobre la ciutat. L’hospital ocupa nou illes de cases de l’Eixample Cerdà, en un extrem de l’avinguda Gaudí, amb la Sagrada Família a l’altre extrem. Domènech i Montaner aposta per la mateixa organització en pavellons assajada a l’Institut Pere Mata, si bé creant una estructura concentrada soterrada que evita la dispersió funcional dels pavellons, molt criticada per alguns experts de l’època en instal·lacions hospitalàries. Es tracta d’un conjunt de 46 pavellons situats a l’entorn d’un eix que travessa la gran illa de cases diagonalment. Domènech opera així una lectura oberta i innovadora de l’illa de cases tipus del pla Cerdà. L’estructura dels pavellons està modulada en elements que suporten unes voltes de maó, tot afavorint l’adaptació del sistema murari amb la funcionalitat de cada pavelló. L’eix format per l’avinguda Gaudí representa un conjunt monumental únic, als extrems del qual s’erigeixen dues concepcions gairebé antitètiques del sentit de la nova arquitectura i la seva funcionalitat en les necessitats socials de l’època.
  15. Casa Lamadrid

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Lamadrid

  16. Decoració del Col·legi d'Advocats

    Lluís Domènech i Montaner

  17. Casa Lleó Morera

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Lleó Morera

    El projecte original de Domènech i Montaner contemplava la reforma d’una façana, però va acabar essent un edifici de nova planta. Es tracta del tipus de casa modernista destinat a allotjar els propietaris a la planta noble i deixar dos o tres pisos de lloguer. Domènech posa tot l’èmfasi a trencar la repetitivitat dels ordres verticals per mitjà del treball de la pedra, que en la seva varietat és determinant per definir l’aspecte enormement profús de la casa. L’arquitecte subratlla la cantonada i dóna un caràcter equilibrat a les façanes laterals, que no tenen la mateixa amplària. Si bé atorga un tractament àulic a la planta noble, el tractament dels dos pisos superiors —amb els grans finestrals circulars i el balcó desdoblat— denota una voluntat de dignificar tota la façana. La casa Lleó Morera exemplifica l’ideal modernista de la casa de renda que es mostra a la ciutat amb una imatge carregada de singularitat.
  18. Fonda Espanya

    Lluís Domènech i Montaner

    Fonda Espanya

  19. Palau de la Música Catalana

    Lluís Domènech i Montaner

    Palau de la Música Catalana

    El projecte del Palau de la Música està vinculat a l’obertura de la Via Laietana, en la qual va estar fortament implicat el mateix Domènech i Montaner, i a la fundació de l’Orfeó Català, l’any 1891, per part del compositor Lluís Millet. El Palau se situa a la cantonada de dos carrers estrets, i l’èmfasi de tot el projecte consisteix a fer penetrar l’escassa llum natural a tots els racons de l’interior per mitjà de nombroses mampares policromes que recreen una atmosfera onírica. El gran auditori se situa al primer pis, i s’hi accedeix a través d’una escalinata transversal que divideix tot l’edifici en dues parts i afavoreix l’ús de la planta baixa per a funcions administratives. Domènech decideix tractar amb la mateixa profusió les façanes dels dos carrers, malgrat la seva jerarquia desigual, en una demostració de la seva perícia a l’hora de treballar en emplaçaments desfavorables. La fàbrica d’obra vista, la pedra treballada amb al·legories musicals, les mampares de vidres de colors, tot plegat fa que l’edifici resplendeixi d’una manera especial sota la llum diürna, que penetra fins al gran auditori. L’atenció als aspectes funcionals del programa revelen un Domènech modern que entén l’ornamentació com la culminació necessària d’una obra arquitectònica.
  20. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Guardonat / Premiat
    Casa Lleó Morera

    Lluís Domènech i Montaner

  21. Casa Fuster

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Fuster

  22. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Guardonat / Premiat
    Palau de la Música Catalana

    Lluís Domènech i Montaner

  23. Panteó Font

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura

    Panteó Font

  24. Fàbrica Jover Serra i Cia

    Lluís Domènech i Montaner

    Fàbrica Jover Serra i Cia

    L'edifici projectat per Domènech i Montaner segueix la mateixa estructura que Josep Puig i Cadafalch va fer servir per la veïna fàbrica Carbonell. El projecte constava de dos naus allargades disposades simètricament amb un edifici entre mig que proporcionava l'energia motriu a tots dos edificis. Finalment però, només es va poder construir una nau de 75 metres de llargada per 15 d'amplada, amb un total de 1000 metres quadrats. Un espai diàfan amb una alçada superior als 7 metres. L'estructura és de bigues de ferro disposades perpendicularment a la llargada de la nau formant revoltons amb una coberta a doble vessant. La coberta es sustenta per pilars de fosa situats al centre de la nau. S'accedeix a la nau mitjançant quatre portes, una a cada façana. Es tracta d'una construcció molt sòbria. El lateral de la nau presenta una senzilla motllura decorativa que emmarca les finestres. Els extrems de la nau hi ha a banda i banda de la porta dos grans medallons circulars decorats amb la imatge d'una barca de vela llatina feta de mosaic. El coronament de l'edifici està resseguit per un fris dentat. A les puntes de la nau hi havia dues estances tancades. En una hi havia el magatzem i en l'altra les oficines. La fàbrica Jover, Serra i Cia de gèneres de punt es va fundar l'any 1894. Per aquesta empresa es van associar Isidre Jover Lavera i Francesc Xavier Serra Font i van començar el negoci en una casa del carrer Sant Benet. Cinc anys més tard, donat que les vendes anaven bé, van decidir construir una fàbrica als afores del poble. Van encomanar el projecte a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner que treballà conjuntament amb el seu fill Pere Domènech i Roura. L'obra va començar el maig de 1900 i al setembre es va inaugurar. Malgrat la rapidesa en què es van fer les obres, no es va ocupar la nova fàbrica fins el 1903. El 1909 es va ampliar la fàbrica. De tota manera, però, no es va construir la nau bessona que s'havia projectat inicialment. Es van bastir dos edificis independents, un magatzem i despatx i l'altre per acollir les maquinària. Es tracta de l'únic edifici de caràcter industrial dissenyat per Lluís Domènech i Montaner.
  25. Casa Gasull

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura

    Casa Gasull

    Domènech i Montaner construeix la casa Gasull uns deu anys més tard que la casa Rull, quan la sensibilitat més radical del modernisme havia deixat pas al gust més auster i refinat de la nova moda noucentista. Domènech havia de combinar un edifici d’habitatges de 882 metres quadrats, amb pisos de 8 metres d’alçària, amb els 1.000 metres quadrats destinats al magatzem d’oli i fruits secs que connecta el carrer de Sant Elies amb el carrer de Sardà i Cailà. La casa Gasull manté algunes reminiscències del modernisme més arrauxat en els esgrafiats i mosaics emprats en la decoració, si bé les línies generals són classicitzants, sense temes florals, vitralls ni decoració pètria.
  26. Casa Solà

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Solà

  27. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Guardonat / Premiat
    Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

    Lluís Domènech i Montaner

  28. Modificacions del Pla Baixeras

    Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Ferran Romeu i Ribot

  29. Panteó Família Domènech i Montaner

    Lluís Domènech i Montaner

  30. Casa Domènech

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura, Francesc Guàrdia i Vial

    Casa Domènech

    L'edifici pertany a l'arquitecte Lluís Domenèch i Montaner, que la va construir l'any 1918-1919 amb col·laboració del seu fill Pere i el seu gendre Francesc Guàrdia. A la façana trobem una disposició d'escalinata d'accés a l'edifici i una tribuna a la primera planta. A l'interior trobem elements d'interès com les dues llars de foc, rajoles de vidre, treballs de fusteria i el doble espai a nivell de la primera plantes. La casa presenta una planta en forma de trapezi irregular amb la façana principal situada just al xamfrà. Aquesta es caracteritza per la seva tribuna d'arcs lobulats i un capcer de timpà llis, emmarcat amb maons. A les façanes laterals hi ha finestres coronelles de tradició gòtica en una i balcons amb barana de pedra a l'altra. És de maó vist, amb detalls ceràmics: tot el pis superior és coronat amb una cornisa motllurada. Actualment acull el Museu Domènech i Montaner.

Arxiu

  • Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Dibuix

    Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Dibuix

    Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

Audiovisual

  • Lluís Domènech i Montaner a l'Escola d'Arquitectura

    1:11:02

    Lluís Domènech i Montaner a l'Escola d'Arquitectura

  • Ep. 3 Nets del Modernisme: Lluís Domènech Girbau

    8:48

    Ep. 3 Nets del Modernisme: Lluís Domènech Girbau

Bibliografia