COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres (11)

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia (11)

  1. Font de la Plaça dels Carros

    Josep Font i Gumà

    Font de la Plaça dels Carros

    Font de pedra de base circular amb dos graons, pedestal triangular amb tres piques i tres brocs, un pilar de secció triangular i un coronament escultòric. Les piques estan situades damunt uns elements de suport d'inspiració clàssica. Simulen columnes amb base, fust i capitell decorat. El pilar presenta diverses inscripcions i al coronament hi ha un casc de guerrer, els escuts de Catalunya i el de Vilanova, i fulles d'acant. Inaugurada el 17 de gener de 1893. S'erigí en record de Joaquim Soler i Gustems, que a la seva mort (1891) havia deixat el llegat de 7.500 pessetes per a la construcció d'una font-monument a la seva persona. L'ajuntament va escollir l'emplaçament a la plaça dels Carros i encarregà el projecte a l'arquitecte Josep Font i Gumà. El 5 de juny de 1902, per acord municipal, la plaça adoptà el nom de Soler i Gustems.

  2. Can Miret de les Torres

    Josep Font i Gumà

    Can Miret de les Torres

    Can Miret de les Torres es troba situada al costat del nucli de les Torres. És un edifici aïllat format per planta baixa i dos pisos, amb teulada a dues vessants. La façana, de composició simètrica, presenta a la planta baixa una porta d'accés d'arc de mig punt adovellat i dues finestres emmarcades en maó. El primer pis l'ocupen tres finestres d'inspiració gòtica i al segon, hi ha quatre obertures la forma de les quals ve determinada per una utilització decorativa del maó. Cal destacar el rellotge de sol que hi ha centrat en aquest segon pis, així com altres elements ornamentals que enriqueixen la façana (rajoles i plats de ceràmica valenciana de diverses èpoques i el penell de ferro forjat). El conjunt es completa amb un edifici auxiliar que són unes cotxeres i una tanca. Josep Font i Gumà va construir aquesta casa per al seu germà l'any 1898 i quan aquest va morir, l'arquitecte va passar a ser el propietari. Posteriorment, l'edifici fou venut a la família Miret que encara el conserva.

  3. Can Garcia

    Josep Font i Gumà, Antoni Maria Gallissà Soqué

    Can Garcia

    Mansió senyorial d'estil modernista, de planta quadrada amb baixos i dues plantes i una torreta capçada per una agulla cònica coberta amb ceràmica vidriada. El portal és de mig punt amb dovelles molt amples de pedra, igual que els emmarcats de les finestres. Aquestes són d'estil neogòtic. Els murs són de pedra i parts de rajola. Les façanes estan decorades amb gàrgoles. La coberta és de teula amb additaments de vidriats als careners i les franges, i la cornisa està treballada amb arcades d'obra vista i majòliques. El terrat té uns acabats amb merlets i dues xemeneies. A la torre hi ha un rètol de ceràmica verda amb el nom del promotor, "Garcia". La decoració de la construcció s'inspira en elements del gòtic i de l'arquitectura rural catalana. A l'interior de l'immoble hi ha una gran escala amb graons de pedra i marbre; el tram final és de fusta. Complet el conjunt un jardí al voltant de la casa, així com edificacions annexes no adossades. Els terrenys de la finca pertanyien anteriorment al mas Font. Frederic García Illa, propietari dels terrenys i fabricant de ciments de Vallirana, va encarregar la construcció d'aquest edifici l'any 1899 com a habitatge -no com a explotació agrícola, malgrat el nom de "granja". L'arquitecte va ser Antoni Maria Gallisà i les obres van acabar l'any 1900. Els baixos estan treballats per l'arquitecte Josep Font i Gumà. La casa i el conjunt foren adquirits per Joan Giménez Yebra als anys 60 del segle XX.

  4. Hospital i Asil del Redós de Sant Josep i Sant Pere

    Josep Font i Gumà

    Hospital i Asil del Redós de Sant Josep i Sant Pere

    El conjunt ocupa tota l'illa compresa entre els carrers de Jacas, Marañón, Maragall i Claret. És un edifici aïllat, d'organització complexa, format per dos cossos disposats perpendicularment respecte d'un altre cos central. Inclou diverses dependències, amb inclusió d'una capella i una torre emmerletada. Les cobertes són en general de teula a dues vessants. La construcció presenta obertures de diverses tipologies que es troben emmarcades en maó. Hi ha diversos accessos a l'edifici, que es troba envoltat d'un jardí. A la part posterior, el Redós de Sant Josep ha estat objecte de diverses obres d'ampliació. L' asil del Redós de Sant Josep i de Sant Pere va ser construït l'any 1901, segons projecte de l'arquitecte Josep Font i Gumà. A l'Arxiu Històric de Ribes apareix documentada amb data de 1947, la sol·licitud a l'Ajuntament d'obres d'ampliació de l'edifici, d'acord amb els plànols signats per l'arquitecte Josep Brugal i Fortuny

  5. Esglèsia Sant Esteve de Cervelló

    Josep Font i Gumà, Antoni Maria Gallissà Soqué

  6. Ateneu Barcelonès

    Josep Font i Gumà, Josep Maria Jujol Gibert

    Ateneu Barcelonès

  7. Font de la Farmàcia

    Josep Font i Gumà

    Font de la Farmàcia

    La font de la farmàcia es troba situada enmig de la plaça de la Font (abans de l'Assumpta). Sobre un esglaó circular de pedra s'eleva la base de la font amb planta trilobada que defineix l'estructura del cos inferior, de pedra i maó, amb tres piques. Per damunt d'aquest cos, n'hi ha dos més, de secció circular. El primer, decorat amb trencadís de rajola que correspon a l'emplaçament de les tres aixetes, dues de les quals no són utilitzables actualment; el segon, de rajola predominantment blanca, conté un plafó també de ceràmica, on figura la data del 1906. La font acaba en un cos cònic de trencadís, coronat per un fanal amb base de decoració ceràmica. La construcció d'aquesta font, segons projecte de Josep Font i Gumà, es va realitzar l'any 1906 per commemorar la tramesa d'aigües encanonades que s'havia dut a terme feia poc.

  8. Ciutat Jardí de Ribes Roges

    Josep Domènech Mansana, Josep Font i Gumà, Bonaventura Pollés i Vivó

    El conjunt urbanístic de Ribes Roges està format per carrers paral·lels i perpendiculars a la línia de mar. Queda delimitat pel passeig de Ribes Roges, els carrers de Marcel·lina Jacas, de Legazpi i d'Àlvaro de Bazán i el torrent de Sant Joan, el carrer de Pere III el Gran i gran part de la mansana delimitada pel Passeig i els carrers de Lluís de Requesens, de Pere III el Gran i d'Isaac Peral. Cada illa conté diverses parcel·les ocupades per habitatges unifamiliars envoltats de jardí. Tot i que en conjunt no presenta una unitat estilística, encara conserva alguns dels edificis originals, principalment al sector de mar, que presenten característiques pròpies dels estils modernista i noucentista. Dels exemples més propers al modernisme es conserven la Vil·la Argentina i la Vil·la Montserrat (arquitecte Josep Domènech Mansana); el xalet del Doctor Ribot (Vil·la Esperanza) i la Vil·la Laguarda (ambdues de l'arquitecte Bonaventura Pollés Vivó), i la Vil·la Teresa (Modest Tauler Benítez, arquitecte). I dels xalets més propers al noucentisme destaquen la Vil·la Isabel (de Ramon Frexé Mallofré, de 1910-1912); el xalet Vivancos (obra de Josep M. Miró Guibernau, de 1923); el xalet de Dolors Rutllan (de Manuel Joaquim Raspall Mayol, 1925) i la Vil·la Adelina i els xalets de Joan Robert i de Lluís Pàmies (obres d'Antoni Pons Domínguez, 1923, 1925 i 1926). L'origen de la urbanització de Ribes Roges fou iniciativa de la Sra. Anna Raventós de Saurí, presidenta de l'Empar de Santa Llúcia, institució benèfica que havia de ser la beneficiària dels guanys produïts per la urbanització. També de la vilanovina Marcel·lina Jacas, que posseïa un patrimoni considerable heretat del seu pare i d'un oncle, tots dos indianos, i que va cedir els terrenys rústics de la seva propietat per a la construcció dels xalets per aconseguir fons per al sosteniment de l'entitat. La primera pedra dels 10 primers xalets va ser col·locada l'any 1910. Aquest mateix any, la Junta encarregà les construccions a diversos arquitectes i deixà en mans de l'arquitecte municipal B. Pollés la realització del projecte del Passeig Marítim i el pla general de distribució dels solars. El conjunt es troba desvinculat de la trama urbana de la ciutat. El torrent de Sant Joan i la via del ferrocarril van dificultar des del començament el seu creixement i expansió i quedava fora de l'àmbit que comprenia el "Plano General" de Gumà i Ferran i, per tant, de les directrius d'eixample que fixava el pla. L'any 1917, l'arquitecte municipal Josep M. Miró i Guibernau projectà l'ordenació total del sector d'acord amb la tipologia de ciutat jardí. S'autoritzà la realització del Passeig i es va fer el traçat complet de la trama viària i l'estudi dels enllaços amb la ciutat. L'estudi del traçat dels enllaços, tot i que fou molt correcte, no va ser mai executat per la dificultat que suposava la ubicació de la fàbrica Pirelli. El 1967 un nou Pla d'Ordenació permeté un increment de la densitat constructiva dels edificis, fet que provocà l'abandonament de la idea de ciutat-jardí i l'enderroc dels habitatges originals; aquest fet portà a conseqüència l'enderroc de molts xalets unifamiliars, per ser substituïts per blocs d'apartaments. Com a reacció a aquesta tendència, l'any 1981 fou aprovat un nou Pla General d'Ordenació que intenta protegir aquests habitatges mitjançant la qualificació de Ribes Roges com a "zona de conservació de ciutat jardí".

  9. Hospital de Sant Joan Baptista

    Josep Font i Gumà

  10. Vil·la Palmira

    Josep Font i Gumà

    Vil·la Palmira

  11. Xalet Miramar

    Josep Font i Gumà

    Xalet Miramar

    El Xalet del Nin és una d'aquelles construccions que participen dels llenguatges modernista i noucentista. S'aixeca a l'indret de la punta de Sant Gervasi, entre les platges dels Capellans i d'Adarró i la via del ferrocarril, al final del passeig de Ribes Roges. L'edifici, aïllat, es troba dins d'un recinte emmurallat coronat per una balustrada, aixecat respecte el nivell del passeig. Consta de planta baixa, pis i espai sota coberta a quatre vessants de la que sobresurt una torratxa de planta quadrada amb coberta de pavelló. L'edifici està format per un cos central sobresortit que remarca la part principal d'accés, i per dos cossos en planta baixa que formen un terrat superior amb balconada de balustrada ceràmica. La façana principal està orientada al mar i l'entrada principal es realitza a través d'un pòrtic de tres arcs de mig punt, de pedra, i columnes de fust llis amb base i capitell Els paraments són fets amb pedra carejada, i els balcons tenen balustrada vidriada. La coberta presenta un ràfec perimetral de ceràmica i teula vidriada, i destaca el sistema de ventilació del sota cobert, realitzat amb gelosia amb acabat de ceràmica vidriada. A la façana est hi ha un porxo de dos arcs de mig punt, de pedra, per on tenia accés el servei de la casa. A l'interior, són interessants els paviments hidràulics, de diferents dibuixos i colors, amb composicions modernistes i noucentistes, i els arrimadors de ceràmica vidriada a la planta baixa, de la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat, com també l'estructura de bigues de fusta amb cairons vidriats. El juliol de 1999, la família Díaz Ibáñez, coneguts restauradors vilanovins, van comprar el xalet per fer-hi un hotel de luxe i salons per a banquets. L'any 2003, la propietat sol·licità construir un nou accés al xalet a través d'una escala que el connectés amb la pujada des de la plaça d'Adarró. El projecte de restauració de l'edifici i la nova escala van ser redactats per l'arquitecte vilanoví Josep Maria Pujol Torres.

Arxiu (18)

  • Esbós de planta baixa de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbós de planta baixa de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Planta i alçat d'escala interior de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Planta i alçat d'escala interior de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva porta del pis de baix de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Perspectiva porta del pis de baix de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta per la façana del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbós proposta per la façana del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior. Esbós dels arcs del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Perspectiva interior. Esbós dels arcs del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Perspectiva de l'interior de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de planta de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbós de planta de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat porta del pis de baix de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Alçat porta del pis de baix de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós columnes del portic del pati de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbós columnes del portic del pati de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta per la façana del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbós proposta per la façana del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat arcs pati de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Alçat arcs pati de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de mobiliari de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbós de mobiliari de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de planta segona de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbós de planta segona de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de l'escala de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbós de l'escala de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós proposta per la façana del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbós proposta per la façana del pati d'accés de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva i detalls arcs pati de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Perspectiva i detalls arcs pati de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Esbossos diversos de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Esbossos diversos de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat i detalls arc de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès.

    Dibuix

    Alçat i detalls arc de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès.

    Fons Josep Maria Jujol Gibert / Arxiu Històric del COAC

Bibliografia