Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Arquitecte graduat a l’ETSAB, 2000.

Soci de vora des de l’any 2004.

A part de la tasca professional, ha format part del col·lectiu “aproximacions” que edità un fanzine de propostes d’intervenció urbana entre 2012 i 2015. Ha comissariat i coordinat el simposi internacional “initiating projects” a barcelona, 2010 (ajac – wonderland). Ha dirigit la secció d’arquitectura i urbanisme de la publicació digital alternativa “l’altraveu” entre 2002 i 2004.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (6)

  1. Centre Esportiu Can Ricart

    Vora Arquitectura, Pere Buil Castells, Jordi Fornells, Antoni Riba Galí

    Centre Esportiu Can Ricart

    El complex esportiu municipal can ricart és un edifici situat al cor del Raval sud, una zona amb actuacions importants en els darrers anys. L’equipament és significatiu per a la revitalització del barri en el seu sector tradicionalment més degradat, i ha de contribuir a la integració de tots els sectors socials que habiten en la zona a través del seu ús en les activitats esportives i de benestar. L’edifici completa l’illa compresa entre la Rambla del Raval i els Jardins dels Horts de Sant Pau. Arquitectònicament, l’estratègia del projecte partia d’unes preexistències que el feien especialment complex, doncs el conjunt ha hagut d’integrar dos edificis de prou entitat com el pavelló del raval de l’arquitecte Jordi Farrando (de 1989) i l’edifici industrial del s. XIX de Can Ricart, presumiblement del mestre d’obres Josep Fontserè. El principal esforç dels arquitectes ha estat fer-ne un conjunt funcionalment compacte i coherent a nivell funcional, que volumètricament manté la lectura dels tres cossos diversos que el conformen: els dos edificis existents i la nova construcció que conté la piscina, formalment autònoma. L’edifici de Can Ricart, que estava en bastant mal estat, s’ha rehabilitat amb l’esperit de l’original en les seves característiques més definitòries. S’ha rehabilitat la façana de Josep Fontserè recuperant-ne els colors originals de l’estucat, i s’ha deixat al descobert un espai central de doble altura on la família Ricart tenia la sala de contractació. Aquest espai s’ha rehabilitat amb sensibilitat i una certa discreció. S’ha recuperant un lluernari que hi havia hagut sobre l’espai central. A la resta de façanes, més maltractades per les múltiples intervencions fetes al llarg dels anys per a annexar i enderrocar naus al seu voltant, l’obra ha consistit a recuperar l’ordre de forats original i donar una pàtina unificadora que deixa veure de manera subtil les ferides de la història sobre els seus murs. L’edifici nou és auster en materials i formalment contingut. La façana és de formigó vist, al qual s’ha donat una textura que vol ser un homenatge als inicis de la indústria tèxtil a catalunya en aquesta zona de la ciutat.
  2. Urbanització dels Entorns del Mercat del Born

    Vora Arquitectura, Pere Buil Castells, Antoni Riba Galí

    Urbanització dels Entorns del Mercat del Born

    La urbanització dels carrers del voltant de l’antic Mercat del Born té l’objectiu de donar resposta a les necessitats i potencialitats que l’activació del renovat edifici com a Born Centre Cultural generarà en l’espai públic. Connectivitat i permeabilitat. S’ha eliminat el trànsit del carrer Comerç en el seu tram per davant del Mercat. Es configura un espai de vianants en continuïtat amb la resta del barri fins als límits del Parc de la Ciutadella. Centralitat i identitat. S’ha generat un buit al voltant de l’edifici per tal de respondre a la seva monumentalitat. El paviment és l’element de connexió amb la història i la memòria del lloc. Flexibilitat i funcionalitat. El projecte s’ha definit amb la premissa de propiciar la màxima diversitat d’usos. Amb la posada en marxa del BornCC s’intensificaran els usos existents i n’apareixeran de nous. L’espai diàfan, la plataforma única i el caràcter de plaça potencien aquesta diversitat.
  3. Adeqüació del Jaciment Romà Domus Avinyó per al MUHBA

    Vora Arquitectura, Pere Buil Castells, Antoni Riba Galí

    Adeqüació del Jaciment Romà Domus Avinyó per al MUHBA

    El descobriment d’un jaciment romà al fons d’un edifici municipal, una Domus a la vora de la muralla, ha fet necessari aquest projecte d’adequació per a fer-lo visitable de manera simultània amb l’ús habitual de l’edifici, administratiu públic. S’ha museïtzat l’espai que conté el jaciment, i s’ha redistribuït la planta baixa per a configurar els espais d’aproximació al jaciment des del vestíbul de l’edifici. Espais que tenen un doble ús: circulació i serveis de l’edifici durant la setmana, i avantcambra del jaciment quan aquest està obert al públic. L’aproximació es produeix a través d'una seqüència de vestíbuls que remet al sistema d’articulació dels espais principals de les domus i vil·les. Els vestíbuls, de proporcions sensiblement quadrades i altures canviants, es connecten mitjançant passos de porta gruixuts i baixos que remeten a la massivitat de l’arquitectura romana. Aquesta seqüència d’espais defineix un recorregut circular, amb un fort caràcter escenogràfic, que incorpora elements d’anticipació del contingut del jaciment. Cada vestíbul està situat sobre un estrat diferenciat (extramurs-muralla-intervallum) que es manifesta en paviments diferenciats i en baix-relleus de personatges romans a les parets, acompanyant al visitant. Mitjançant unes escales en la foscor, com un túnel, s’accedeix a un altell longitudinal a mode de mirador, sobreelevat respecte al jaciment. Tot l’espai desapareix, pintat de negre, emergint les restes arqueològiques i una gran pintura mural que hi havia hagut al sostre d’una de les estances. L’altell és un recinte amb paraments de vidre en parets, paviment i sostre, que multipliquen la percepció i amplien l’espai. Les parets i el paviment oculten parts del jaciment i elements interpretatius en exposició que apareixen darrere el vidre en un joc d’il·lusionisme quan s’encén la il·luminació.
  4. Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA

    Finalista. Categoria: Espais Exteriors
    Urbanització dels Entorns del Mercat del Born

  5. Pavelló Ramón i Mar

    Vora Arquitectura, Pere Buil Castells, Antoni Riba Galí

    Pavelló Ramón i Mar

    Un pavelló en una terrassa per a complementar els usos d'un petit apartament. Una segona sala i una habitació-estudi. El pavelló es col·loca transversalment a la terrassa, de proporcions allargades, i la segmenta, tot generant una seqüència d'espais interiors i exteriors que redefineix la manera de viure. L'alineació de les obertures genera una relació visual directe entre espais. La terrassa enclosa entre l'apartament i el pavelló funciona com un pati interior. Un espai controlat, privat, íntim. La forma i la materialitat venen determinades per la condició de construcció efímera i removible i per les limitacions de transport i muntatge. La construcció és en fusta, un sistema de pòrtics i panells, tot formant un volum autònom i sobreposat. La relació compositiva manté la coherència entre estructura i tancament. A l'interior, la franja baixa té un acabat continu, funcional i domèstic. Per sobre d'aquesta, el protagonisme de la fusta, l'estructura aparent com a essència del pavelló.
  6. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Guardonat / Premiat. Categoria: Intervencions Parcials. Inclou Intervencions Interiors i Exteriors, Efímeres o Permanents
    Pavelló Ramón i Mar

Societats

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.