Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Centre Esportiu Can Ricart

  • Centre Esportiu Can Ricart

  • Centre Esportiu Can Ricart

  • Centre Esportiu Can Ricart

  • Centre Esportiu Can Ricart

  • Centre Esportiu Can Ricart

  • Centre Esportiu Can Ricart

  • Centre Esportiu Can Ricart

  • Centre Esportiu Can Ricart

  • Centre Esportiu Can Ricart

  • Centre Esportiu Can Ricart

  • Centre Esportiu Can Ricart

  • Centre Esportiu Can Ricart

  • Centre Esportiu Can Ricart

  • Centre Esportiu Can Ricart

Memòria

El complex esportiu municipal can ricart és un edifici situat al cor del raval sud, una zona amb actuacions importants en els darrers anys. L’equipament és significatiu per a la revitalització del barri en el seu sector tradicionalment més degradat, i ha de contribuir a la integració de tots els sectors socials que habiten en la zona a través del seu ús en les activitats esportives i de benestar. L’edifici completa l’illa compresa entre la rambla del raval i els jardins dels horts de sant pau. Arquitectònicament l’estratègia del projecte partia d’unes preexistències que el feien especialment complex, doncs el conjunt ha hagut d’integrar dos edificis de prou entitat com el pavelló del raval de l’arquitecte jordi farrando (de 1989) i l’edifici industrial del s. Xix de can ricart, presumiblement del mestre d’obres josep fontserè. El principal esforç dels arquitectes ha estat fer-ne un conjunt funcionalment compacte i coherent a nivell funcional, que volumètricament manté la lectura dels tres cossos diversos que el conformen: els dos edificis existents i la nova construcció que conté la piscina, formalment autònoma. L’edifici de can ricart, que estava en bastant mal estat, s’ha rehabilitat amb l’esperit de l’original en les seves característiques més definitòries. S’ha rehabilitat la façana de josep fontserè recuperant-ne els colors originals de l’estucat, i s’ha deixat al descobert un espai central de doble altura on la família ricart tenia la sala de contractació. Aquest espai s’ha rehabilitat amb sensibilitat i una certa discreció. S’ha recuperant un lluernari que hi havia hagut sobre l’espai central. A la resta de façanes, més maltractades per les múltiples intervencions fetes al llarg dels anys per a annexar i enderrocar naus al seu voltant, l’obra ha consistit a recuperar l’ordre de forats original i donar una pàtina unificadora que deixa veure de manera subtil les ferides de la història sobre els seus murs. L’edifici nou és auster en materials i formalment contingut. La façana és de formigó vist, al qual s’ha donat una textura que vol ser un homenatge als inicis de la indústria tèxtil a catalunya en aquesta zona de la ciutat.

Autor: Vora Arquitectura

Autors

Sobre el mapa