Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Adeqüació del Jaciment Romà Domus Avinyó per al MUHBA

  • Adeqüació del Jaciment Romà Domus Avinyó per al MUHBA

  • Adeqüació del Jaciment Romà Domus Avinyó per al MUHBA

  • Adeqüació del Jaciment Romà Domus Avinyó per al MUHBA

  • Adeqüació del Jaciment Romà Domus Avinyó per al MUHBA

  • Adeqüació del Jaciment Romà Domus Avinyó per al MUHBA

  • Adeqüació del Jaciment Romà Domus Avinyó per al MUHBA

  • Adeqüació del Jaciment Romà Domus Avinyó per al MUHBA

  • Adeqüació del Jaciment Romà Domus Avinyó per al MUHBA

  • Adeqüació del Jaciment Romà Domus Avinyó per al MUHBA

  • Adeqüació del Jaciment Romà Domus Avinyó per al MUHBA

  • Adeqüació del Jaciment Romà Domus Avinyó per al MUHBA

  • Adeqüació del Jaciment Romà Domus Avinyó per al MUHBA

  • Adeqüació del Jaciment Romà Domus Avinyó per al MUHBA

  • Adeqüació del Jaciment Romà Domus Avinyó per al MUHBA

  • Adeqüació del Jaciment Romà Domus Avinyó per al MUHBA

  • Adeqüació del Jaciment Romà Domus Avinyó per al MUHBA

  • Adeqüació del Jaciment Romà Domus Avinyó per al MUHBA

Memòria

El descobriment d’un jaciment romà al fons d’un edifici municipal, una Domus a la vora de la muralla, ha fet necessari aquest projecte d’adequació per a fer-lo visitable de manera simultània amb l’ús habitual de l’edifici, administratiu públic. S’ha museïtzat l’espai que conté el jaciment, i s’ha redistribuït la planta baixa per a configurar els espais d’aproximació al jaciment des del vestíbul de l’edifici. Espais que tenen un doble ús: circulació i serveis de l’edifici durant la setmana, i avantcambra del jaciment quan aquest està obert al públic. L’aproximació es produeix a través d'una seqüència de vestíbuls que remet al sistema d’articulació dels espais principals de les domus i vil·les. Els vestíbuls, de proporcions sensiblement quadrades i altures canviants, es connecten mitjançant passos de porta gruixuts i baixos que remeten a la massivitat de l’arquitectura romana. Aquesta seqüència d’espais defineix un recorregut circular, amb un fort caràcter escenogràfic, que incorpora elements d’anticipació del contingut del jaciment. Cada vestíbul està situat sobre un estrat diferenciat (extramurs-muralla-intervallum) que es manifesta en paviments diferenciats i en baix-relleus de personatges romans a les parets, acompanyant al visitant. Mitjançant unes escales en la foscor, com un túnel, s’accedeix a un altell longitudinal a mode de mirador, sobreelevat respecte al jaciment. Tot l’espai desapareix, pintat de negre, emergint les restes arqueològiques i una gran pintura mural que hi havia hagut al sostre d’una de les estances. L’altell és un recinte amb paraments de vidre en parets, paviment i sostre, que multipliquen la percepció i amplien l’espai. Les parets i el paviment oculten parts del jaciment i elements interpretatius en exposició que apareixen darrere el vidre en un joc d’il·lusionisme quan s’encén la il·luminació.

Autor: Vora Arquitectura

Autors

Sobre el mapa