Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

És educador i arquitecte. Actualment organitza el Programa de Màster de CRITICAL ARCHITECTURE de l'ESARQ-UIC com a codirector amb Alfons Puigarnau. És PhD Scholar a la Universitat d'Alacant.
Com a educador és i ha estat Full Visiting Professor en les següents escoles i universitats: professor visitant a la SAM FOX School of Arch de Washington U., Ralph Hawkins Visiting Professor a UTA-TEXAS, Visiting Academic a la Universitat de Queensland, Austràlia, professor associat de Projectes a ETSAB-UPC a Barcelona. Va ser director de programa i coordinador de projectes de grau a l’ESARQ-Universitat Internacional de Catalunya, Barcelona. Llicenciat en Disseny a la Universitat de Harvard en Màster en Arquitectura II i màster a la Universitat de Nova York a Buffalo (NY). Sanmartin és becari per als estudis de postgrau als Estats Units i és llicenciat en Arquitectura i Urbanisme per l'ETSAB-Universitat Politècnica de Catalunya, a Barcelona.

Com a arquitecte, és cofundador d’aZCON ARCHITECTURES SLP amb Guayente Garcia i director que desenvolupa projectes com TEMBO BCN SUITES a Barcelona, la reunió GONJA GHANA SAVANNAH i el Palau de les Comunitats. És soci a aZCON - Kocher Minder ARCHITEKTEN a Thun, Suïssa. Cofundador i co-director amb Elena Cánovas d’aSZ arquitectes, la seva obra inclou edificis públics i privats i espais públics com la Biblioteca Pública de Badalona Can Casacuberta, l'Auditori Rianxo, els edificis CAPUCHINAS per a la Universitat d'Osca, el Sistema de Tramvia de Barcelona o el Museu Etnogràfic d'Astúries a Gijón.

Va ser soci de John Hejduk Arquitecte a Espanya i Project Architect a EISENMAN Architects. Altres col·laboracions professionals inclouen HYBRIDa, Luis Feduchi, José Mª Torres i Ramón Muñoz.
Guardonat amb el FAD, García Mercadal, Écola i altres premis nacionals i internacionals, la bibliografia sobre treballs professionals inclou: “JOHN HEJDUK BUILT” (ASIMETRICAS - ACTAR), “BOMA: 25 anys de pràctica”, “ARQCAT VOL 3”; DAX Nº1; A + U 412; DICCIONARI D'ARQUITECTURA AVANÇAT DE METAPOLIS; BAU 016; GUIA D'ARQUITECTURA a ESPAÑA 1990-2000; QUADERNS nº215, 207, 208, 209; BASA Nº 14; ARQUITECTURA Nº263. La recerca i la bibliografia acadèmica inclou: “PROYECTO i PROCESO. Corredor Ferroviario en SANTS ”; “SECUENCIAS EXTREMAS”, ESARQ-UIC; ETSAB UPC “PROCESO i PROYECTO”; “1A COSA per 2S TIEMPOS - EMPURIES”, ESARQ-UIC; “METAMORFOSI OTRA de BARCELONA”, ESARQ-UIC; “CRÒNICA / RECULL DPA-BCN 2007-2008”, ETSAB-UPC; “13 INCIDENTS 81 INSTRUCCIONES”, ESARQ-UIC; "VENTURI, RAUCH i SCOTT BROWN", Ed. GUSTAVO GILI.

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Reformes i Rehabilitacions
    Reforma de la Masia Burjassènia

  2. Habitatges a Sant Feliu de Guíxols

    Ramon Muñoz i Jordán, Robert Pallí i Vert, Rodrigo Prats i San Roman, Antonio Sanmartín Gabás

    Habitatges a Sant Feliu de Guíxols

    Es tracta de dues intervencions aïllades dins una mateixa illa de cases, que assumeixen el compromís d’ordenar l’espai interior, com també l’accés i la bona il·luminació dels locals de la planta baixa. Amb aquesta intenció, s’obre un pas entre els carrers Bourg de Peage i Fortuny, per mitjà de dues grans rampes trencades en arabesc que ordenen el pati de l’illa. La transformació s’opera mitjançant un sistema obert i entrellaçat de plens i buits que queda reflectit a totes les façanes, ja que els elements estructurals formen unes agrupacions en creu que restitueixen la identitat de cada habitatge i eixamplen cap al carrer els reduïts espais interiors.
  3. Amplicació de la Biblioteca Can Casacuberta

    ASZ arquitectes, Elena Cánovas Méndez, Antonio Sanmartín Gabás

    Amplicació de la Biblioteca Can Casacuberta

    Amb l'ampliació, la Biblioteca Can Casacuberta-Espai Betúlia, passa a tenir 4.800m2 i concreta l'oportunitat de completar els serveis bibliotecaris i constituir-se en un centre cultural de referència a la ciutat de Badalona tant en el foment de la lectura com en la promoció de la creativitat amb la paraula. El Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona ha tutelat la definició del programa i equipament fins a l'entrada en servei del conjunt rehabilitat sobre les naus industrials aixecades en 1907. L'Ajuntament de Badalona (Josep Massot de l'Àrea d'Urbanisme i Habitatge-Millora Urbana i Joan Main de l'Àrea de Cultura) és la propietat que amb diverses interrupcions ha contractat les obres en diverses fases.Poch i Moliner realitzen una primera rehabilitació que arriba a la meitat de les naus.L'any 1996, l'Institut Municipal de Promoció de l'Ocupació (IMPO) encarrega a Antonio Sanmartín G. de Azcón el projecte i direcció d'obra de l'equipament bibliotecari. El 1999 Millora Urbana contracta ASZ arquts. S.L. l'Adequació i Terminació de les obres. La primera biblioteca pública de la ciutat de Badalona va ser fundada el 1929, El 1966 la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona arriba a Badalona amb la inauguració de la Biblioteca Popular de Sant Anastasi. En els anys 50 al dels 70 es produeix el creixement de la població de Badalona. La modernització i automatització de la Xarxa de biblioteques s'inicia el 1992. Algunes estadístiques des de l'any 2000 donen 260.000 visites a les biblioteques per a una població de 210.000 habitants, 50.000 usuaris, 180.000 préstecs i un fons total de 75.000 llibres. L'Espai Betúlia és un equipament vinculat a la Biblioteca de Can Casacuberta, té per missió fomentar la divulgació de la paraula i les lletres en un sentit molt ampli i la seva interrelació amb la resta de les expressions artístiques. L'Espai Betúlia tindrà una clara vocació cosmopolita: Ha de ser una finestra oberta al món que ens acosti a les expressions literàries i orals del mosaic cultural del món. L'estructura de pilars i gelosies de fosa suportaven les encavallades de fusta. El projecte substitueix aquestes encavallades per unes encavallades asimètriques recolzades sobre la gelosies reblades. Les encavallades disposades en acordió queden fixades entre si pels extrems i permet forma les obertures a nord-oest i sud-est. El vidre és vertical. La llum és suma de freda i càlida La radiació directa es trosseja abans d'arribar als plans de treball. Els pilars de fosa només suporten la coberta. L'hemeroteca del nivell intermedi descansa sobre les potes primes dels buits romboïdals de la llosa de formigó i deixen caure la llum. Són també paraments tècnics (llum, aire, millora acústica, dades...). Totes les superfícies de fusta de ucume, avet i xapa galvanitzada són perforades. El sostre de formigó s'ha encofrat sobre canyís per evitar rebots. El sòl és continu de magnesita d'alta duresa superficial. La coberta està acabada en zinc.Com a autors del projecte, afegim el nostre reconeixement a l'excel lent disposició de Construccions Sabater i dels industrials que van intervenir. En especial a Juan López que va ser el sastre que aplantilla i va cosir el mantell geomètric de zinc de la biblioteca.

Bibliografia (16)

Societats

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.