Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Arriola & Fiol Arquitectes

Memòria

Andreu Arriola i Carme Fiol han treballat junts des de 1981. La seva associació va rebre aviat reconeixement amb el primer premi ex-aequo en el concurs del Parc de la Villette, Paris1982. Des d’aleshores la seva pràctica ha desenvolupat projectes que van des de l’arquitectura i el disseny urbà fins a l’interiorisme i el disseny industrial.Al començament ambdós van combinar la pràctica professional amb el treball a l’Ajuntament de Barcelona. Primer al Servei de Projectes Urbans, responsable de la transformació urbana desenvolupada entre 1981-87 i premiada amb The Harvard University Prince of Wales Prize in Urban Design 1990 per ‘l’exemplar demostració de lideratge en la conformació i renovació de la ciutat’. I després a l’Institut Municipal de Promoció Urbanística que va projectar la integració de les instal•lacions dels Jocs Olímpics de 1992 dins del conjunt de la ciutat de Barcelona. ARRIOLA & FIOL , arquitectes es va fundar el 1987 amb la intenció d’explorar la interrelació entre arquitectura i urbanisme. L’objectiu era el d’acostar la tradicional distància entre aquestes disciplines. Això s’explora mitjançant el disseny de l’urbanisme basat en projectes específics i el planejament de l’arquitectura en l’espai públic. Els projectes s’entenen com oportunitats per a proporcionar solucions creatives que adrecin plenament tant les necessitats com les aspiracions dels usuaris. Es dedica una continuada cura a totes les facetes del projecte, des del precís enteniment dels objectius del client fins a assegurar la seva eficient realització en obra. Els premis en concursos, participació en exposicions, congressos, conferències i publicacions recullen el seu reconeixement internacional.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Plaça al Fossar de les Moreres

    Arriola & Fiol Arquitectes, Carme Fiol i Costa

    Plaça al Fossar de les Moreres

    La remodelació del Fossar de les Moreres atorga i restitueix el caràcter simbòlic de memorial dels fets de 1714 a l’espai adjacent a la basílica de Santa Maria del Mar, ple de connotacions històriques i que darrerament tenia un caràcter residual. La nova configuració del lloc permet alhora l’ús públic quotidià i veïnal de la placeta i la seva significació simbòlica. Els elements més significatius que incideixen en el projecte són la magnífica façana lateral de Santa Maria del Mar i el carrer del Malcuinat, situat a la façana oposada de la plaça i perpendicular a la façana de l’església. L’eix virtual d’aquest carrer, que connecta el Pla de Palau amb Santa Maria del Mar, es converteix en directriu bàsica del projecte. El marc físic del memorial se cenyeix a la intervenció en la superfície interior definida pel límit poligonal del paviment existent, que el recull com a traça recent de la història del Fossar. El caire simbòlic que es confereix al lloc s’assoleix amb la manipulació topogràfica d’aquesta superfície. En el límit de la plaça amb el carrer de Santa Maria, un pedrís de 30 m de longitud i 60 cm d’alçària determina l’accés a l’interior de la plaça pels dos extrems, protegeix l’espai del tràfec del carrer i li atorga un caràcter més tranquil.
  2. Plaça de Les Glòries Catalanes

    Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa

    Plaça de Les Glòries Catalanes

    La història recent de la plaça comença amb la redacció i aprovació, a finals del 1989, del Pla Especial d’Ordenació del Sector Nord/Glòries, el qual projectava l’obertura del tram sud de l’avinguda Meridiana, tot donant continuïtat als carrers de la trama i proposant l’emplaçament dels grans equipaments culturals de la ciutat —L’Auditori, el Teatre Nacional de Catalunya, l’Arxiu de la Corona d’Aragó— alhora que donava el suport urbanístic que adaptava les determinacions del Pla General del 1976 a les actuacions infraestructurals que finalment farien possible la construcció de la plaça. En aquell moment la plaça era un caòtic nus viari que enllaçava les avingudes Diagonal, Gran Via i Meridiana amb les autopistes A-17 i A-19. La caòtica estructura suport dels viaductes que resolien l’enllaç havia perdut tota senyal d’urbanitat i tampoc no reconeixia la centralitat de la plaça. La solució arquitectònica de la plaça utilitza el trànsit com a material de projecte. La viabilitat, la geometria dels traçats viaris i els automòbils fixen l’escala i les dimensions de la proposta.
  3. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Espais Públics

    Premi FAD

    Plaça al Fossar de les Moreres

    Arriola & Fiol Arquitectes, Carme Fiol i Costa

  4. Museu de Termes Romanes

    Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa

    Museu de Termes Romanes

    El projecte d’Exposició Permanent de les Termes Romanes està integrat en el futur Museu de Sant Boi de Llobregat; les restes de l’edifici termal romà seran una de les mostres més importants de la nova instal·lació museística promoguda per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sant Boi. Aquest projecte es planteja com una primera fase de la instal·lació museística de Sant Boi amb dos objectius primordials: possibilitar l’acabament de la recerca arqueològica i construir la cobertura que garantirà la consolidació definitiva de les restes. L’accessibilitat a les ruïnes així com els recorreguts de la visita han estat condicionats per l’organització del programa funcional. Aquest programa projecta una instal·lació museística atesa per, com a mínim, una o dues persones fixes. L’entrada al nou edifici es realitza per la cruïlla del carrer Hospital i av. Maria Girona i l’accés al conjunt termal es fa, òbviament, des de l’apoditerium. Es disposa un esglaonat suau que salva el desnivell i configura unes grades per contemplar l’escenari de les ruïnes i unes escales que acompanyen el recorregut.
  5. Parc Central de Nou Barris

    Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa

    Parc Central de Nou Barris

    La percepció arquitectònica aplicada a l’espai urbà ha produït un cert grau d’originalitat en la pràctica del paisatgisme, fonamentalment en el context urbà, ja sigui en la ciutat tradicional o, principalment, en els nous territoris de la perifèria urbana. L’emplaçament del projecte és el buit resultant de la massiva construcció de blocs d’habitatges durant els anys seixanta i setanta en una part de Barcelona que fins en aquell moment no eren més que camps de cultiu. Malgrat la dimensió del problema, la superfície de l’àrea gairebé no es pot apreciar com a conseqüència de l’organització caòtica dels blocs. El projecte tracta de suggerir un altre paisatge que proposi no només un parc urbà al centre d’un barri densament poblat, sinó també integrar l’skyline i la massa construïda dels blocs com una part inseparable i essencial del nou paisatge.
  6. Escola Superior de Música de Catalunya

    Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa

    Escola Superior de Música de Catalunya

    El projecte de l’Escola Superior de Música de Catalunya es localitza a l’interior de l’edifici de L’Auditori amb la voluntat de vitalitzar un complex musical que haurà de desenvolupar activitats complementàries a les de l’estricta audició de concerts de música simfònica. D’aquesta manera, el complex programa de L’Auditori s’articularà al llarg del temps i es transformarà en una veritable ciutat de la música gairebé autosuficient. El nou conservatori engloba els estudis musicals de segon i tercer cicle, una biblioteca, partituroteca i fonoteca especialitzades, aules d’assaig, laboratori d’electroacústica, administració, amb tots els serveis complementaris de camerinos i magatzems d’instruments per a un auditori de 700 localitats. Aquest programa es desenvolupa en les plantes primera, segona, tercera i quarta de l’edifici de L’Auditori al carrer Lepant de Barcelona. Les habitacions, on s’allotja el programa de l’ESMUC, s’organitzen al voltant de dos grans patis: l’atri central obert a tota alçada amb l’impluvi de vidre, suport de les pintures de Pablo Palazuelo, i el claustre superior obert a les plantes segona i tercera, amb accés des de la mateixa planta tercera.
  7. Museu de la Música

    Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa

    Museu de la Música

    El projecte de L’Auditori-Centre Musical de Barcelona es va iniciar l’any 1989. La redacció del programa preveia un conjunt d’activitats musicals que superava abastament el d’una estricta sala de concerts. Així, el nou centre allotjaria, a més de les tres sales d’audició (simfònica, cambra i polivalent), una escola d’alts estudis musicals i el Museu de la Música. Aquest projecte de construcció del Museu de la Música completarà el conjunt de L’Auditori. Els espais on s’allotja el programa del museu s’organitzen al voltant d’un gran pati: l’atri central obert a tota alçada amb l’impluvi de vidre, suport de les pintures de Pablo Palazuelo. L’accés principal al museu es fa des de l’escala principal de la plaça de les Arts, que arriba directament a la planta segona. En aquesta planta s’agrupa tota l’administració del museu, recepció i informació, serveis, sala d’acollida, exposició permanent i exposició temporal. Des de la planta segona s’arriba a través de les escales interiors a la planta tercera, on hi ha la biblioteca. La biblioteca disposa d’una reserva de fons visitable i d’una sala de recerca. Finalment, a la planta soterrani se situen el taller de restauració i fotografia, l’arxiu de publicacions, l’administració i el fons de reserva.
  8. EU Mies Award

    Nominat
    Parc Central de Nou Barris

    Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa

  9. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Museu de la Música

    Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa

Bibliografia

Autors