Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2026 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2026 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
ETSAB
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Andreu Arriola i Carme Fiol han treballat junts des de 1981. La seva associació va rebre aviat reconeixement amb el primer premi ex-aequo en el concurs del Parc de la Villette, Paris1982. Des d’aleshores la seva pràctica ha desenvolupat projectes que van des de l’arquitectura i el disseny urbà fins a l’interiorisme i el disseny industrial.Al començament ambdós van combinar la pràctica professional amb el treball a l’Ajuntament de Barcelona. Primer al Servei de Projectes Urbans, responsable de la transformació urbana desenvolupada entre 1981-87 i premiada amb The Harvard University Prince of Wales Prize in Urban Design 1990 per ‘l’exemplar demostració de lideratge en la conformació i renovació de la ciutat’. I després a l’Institut Municipal de Promoció Urbanística que va projectar la integració de les instal•lacions dels Jocs Olímpics de 1992 dins del conjunt de la ciutat de Barcelona.
ARRIOLA & FIOL , arquitectes es va fundar el 1987 amb la intenció d’explorar la interrelació entre arquitectura i urbanisme. L’objectiu era el d’acostar la tradicional distància entre aquestes disciplines. Això s’explora mitjançant el disseny de l’urbanisme basat en projectes específics i el planejament de l’arquitectura en l’espai públic.
Els projectes s’entenen com oportunitats per a proporcionar solucions creatives que adrecin plenament tant les necessitats com les aspiracions dels usuaris. Es dedica una continuada cura a totes les facetes del projecte, des del precís enteniment dels objectius del client fins a assegurar la seva eficient realització en obra. Els premis en concursos, participació en exposicions, congressos, conferències i publicacions recullen el seu reconeixement internacional.
Obres (10)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (12)
-
Jardí al Carrer de Madrid
Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa
Les línies mestres del projecte que es presenta són possibilitar una utilització intensiva per part dels veïns del carrer Madrid, però alhora integrar aquesta zona visualment i física amb l’entorn, de manera que participi dels avantatges de trobar-se en una zona lliure equipada de rang superior a la ciutat. Es proposa un moviment de terres que determini una secció del terreny que possibiliti la visualització de la globalitat del lloc. Per resoldre l’objectiu d’integrar el parc a l’entorn, es parteix de la utilització d’un recurs geomètric determinat, típic del Renaixement, que es manipularà a conveniència i que definirà la imatge física del parc. El dibuix clàssic original es converteix en un fragment il·limitat on els seus elements quadrangulars es converteixen en piràmides que determinen espais i recorreguts. Les piràmides determinen dos vessants del parc: el nord i el sud. La cara sud es destina a zones de plantació, mentre que la cara nord es pavimenta amb llambordins de formigó de color. -
Parc de l'Estació del Nord
Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa, Beverly Pepper
El parc que se situa en els terrenys anteriorment ocupats per les vies del ferrocarril, que s’estenen des de l’antiga Estació del Nord fins a la plaça de les Glòries, es concreta en la zona rectangular, adossada a la façana sud de l’antiga estació i delimitada pels carrers de Nàpols, Almogàvers i Sardenya en una extensió de poc més de dues hectàrees. El traçat del carrer de Nàpols es corba per abraçar la façana principal de l’estació a la manera d’altres superilles d’equipaments de la retícula Cerdà com, per exemple, la de l’Hospital Clínic. Al llarg del carrer Almogàvers es construeix un bulevard que acompanya les visuals longitudinals del mur escultòric que obre l’accés principal al parc des d’aquest carrer. La construcció del carrer Sardenya en pont dóna continuïtat per dessota al parc amb la zona esportiva i el connecta amb el nord de la ciutat. El disseny de l’interior del parc desenvolupa una idea senzilla: la introducció per primera vegada a Barcelona d’un gran prat de gespa que emmarca les escultures de Beverly Pepper. -
Plaça de Les Glòries Catalanes
Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa
La història recent de la plaça comença amb la redacció i aprovació, a finals del 1989, del Pla Especial d’Ordenació del Sector Nord/Glòries, el qual projectava l’obertura del tram sud de l’avinguda Meridiana, tot donant continuïtat als carrers de la trama i proposant l’emplaçament dels grans equipaments culturals de la ciutat —L’Auditori, el Teatre Nacional de Catalunya, l’Arxiu de la Corona d’Aragó— alhora que donava el suport urbanístic que adaptava les determinacions del Pla General del 1976 a les actuacions infraestructurals que finalment farien possible la construcció de la plaça. En aquell moment la plaça era un caòtic nus viari que enllaçava les avingudes Diagonal, Gran Via i Meridiana amb les autopistes A-17 i A-19. La caòtica estructura suport dels viaductes que resolien l’enllaç havia perdut tota senyal d’urbanitat i tampoc no reconeixia la centralitat de la plaça. La solució arquitectònica de la plaça utilitza el trànsit com a material de projecte. La viabilitat, la geometria dels traçats viaris i els automòbils fixen l’escala i les dimensions de la proposta. -
Plaça d'Islàndia
Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa
El projecte, reconeixent la quadrícula com a preeminent en el disseny urbà general del sector que l’integra a la resta de la ciutat, vol descobrir de nou el carrer Bofarull i el Rec Comtal com a traces històriques amb característiques contraposades a les de la retícula cartesiana. El projecte construeix el xamfrà de la cruïlla Palència-Espronceda amb un estany d’aigua que evoca el record del Rec Comtal. El carrer Bofarull determina el front edificat de l’illa de l’Eixample i limita l’espai lliure triangular on se situa la gran font, al centre del barri. Els dos trams del carrer Bofarull es dissenyen en continuïtat amb aquesta part central com la ribera del Rec Comtal. Les característiques d’aquest espai lineal es contraposen a les de la trama racional i circulatòria de l’Eixample. La introducció de l’aigua, l’absència de trànsit, la vegetació, el nou paviment i la col·locació del mobiliari urbà atorguen a aquests espais un caràcter de jardí on tranquil·les línies d’arbres segueixen el curs de l’antic Rec Comtal. En alguns punts les línies paral·leles se separen i configuren una clariana. Una línia doble de lloses de ferro/formigó ressegueix les línies d’arbres de manera que una suporta els forats dels arbres i l’altra les columnes d’enllumenat. La resta del paviment de llamborda de terracota està col·locat en línies perpendiculars a les fileres d’arbres. -
Museu de Termes Romanes
Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa
El projecte d’Exposició Permanent de les Termes Romanes està integrat en el futur Museu de Sant Boi de Llobregat; les restes de l’edifici termal romà seran una de les mostres més importants de la nova instal·lació museística promoguda per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sant Boi. Aquest projecte es planteja com una primera fase de la instal·lació museística de Sant Boi amb dos objectius primordials: possibilitar l’acabament de la recerca arqueològica i construir la cobertura que garantirà la consolidació definitiva de les restes. L’accessibilitat a les ruïnes així com els recorreguts de la visita han estat condicionats per l’organització del programa funcional. Aquest programa projecta una instal·lació museística atesa per, com a mínim, una o dues persones fixes. L’entrada al nou edifici es realitza per la cruïlla del carrer Hospital i av. Maria Girona i l’accés al conjunt termal es fa, òbviament, des de l’apoditerium. Es disposa un esglaonat suau que salva el desnivell i configura unes grades per contemplar l’escenari de les ruïnes i unes escales que acompanyen el recorregut. -
Plaça del Virrei Amat
Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa
El passeig de Fabra i Puig i l’avinguda de Borbó són els únics carrers que flanquegen la plaça. La seva dimensió, per tant, s’amplia el doble i es transforma en una plaça rectangular representativa. Es proposa una plaça oberta, amb la major part de superfície del paviment de pedra per acollir la gent en moviment, i amb una atmosfera mediambiental característica que dialoga d’igual a igual amb l’agressivitat del soroll del nus circulatori. Per aquest motiu es col·loca un estany amb salts d’aigua i una platja, que resolen la dualitat de les perspectives de Pi i Molist i de Felip II. Un umbracle relaciona la plaça amb l’edificació del voltant. Atesa la proximitat de la seu del Districte, a l’altre extrem de Pi i Molist se situen elements significatius que rematen la perspectiva, del mateix caràcter que els de la urbanització al voltant de la seu, palmes i diapasons, que anuncien el centre administratiu i que, juntament amb l’ampliació de les voreres de Pi i Molist, transformen la distància actual en proximitat i referència. -
Parc Central de Nou Barris
Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa
La percepció arquitectònica aplicada a l’espai urbà ha produït un cert grau d’originalitat en la pràctica del paisatgisme, fonamentalment en el context urbà, ja sigui en la ciutat tradicional o, principalment, en els nous territoris de la perifèria urbana. L’emplaçament del projecte és el buit resultant de la massiva construcció de blocs d’habitatges durant els anys seixanta i setanta en una part de Barcelona que fins en aquell moment no eren més que camps de cultiu. Malgrat la dimensió del problema, la superfície de l’àrea gairebé no es pot apreciar com a conseqüència de l’organització caòtica dels blocs. El projecte tracta de suggerir un altre paisatge que proposi no només un parc urbà al centre d’un barri densament poblat, sinó també integrar l’skyline i la massa construïda dels blocs com una part inseparable i essencial del nou paisatge. -
Escola Superior de Música de Catalunya
Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa
El projecte de l’Escola Superior de Música de Catalunya es localitza a l’interior de l’edifici de L’Auditori amb la voluntat de vitalitzar un complex musical que haurà de desenvolupar activitats complementàries a les de l’estricta audició de concerts de música simfònica. D’aquesta manera, el complex programa de L’Auditori s’articularà al llarg del temps i es transformarà en una veritable ciutat de la música gairebé autosuficient. El nou conservatori engloba els estudis musicals de segon i tercer cicle, una biblioteca, partituroteca i fonoteca especialitzades, aules d’assaig, laboratori d’electroacústica, administració, amb tots els serveis complementaris de camerinos i magatzems d’instruments per a un auditori de 700 localitats. Aquest programa es desenvolupa en les plantes primera, segona, tercera i quarta de l’edifici de L’Auditori al carrer Lepant de Barcelona. Les habitacions, on s’allotja el programa de l’ESMUC, s’organitzen al voltant de dos grans patis: l’atri central obert a tota alçada amb l’impluvi de vidre, suport de les pintures de Pablo Palazuelo, i el claustre superior obert a les plantes segona i tercera, amb accés des de la mateixa planta tercera. -
Torre Sostenible Urrutia
Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa
Torre Sostenible Urrutia L’objecte del projecte és un edifici de 98 habitatges per a joves, un Institut Universitari de la UAB i un aparcament de bicicletes i motos. És un edifici de 16 plantes. La seva posició singular permet el desenvolupament de dues façanes urbanes planes d’obra de fàbrica amb altes finestres que emfasitzen el pla vertical de la seva geometria tectònica amb els dos carrers. Les altres dues cares de la torre es fracturen en alçada i s’obren progressivament abocant-se a l’espai exterior de la nova urbanització. Aquí els materials de façana són de policarbonat, més fi i transparent, planxa metàl·lica i u-glass i s’emmirallen amb la vegetació de l’entorn. L’habitatge tipus (d’uns 40 m2) consta d’entrada, cuina, sala-menjador, dormitori i bany, en aquesta progressió lineal, de menys a més privacitat. En planta baixa, a nivell del carrer d’Urrutia, s’obre un local connectat internament a triple alçada amb les plantes inferiors. Una rampa des de la plaça connecta la planta nivell parc amb l’aparcament, el sector de serveis, instal·lacions i magatzem. Els espais comunitaris de relació se situen en alçada a les dues plantes intermèdies, allà on la superfície de la torre disminueix, el perímetre recula i la volumetria minva. L’última planta en alçada es reserva per a les instal·lacions. Plaques solars de reforç se situen a les diferents cobertes no transitables. -
EU Mies Award
NominatParc Central de Nou BarrisMuseu de la Música
Arriola & Fiol Arquitectes, Andreu Arriola Madorell, Carme Fiol i Costa
El projecte de L’Auditori-Centre Musical de Barcelona es va iniciar l’any 1989. La redacció del programa preveia un conjunt d’activitats musicals que superava abastament el d’una estricta sala de concerts. Així, el nou centre allotjaria, a més de les tres sales d’audició (simfònica, cambra i polivalent), una escola d’alts estudis musicals i el Museu de la Música. Aquest projecte de construcció del Museu de la Música completarà el conjunt de L’Auditori. Els espais on s’allotja el programa del museu s’organitzen al voltant d’un gran pati: l’atri central obert a tota alçada amb l’impluvi de vidre, suport de les pintures de Pablo Palazuelo. L’accés principal al museu es fa des de l’escala principal de la plaça de les Arts, que arriba directament a la planta segona. En aquesta planta s’agrupa tota l’administració del museu, recepció i informació, serveis, sala d’acollida, exposició permanent i exposició temporal. Des de la planta segona s’arriba a través de les escales interiors a la planta tercera, on hi ha la biblioteca. La biblioteca disposa d’una reserva de fons visitable i d’una sala de recerca. Finalment, a la planta soterrani se situen el taller de restauració i fotografia, l’arxiu de publicacions, l’administració i el fons de reserva.Premi FAD
Finalista. Categoria: Interiorisme
Museu de la MúsicaBibliografia
Rutes i Apunts (1)
Autors
