Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Arquitecte per l’ETSAB titulat l’any 2010.

És editor de la monografia de l’estudi d’arquitectura Martínez Lapeña-Torres ‘José Antonio Martínez Lapeña/ Elías Torres’ (Lampreave Ed. 2014), estudi en el que col·labora des del 2007 fins al 2015.

Des del 2008 fins a l’actualitat, és fundador i forma part de l’equip editorial d’Arxius d‘Arquitectura a Catalunya, web de referència en la catalogació del patrimoni arquitectònic del país (www.arxiusarquitectura.cat).

Des del 2010 fins al 2016, col·labora amb l’estudi Mora-Sanvisens Arquitectes Associats.

L’any 2013 col·labora amb l’estudi Llongueras-Clotet Arquitectes.

L’any 2016 passa a ser membre de la junta d’Arquitectes per l’Arquitectura, associació que promou l’arquitectura com a instrument social, tècnic i de progrés cultural (www.arqxarq.es), i des de 2017 n’és vocal de junta.

L’any 2019 s’incorpora al CoAC com a co-director de l’Arxiu Digital d’Arquitectura.

Col·labora professionalment amb Omar Ornaque Mor des de l’any 2011, amb qui s’estableix en societat l’any 2014 formant l’estudi AMOO

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (5)

  1. Nou Hall per als Cinemes Filmax Gran Via

    AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque), Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis, Aureli Mora Sanvisens, Omar Ornaque Mor

    Nou Hall per als Cinemes Filmax Gran Via

    Els Cinemes Filmax Gran Via, ubicats dins el Centre Comercial Gran Via 2, van obrir les seves portes 15 anys enrere, amb el boom d’aquest model de negoci basat en el consum i l’oci massiu que va portar a omplir els nuclis urbans de multitud de centres comercials, combinant botigues, restauració i cinemes multisales. Passada aquesta etapa daurada i davant del canvi de paradigma, el client cerca un projecte per redreçar els cinemes: reduir la seva dimensió optimitzant el seu funcionament i oferir una experiència més enllà del què succeeix dins la sala. FUNCIONAMENT I EFICIÈNCIA: ÚNIC PUNT DE VENDA S’elimina el concepte convencional de taquilles, prescindint del volum destinat a aquesta funció en la terrassa de restauració del centre comercial. Al mostrador principal, el públic pot comprar ara, tant les entrades als cinemes com les crispetes, begudes i d’altres, fent una única cua. REDUCCIÓ DEL NÚMERO DE SALES Els cinemes passen de tenir 15 a 12 sales. Aquestes sales es reconvertiran en una bolera, a la qual es tindrà accés des dels cinemes. ELIMINACIÓ DE BARRERES En la distribució prèvia, el hall dels cinemes estava totalment tancat al pas del públic excepte en un únic punt d’accés on es tallava l’entrada. Aquestes barreres s’han eliminat, endarrerint el pas d’accés i obrint el hall, apropiant-se de tota la planta i facilitant la lliure circulació. Ja no cal anar al cinema per poder consumir els seus productes. OPTIMITZACIÓ DEL TREBALL Amb l’execució dels punts anteriors, s’aconsegueix un mostrador que permet al treballador poder exercir totes les feines sense desplaçar-se ni interferir en la circulació del públic: reposar els productes dels punts de venda i del magatzem, vendre entrades, vendre begudes, crispetes i dolços, controlar els accesos a les diferents sales, controlar els contiguts digitals dinàmics, controlar la il·luminació de l’espai. JERARQUIA DEL TREBALL La nova barra, formada pel mostrador i el moble de treball, fa que els 10 punts de venda funcionin només com a tals i que, des de darrere i en contacte directe amb el magatzem, dos treballadors vagin facilitant tot el producte de consum que sigui necessari reposar. AMBIENT: SECCIÓ S’enderroca tot el fals sostre, de manera que la secció de lloses de les graderies de les sales de cinema queda sobre el hall, a la vista, enriquint el concepte d’entrada al cinema amb l’esquelet del mateix. Donada la gran alçada en alguns punts, s’opta per una alçada de confort de 2.70m, fins a on arribaran tots els elements i revestiments. A partir d’aquesta alçada, només instal·lacions vistes i estructura, pintades d’un mateix color uniformitzant. INFORMACIÓ Davant del desordre i l’aleatorietat original, s’opta per endreçar la informació digital en dos eixos. El primer, frontal des de l’acces i paralel·l al mostrador, anunciarà els horaris de les pel·lícules, begudes i d’altres consumibles. En el sentit perpendicular, i apantallant els pilars originals, contindrà la cartelleria de les pel·lícules i els trailers. L’arquitectura serà canviant en la mesura que ho serà la informació, dinamitzant l’espai. IL·LUMINACIÓ L’experiencia d’entrar a uns cinemes és, entre d’altres coses, el pas de la llum a la foscor. A l’alçada de 270cm, es crea una subestructura de suport de tota la il·luminació disposada en tires continues que, amb el seu zig zag, guien de les portes a l’entrada de les sales. El hall es converteix, doncs, en el primer gradient de foscor. PAVIMENT L’enfosquiment de tot l’ambient es remata amb un terrazo negre de grans àrids blancs que, simulant l’efecte de crispetes caigudes, ajuda a evitar la sensació de deixadesa en les hores puntes de servei i impossibilitat de neteja. RECLAM Dins el conjunt, de geometria reticulada, s’opta per un element singular, disonant i amb rodes, que serà el carret dels dolços. Aquest element pot variar la seva posició, que canvia segons el dia i l’ús de les sales.
  2. El Villa - Vermutería del Mar

    AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque), Aureli Mora Sanvisens, Omar Ornaque Mor

    El Villa - Vermutería del Mar

    El local s’ubica als baixos d’un edifici del barri de Gràcia, catalogat amb una protecció de nivell C (Bé d’Interès Urbanístic). Des dels anys 90 ha funcionat com a bar amb llicència mixta. La geometria interior, com en la majoria de baixos d’edificis entre mitgeres del 1900, té forma de tub allargassat, amb un petit pati al final. Per reformar l’antic establiment, s’han tingut en compte els següents criteris: Restitució de la façana: En l’estat original, el forat d’entrada de 4,50m d’alçada es trobava cobert fins la seva meitat, amb reixes d’una antiga extracció de fums i un gran rètol opac. La proposta elimina aquests elements, tornant a la composició original i dignificant el conjunt de la finca. Accesibilitat: S’eliminen els desnivells interiors en l’accés, substituint-los per un pendent suau, inferior al 4% i imperceptible, que va des de l’entrada fins l’inici de la barra. Il·luminació natural: La restitució de la façana patrimonial, retallant el cel-ras original, duplica l’entrada de llum des de l’accés. Al final del local, s’enderroquen els tancaments de l’antic office i es modifica la distribució dels lavabos per tal de realitzar dues grans obertures que generen una nova entrada de llum natural, molt necessària. Confort acústic: Donada l’exigència acústica d’un local de pública concurrència, s’ha revestit el cel-ras i part dels laterals amb panells de suro, material fono-absorbent, per evitar la reverberació i aminorar la transmissió als veïns. S’aprofiten les qualitats plàstiques de l’acabat del suro com a motiu decoratiu principal del local. Completats aquests criteris essencials, l’estratègia projectual consisteix en diferenciar dos sectors, dins d’un únic espai. En primer lloc, es projecta l’embolcall perimetral, format pels revestiments de suro i rajola, i paviment i murs amb un revestiment continu. En segon lloc, es construeix un seguit d’objectes d’obra, amb sobres revestits de lloseta de marbre, escampats pel local. Amb les seves geometries, endreçaran els usos: Embolcall: Com hem comentat anteriorment, el cel-ras i les parets es revesteixen de suro, element que evoca materials pesquers, aprofitant el seu especejament per generar franges que marcaran un ritme al llarg de tot el local i on es col·locaran les bombetes, flotant. En aquest cel-ras (existent) s’hi practiquen un seguit de forats, per a descongestionar el local i accentuar el ritme cap a l’interior, buscant sensació d’il·luminació natural zenital. La major part de les parets compten amb barres auxiliars d’obra, revestides de rajola de cartabó blanca/blava i rajola blanca; els diferents motius combinatoris acaben generant murals abstractes que es distribueixen per tot el local i que, altre cop, evoquen arabesques andaluses. Finalment, un paviment autonivellant continu es relaciona amb les parets, donant abstracció al conjunt. Objectes: Dues tauletes auxiliars, el tòtem, la barra-mostrador i la taula. Cada element, amb les seves singularitats, dona un caràcter diferent a cada zona del local, generant ambients diferents per a clients que busquin diferents maneres d’habitar-lo. Es dissenyen tamborets alts que relacionen el suro del cel-ras amb la resta del local. Finalment, s’opta per una pica exempta al vestíbul dels banys, que contrasta amb el verd del pati. En conjunt, un seguit d’elements que formen part de les restes d’un naufragi fictici d’un gran vaixell pesquer de marbre.
  3. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Interiorisme
    El Villa - Vermutería del Mar

  4. Nau-Museu de Material Històric FGC

    AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque), Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Aureli Mora Sanvisens, Omar Ornaque Mor, Carmina Sanvisens Montón

    Nau-Museu de Material Històric FGC

    Es tracta d'una intervenció d'ampliació a gran escala de la nau de tallers i edifici principal del Centre Operatiu de FGC a Rubí amb tres principals objectius: - Cobrir l'antiga via de proves dinàmiques per a emmagatzematge i museïtzació de diverses unitats històriques. - Donar una nova façana i imatge vers el carrer d'accés al Centre, tot donant major privacitat als habitatges del nucli suburbà més proper. - Actuar com a expositor de les unitats històriques vers l'aparcament i accés a les oficines del Centre. L'envergadura de la nau de tallers i oficines —amb major superfície en planta que una illa de l'eixample Cerdà— i la longitud de la via de proves dinàmiques a cobrir, requerien d'una intervenció contundent i simbòlica, que a la vegada donés continuïtat material i volumètrica al Centre i aportés una imatge contemporània en sintonia amb els requeriments actuals de la institució. Es projecta una llarga estructura contigua a la nau de tallers de 173,00m de longitud i secció contínua en forma d'arc que evita el problema de distinció entre façana i coberta i que, recolzant-se al mur de formigó existent que delimita el perímetre del Centre i separant-se formalment de la nau de tallers, crea una òptima transició entre les cobertes corbes i inclinades ja existents i el carrer, vers el qual n'esdevé la nova imatge. Aquesta estructura és revestida per l'exterior amb xapa llisa contínua amb unió de pestanya, evitant qualsevol junta en secció i aportant un ritme continu en tota la longitud de la nova nau, només interromput per l'escala d'emergència —un volum expressament singular, exempt de l'estructura principal— i per la grafia de grans lletres corporatives que subtilment presenten la institució i remarquen l'accés principal. En l'interior, aquesta estructura es presenta de forma racional i totalment nua, potenciant la seva bellesa tectònica i marcant un ritme constant que sorprèn per la seva longitud. El revestiment interior del tancament en arc és també de xapa —aquesta grecada, embotida, micro-perforada i disposada sobre grans gruixos d'aïllament tèrmic i acústic— per tal de minimitzar la reverberació interior i la contaminació acústica vers l'exterior, en cas de moviment puntual de les unitats històriques. En arribar a l'accés principal al Centre, la nova nau s'obre vers les oficines mitjançant una gran façana vidriada de dalt a baix que permet observar les unitats històriques des de l'exterior, a mode de gran aparador patrimonial. Aquesta façana es desintegra en un volum irregular més baix en arribar a l'extrem de la nau, remarcant-ne el seu accés mitjançant un doble pilar i deixant veure part de la cara interior de la coberta en forma d'arc. Aquest final de nau descompost i més lleuger, s'adapta de forma més amable al conjunt d'elements de l'accés principal del Centre i deixa encara entreveure la nau de tallers original des del carrer. En definitiva, una gran i contundent intervenció infraestructural que reforça la imatge ferroviària del Centre per mitjà de la seva extensa longitud i permet allargar la vida útil d'un dels conjunts més singulars de FGC.
  5. Premis Bonaplata

    Guardonat / Premiat. Categoria: Béns Mobles
    Nau-Museu de Material Històric FGC

Bibliografia

Rutes i Apunts (1)

Societats

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!