Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • B01 Arquitectes

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Habitatge Unifamiliar a Alcarràs

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau, Laureà Sabater i Andreu

    Habitatge Unifamiliar a Alcarràs

    La casa es troba al nivell superior d’un marge de força alçària, molt propi del paisatge típic de l’indret. Per aquest motiu adopta decididament una volumetria orientada cap al pendent, emfasitzada per una gran coberta inclinada a la part posterior, que arriba fins al terra. Les principals parts del programa domèstic queden situades a la part frontal, a la vora del marge. La sala d’estar i el menjador, que ocupen dos nivells, creen un gran buit central sobre el qual gravita tota la casa. Aquesta planta es completa amb un estudi a una banda i el dormitori principal a l’altra. Una escala de cargol situada entre el menjador i l’estar porta a una passera que comunica amb els dormitoris dels fills, a banda i banda. El conjunt forma una T que permet focalitzar en la sala d’estar tota la vivència de la casa. Només la cuina i les estances de servei queden en una petita crugia lateral, al marge de la resta de la casa. A la part posterior, la coberta en declivi forma un porxo sobre la piscina. La volumetria de la casa i l’organització de l’espai domèstic presenten una correlació directa amb la seva peculiar posició.
  2. Reforma i Ampliació de la Casa Domènech per a Seu Bancària

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    Reforma i Ampliació de la Casa Domènech per a Seu Bancària

    'La Caixa' va adquirir la finca Domènech de Canet de Mar que estava composada per una masia del S XVIII, una casa construïda per Domènech i Montaner i un jardí entre les dues. La intenció era ubicar-hi la seva seu bancària, construint un pavelló en el jardí i adequant la casa modernista, deixant per una actuació futura la restauració de la masia. Posteriorment però, es va cedir a l’Ajuntament de Canet de Mar i es va convertir en la Casa - Museu Domènech i Montaner. El projecte es basa principalment en la creació d’un nou pavelló que relaciona de forma diferent la Casa Domènech i l’antiga masia. La relació amb la casa modernista s’estableix a partir de dues consideracions bàsiques: el respecte per la singularitat arquitectònica de l’edifici i la conservació del caràcter del jardí tancat de la casa, que conformava una imatge global de forta presència urbana. Per aconseguir aquests dos objectius es planteja construir un volum tancat que dona façana a la Riera, respectant l’alçada que tenia la tapia del jardí i que enllaça de forma coherent amb el balcó exterior amb el que acaba la Casa Domènech sobre la Riera.
  3. Passeig Picasso

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    Passeig Picasso

    El passeig Picasso va ser una de les primeres actuacions de l’Ajuntament de Barcelona del període democràtic. Es tractava de rehabilitar una zona malmesa pels camions que servien a l’antic mercat del Born. L’estudi comprèn la rehabilitació i reutilització dels porxos de Fontseré, la urbanització del Passeig en dues franges corresponents al tràfic rodat i al de vianants i l’obertura d’una nova porta al Parc. En l’eix transversal al Passeig que comunica visualment el Mercat del Born amb el magnífic edifici de l’Umbracle es situa el monument: Un cub de vidre de 5 mts. d’aresta que flota sobre un llac, albergant els mobles antics traspassats per bigues de ferro, segons la al·legoria imaginada per Antoni Tàpies. Unes llargues peces d’aigua protegeixen les pistes de petanca i els bancs de la zona de vianants on es replanten els plàtans desapareguts. Davant de l’edifici del Restaurant del Parc de Domènech i Montaner es planten palmeres, sobre un existent parterre de gespa, relacionant-se amb el totxo vist del Castell dels Tres Dragons.
  4. Palau de Justícia i Torre de Comunicacions

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    Palau de Justícia i Torre de Comunicacions

    L’edifici és el resultat d’una actuació urbanística global sobre el barri del Canyeret, en el marc del Pla del Centre Històric de Lleida. L’estudi detectava la desconnexió entre el barri antic —amb el seu eix principal, el carrer Major— i la Seu Vella, a causa de l’abandonament i la despoblació del vessant de la muntanya ocupat antigament per aquest barri. El projecte es proposa revitalitzar la zona d’aquest vessant i restablir la connexió entre la ciutat vella i la Seu. Els estudis geotècnics varen recomanar l’establiment d’un mur de contenció tot al llarg del vessant, on s’hi podia recolzar una nova edificació amb façana a dos carrers amb cotes diferents. D’aquí neix un edifici longitudinal, adossat a la pantalla, que l’oculta i presenta una nova façana. El factor de connexió té lloc per mitjà d’una torre de comunicacions que permet accedir a tres nivells: el nivell de la base, proper al carrer Major; el carrer situat al coronament de la pantalla, i, finalment, l’antiga porta de la muralla de la Seu. La forma corba de la pantalla permet diferenciarla de les traces de la muralla de la Seu Vella i, a més, és la més adient per adaptar-se a la topografia natural del vessant.
  5. Rehabilitació de l'Editorial Montaner i Simón per a la Fundació Antoni Tàpies

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    Rehabilitació de l'Editorial Montaner i Simón per a la Fundació Antoni Tàpies

    L'editorial Montaner i Simón de Domènech i Montaner és el primer edifici de l'Eixample que integra la tipologia i la tecnologia industrial en el centre urbà. Com a molts edificis de l'Eixample inicial, l'editorial tenia una alçada corresponent a tres plantes, quedant encaixonada respecte a la línia de cornisa de l'Eixample consolidat corresponent a cinc plantes. La intervenció més important del projecte consisteix a solucionar l'efecte de les dues grans parets mitgeres de les cases veïnes, respectant totalment l'estat actual de la façana de Domènech i Montaner que correspon a una composició d'edifici acabat. L'esforç per fer compatible la contemporaneïtat de l'actuació amb el respecte a l'edifici modernista i la necessitat de resoldre el problema de la reduïda alçada de l'edifici, va suggerir el tractament de la part superior d'aquest aconseguint-se el perfil de l'Eixample actual a força de perllongar l'estructura que suporta la coberta inclinada amb unes llargues jàsseres que sostenen unes làmines de malla metàl·lica. Per aquest motiu es crea una sèrie de vuit panells semitransparents, perpendiculars a la façana, que en visió d'escorç oculten les mitgeres i reconstrueixen la línia de cornisa de l'Eixample. Aquest tractament té l'avantatge que, vist frontalment, el cant de les vuit làmines pràcticament desapareix surant sobre la façana. Aquest conjunt metàl·lic serveix de suport a la intervenció d'Antoni Tàpies. Interiorment el projecte intenta explotar la qualitat espacial de l'antiga editorial (esvelts pilars de sis metres, disposició de forjats desnivellats respecte al nivell de carrer, i llum zenital). La il·luminació de les grans sales d'exposició va originar la modificació del lluernari central existent i del sistema de cobertes mitjançant la creació del típic shed orientat al Nord. Aquesta modificació substancial, va produir una solució de coberta unitària que conjuga perfectament amb la coberta de la biblioteca, de la qual es conserva l'estructura primigènia de cintres de fusta i les prestatgeries de l'antiga impremta.
  6. Edifici-Porta Vila Olímpica

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    Edifici-Porta Vila Olímpica

    La definició de l'edifici com un element arquitectònic autònom està expressat per tres paràmetres normatius bàsics: el plànol de la base definit de 40x40m; un accés des del carrer Joan d’ Àustria; una altura màxima de l'edifici de 22m. Des del carrer i una capacitat màxima de l'edifici de 3.360m2 des de la base. L'aplicació simultània d'aquests tres paràmetres s'esdevé en una proposta que satisfà requeriments arquitectònics, urbans i funcionals. Un llindar de 40x40m de base amb 8m. d'alçada i a 15m respecte el carrer, origina un espai que pot ser entès com una porta. La perforació del sostre d'aquesta disposició, per tal de donar llum dins del pati, adquireix una gran importància remarcat a més per el tractament de forja de l'estructura metàl·lica. Finalment, l'edifici evita convertir-se en una obstacle visual des del carrer Joan d' Àustria cap al mar, per la seva orientació, l'edifici sempre es troba en ombra, i per altra banda, elevar-ho respecte el carrer permet la visió de l'avinguda Icària.
  7. Escola Cervantes

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    Escola Cervantes

    L’escola se situa a l’extrem de ponent del carrer Canyeret, en un solar amb un fort pendent, allí on el carrer es fon amb el teixit del nucli antic. L’accés és al nivell superior, a través d’un gran porxo situat al punt culminant del Canyeret, amb una gran visió panoràmica sobre la ciutat. El programa queda repartit en tres nivells. Al nivell de l’accés hi ha tres aules. Al nivell intermedi n’hi ha quatre més, amb sortida a una terrassa pròpia. Al nivell inferior, que enllaça amb un carrer, hi ha la sala d’actes i els vestidors, connectats per una rampa i un túnel a la zona poliesportiva, situada a l’altra banda del carrer. La composició de l’edifici es basa en la forma del solar i la seva orientació, per tal d’adaptar-se al terreny i al sistema de murs ja existent.
  8. Remodelació de la Casa de l'Ardiaca

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    L'objectiu del projecte de remodelació de la Casa de l’ Ardiaca és molt diferent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on gràcies a la limitació de programa i a les característiques de l'edifici, és possible deixar parlar a aquest i equilibrar el contingut i la forma. Es tracta ara de trobar una estructura interna en la qual la llibertat organitzativa i distributiva vindrà condicionada pels heterogenis episodis de l'edifici però en la qual també serà possible valorar el característic enriquiment que puguin representar aquestes limitacions. Aquesta operació inclou, per tant, la conservació de les parts o fragments de l'edifici de totes les èpoques, que puguin ser identificables com a tals de manera que puguin ser encadenades en una seqüència que representi la total racionalització de la funció interna. Per aconseguir això es proposen les següents decisions en el projecte bàsic: a) Adopció d'una estructura nova de peus drets i la racionalització dels nivells dels forjats a la casa del Degà. b) Situació de dos nuclis de comunicació, mínims per complir la normativa, un sobre la base d'adaptar l'antiga escala als nous nivells, l'altre situant una escala d'emergència on hi havia estat situada la de la casa de l’ Ardiaca. També es ressituen els ascensors i els patis d'instal·lacions. c) Adopció de les càmeres de coberta com a únic lloc viable per situar les màquines de l'aire condicionat, donada la pressió del programa sobre l'edifici. d) Redistribució dels dipòsits de documents a les zones més àmplies. i) Situació de la sala de lectura en la planta més alta, gaudint d'una esplèndida visió sobre la millor part del barri gòtic a través de la lògia del pati i obrint-se mitjançant un mirador cap al Col·legi d'Arquitectes. f) Ubicació de la sala de conferències en la Planta Principal, ja que així és possible recuperar l'ús de la terrassa del pati com a zona de descans o com a sortida d'emergència. g) Adopció de la planta baixa com a única entrada, a través de les exposicions situades a la sala de les arcades i de la muralla romana. Finalment, una vegada col·locades les peces del trencaclosques, és possible estratificar, per plantes, les funcions més diferenciades (Restauració, investigació, gràfics, fotografia, història oral i documents).
  9. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús Privat

    Premi FAD

    Edifici-Porta Vila Olímpica

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

  10. Remodelació del Palau del Lloctinent per a l'Arxiu de la Corona d'Aragó

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    El projecte tracta de restituir els valors tipològics i morfològics d'aquest Palau renaixentista, situant els serveis de difusió i atenció al públic de l'Arxiu. L'actuació determina una remodelació de l'àrea d'unes antigues vivendes on es col·loca el nucli de comunicacions verticals i els serveis públics amb el control general en planta baixa d'aquest nucli. En les cruixies útils de planta baixa es situa la zona d'exposicions que té un accés públic independent de la resta de l'arxiu. En planta noble es situa la sala d'actes, amb un foyer que aprofita la sala de l'enteixinat existent i els despatxos representatius. En la planta segona, les cruixies es deixen netes, obertes a diversos usos didàctics i administratius, i s'habilita un deambulatori sobre la lògia del pati per assegurar les circulacions. En la plata tercera es situen serveis interns. L'actuació tendeix a valorar l'edifici com a equipament públic, subratllant la funció del pati com a espai obert a la ciutat, amb el doble accés des de la Plaça del Rei i el carrer dels Comtes.
  11. Residència Universitària Torre Girona

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    Els equipaments es situen en una parcel·la perimetral del jardí de Torregirona, seu del Rectorat de la UPC. El terreny presenta un fort pendent descendent en direcció N-S i els carrers Dulcet i Til.lers tenen una diferència de cota en els extrems del solar de 6m. de diferència. Es realitza la proposta per a dos usos diferents, el primer d'ells serà una residència d'estudiants a realitzar en una primera fase i seguidament es projectarà un edifici d'oficines amb auditori. La disposició de la residència es realitza en tres ales, responent a qüestions d'orientació i morfologia urbana, però també per la necessitat de respectar l'existència d'un pavelló provisional de la UPC, situat en la part S-E del solar, on posteriorment es situaran les oficines i l’auditori. L'ala A, s'alinea amb el carrer Dulcet, d'acord amb els criteris de continuïtat de l'edifici corb de la plaça I. Güell i del tancament del solar. L'edifici C, s'ordena segons l'ortogonal relacionada amb l'edifici del Rectorat i l'edifici B, pivota en funció de la visió dinàmica des de la corba de l'Avinguda dels Til·lers. Els edificis A i B esgoten l'altura permesa de PB+3, mentre l'edifici C es manté amb dues plantes per evitar l'impacte volumètric amb el jardí i el pavelló del Rectorat. Els edificis B i C tenen coberta plana mentre l'edifici A té una coberta corba que conté les instal·lacions centralitzades de calefacció i aire condicionat, els panells col·lectors d'energia solar orientada al Sud que produeixen l'aigua calenta sanitària i escalfen l'aigua de la calefacció. Els tres tipus d'habitacions formen tres ales unides per a un nucli de comunicacions centrals, si bé per qüestions funcionals es preveu un ascensor complementari per a estudiants. L'edifici d'oficines està pensat com a complement morfològic de la residència per fer front a un problema d’"escala" del jardí de Torregirona i tot el barri de Pedralbes. El seu accés principal per als vianants a la cota interior del Campus, tindrà relació amb la via enjardinada que envolta el Rectorat i on també hi ha l'entrada a la Residència existent. Aquí s'uneixen en dos accessos, compartint el porxo, la qual cosa brindaria una bona entrada a l'auditori, peça important del programa del nou equipament. El nou bloc gira en planta, de manera que, volumètricament tingui una relació visual prioritària amb el d'igual nombre de plantes de la Residència, i deixar triangles de terreny verd. Amb aquesta solució la nova construcció s'integra compositivament amb l'existent i manté una relació coherent amb el jardí del Rectorat i amb la resta de construccions veïnes. L'estudi del programa indica que les quatre plantes superiors són de superfície iguals i flexibles quant a la distribució interna. L'edifici creix en les plantes 0-1 en situar l'auditori, els vestidors, el control d'accés i el magatzem/arxiu. La situació del programa en subterrani permet l'aprofitament d'energies passives quant a aïllament. La composició de la secció constructiva de les façanes està pensada des del confort acústic i tèrmic i en aquest sentit es pensa en una solució de façana ventilada amb protecció solar en les finestres, la qual cosa condicionarà el llenguatge arquitectònic, que interpreta de nou la morfologia de les façanes de la residència existent.
  12. Premio Década

    Guardonat / Premiat

    Premio Década

    Rehabilitació de l'Editorial Montaner i Simón per a la Fundació Antoni Tàpies

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

Bibliografia

Autors