Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Sis Habitatges en una Colònia Agrícola

    Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Jaume Sanmartí Verdaguer

    Sis Habitatges en una Colònia Agrícola

    Es tracta d’una agrupació de sis habitatges situats enmig d’uns terrenys agrícoles, per ser habitats pels treballadors del camp. El projecte pren en consideració les formes d’agrupació de les construccions rurals, per la qual cosa forma agregats de volums de petites dimensions i evita la presència distorsionadora de les grans masses. Els habitatges s’agrupen de dos en dos constituint un esquema en T, de manera que al centre queda un espai semitancat que funciona com a espai de relació i com a punt d’accés a cada habitatge. Les construccions, de planta baixa més pis, adopten unes cantonades en bisell per reduir l’impacte volumètric dels cossos construïts. Les plantes primeres, destinades als dormitoris, agrupen cada paquet de dues plantes baixes, deixant uns passos coberts que permeten l’accés al jardí de cada habitatge. Els bisells, la col·locació de les obertures i les difraccions entre les plantes baixes i les plantes primeres tendeixen a fragmentar considerablement els volums i a evitar els panys de paret de grans dimensions. El conjunt forma un nucli construït a l’escala del paisatge de l’entorn i en consonància amb les tasques agrícoles a les quals serveix.
  2. Residència de les Germanetes dels Pobres

    Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Jaume Sanmartí Verdaguer

    Residència de les Germanetes dels Pobres

    El programa plantejat per l’orde religiós propietari de l’asil contemplava la combinació d’un ús hospitalari i un ús residencial. A més, exigia una gran rigidesa en la zonificació entre homes, dones, matrimonis i la comunitat. Aquesta discriminació obligada explica la complexitat de les circulacions, pensades per evitar les interferències entre els diferents grups. El projecte adopta una cèl·luladormitori tipus que, també per exigències del programa, requeria que els tres llits estiguessin visualment separats, per raons d’intimitat, si bé units auditivament (en cas de malaltia o d’atac sobtat, de manera que els tres usuaris podien auxiliar-se els uns als altres). Aquesta cèl·lula tipus es pot adaptar a les diferents zones, i tota l’estructura interna del projecte es basa en la repetició d’aquest element, seguint un esquema radial de 120 graus que permet orientar els dormitoris a l’est i al sud, i els serveis al nord i a ponent. Tots els dormitoris es troben en igualtat de condicions respecte a l’orientació i les circulacions adopten una disposició mínimament concentrada. L’edifici té quatre plantes en total. La planta baixa conté els serveis generals, i les tres plantes restants allotgen la infermeria i els dormitoris. Les peces més grans (la capella, la sala d’estar, la cuina i l’oratori) queden a l’exterior del traçat radial. L’ampliació de 1978 es resol amb una peça ròmbica exempta, també d’obra vista, si bé modifica el tractament i la composició de les obertures.
  3. Locals Parroquials Santa Maria Magdalena

    Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu

    Locals Parroquials Santa Maria Magdalena

    El projecte aborda l’ampliació d’una parròquia d’eixample suburbial, per tal de situar-hi la nova rectoria i alguns locals per als grups de treball. La vella església estava inacabada, sense els revestiments de pedra previstos, deixant a la vista un volum sec d’obra vista que revela una composició basilical. El nou edifici se situa en un solar romanent de la cantonada i crea la seva façana al carrer lateral, de manera que presenta al costat dret de la façana de l’església el volum flotant de la rectoria i la part posterior, cega, de la nova edificació. Tots els cossos de nova planta estan revestits amb planxa ondulada de fibrociment, i les finestres queden emmarcades per dos muntants d’obra vista. El plantejament general dels volums i la composició de les façanes responen a la influència italiana, tan present en l’arquitectura catalana dels anys setanta.
  4. Hermanitas de los Ricos Club Ronda

    Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Antoni Sas i Llauradó

    Hermanitas de los Ricos Club Ronda

    Es tracta de la primera experiència feta a Lleida d’un grup d’apartaments amb una organització comunitària del restaurant, la neteja, la capella, la infermeria, les sales d’estar, etc. El conjunt té una única entrada comunitària, amb un distribuïdor que connecta amb totes les escales. Els serveis comuns es troben a l’àtic. El mòdul que agrupa cada dos habitatges és simètric, si bé la seva disposició permet que les sales d’estar donin al carrer o al pati interior de l’illa. La façana és doble. La part interior s’adapta a les incidències distributives de la planta, mentre que a la part exterior es disposa un gran parament de llibret metàl·lic que aïlla del sol i del soroll del carrer, alhora que crea un pla igualador a l’escala de tot l’edifici.
  5. Habitatge Unifamiliar a Alcarràs

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau, Laureà Sabater i Andreu

    Habitatge Unifamiliar a Alcarràs

    La casa es troba al nivell superior d’un marge de força alçària, molt propi del paisatge típic de l’indret. Per aquest motiu adopta decididament una volumetria orientada cap al pendent, emfasitzada per una gran coberta inclinada a la part posterior, que arriba fins al terra. Les principals parts del programa domèstic queden situades a la part frontal, a la vora del marge. La sala d’estar i el menjador, que ocupen dos nivells, creen un gran buit central sobre el qual gravita tota la casa. Aquesta planta es completa amb un estudi a una banda i el dormitori principal a l’altra. Una escala de cargol situada entre el menjador i l’estar porta a una passera que comunica amb els dormitoris dels fills, a banda i banda. El conjunt forma una T que permet focalitzar en la sala d’estar tota la vivència de la casa. Només la cuina i les estances de servei queden en una petita crugia lateral, al marge de la resta de la casa. A la part posterior, la coberta en declivi forma un porxo sobre la piscina. La volumetria de la casa i l’organització de l’espai domèstic presenten una correlació directa amb la seva peculiar posició.
  6. Conversió de l'Edifici Pal·las en Seu del Banc Comtal

    Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu

    Conversió de l'Edifici Pal·las en Seu del Banc Comtal

  7. Club Tennis Lleida

    Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu

    Club Tennis Lleida

  8. Ampliació de l'Ateneu de Tàrrega

    Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Jaume Sanmartí Verdaguer

    Ampliació de l'Ateneu de Tàrrega

Bibliografia