Lluís Domènech i Girbau - Arquitectura Catalana .Cat

Memòria

Títol d'arquitecte 1964 a l'ETSA Barcelona. (Especialitat d'Urbanisme).
Títol "Curs Rehabilitació d'edificis històrics"(1980)
Doctor en Arquitectura per l'Escola de Barcelona amb la tesis "L'arquitectura dels anys 40 a Espanya".
Associat amb R.Puig i L.Sabater fins 1974 treballa professionalment des d'aquesta data amb Roser Amadó.
L'Any 2001 es constitueix la societat B01 Arquitectes, S.C.P.

President de l’Associació d’Arquitectes per l’Arquitectura (AxA)
President de la Fundació Domènech i Montaner

Ensenyament
· Professor de "Composició arquitectònica". ETSAB (1965).
· Professor curs de doctorat "La Perifèria" amb M. Solà- Morales (1993).
· Professor "Curs Domènech i Montaner" a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1995-96).
· Professor curs de doctorat a l'Escola d'Arquitectura de San Sebastián 1988.
· Professor de UIMP a Sevilla (1987), Cuenca (1988) i a la Universitat Complutense 1993.
· Ponent a seminaris i congressos dels COA de Cantàbria (1986), Saragossa (1988), Granada (1990) i Pamplona (1991).
· Professor Curs Intervenció Patrimoni Col·legi d'Arquitectes de Catalunya 1990.
· Representant català al Congrés "Europe des architectes". París 1991.
· Professor als cursos de Museologia del Ministerio de Cultura a Madrid (1992) i Mèrida (1992).
· Comissari de les exposicions: Galeries Dalmau, ADLAN, GATPAC, "Miró otro".
· Membre de la Comissió de Cultura del COAC. (Barcelona) 1965-70.
· Membre de la Comissió de Patrimoni Municipal de l'àrea de Poble Nou (2007).
· Membre de la Fundació Domènech i Montaner (2006-2007).
· Membre del Patronat del MNAC (1986-2006).
· Ponent conferència Ateneu Barcelonès. (2006).
· Estudi Sobre l'Ensenyament de restauració arquitectònica a Canet de Mar (Rectorat UPC 1990).
· Organització "Pequeños Congresos" (Tarragona, Platja d'Aro) 1968-72.

Publicacions
· Autor del Pla de Museus de Barcelona (1983) i Director dels Museus (1983-86).
· Autor dels llibres: "Arquitectura Española Contemporanea" Ed. Blume 1968 Barcelona.
· "Arquitectura de siempre, los años 40 en España" Ed.Tusquets.1979 Barcelona.
· "Catálogo de la obra de LL.Domènech i Montaner"1989. Fundació Caixa de Barcelona 1989.
· Exposició i catàleg "Arquitectura para después de una guerra". Barcelona - Madrid. 1978 en col·laboració amb C. Sambricio, A. Capitel i R. Amadó.
· Exposició "Domènech i Montaner" al Padiglione d'Arte Moderno. Milano 1979-80.
· "Lluís Domènech i Montaner, dissenyador". Escola d'Arquitectura de Barcelona 1994.
· "Domènech i Montaner". Editorial La Polígrafa. Barcelona.1994.
· "El Palau de la Música". Edicions de la UPC. Barcelona 1997.
· Membre Fundador de la Redacció de la Revista "Arquitectura-bis". Barcelona (1974-1985).
· Ibiza. Editorial Lunwerg. 2000.
· Domènech i Montaner. 2000. COAC.
· Lleida. 10 Anys de Centre Històric. Ajuntament de Lleida. 1991.
· "Arquitectura para después de una guerra". COAC. 1977.
· Monografia "Barcelona Divina". 1987.
· Col·laboracions a les revistes d'Arquitectura: "Quaderns d'Arquitectura" (Barcelona). "Arquitectura" Madrid,"Summa" (Argentina), "Casabella" (Milan), "Casa Vogue" (Italia), "Croquis" (Madrid), "Lotus" (Milan), "Moniteur Architecture" (Paris). etc. A- V. (Madrid), i a "Destino" (Barcelona), "Serra d'Or", "Diario de Barcelona", "La Vanguardia”.
."Barcelona. Un quart de Segle d'Urbanisme". Edicions Aula Barcelona. Fundació CIDOB. Barcelona 2006.
."Domènech i Montaner i l'art romànic". Publicacions del COAC. 2006. Introducció i Gestió.
."Dos patis mediterranis". Edit. Gustau Gili. 2007.
."Casernes de Sant Andreu". Edit. Lunwerg. 2009.
.”L’alè del déus”. 2013

Obres (21)

Sobre el mapa

Premiades

Catalogades

Desaparegudes

Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (26)

Ampliació de l'Ateneu de Tàrrega

Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Jaume Sanmartí Verdaguer
Sis Habitatges en una Colònia Agrícola

Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Jaume Sanmartí Verdaguer

Es tracta d’una agrupació de sis habitatges situats enmig d’uns terrenys agrícoles, per ser habitats pels treballadors del camp. El projecte pren en consideració les formes d’agrupació de les construccions rurals, per la qual cosa forma agregats de volums de petites dimensions i evita la presència distorsionadora de les grans masses. Els habitatges s’agrupen de dos en dos constituint un esquema en T, de manera que al centre queda un espai semitancat que funciona com a espai de relació i com a punt d’accés a cada habitatge. Les construccions, de planta baixa més pis, adopten unes cantonades en bisell per reduir l’impacte volumètric dels cossos construïts. Les plantes primeres, destinades als dormitoris, agrupen cada paquet de dues plantes baixes, deixant uns passos coberts que permeten l’accés al jardí de cada habitatge. Els bisells, la col·locació de les obertures i les difraccions entre les plantes baixes i les plantes primeres tendeixen a fragmentar considerablement els volums i a evitar els panys de paret de grans dimensions. El conjunt forma un nucli construït a l’escala del paisatge de l’entorn i en consonància amb les tasques agrícoles a les quals serveix.
Residència de les Germanetes dels Pobres

Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Jaume Sanmartí Verdaguer

El programa plantejat per l’orde religiós propietari de l’asil contemplava la combinació d’un ús hospitalari i un ús residencial. A més, exigia una gran rigidesa en la zonificació entre homes, dones, matrimonis i la comunitat. Aquesta discriminació obligada explica la complexitat de les circulacions, pensades per evitar les interferències entre els diferents grups. El projecte adopta una cèl·luladormitori tipus que, també per exigències del programa, requeria que els tres llits estiguessin visualment separats, per raons d’intimitat, si bé units auditivament (en cas de malaltia o d’atac sobtat, de manera que els tres usuaris podien auxiliar-se els uns als altres). Aquesta cèl·lula tipus es pot adaptar a les diferents zones, i tota l’estructura interna del projecte es basa en la repetició d’aquest element, seguint un esquema radial de 120 graus que permet orientar els dormitoris a l’est i al sud, i els serveis al nord i a ponent. Tots els dormitoris es troben en igualtat de condicions respecte a l’orientació i les circulacions adopten una disposició mínimament concentrada. L’edifici té quatre plantes en total. La planta baixa conté els serveis generals, i les tres plantes restants allotgen la infermeria i els dormitoris. Les peces més grans (la capella, la sala d’estar, la cuina i l’oratori) queden a l’exterior del traçat radial. L’ampliació de 1978 es resol amb una peça ròmbica exempta, també d’obra vista, si bé modifica el tractament i la composició de les obertures.
Locals parroquials de l'Església de Santa Maria Magdalena

Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu

El projecte aborda l’ampliació d’una parròquia d’eixample suburbial, per tal de situar-hi la nova rectoria i alguns locals per als grups de treball. La vella església estava inacabada, sense els revestiments de pedra previstos, deixant a la vista un volum sec d’obra vista que revela una composició basilical. El nou edifici se situa en un solar romanent de la cantonada i crea la seva façana al carrer lateral, de manera que presenta al costat dret de la façana de l’església el volum flotant de la rectoria i la part posterior, cega, de la nova edificació. Tots els cossos de nova planta estan revestits amb planxa ondulada de fibrociment, i les finestres queden emmarcades per dos muntants d’obra vista. El plantejament general dels volums i la composició de les façanes responen a la influència italiana, tan present en l’arquitectura catalana dels anys setanta.
Apartaments a Sant Feliu de Guíxols

Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau, Laureà Sabater i Andreu

Sis apartaments exactament iguals per a sis germans, al costat de l'antiga casa modernista dels pares, amb solàrium i piscina al terrat. La distribució de l'habitatge tipus, es va plantejar de forma convencional, procurant que la majoria de les habitacions tinguessin vistes al mar (a més orientació S-E), protegint-se de la sorollosa carretera amb els elements més neutres de l'habitatge, que originen una façana posterior totalment cega. Es va decidir respectar l'estat actual del jardí i la casa existent i la seva relició amb la platja, i es va ubicar el nou edifici a la part posterior del solar, aprofitant el desnivell entre aquest i la carretera de St. Feliú a Palamós, cosa que permetia un edifici de considerable altura real, però de dimensions proporcionades des de l'accés a l'aparcament, situat al nivell de la tercera planta del bloc. Es va escopir un tractament exterior de l'edifici, el més asèptic possible, evitant qualsevol relació directa amb la propera casa antiga, recolzant-se més aviat a la volumetria dels elements d'infraestructura. Per aconseguir això es va tancar dins d'una caixa prismàtica la planta orgànicament resolta, quedant els espais residuals com a terrassa, però actualment la casa està nua. S'ha previst que amb els anys, el bloc i la infraestructura quedin coberts d'heura.
Hermanitas de los Ricos Club Ronda

Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu, Antoni Sas i Llauradó

Es tracta de la primera experiència feta a Lleida d’un grup d’apartaments amb una organització comunitària del restaurant, la neteja, la capella, la infermeria, les sales d’estar, etc. El conjunt té una única entrada comunitària, amb un distribuïdor que connecta amb totes les escales. Els serveis comuns es troben a l’àtic. El mòdul que agrupa cada dos habitatges és simètric, si bé la seva disposició permet que les sales d’estar donin al carrer o al pati interior de l’illa. La façana és doble. La part interior s’adapta a les incidències distributives de la planta, mentre que a la part exterior es disposa un gran parament de llibret metàl·lic que aïlla del sol i del soroll del carrer, alhora que crea un pla igualador a l’escala de tot l’edifici.
Conversió de l'Edifici Pal·las en Seu del Banc Comtal

Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu
Club Tennis Lleida

Estudi SDP, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu, Laureà Sabater i Andreu
Habitatge Unifamiliar a Alcarràs

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau, Laureà Sabater i Andreu

La casa es troba al nivell superior d’un marge de força alçària, molt propi del paisatge típic de l’indret. Per aquest motiu adopta decididament una volumetria orientada cap al pendent, emfasitzada per una gran coberta inclinada a la part posterior, que arriba fins al terra. Les principals parts del programa domèstic queden situades a la part frontal, a la vora del marge. La sala d’estar i el menjador, que ocupen dos nivells, creen un gran buit central sobre el qual gravita tota la casa. Aquesta planta es completa amb un estudi a una banda i el dormitori principal a l’altra. Una escala de cargol situada entre el menjador i l’estar porta a una passera que comunica amb els dormitoris dels fills, a banda i banda. El conjunt forma una T que permet focalitzar en la sala d’estar tota la vivència de la casa. Només la cuina i les estances de servei queden en una petita crugia lateral, al marge de la resta de la casa. A la part posterior, la coberta en declivi forma un porxo sobre la piscina. La volumetria de la casa i l’organització de l’espai domèstic presenten una correlació directa amb la seva peculiar posició.
Habitatges Cristòfol de Boleda 10

Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu
Reforma i Ampliació de la Casa Domènech per a Seu Bancària

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

'La Caixa' va adquirir la finca Domènech de Canet de Mar que estava composada per una masia del S XVIII, una casa construïda per Domènech i Montaner i un jardí entre les dues. La intenció era ubicar-hi la seva seu bancària, construint un pavelló en el jardí i adequant la casa modernista, deixant per una actuació futura la restauració de la masia. Posteriorment però, es va cedir a l’Ajuntament de Canet de Mar i es va convertir en la Casa - Museu Domènech i Montaner. El projecte es basa principalment en la creació d’un nou pavelló que relaciona de forma diferent la Casa Domènech i l’antiga masia. La relació amb la casa modernista s’estableix a partir de dues consideracions bàsiques: el respecte per la singularitat arquitectònica de l’edifici i la conservació del caràcter del jardí tancat de la casa, que conformava una imatge global de forta presència urbana. Per aconseguir aquests dos objectius es planteja construir un volum tancat que dona façana a la Riera, respectant l’alçada que tenia la tapia del jardí i que enllaça de forma coherent amb el balcó exterior amb el que acaba la Casa Domènech sobre la Riera.
Passeig Picasso

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

El passeig Picasso va ser una de les primeres actuacions de l’Ajuntament de Barcelona del període democràtic. Es tractava de rehabilitar una zona malmesa pels camions que servien a l’antic mercat del Born. L’estudi comprèn la rehabilitació i reutilització dels porxos de Fontseré, la urbanització del Passeig en dues franges corresponents al tràfic rodat i al de vianants i l’obertura d’una nova porta al Parc. En l’eix transversal al Passeig que comunica visualment el Mercat del Born amb el magnífic edifici de l’Umbracle es situa el monument: Un cub de vidre de 5 mts. d’aresta que flota sobre un llac, albergant els mobles antics traspassats per bigues de ferro, segons la al·legoria imaginada per Antoni Tàpies. Unes llargues peces d’aigua protegeixen les pistes de petanca i els bancs de la zona de vianants on es replanten els plàtans desapareguts. Davant de l’edifici del Restaurant del Parc de Domènech i Montaner es planten palmeres, sobre un existent parterre de gespa, relacionant-se amb el totxo vist del Castell dels Tres Dragons.
Habitatges Gairoles

Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau, Ramon Maria Puig i Andreu
Edifici-Porta Vila Olímpica

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

La definició de l'edifici com un element arquitectònic autònom està expressat per tres paràmetres normatius bàsics: el plànol de la base definit de 40x40m; un accés des del carrer Joan d’ Àustria; una altura màxima de l'edifici de 22m. Des del carrer i una capacitat màxima de l'edifici de 3.360m2 des de la base. L'aplicació simultània d'aquests tres paràmetres s'esdevé en una proposta que satisfà requeriments arquitectònics, urbans i funcionals. Un llindar de 40x40m de base amb 8m. d'alçada i a 15m respecte el carrer, origina un espai que pot ser entès com una porta. La perforació del sostre d'aquesta disposició, per tal de donar llum dins del pati, adquireix una gran importància remarcat a més per el tractament de forja de l'estructura metàl·lica. Finalment, l'edifici evita convertir-se en una obstacle visual des del carrer Joan d' Àustria cap al mar, per la seva orientació, l'edifici sempre es troba en ombra, i per altra banda, elevar-ho respecte el carrer permet la visió de l'avinguda Icària.
Fundació Antoni Tàpies

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

L'editorial Montaner i Simón de Domènech i Montaner és el primer edifici de l'Eixample que integra la tipologia i la tecnologia industrial en el centre urbà. Com a molts edificis de l'Eixample inicial, l'editorial tenia una alçada corresponent a tres plantes, quedant encaixonada respecte a la línia de cornisa de l'Eixample consolidat corresponent a cinc plantes. La intervenció més important del projecte consisteix a solucionar l'efecte de les dues grans parets mitgeres de les cases veïnes, respectant totalment l'estat actual de la façana de Domènech i Montaner que correspon a una composició d'edifici acabat. L'esforç per fer compatible la contemporaneïtat de l'actuació amb el respecte a l'edifici modernista i la necessitat de resoldre el problema de la reduïda alçada de l'edifici, va suggerir el tractament de la part superior d'aquest aconseguint-se el perfil de l'Eixample actual a força de perllongar l'estructura que suporta la coberta inclinada amb unes llargues jàsseres que sostenen unes làmines de malla metàl·lica. Per aquest motiu es crea una sèrie de vuit panells semitransparents, perpendiculars a la façana, que en visió d'escorç oculten les mitgeres i reconstrueixen la línia de cornisa de l'Eixample. Aquest tractament té l'avantatge que, vist frontalment, el cant de les vuit làmines pràcticament desapareix surant sobre la façana. Aquest conjunt metàl·lic serveix de suport a la intervenció d'Antoni Tàpies. Interiorment el projecte intenta explotar la qualitat espacial de l'antiga editorial (esvelts pilars de sis metres, disposició de forjats desnivellats respecte al nivell de carrer, i llum zenital). La il·luminació de les grans sales d'exposició va originar la modificació del lluernari central existent i del sistema de cobertes mitjançant la creació del típic shed orientat al Nord. Aquesta modificació substancial, va produir una solució de coberta unitària que conjuga perfectament amb la coberta de la biblioteca, de la qual es conserva l'estructura primigènia de cintres de fusta i les prestatgeries de l'antiga impremta.
Premi FAD

Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús Privat

Edifici-Porta Vila Olímpica
Escola Cervantes

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

L’escola se situa a l’extrem de ponent del carrer Canyeret, en un solar amb un fort pendent, allí on el carrer es fon amb el teixit del nucli antic. L’accés és al nivell superior, a través d’un gran porxo situat al punt culminant del Canyeret, amb una gran visió panoràmica sobre la ciutat. El programa queda repartit en tres nivells. Al nivell de l’accés hi ha tres aules. Al nivell intermedi n’hi ha quatre més, amb sortida a una terrassa pròpia. Al nivell inferior, que enllaça amb un carrer, hi ha la sala d’actes i els vestidors, connectats per una rampa i un túnel a la zona poliesportiva, situada a l’altra banda del carrer. La composició de l’edifici es basa en la forma del solar i la seva orientació, per tal d’adaptar-se al terreny i al sistema de murs ja existent.
Remodelació de la Casa de l'Ardiaca

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

L'objectiu del projecte de remodelació de la Casa de l’ Ardiaca és molt diferent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on gràcies a la limitació de programa i a les característiques de l'edifici, és possible deixar parlar a aquest i equilibrar el contingut i la forma. Es tracta ara de trobar una estructura interna en la qual la llibertat organitzativa i distributiva vindrà condicionada pels heterogenis episodis de l'edifici però en la qual també serà possible valorar el característic enriquiment que puguin representar aquestes limitacions. Aquesta operació inclou, per tant, la conservació de les parts o fragments de l'edifici de totes les èpoques, que puguin ser identificables com a tals de manera que puguin ser encadenades en una seqüència que representi la total racionalització de la funció interna. Per aconseguir això es proposen les següents decisions en el projecte bàsic: a) Adopció d'una estructura nova de peus drets i la racionalització dels nivells dels forjats a la casa del Degà. b) Situació de dos nuclis de comunicació, mínims per complir la normativa, un sobre la base d'adaptar l'antiga escala als nous nivells, l'altre situant una escala d'emergència on hi havia estat situada la de la casa de l’ Ardiaca. També es ressituen els ascensors i els patis d'instal·lacions. c) Adopció de les càmeres de coberta com a únic lloc viable per situar les màquines de l'aire condicionat, donada la pressió del programa sobre l'edifici. d) Redistribució dels dipòsits de documents a les zones més àmplies. i) Situació de la sala de lectura en la planta més alta, gaudint d'una esplèndida visió sobre la millor part del barri gòtic a través de la lògia del pati i obrint-se mitjançant un mirador cap al Col·legi d'Arquitectes. f) Ubicació de la sala de conferències en la Planta Principal, ja que així és possible recuperar l'ús de la terrassa del pati com a zona de descans o com a sortida d'emergència. g) Adopció de la planta baixa com a única entrada, a través de les exposicions situades a la sala de les arcades i de la muralla romana. Finalment, una vegada col·locades les peces del trencaclosques, és possible estratificar, per plantes, les funcions més diferenciades (Restauració, investigació, gràfics, fotografia, història oral i documents).
Torre Girona

Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

La torre esbossada pel mateix pla, situada sobre les finques d’una empresa cafetera, era esvelta (17 nivells) i cilíndrica i fou engruixida pels promotors i per un indocumentat debat polític. Els autors inventen una planta el·líptica, exfoliada en facetes que s’obren a migdia, fent-hi contrastar el formigó dels «fulls» i el vidre de l’espai interior que s’hi obre pas. Construcció preformada en plafons que no eludeix riscos, com ara l’escala principal suspesa. Assoleix l’objectiu de polaritzar l’entorn obert, contraposant-se al viaducte sense interferir en altres peces estimables de l’entorn, i no tant el de crear un basament sensible al lloc. Al peu de la torre, un generós pàrquing soterrat, de bona dimensió i de voluptuosa i incontinent emergència urbana.
Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona

Finalista. Categoria: Arquitectura

Torre Girona
Facultat de Dret i Economia de la UdL

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

Morfològicament l'edifici es configura com un "alter ego" dels seus veïns, quant al front que dona sobre el talús verd de contenció del riu, mentre la façana del Campus s’adequa a les condicions específiques d'edifici final de l'agrupació de facultats. Els dos accessos des del carrer Jaume II i Campus, venen indicats en façana, per unes grans obertures que ajuden a configurar el sentit circulatori del Hall. La forma corba del bloc corresponent als Departaments (més del 50% de la superfície), té una doble justificació: Per una banda els despatxos s'obren i ocupen el màxim perímetre orientat al Sud. Per altra banda, la concavitat interior afavoreix la concentració de les comunicacions verticals així com l'agrupació de la resta del programa i, exteriorment, la integració volumètrica amb l'edifici complementari veí, acabant la seqüència de les facultats del front de riu i ampliant l'espai en relació a la peça allargada de la residència d'estudiants ja construïda.
Premio Década

Guardonat / Premiat

Fundació Antoni Tàpies
Palau de Justícia i Torre de Comunicacions

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

L’edifici és el resultat d’una actuació urbanística global sobre el barri del Canyeret, en el marc del Pla del Centre Històric de Lleida. L’estudi detectava la desconnexió entre el barri antic —amb el seu eix principal, el carrer Major— i la Seu Vella, a causa de l’abandonament i la despoblació del vessant de la muntanya ocupat antigament per aquest barri. El projecte es proposa revitalitzar la zona d’aquest vessant i restablir la connexió entre la ciutat vella i la Seu. Els estudis geotècnics varen recomanar l’establiment d’un mur de contenció tot al llarg del vessant, on s’hi podia recolzar una nova edificació amb façana a dos carrers amb cotes diferents. D’aquí neix un edifici longitudinal, adossat a la pantalla, que l’oculta i presenta una nova façana. El factor de connexió té lloc per mitjà d’una torre de comunicacions que permet accedir a tres nivells: el nivell de la base, proper al carrer Major; el carrer situat al coronament de la pantalla, i, finalment, l’antiga porta de la muralla de la Seu. La forma corba de la pantalla permet diferenciarla de les traces de la muralla de la Seu Vella i, a més, és la més adient per adaptar-se a la topografia natural del vessant.
Remodelació del Palau del Lloctinent per a l'Arxiu de la Corona d'Aragó

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

El projecte tracta de restituir els valors tipològics i morfològics d'aquest Palau renaixentista, situant els serveis de difusió i atenció al públic de l'Arxiu. L'actuació determina una remodelació de l'àrea d'unes antigues vivendes on es col·loca el nucli de comunicacions verticals i els serveis públics amb el control general en planta baixa d'aquest nucli. En les cruixies útils de planta baixa es situa la zona d'exposicions que té un accés públic independent de la resta de l'arxiu. En planta noble es situa la sala d'actes, amb un foyer que aprofita la sala de l'enteixinat existent i els despatxos representatius. En la planta segona, les cruixies es deixen netes, obertes a diversos usos didàctics i administratius, i s'habilita un deambulatori sobre la lògia del pati per assegurar les circulacions. En la plata tercera es situen serveis interns. L'actuació tendeix a valorar l'edifici com a equipament públic, subratllant la funció del pati com a espai obert a la ciutat, amb el doble accés des de la Plaça del Rei i el carrer dels Comtes.
Restauració de la Façana Modernista de l'Edifici Pal·las

BR29 Arquitectes, Josep Maria Burgués Solanes, Lluís Domènech i Girbau, Xavier F. Rodríguez Padilla
Residència Universitària Torre Girona

B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

Els equipaments se situen en una parcel·la perimetral del jardí de Torregirona, seu del Rectorat de la UPC. El terreny presenta un fort pendent descendent en direcció N-S i els carrers Dulcet i Til.lers tenen una diferència de cota en els extrems del solar de 6m. de diferència. Es realitza la proposta per a dos usos diferents, el primer d'ells serà una residència d'estudiants a realitzar en una primera fase i seguidament es projectarà un edifici d'oficines amb auditori. La disposició de la residència es realitza en tres ales, responent a qüestions d'orientació i morfologia urbana, però també per la necessitat de respectar l'existència d'un pavelló provisional de la UPC, situat en la part S-E del solar, on posteriorment se situaran les oficines i l’auditori. L'ala A s'alinea amb el carrer Dulcet, d'acord amb els criteris de continuïtat de l'edifici corb de la plaça Güell i del tancament del solar. L'edifici C s'ordena segons l'ortogonal relacionada amb l'edifici del Rectorat, i l'edifici B pivota en funció de la visió dinàmica des de la corba de l'Avinguda dels Til·lers. Els edificis A i B esgoten l'altura permesa de PB+3, mentre l'edifici C es manté amb dues plantes per evitar l'impacte volumètric amb el jardí i el pavelló del Rectorat. Els edificis B i C tenen coberta plana mentre l'edifici A té una coberta corba que conté les instal·lacions centralitzades de calefacció i aire condicionat, els panells col·lectors d'energia solar orientada al Sud que produeixen l'aigua calenta sanitària i escalfen l'aigua de la calefacció. Els tres tipus d'habitacions formen tres ales unides per a un nucli de comunicacions centrals, si bé per qüestions funcionals es preveu un ascensor complementari per a estudiants. L'edifici d'oficines està pensat com a complement morfològic de la residència per fer front a un problema d’"escala" del jardí de Torregirona i tot el barri de Pedralbes. El seu accés principal per als vianants a la cota interior del Campus tindrà relació amb la via enjardinada que envolta el Rectorat i on també hi ha l'entrada a la Residència existent. Aquí s'uneixen en dos accessos, compartint el porxo, la qual cosa brindaria una bona entrada a l'auditori, peça important del programa del nou equipament. El nou bloc gira en planta, de manera que, volumètricament, tingui una relació visual prioritària amb el d'igual nombre de plantes de la Residència, i deixar triangles de terreny verd. Amb aquesta solució, la nova construcció s'integra compositivament amb l'existent i manté una relació coherent amb el jardí del Rectorat i amb la resta de construccions veïnes. L'estudi del programa indica que les quatre plantes superiors són de superfície iguals i flexibles quant a la distribució interna. L'edifici creix en les plantes 0-1 en situar l'auditori, els vestidors, el control d'accés i el magatzem/arxiu. La situació del programa en subterrani permet l'aprofitament d'energies passives quant a aïllament. La composició de la secció constructiva de les façanes està pensada des del confort acústic i tèrmic i en aquest sentit es pensa en una solució de façana ventilada amb protecció solar en les finestres, la qual cosa condicionarà el llenguatge arquitectònic, que interpreta de nou la morfologia de les façanes de la residència existent.