Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

En Imatges

  • Bonaventura Bassegoda i Amigó

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1886. Secretari de l’Ateneu Barcelonès, president de l’Associació d’Arquitectes, així com escriptor. Va portar a cap obres com el Casino del Masnou (1904), la casa Berenguer (1909) al carrer de la Diputació, el Col·legi Comtal a Barcelona (1909), la Casa Rocamora (1916) al Passeig de Gràcia, o la casa Malagrida a Olot (1921), va participar en el Pla de Reforma de Barcelona

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Bosch Alsina

    Bonaventura Bassegoda i Amigó, Joaquim Bassegoda i Amigó

  2. Escoles Públiques Garcia Fossas

    Bonaventura Bassegoda i Amigó

    Situat al nord del nucli antic, l'Institut i les seves instal·lacions ocupen una illa sencera, closa en un mur de tanca massís i pilars de carreus buixardats amb cornisa de maó treballat, que serveix de base d'una barana de ferro ornamentada amb requadres de cistells, també de ferro. L'edifici principal, de grans dimensions, té forma de U, amb cobertes compostes de teula, que tanca un espai protegit amb claraboia. Consta de tres plantes, cadascuna tractada en façana de manera diferent, si bé mantenint la simetria: la planta baixa, amb sòcol de carreus i parament superior estucat, amb fris de finestres en arc de mig punt; la central, separada per línies d'imposta de maó remarcades, amb un altre fris d'obra vista, amb finestres d'esquema rectangular vertical; i la superior, de parets estucades, on les finestres, més petites, s'agrupen de tres en tres en arqueries de mig punt. El portal principal, en arc rodó, se situa en un cos central abocat a la Carretera de Manresa, i s'emfasitza amb la presència d'un balcó a sobre, amb barana bombada de balustres i volta rodona com a guardapols, i un capcer a dos vessants, amb òcul central i coronat per cornisa ondulada. Sobre el balcó hi ha un escut d'Igualada flanquejat per dos nens, obra de l'escultor i esgrafiador Ferran Serra (Ferdinandus Serra). Jaume Garcia Fossas era fabricant de naips a Igualada juntament amb el seu germà Artur. Tos dos van donar ajuts econòmics per a les construccions del Conservatori de Música, del Palau Escolar de l'Ateneu Igualadí i de l'edifici de l'Institut de Segon Ensenyament (actual Escola Àuria) el qual va portar els seus cognoms. El Sr. Artur Garcia-Fossas va comprar uns terrenys l'any 1927 per construir-hi l'Orfelinat d'Igualada. La construcció de l'edifici va costar unes 300.000 pessetes i l'obra va ser un projecte de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó, amb Pere Vilarrúbies com a contractista d'obres. Però aquest edifici mai no va ser usat amb la finalitat que havia estat construït i va acabar sent un centre educatiu d'ensenyament primari que, actualment, encara està en funcionament amb el nom de CEIP Garcia Fossas. La construcció de l'edifici va començar el 1932 i va acabar al maig de 1937. L'inici de la Guerra Civil va fer que no iniciés la seva activitat fins anys més tard, però finalment va ser inaugurat el 3 de maig de 1941. Durant la guerra, l'edifici es va fer servir com a hospital i es va construir un refugi antiaeri que encara es conserva. L'edifici consta de tres plantes, la primera de les quals es va destinar a l'ensenyament dels nenes (amb homes com a professors). A la segona hi rebien educació les nenes amb dones com a professores. Amb el temps també ha tingut altres finalitats complementàries: El Museu d'Igualada i el Museu de la Pell. Actualment, a part del CEIP, també hi ha la Llar d'Infants La LLuna i el CRP de l'Anoia.
  3. Panteó Pere-Grau Maristany i Oliver

    Bonaventura Bassegoda i Amigó

    Panteó Pere-Grau Maristany i Oliver

    Edificació complexa en forma d'angle, donada la disposició dels solars adquirits. Dos dels solars són ocupats per la cripta i, el tercer està ocupat per la caixa d'escala. El volum principal és la part exterior de la cripta. Sobre un podi, al que s'accedeix mitjançant una escalinata de quatre graons, s'alça el grup escultòric de la "Fe consolant el dolor", obra de Josep Llimona i Bruguera, on la Fe és un àngel i el dolor una dona que plora desconsoladament. L'escultura és de marbre, excepte les ales de l'àngel que són de bronze. El panteó es remata amb una creu, també de bronze, ricament decorada amb motius florals i zoomorfs. El perímetre està envoltat per uns pilars decorats amb unes flames i corones a la part superior. Aquests pilars estaven units per cadenes de ferro decorades amb medallons de bronze, però els van robar. El grup escultòric s'alça damunt un gran basament de marbre. A la part frontal hi ha una inscripció amb la data i el nom del propietari. A un lateral, hi ha una placa col·locada per l'Ajuntament a la mort de l'industrial el 1926, en homenatge al seu fill predilecte. El cos d'escala és una construcció creada a partir d'una volta ogival. La façana principal, orientada al nord, hi ha la porta d'arc apuntat i feta de ferro forjat. Els murs laterals són la continuació de la mateixa coberta esglaonada. Als extrems hi ha unes pilastres rematades per capitells en forma culdellàntia. També està delimitat perimetralment pel mateix tipus de pilars del sector de la cripta i, com allà, també estaven units amb cadenes que, igualment, foren robades. Pere Grau Maristany i Oliver és un dels personatges més il·lustres de la vila del Masnou. Va fer la seva fortuna com exportador de vins a les Amèriques (Brasil, Argentina, Uruguai, ...). Estigué molt present en la vida econòmica, social i cultural de la capital catalana. Fou president de la Cambra de Comerç, delegat reial del Consell Provincial de Foment, jurat de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. El fons XII el va condecorar amb la Gran Creu i Alfons XIII li concedia el títol nobiliari de comte de Lavern. Va comprar dos solars més del cementiri per annexionar-los al que ja tenia i construir un nou panteó, el disseny del qual encarregà a Bonaventura Bassegoda i Amigó.
  4. Casino del Masnou

    Bonaventura Bassegoda i Amigó

    Casino del Masnou

    Edifici civil. El seu interès recau a l'adaptació d'un nou edifici a l'antic mas, situat al centre del conjunt, del que es conserva la planta baixa, la porta d'accés i una de les finestres gòtiques de la façana. El nou edifici es menja la torre de defensa i reprodueix les finestres originals. La banda esquerra del Casino constitueix el recinte del teatre i la banda dreta està formada per l'entrada principal i la Rotonda, al sostre de la qual les interseccions de l'entramat són rematats amb elements decoratius de manera que semblen claus penjants. Els elements arquitectònics són absolutament heterogenis: gòtics, neoclàssics, modernistes i eclèctics. Teatre Presenta un aire neoclàssic i romàntic. Consta d'una platea amb tribunes laterals a la planta baixa i una balconada correguda de forma aproximadament semicircular i sostinguda per columnetes de ferro colat. Les decoracions, motllures i plafons del sostre són fets de guix. Són també interessants les baranes de ferro forjat i les làmpades modernistes. Algunes peces d'aquest teatre són reutilitzades d'algun llos de Barcelona. Forjats Reixat del Mas Vell del Casino, que tanca el jardí. La porta d'accés es troba al centre i en ella se situen les inicials M.A. del seu antic propietari, Miquel Amat. És de ferro i està formada per un conjunt de barres paral·leles i encreuades. Hi ha remats amb elements vegetals i línies sinuoses típiques del modernisme. Elements constructius que demostren la marcada tendència modernista del Casino. Observen com tant a l'empunyadura o estirador de la porta com el ferro forjat de la pèrgola de la rotonda s'accentua el valor decoratiu a través de corbes sinuoses, asimètriques i acabades en reganyols o espirals. El "Casino" del Masnou neix com entitat l'any 1876. La idea d'un nou edifici la duu a la pràctica Pere Grau Maristany -Comte de Lavern-, situant-se a la masia de "Can Fontanills", propietat de Miquel Amat i Lluch. L'any 1903 s'inaugura la Rotonda, sales de joc, billar i altres dependències. El 1904 s'obre també, el teatre. L'entrada principal modernista és de 1902.
  5. Escoles Municipals

    Bonaventura Bassegoda i Amigó

  6. Casa Casimir Clapés

    Bonaventura Bassegoda i Amigó, Joaquim Bassegoda i Amigó

    Casa Casimir Clapés

  7. Casa de Bonaventura Bassegoda i Amigó

    Bonaventura Bassegoda i Amigó

    Casa de Bonaventura Bassegoda i Amigó

    Edifici civil. Exteriorment tota la importància recau sobre la façana, ja que es troba adossat lateralment amb els dos edificis veïns. És de planta rectangular allargada. La façana es divideix en planta baixa, dos pisos i un terrat. La planta baixa és ocupada per la porta d'accés i una finestra; el primer pis està format per dos grans balcons que ocupen la major part de la façana; el segon pis el composen quatre finestres d'arc rebaixat separats per columnetes. La decoració és absolutament eclèctica: mosaics de rajola als voltants de les finestres dels balcons, capitells amb elements vegetals, i al centre de la façana un element ornamental amb la figura de Sant Jordi. Tota la ornamentació és de tipus historicista.
  8. Casa Parés de Plet

    Bonaventura Bassegoda i Amigó

    Casa Parés de Plet

  9. Cases Rocamora

    Bonaventura Bassegoda i Amigó, Joaquim Bassegoda i Amigó

    Cases Rocamora

Arxiu

  • Alçat del pinacle de les Cases Rocamora.

    Dibuix

    Alçat del pinacle de les Cases Rocamora.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana de l'edifici d'habitatges d'Eulàlia Mercedes Parés de Plet.

    Dibuix

    Alçat de la façana de l'edifici d'habitatges d'Eulàlia Mercedes Parés de Plet.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografia