Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Arquitecte. Titulat el 1886. Secretari de l’Ateneu Barcelonès, president de l’Associació d’Arquitectes, així com escriptor. Va portar a cap obres com el Casino del Masnou (1904), la casa Berenguer (1909) al carrer de la Diputació, el Col·legi Comtal a Barcelona (1909), la Casa Rocamora (1916) al Passeig de Gràcia, o la casa Malagrida a Olot (1921), va participar en el Pla de Reforma de Barcelona

Obras (10)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (10)

  1. Panteón Pere-Grau Maristany Oliver

    Bonaventura Bassegoda i Amigó

    Panteón Pere-Grau Maristany Oliver

    Edificación compleja en forma de ángulo, dada la disposición de los solares adquiridos. Dos de los solares son ocupados por la cripta y el tercero está ocupado por la caja de escalera. El volumen principal es la parte exterior de la cripta. Sobre un podio, al que se accede mediante una escalinata de cuatro escalones, se levanta el grupo escultórico de la "Fe consolando el dolor", obra de Josep Llimona i Bruguera, donde la Fe es un ángel y el dolor una mujer que llora desconsoladamente. La escultura es de mármol, excepto las alas del ángel, que son de bronce. El panteón se remata con una cruz, también de bronce, ricamente decorada con motivos florales y zoomorfos. El perímetro está rodeado por unos pilares decorados con llamas y coronas en la parte superior. Estos pilares estaban unidos por cadenas de hierro decoradas con medallones de bronce, pero los robaron. El grupo escultórico se alza sobre un gran basamento de mármol. En la parte frontal existe una inscripción con la fecha y el nombre del propietario. En un lateral, hay una placa colocada por el ayuntamiento a la muerte del industrial en 1926, en homenaje a su hijo predilecto. El cuerpo de escalera es una construcción creada a partir de una bóveda ojival. La fachada principal, orientada al norte, se encuentra la puerta de arco apuntado y hecha de hierro forjado. Los muros laterales son la continuación de la misma cubierta escalonada. En los extremos hay unas pilastras rematadas por capiteles en forma culo de lámpara. También está delimitado perimetralmente por el mismo tipo de pilares del sector de la cripta y, como allí, también estaban unidos con cadenas que, igualmente, fueron robadas. Pere Grau Maristany i Oliver es uno de los personajes más ilustres de la villa de El Masnou. Hizo su fortuna como exportador de vinos en las Américas (Brasil, Argentina, Uruguay...). Estuvo muy presente en la vida económica, social y cultural de la capital catalana. Fue presidente de la Cámara de Comercio, delegado real del Consejo Provincial de Fomento, jurado de la Exposición Universal de Barcelona de 1888. El fondo XII lo condecoró con la Gran Cruz y Alfonso XIII le concedía el título nobiliario de conde de Lavern. Compró otros dos solares del cementerio para anexionarlos a lo que ya tenía y construir un nuevo panteón, cuyo diseño encargó a Bonaventura Bassegoda i Amigó.
  2. Casino del Masnou

    Bonaventura Bassegoda i Amigó

    Casino del Masnou

    Edifici civil. El seu interès recau a l'adaptació d'un nou edifici a l'antic mas, situat al centre del conjunt, del que es conserva la planta baixa, la porta d'accés i una de les finestres gòtiques de la façana. El nou edifici es menja la torre de defensa i reprodueix les finestres originals. La banda esquerra del Casino constitueix el recinte del teatre i la banda dreta està formada per l'entrada principal i la Rotonda, al sostre de la qual les interseccions de l'entramat són rematats amb elements decoratius de manera que semblen claus penjants. Els elements arquitectònics són absolutament heterogenis: gòtics, neoclàssics, modernistes i eclèctics. Teatre Presenta un aire neoclàssic i romàntic. Consta d'una platea amb tribunes laterals a la planta baixa i una balconada correguda de forma aproximadament semicircular i sostinguda per columnetes de ferro colat. Les decoracions, motllures i plafons del sostre són fets de guix. Són també interessants les baranes de ferro forjat i les làmpades modernistes. Algunes peces d'aquest teatre són reutilitzades d'algun llos de Barcelona. Forjats Reixat del Mas Vell del Casino, que tanca el jardí. La porta d'accés es troba al centre i en ella se situen les inicials M.A. del seu antic propietari, Miquel Amat. És de ferro i està formada per un conjunt de barres paral·leles i encreuades. Hi ha remats amb elements vegetals i línies sinuoses típiques del modernisme. Elements constructius que demostren la marcada tendència modernista del Casino. Observen com tant a l'empunyadura o estirador de la porta com el ferro forjat de la pèrgola de la rotonda s'accentua el valor decoratiu a través de corbes sinuoses, asimètriques i acabades en reganyols o espirals. El "Casino" del Masnou neix com entitat l'any 1876. La idea d'un nou edifici la duu a la pràctica Pere Grau Maristany -Comte de Lavern-, situant-se a la masia de "Can Fontanills", propietat de Miquel Amat i Lluch. L'any 1903 s'inaugura la Rotonda, sales de joc, billar i altres dependències. El 1904 s'obre també, el teatre. L'entrada principal modernista és de 1902.
  3. Casa de Bonaventura Bassegoda i Amigó

    Bonaventura Bassegoda i Amigó

    Casa de Bonaventura Bassegoda i Amigó

    Edifici civil. Exteriorment tota la importància recau sobre la façana, ja que es troba adossat lateralment amb els dos edificis veïns. És de planta rectangular allargada. La façana es divideix en planta baixa, dos pisos i un terrat. La planta baixa és ocupada per la porta d'accés i una finestra; el primer pis està format per dos grans balcons que ocupen la major part de la façana; el segon pis el composen quatre finestres d'arc rebaixat separats per columnetes. La decoració és absolutament eclèctica: mosaics de rajola als voltants de les finestres dels balcons, capitells amb elements vegetals, i al centre de la façana un element ornamental amb la figura de Sant Jordi. Tota la ornamentació és de tipus historicista.
  4. Escoles Públiques Garcia Fossas

    Bonaventura Bassegoda i Amigó

    Situat al nord del nucli antic, l'Institut i les seves instal·lacions ocupen una illa sencera, closa en un mur de tanca massís i pilars de carreus buixardats amb cornisa de maó treballat, que serveix de base d'una barana de ferro ornamentada amb requadres de cistells, també de ferro. L'edifici principal, de grans dimensions, té forma de U, amb cobertes compostes de teula, que tanca un espai protegit amb claraboia. Consta de tres plantes, cadascuna tractada en façana de manera diferent, si bé mantenint la simetria: la planta baixa, amb sòcol de carreus i parament superior estucat, amb fris de finestres en arc de mig punt; la central, separada per línies d'imposta de maó remarcades, amb un altre fris d'obra vista, amb finestres d'esquema rectangular vertical; i la superior, de parets estucades, on les finestres, més petites, s'agrupen de tres en tres en arqueries de mig punt. El portal principal, en arc rodó, se situa en un cos central abocat a la Carretera de Manresa, i s'emfasitza amb la presència d'un balcó a sobre, amb barana bombada de balustres i volta rodona com a guardapols, i un capcer a dos vessants, amb òcul central i coronat per cornisa ondulada. Sobre el balcó hi ha un escut d'Igualada flanquejat per dos nens, obra de l'escultor i esgrafiador Ferran Serra (Ferdinandus Serra). Jaume Garcia Fossas era fabricant de naips a Igualada juntament amb el seu germà Artur. Tos dos van donar ajuts econòmics per a les construccions del Conservatori de Música, del Palau Escolar de l'Ateneu Igualadí i de l'edifici de l'Institut de Segon Ensenyament (actual Escola Àuria) el qual va portar els seus cognoms. El Sr. Artur Garcia-Fossas va comprar uns terrenys l'any 1927 per construir-hi l'Orfelinat d'Igualada. La construcció de l'edifici va costar unes 300.000 pessetes i l'obra va ser un projecte de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó, amb Pere Vilarrúbies com a contractista d'obres. Però aquest edifici mai no va ser usat amb la finalitat que havia estat construït i va acabar sent un centre educatiu d'ensenyament primari que, actualment, encara està en funcionament amb el nom de CEIP Garcia Fossas. La construcció de l'edifici va començar el 1932 i va acabar al maig de 1937. L'inici de la Guerra Civil va fer que no iniciés la seva activitat fins anys més tard, però finalment va ser inaugurat el 3 de maig de 1941. Durant la guerra, l'edifici es va fer servir com a hospital i es va construir un refugi antiaeri que encara es conserva. L'edifici consta de tres plantes, la primera de les quals es va destinar a l'ensenyament dels nenes (amb homes com a professors). A la segona hi rebien educació les nenes amb dones com a professores. Amb el temps també ha tingut altres finalitats complementàries: El Museu d'Igualada i el Museu de la Pell. Actualment, a part del CEIP, també hi ha la Llar d'Infants La LLuna i el CRP de l'Anoia.

Archivo

  • Alçat del pinacle de les Cases Rocamora.

    Dibujo

    Alçat del pinacle de les Cases Rocamora.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana de l'edifici d'habitatges d'Eulàlia Mercedes Parés de Plet.

    Dibujo

    Alçat de la façana de l'edifici d'habitatges d'Eulàlia Mercedes Parés de Plet.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografía (14)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.