Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

Arquitecte. Titulat el 1886. Secretari de l’Ateneu Barcelonès, president de l’Associació d’Arquitectes, així com escriptor. Va portar a cap obres com el Casino del Masnou (1904), la casa Berenguer (1909) al carrer de la Diputació, el Col·legi Comtal a Barcelona (1909), la Casa Rocamora (1916) al Passeig de Gràcia, o la casa Malagrida a Olot (1921), va participar en el Pla de Reforma de Barcelona

Works (10)

On the Map

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works

Constellation

Chronology (10)

  1. Pere-Grau Maristany i Oliver Pantheon

    Bonaventura Bassegoda i Amigó

    Pere-Grau Maristany i Oliver Pantheon

    Complex building in the form of an angle, given the layout of the plots acquired. Two of the plots are occupied by the crypt and the third one is occupied by the staircase. The main volume is the outer part of the crypt. On a podium, which is accessed via a flight of four steps, stands the sculptural group of "Faith consoling pain", by Josep Llimona i Bruguera, where Faith is an angel and pain is a woman who cries inconsolably. The sculpture is made of marble, except for the angel's wings which are made of bronze. The pantheon is finished with a cross, also of bronze, richly decorated with floral and zoomorphic motifs. The perimeter is surrounded by pillars decorated with flames and crowns at the top. These pillars were attached by iron chains decorated with bronze medallions, but they were stolen. The sculptural group stands on a large marble plinth. On the front there is an inscription with the date and the name of the owner. On one side, there is a plaque placed by the City Council on the industrialist's death in 1926, in tribute to his favourite son. The staircase body is a construction created from an ogival vault. The main façade, facing north, has a pointed arched door made of wrought iron. The side walls are a continuation of the same stepped roof. At the ends there are pilasters topped by capitals in the shape of a cul-de-lampe. It is also delimited around the perimeter by the same type of pillars in the crypt sector, where they were also joined with chains that were also stolen. Pere Grau Maristany i Oliver is one of the most illustrious characters in the town of El Masnou. He made his fortune as a wine exporter in the Americas (Brazil, Argentina, Uruguay, ...). He was very present in the economic, social and cultural life of the Catalan capital. He was president of the Chamber of Commerce, royal delegate of the Provincial Development Council, juror of the Universal Exhibition of Barcelona in 1888. Fund XII decorated him with the Grand Cross and Alfonso XIII granted him the noble title of Count of Lavern. He bought two more plots from the cemetery to annex them to the one he already had and build a new pantheon, the design of which he commissioned Bonaventura Bassegoda i Amigó.
  2. Casino del Masnou

    Bonaventura Bassegoda i Amigó

    Casino del Masnou

    Edifici civil. El seu interès recau a l'adaptació d'un nou edifici a l'antic mas, situat al centre del conjunt, del que es conserva la planta baixa, la porta d'accés i una de les finestres gòtiques de la façana. El nou edifici es menja la torre de defensa i reprodueix les finestres originals. La banda esquerra del Casino constitueix el recinte del teatre i la banda dreta està formada per l'entrada principal i la Rotonda, al sostre de la qual les interseccions de l'entramat són rematats amb elements decoratius de manera que semblen claus penjants. Els elements arquitectònics són absolutament heterogenis: gòtics, neoclàssics, modernistes i eclèctics. Teatre Presenta un aire neoclàssic i romàntic. Consta d'una platea amb tribunes laterals a la planta baixa i una balconada correguda de forma aproximadament semicircular i sostinguda per columnetes de ferro colat. Les decoracions, motllures i plafons del sostre són fets de guix. Són també interessants les baranes de ferro forjat i les làmpades modernistes. Algunes peces d'aquest teatre són reutilitzades d'algun llos de Barcelona. Forjats Reixat del Mas Vell del Casino, que tanca el jardí. La porta d'accés es troba al centre i en ella se situen les inicials M.A. del seu antic propietari, Miquel Amat. És de ferro i està formada per un conjunt de barres paral·leles i encreuades. Hi ha remats amb elements vegetals i línies sinuoses típiques del modernisme. Elements constructius que demostren la marcada tendència modernista del Casino. Observen com tant a l'empunyadura o estirador de la porta com el ferro forjat de la pèrgola de la rotonda s'accentua el valor decoratiu a través de corbes sinuoses, asimètriques i acabades en reganyols o espirals. El "Casino" del Masnou neix com entitat l'any 1876. La idea d'un nou edifici la duu a la pràctica Pere Grau Maristany -Comte de Lavern-, situant-se a la masia de "Can Fontanills", propietat de Miquel Amat i Lluch. L'any 1903 s'inaugura la Rotonda, sales de joc, billar i altres dependències. El 1904 s'obre també, el teatre. L'entrada principal modernista és de 1902.
  3. Casa de Bonaventura Bassegoda i Amigó

    Bonaventura Bassegoda i Amigó

    Casa de Bonaventura Bassegoda i Amigó

    Edifici civil. Exteriorment tota la importància recau sobre la façana, ja que es troba adossat lateralment amb els dos edificis veïns. És de planta rectangular allargada. La façana es divideix en planta baixa, dos pisos i un terrat. La planta baixa és ocupada per la porta d'accés i una finestra; el primer pis està format per dos grans balcons que ocupen la major part de la façana; el segon pis el composen quatre finestres d'arc rebaixat separats per columnetes. La decoració és absolutament eclèctica: mosaics de rajola als voltants de les finestres dels balcons, capitells amb elements vegetals, i al centre de la façana un element ornamental amb la figura de Sant Jordi. Tota la ornamentació és de tipus historicista.
  4. Escoles Públiques Garcia Fossas

    Bonaventura Bassegoda i Amigó

    Situat al nord del nucli antic, l'Institut i les seves instal·lacions ocupen una illa sencera, closa en un mur de tanca massís i pilars de carreus buixardats amb cornisa de maó treballat, que serveix de base d'una barana de ferro ornamentada amb requadres de cistells, també de ferro. L'edifici principal, de grans dimensions, té forma de U, amb cobertes compostes de teula, que tanca un espai protegit amb claraboia. Consta de tres plantes, cadascuna tractada en façana de manera diferent, si bé mantenint la simetria: la planta baixa, amb sòcol de carreus i parament superior estucat, amb fris de finestres en arc de mig punt; la central, separada per línies d'imposta de maó remarcades, amb un altre fris d'obra vista, amb finestres d'esquema rectangular vertical; i la superior, de parets estucades, on les finestres, més petites, s'agrupen de tres en tres en arqueries de mig punt. El portal principal, en arc rodó, se situa en un cos central abocat a la Carretera de Manresa, i s'emfasitza amb la presència d'un balcó a sobre, amb barana bombada de balustres i volta rodona com a guardapols, i un capcer a dos vessants, amb òcul central i coronat per cornisa ondulada. Sobre el balcó hi ha un escut d'Igualada flanquejat per dos nens, obra de l'escultor i esgrafiador Ferran Serra (Ferdinandus Serra). Jaume Garcia Fossas era fabricant de naips a Igualada juntament amb el seu germà Artur. Tos dos van donar ajuts econòmics per a les construccions del Conservatori de Música, del Palau Escolar de l'Ateneu Igualadí i de l'edifici de l'Institut de Segon Ensenyament (actual Escola Àuria) el qual va portar els seus cognoms. El Sr. Artur Garcia-Fossas va comprar uns terrenys l'any 1927 per construir-hi l'Orfelinat d'Igualada. La construcció de l'edifici va costar unes 300.000 pessetes i l'obra va ser un projecte de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó, amb Pere Vilarrúbies com a contractista d'obres. Però aquest edifici mai no va ser usat amb la finalitat que havia estat construït i va acabar sent un centre educatiu d'ensenyament primari que, actualment, encara està en funcionament amb el nom de CEIP Garcia Fossas. La construcció de l'edifici va començar el 1932 i va acabar al maig de 1937. L'inici de la Guerra Civil va fer que no iniciés la seva activitat fins anys més tard, però finalment va ser inaugurat el 3 de maig de 1941. Durant la guerra, l'edifici es va fer servir com a hospital i es va construir un refugi antiaeri que encara es conserva. L'edifici consta de tres plantes, la primera de les quals es va destinar a l'ensenyament dels nenes (amb homes com a professors). A la segona hi rebien educació les nenes amb dones com a professores. Amb el temps també ha tingut altres finalitats complementàries: El Museu d'Igualada i el Museu de la Pell. Actualment, a part del CEIP, també hi ha la Llar d'Infants La LLuna i el CRP de l'Anoia.

Archive

  • Alçat de la façana de l'edifici d'habitatges d'Eulàlia Mercedes Parés de Plet.

    Drawing

    Alçat de la façana de l'edifici d'habitatges d'Eulàlia Mercedes Parés de Plet.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del pinacle de les Cases Rocamora.

    Drawing

    Alçat del pinacle de les Cases Rocamora.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliography (14)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.